Arribar fins al hostel on m'allotjo, tocant al riu Bòsfor per la part europea (occidental), no ha estat gens fàcil. De fet, m'he posat bastant dels nervis veient que no me'n sortia. I és que no em funcionava l'ubicació i no he trobat ningú que m'informés a les estacions de metro per on he hagut de fer transbordaments.
Gent estranya que se m'apropava quan jo m'apropava a les màquines expenedores de bitllets de metro. Màquines que no acceptaven ni la targeta, ni efectiu. Màquines on suposadament podies comprar la targeta de transport per diversos dies i que, finalment, no es podia...
Entre naps i cols he acabat arribant a l'hotel passades les 21:00, hora local. Amb el temps just de menjar a un lloc local per 2'5 euros una mica de pollastre a la brasa amb arròs i amanida, i després anar a fer un te i una xica a un cafè súper xulo al costat de la mesquita de Suleymaniye. A dalt d'una terrassa amb unes vistes espectaculars. Ja m'he oblidat del mal tràngol de l'arribada.
Tens un misto dins el cul?.🤭
ResponEliminaAquest noi no para quiet ni un segon!.
Gaudeix-ho molt!.
Bona tarda, Risto.