"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 22 d’abril de 2021

Entrant a l'Arca de Noè.

 

Jan Brueghel el Vell, 1613, The Entry of the Animals into Noah's Ark.















Noè es desesperava intentant posar una mica d'ordre en aquell caos d'animals arribats de tot arreu i incapaços d'entendre què coi hi feien allà i quin era el motiu de tanta pressa. Les bèsties més grosses a penes es movien degut al gran esforç que havien hagut de fer per desplaçar-se fins a aquell punt de trobada. Molts ni es coneixien entre ells ja que a penes si s'havien vist o creuat alguna vegada, tot i que alguns sí que feien petits grups per comentar la jugada i especular al voltant de la misteriosa, i precipitada, cita amb Noè.

Els ocells s'ho miraven tot des de dalt i anaven fent descensos per explicar el què veien des de les alçades. Milers i milers d'animals s'havien anat aplegant, i encara n'arribaven. Venien de tot arreu. Per mar, rius, muntanyes, coves, selves, deserts... n'hi havia des dels més minúsculs fins als més gegantins. A destacar els taurons balena amb les seves boques enormes, que havien arribat des d'oceans llunyans i que ara feien cua per entrar al vaixell, esperant l'ordre de Noè. Els micos havien estat dels primers en entrar, sense respectar gaire l'ordre d'arribada i les ordres que, una mica desesperat, transmetia el pobre home.

A l'entrada del vaixell s'havia format una llarguíssima cua d'animals amb cares resignades davant la inevitable llarga espera. Alguns aprofitaven per petar la xerrada i presentar-se els uns als altres. Dues parelles d'espècies diferents que acabaven d'arribar es van saludar i van establir conversa.

- Què sou vosaltres?

- Gossos llop.

- I com és això possible?

- Doncs perquè el nostre pare era un gos, i la mare una lloba. I vosaltres?

- Óssos formiguers.

- Va home, va!!!


I aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes d'abril (Visca Sant Jordi).

12 comentaris:

  1. Molt ben aprofitat aquest acudit final.👏👏👏
    Pobre Noè!

    Aferradetes, nin.

    ResponElimina
  2. I un elefant marí? Deu ser fill d'una morsa i un elefant africà?

    ResponElimina
  3. Tot un clàssic que no falla, he acabat el relat amb una rialla. Molt bo!

    PS: Que consti que el rodolí ha estat del tot involuntari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haha, ja ho teniu això els poetes.

      Me n'alegro que t'hagi divertit McAbeu!

      Elimina
  4. Fins i tot els animals tenen bon humor !! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre i quan no ens dediquem a putejar-los... no m'imagino un bou de conya a la plaça de bous. ;-(

      Elimina
  5. Homeeee, quin acudit més vell, hahaha!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, haha. Però m'ha vingut com anell al dit, haha.

      Elimina
  6. Ha, ha, ha... acabar amb una rialla està molt bé!!!

    ResponElimina
  7. Divertida forma d'encaixar un acudit en un relat... i que quedi la mar de bé!! ;-))

    ResponElimina