Sovint em maleeixo per no portar sempre una bona càmera de fotos al damunt. Ahir es va donar una d'aquestes situacions quan anava amb la moto cap a l'assaig de castells. Circulant pels carrers del centre de la ciutat em vaig topar amb una d'aquelles escenes que de tant en tant s'esdevenen i et captiven, amb una gran lluna (gairebé plena) apareixent immensa al final d'un llarg i estret carrer. No vaig dubtar a aturar la moto al mig del carrer per immortalitzar l'escena, tot i que com podeu comprovar el resultat no té res a veure amb el que veien els meus ulls. Per això lo de la càmera bona...
No hi ha càmera tant bona, com per descriure el que se sent ,en certs moments .
ResponEliminaBon intente,de tota manera ;)
Efectivament Artur, hi ha espectacles de la naturalesa que cap càmera podrà captar com el nostre cervell a través dels ulls.
EliminaMira-ho pel cantó bo, sembla un quadre impressionista.
ResponEliminaHaha, doncs tens raó. A l'igual l'amplio i el venc com a obra d'art.
Elimina