Senyoretes i homenots. Carnaval de Torelló.

 

La passarel·la vista des del darrera.

 

 

El passat divendres vaig pujar amb una colla d'amics a Torelló, per veure i viure per segona vegada en ma vida la festa de les senyoretes i homenots, que se celebra el divendres de carnaval d'aquesta ciutat osonenca. El fet que ajornessin la celebració del carnaval un mes va fer que la jornada no fos tan freda i que més d'un(a) pogués lluir les carns sota dels vestits.

A la plaça del poble instal·len una gran passarel·la per on desfilen tot de comparses amb nois disfressats de dona i noies disfressades d'home. Cal dir que el nivell alcohòlic dels participants acostuma a ser força elevat ja que la gran majoria han arribat a la plaça després d'una rua pels carrers del poble amb música, i és clar, molt d'alcohol.

El cert és que la imatge a l'arribar és força impactant si arribes cap al tard ja que la gent va força animada i tu encara no t'has posat a to. Tanmateix, no ens va costar gaire animar-nos veien desfilar la gent, i en acabat amb el concert del grup local de versions "Bandi-dos".

Com a anècdota de la jornada, vaig perdre el mòbil per uns instants, després de fer el "kapullo" amb la comparsa guanyadora de la desfilada, cantant el campions i botant amb ells com un energúmen. Duia el mòbil a la butxaca dels pantalons i va saltar sense que me n'adonés. Tanmateix em vaig adonar al cap de res quan vaig anar cap al WC químics per pixar i vaig posar les mans a les butxaques. Vaig entrar en cert pànic per uns moments. Vaig anar ràpidament al lloc on havia estat saltant com un "jilipolles" mirant pel terra i els rostres de la gent a veure si els meus ulls implorants connectaven amb alguna bona persona que l'hagués recollit del terra. També vaig dirigir-me a un mosso que atenia algun cadàver a prop dels lavabos per preguntar-li com ho podia fer si a ells els arribava el mòbil, i em va dir que si fos així, ells el deixarien a les dependències de la policia local.

Finalment, vam tenir la pensada de trucar al meu número des del mòbil d'una amiga, i van contestar ràpidament. Una bona noia, de la que ja ens havíem fixat, i rigut, a l'arribar a la plaça per la seva original disfressa de paleta (amb mocador al cap, barba i patilles llargues) va aparèixer amb el mòbil a la mà, i en aquell moment em va fer l'home més feliç de Torelló. Em sembla que si m'hagués demanat matrimoni, hauria acceptat (i això que sóc anti).