"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 24 d’octubre del 2022

Cap de setmana a Montgrony.

 

Aquest passat cap de setmana hem anat amb uns amics a la Serra de Montgrony, frontera entre el Berguedà i el Ripollès, ben a prop de les localitats de Gombrén i La Pobla de Lillet. Hi ha un petit refugi lliure, anomenat Planelles, on hi hem pogut escalfar-nos vora la llar de foc i fer una mica de brasa per coure carn i algunes verdures. 

El bosc en aquesta època de l'any mostra una gamma de colors espectacular i també és temporada de bolets, i per aquí se'n troben de diferents tipus: camagrocs, rossinyols, rovellons, llenegues... Un altre espectacle natural és observar les estrelles quan es fa fosc, ja que hi ha molt poca contaminació lumínica, i vam tenir algunes estones de cel aclarit de núvols. Malauradament el diumenge es va tapar una mica i va estar plovisquejant una bona estona pel matí.





















6 comentaris:

  1. Montgrony, per a mi és casa. La primera vegada que hi vaig pujar devia tenir uns 7 anys, calculo que devia ser cap al 1962. Era el primer any que a l'hostatgeria del Santuari tenien llum elèctrica. Nosaltres dormíem a un refugi de lliteres ftes de troncs i matalassos i coixins de palla. Era a sobre l'entrada i ara aquest refugi ja no existeix.
    Aleshores tamopoc no existia la pista i pujàvem a peu des de Gombren. I hi hem anat retornant al llarg de tota la vida. Els primers passos que va fer la meva filla van ser al Montgrony. O sigui que hi va aprendre a caminar.
    Pel que sé enguany no han obert l'hostatgeria. És una llàstima perquè s'hi dormia i s'hi menjava molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament Xavier, jo no hi vaig arribar però els amics que sí que ho van fer em van comentar que l'hostatgeria era tancada.
      No m'estranya que sigui un lloc especial i predilecte per a tu, perquè és preciós. No el coneixia la veritat...

      Elimina
  2. Les fotos del refugi i del bosc semblen pintures.
    Ummm quina enveja de bolets!.

    Bona tarda, Risto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que no sóc un gran caçador de bolets, però sí un gran boletaire (a l'hora de menjar-me'ls) ;-)

      Elimina
  3. Es veu un lloc ben bonic i la graella al foc, també ès fa veure !! :)
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una imatge molt potent la de la graella al foc d'una llar de foc en la foscor de la cambra!

      Elimina