Feia temps que no anava a veure el Barça d'handbol al Palau, i avui hi he anat amb el Rafa i el seu fill Biel, que juga de porter als alevins de l'Handbol Terrassa, i que encara no havia presenciat un partit del Barça en directe. Hem quedat a Terrassa a les 10:00 i a les 13:00 ja érem de tornada. Pim pam. L'handbol és un esport espectacular i gens avorrit, i a sobre té l'avantatge que no et trobes els problemes de transit i d'aparcament que té el Barça de futbol. Bé, potser en algun partit decisiu de l'Eurolliga que el Palau s'ompli bastant tens algun problema més per entrar al recinte, aparcar i accedir al Palau, però res comparat amb el futbol.
Avui jugaven contra l'Ademar de Lleó, que actualment no té res a veure amb aquell gran equip de la primera dècada del 2000. De fet, avui només he reconegut l'entrenador, el veterà Manolo Cadenas, ja que dels jugadors no en coneixia cap. El Barça ha marxat aviat en el marcador amb un clar avantatge i en cap moment el rival ha donat cap sensació de poder batre els culers (41-26).
Ja hem comentat altres cops que l'handbol és un esport molt distret. A mi m'agrada mirar-lo, però com que dedico el meu temps a altres coses, no ho faig sovint. Les vegades que he anat al Palau n'he gaudit, això sí. I sort que encara queda alguna piconadora blaugrana, perquè...
ResponEliminaSi, altres semblen germanetes de la caritat... haha.
Elimina