Ahir es van celebrar unes noves eleccions autonòmiques (ja he perdut el compte els darrers anys) que han deixat un panorama força similar al que hi havia, tot i que l'independentisme ha continuat pujant, malgrat els auguris que havia tocat sostre, i ja ha superat la famosa barrera del 50% dels vots totals. Cal destacar la pujada de la CUP en el bloc independentista (de 4 a 9), i el canvi de rols entre ERC i Junts tot i que l'igualtat es manté.
Pel que fa a les forces espanyolistes, destaca la pujada del PSC a costa de C's que pateix una enfonsada històrica (de 36 a 6), i l'entrada esperada dels feixistes de VOX (11 diputats) que fins ara estaven més dissimuladets entre les files de C's i PP. Els Comuns es queden com estaven, i el PP perd un diputat més malgrat que tothom havia elogiat el seu líder, l'Alberto Fernández, en campanya.
Ara s'obre un periode de negociacions per arribar a pactes i un acord de govern. El més probable és que es repeteixi l'acord entre ERC i Junts, que al meu entendre venen a representar els mateixos espais polítics però des de diferents famílies. Faltarà veure si la CUP se suma a l'acord per fer un front ampli per la independència, però m'estranyaria. Entenc que la CUP hauria de renunciar a molts dels seus principis, i estaria disposat a que ho fessin si fóra per definir un pla amb cara i ulls per assolir la independència, però no em faig il·lusions.
En definitiva, content per l'ascens de la CUP i del % d'independentistes, però resignat a viure 4 anys més de bla-bla-bla perquè els de sempre continuïn governant sense fer passos efectius cap a l'alliberament nacional del nostre país.
És un fet que entre ERC i Junts, la principal problemàtica es refereix a la quantitat de càrrecs que puguin situar.
ResponEliminaTenint això en compte, serà molt difícil que canviïn les coses. Esperem que almenys no facin el ridícul com darrerament.
Sobre el percentatge de vots obtinguts per l'independentisme, està bé, però hem de tenir en compte que en nombre han estat menys que el 2.017, i cal ser realistes: si tornem a la participació de 2.017 tornaríem a baixar del 50%, especialment perquè tornaria a votar la gent més conservadora, que són els que sustenten el PP i afins, molts d'ells en edats compromeses pel COVID.
No ho tinc tan clar això que si torna a pujar la participació baixarem del 50%. Porten un bon grapat d'anys i d'eleccions pronosticant la baixada, i aquesta no arriba, més aviat el contrari... En tot cas, sembla evident que els indepes estem una mica més mobilitzats perquè ens mou la il·lusió i les ganes. Malauradament, els nostres governants te les fan perdre a passes de gegant.
EliminaJo ja em veig a venir una reedició del govern 17-21. Més del mateix però amb alguna cara nova, i el lideratge i la presidència d'ERC. A nivell ideològic no els veig tan allunyats.
Estic especialment content de que s'hagi estavellat el malànima de Alberto Fernández.
ResponEliminaRecordo a seva frase dedicada a la Molt Honorable Carme Forcadell quan era presdenta del Parlament (cito de memòria):"dale, dale, que està floja y la haremos llorar".
Un valent, fastigosament masclista.
Si fem un referèndum el tornarem a guanyar, com el 9N i l' 1- O
L'Alejandro és un d'aquells paios sinistres que saben fer-se els simpàtics però són uns autèntics fdlgp. Una mica com el Carrizosa.
EliminaA veure si es fa realitat l'anhelat referèndum.
em vaig equivocar en escriure el nom d'aquell heroi de l'odi: Alejandro, com Lerroux.
EliminaEncara no es suficient, s’ha d’eixamplar la base, i així anar fent.
ResponEliminaPodem estar eixamplant la base tota la vida. Els espanyols no acceptaran perdre Catalunya ni amb el 51%, ni el 55, ni el 70. I mentres, els presos polítics ja porten gairebé 4 anys a la presó i aquí no es mou res...
EliminaEt diria unes quantes coses, com que no hi ha cap DUI per aixecar, i que no és moment de fer anti-política, que tothom haurà de renunciar a alguna cosa per tirar-ho endavant ara que tenim majoria en vots i escons. Però per a què?
ResponEliminaDe vegades és confon la política amb una professió.
EliminaFriso per veure quines passes endavant es fan ara que ja som majoria en escons i en vots. Ha estat un mantra que em escoltat repetidament d'alguns líders polítics. Ara ja no hi ha excusa.