Un altre somni complert.

Ahir dissabte vaig veure complert un dels anhels que tenia pendents de fa temps: anar a veure en directe un partit del torneig 6 Nacions de rugbi. Em vaig quedar amb les ganes fa un parell d'anys, quan ja tenia l'entrada i el vol per al mateix partit (França - Irlanda), però aquest any no se m'ha escapat, tot i que he de reconèixer que fins que no vaig ser dins de l'estadi no les vaig tenir totes (fins dues setmanes abans a França estava limitat l'aforament dels esdeveniments esportius, i per als francesos cal tenir la 3a dosi de record del vaccí per entrar a llocs públic a cobert). 

 

De fet, el segon accés a l'estadi (el primer era un control molt lleuger del que duies a sobre) era el del passaport Covid, i en mostrar-lo em van dir que no era vàlid. Vaig haver de convèncer un responsable que havia enviat un correu a la federació francesa per preguntar si podria entrar amb només dues dosis, i em van contestar que no hi hauria problema. Finalment el noi em va venir a dir que si m'havien deixat entrar al país amb aquell passaport de doble pauta, també podia entrar a l'estadi.

Pel que fa al partit, vaig flipar del minut 0 fins al final. De fet, vaig entrar més d'una hora abans per evitar possibles contratemps d'última hora. Un dels moments estel·lars és la interpretació dels himnes nacionals de les seleccions en disputa. Déu n'hi do com es va corejar l'irlandès, ja que hi havia un bon grapat d'irlandesos a les grades, molt reconeixibles gràcies a la roba i complements de color verd i algunes banderes d'Irlanda. El cant de la Marsellesa va ser de pell de gallina, i fins i tot el veí del seient del costat em va estirar el braç per l'espatlla per cantar en comunió amb mi. Malauradament no em sé la Marsellesa, però alguna cosa sí que recordava i em vaig unir a les masses enfervorides. 

França es va acabar imposant (30-24), en un partit frenètic que no es va decidir fins als minuts finals, gràcies a un assaig a tres minuts del final, i gràcies també a l'encert en els xuts a pals del jugador de l'Usap de Perpinyà Melvin Jaminet. Quin gran jugador. Caldrà tornar a Perpinyà per veure'l en acció.