80 anys de la mort de Rafael Catot Sallas a Mathaussen-Gusen.

 

El Valentí, el Rafael, la Carme, la Regina, el Francisco i l'Albert.

 

Ahir, 11/5/22, va fer 80 anys de la mort de Rafael Catot Sallas, al camp d'extermini de Mauthausen-Gusen. Fill gran de la Josepa i el Jaume, de Monistrol de Calders, va néixer el 10/02/1910. Va tenir 5 germans (foto): Francisco, Albert, Valentí, Carme, i Regina.

El febrer del 1939 va ser un dels milers de republicans que es van haver d'exiliar a França, juntament amb els pares i quatre dels germans. Un altre (Valentí) va ser detingut i empresonat a Espanya (va passar per diverses presons al llarg de 10 anys i quan fou alliberat també va anar a cercar la família a França). Després de passar pels camps de refugiats francesos, van traslladar-los a la zona de la Drôme: a Rivesaltes i Saint Cyprien els nois, i a Recoubeau les noies i els pares. 

A l'hospital de Die moria malalta la germana petita (Regina, 27/02/1939) que va emmalaltir arrel de les penúries, l'esgotament, la gana, el fred, etc., de l'exili a peu. El Rafael es va haver d'allistar a l'exèrcit francès per combatre els nazis. Va lluitar a la Línia Maginot i va caure presoner a Estrasburg (20-26/06/1940) Va anar a parar al camp de presoners V-D d'Estrasburg (matrícula 3216), i posteriorment fou enviat a Mathaussen (13/12/1940, matrícula 4696). 

Finalment el traslladen a Gusen (29/03/1941, matrícula 11214) on mor al cap de poc més d'una any (11/05/1942) probablement d'esgotament ja que és conegut que a Mathaussen-Gusen feien treballar els presoners en torns de més de 12 hores diàries a la pedrera. Honor i glòria per als republicans antifeixistes que van patir dues guerres: l'espanyola contra els franquistes i la mundial contra els nazis.

Finalment, el Rafael Catot Sallas rebrà l'homenatge pòstum que mereix, aquest juliol, amb la col·locació d'una pedra "Stolpersteine" al seu poble natal, Monistrol de Calders. Una pedra perquè mai oblidem les víctimes del feixisme i del nazisme.

 

(La germana de la meva àvia, Dolors Molas Estrada, la Maria Molas Estrada, va trigar 10 anys acabada la guerra civil espanyola a anar a França a trobar el seu estimat, Francisco Catot Sallas, amb qui es va casar i van tenir una filla, la Regina Catot Molas, cosina de la meva mare, resident a França i mare de tres filles (Sandrine, Sandie i Sonia).