Aprensió a les agulles.

 

Aquest matí he hagut d'anar al meu CAP per fer una analítica de sang i ja no he descansat igual de bé que sempre aquesta passada nit. M'he despertat abans del que tocava (potser la calor també?) i ja m'he dirigit cap al CAP amb el run-run al cap. 

Malgrat que anava amb horari programat, m'he trobat amb una cua tercermundista a l'entrada del CAP que he sabut era per fer analítiques preguntant al darrer de la cua, ja que no hi havia cap cartell que ho indiqués.

Em pregunto per què donen hores de visita si després t'atenen amb el "tonto l'últim"! No seria més fàcil anar avisant la gent en funció de l'hora que tenen programada? Com es fa a les consultes mèdiques que et criden pel nom... En fi. 

Un cop dins de l'habitació on m'havien de punxar, ha passat el que ja em temia i havia anticipat. Els he dit a les infermeres que era aprensiu i que ja m'havia desmaiat alguna en la darrera analítica. M'han assegut amb les cames una mica estirades, però insuficient per al meu gust, i han acabat movent la butaca per poder estirar la part de darrera i estirar-me tot jo. Una gassa amb una mica d'alcohol per inhalar-ho, i poc a poc anar tornant a l'estat habitual. Prou ràpid la veritat.

Bé, un nou mal tràngol amb les agulles.