Aquest matí he quedat per anar amb la bici de BTT amb un vell amic, el Jordi, amb qui feia anys, per circumstàncies de la vida ens havíem distanciat. Un d'aquells amics d'infància, des de petits que érem veïns d'escala (jo al 4t 1a i ell al 3r 1a), i fins a l'adolescència (que vam continuar sent veïns a un altre pis. Jo al 178 i ell al 174). I després arriben les noves amistats, i et vas distanciant, i un dia un marxa a viure fora i ja gairebé no et veus, i no tens contacte... I un dia, per circumstàncies de la vida, l'amic torna a Terrassa i et retrobes i quedes per anar un dia amb bici... I avui ha estat el dia! (Les fotos tenen una diferència d'uns 30 anys).
El temps passa, les amistats perduren.
ResponEliminaAlgunes sí i algunes no Xavier. Són com les parelles... ;-)
EliminaHi ha de tot!, però retrobar-se és una paraula molt significativa.
ResponEliminaBon dia, Risto.
Efectivament. Hi ha amistats que no es trenquen, simplement s'allunyen.
Elimina