Tal dia com avui del 2002 desapareixien de la circulació les pessetes, la moneda amb que vaig créixer i vaig aprendre a fer els meus primers pagaments. Tinc alguns records ben nítids d'aquesta moneda com per exemple els cinc "duros" que costaven les màquines de videojocs dels salons recreatius, o les partides de futbolín al bar del davant de l'institut. O els duros que em regalaven de ben petit per comprar alguna llaminadura. O els vint "duros" amb que em pagava un frankfurt i una Coca-Cola. I quan vaig començar a sortir de nit, que amb 500 peles feia. Entre dos fèiem un "talego" de costo. Amb aquells pressupostos, avui no tindria ni per comprar el berenar al forn. Hehe.
I sembla que fos ahir mateix!.
ResponEliminaAmb mil peles, posava benzina per tota la setmana, pagava totes les sortides de divendres a la nit fins el diumenge i, de tant en tant, em comprava una peça de roba. Imagina't ara!.
Bona tarda, Risto.
1.000 peles!!
EliminaVindrien a ser 100 euros d'avui amb el que arribaves a fer.
Ho recordo, ho recordo. Quan van posar els euros em semblava impossible acostumar-me a no comptar amb pessetes, sobretot les quantitats grans. Però mira ara, ho tenim totalment integrat. Ara quan en Putin ho engegui tot a rodar i tornem a tenir pessetes no sé com ho farem...
ResponEliminaSuposo que no ens costarà tant tornar-nos a acostumar a les pessetes. Ho tenim integrat en alguna zona del cervell, i segur que ens sortiria fàcil. Com una llengua que has deixat de parlar i l'has oblidat, i de cop i volta, per necessitat, reapareix per art de màgia.
EliminaNo les trobo a faltar.
ResponEliminaUn altre tema és com ha augmentat tot...
Trobar a faltar tampoc, però et ve la nostàlgia recordant el passat.
EliminaEts un dinosaure! Els sestercis no els recordes?
ResponElimina