"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 15 de gener del 2021

Gossos assassins.

 














Fa uns dies vaig llegir la notícia d'un noi de Cassà de la Selva de 32 anys que havia mort per l'atac d'un gos Terrier Staffordshire americà, propietat d'un amic seu, al que havia tret a passejar. M'ha vingut al cap perquè avui fent un volt amb la BTT per camins dels voltants de Terrassa m'he trobat amb un d'aquests gossos perillosos, tot i que anava ben lligat al costat del seu propietari.

No hi ha cosa que em tingui més en tensió que la possibilitat que em surti un gos quan vaig en bicicleta, sobretot si vaig sol, i no fa gaire del darrer ensurt quan em vaig apropar a la masia de Can Cadafalch, a Castellar del Vallès, i van sortir corrent dos o tres gossos i per poc no se'm mengen. Em fot molta ràbia que els gossos no vagin amb murrió, i que vagin solts pels llocs. Sempre penso que, tant de bo, el dia que a l'animal se li creuïn els cables ho faci contra el propietari o contra algun familiar d'aquest. Que es fotin, per tenir bèsties perilloses.

I ja no parlo dels imbècils que van amb el gos deslligat i quan se't llença al damunt bordant et diuen allò de "tranquil que no fa res". No fa res? I per què collons se'm tira a sobre lladrant com un animal? T'agadaria que jo m'apropés cridant als teus fills? Oi que no? Doncs a mi tampoc m'agrada que se'm llenci ningú bordant. Kapullo!!

4 comentaris:

  1. Més perillosos que els gossos moltes vegades són els seus amos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, però en tot cas, mai m'he trobat un humà bordant-me i posant el morro a les meves cames anant en bici. ;-)

      Elimina
  2. Fa un temps, baixant amb bicicleta pel camí de la font del Troncó, i molt a prop de la Masia Ègara, em vaig trobar dos gossos d'aquests amb actitud molt agressiva, vaig estar apunt de deixar la bicicleta i encarar-los, perquè a més estaven a l'alçada del meu cap i en disposició de fer molt mal. Estic segur que eren o bé de la mateixa Masia o d'alguna casa de la zona. La mateixa situació anant amb un nen hauria estat crítica. Jo vaig mantenir la calma i això em va permetre salvar els mobles.

    I corrent, per dins la ciutat, un dia em va mossegar un gos sortint del seu portal: se'm va llençar a la cuixa sense dir ni ase ni bèstia. A sobre, quan em regiro per tornar-m'hi l'amo es va fotre xulet... Es va calmar quan l'hi vaig ensenyar la sang de la mossegada i vaig dir-li que el podia denunciar. Això sí, el gos va quedar coix, tot i que no el vaig arribar a tocar -crec que va fer un mal gest per esquivar-me quan vaig intentar rebentar-lo d'una patada-.

    Els gossos són molt macos, però aquestes races tant agressives no tenen cap sentit... I qui pensi que serveixen per protegir està molt equivocat. Si algú vol fer mal, cap gos l'hi ho impedirà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo que el Xavi Vilanova em va explicar una vegada que passant a prop de la Masia Egara li havia sortit un gos. Deuen ser de la casa que els tenen lliures... esperem que mai els doni per mossegar algú.

      La veritat és que hi ha molt irresponsable que es compra un gos sense coneixement de la perillositat (com el cas del gos de Cassà de la Selva), i encara es justifiquen quan s'escapen i amenacen la gent. Potser caldria reeducar aquestes persones abans de sacrificar els gossos, però al final, jo els maldecaps me'ls causen aquestes bèsties i no els seus propietaris.

      Elimina