Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou.
Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
- Mira quines rodes
té aquella d'allà!
- Parles d'una moto!
No et pots comparar!
(Avui es compleixen 10 anys de la mort de Joana Raspall).
Admirada poeta. Immortal.
ResponEliminaA les escoles és una de les poetesses més treballades.
EliminaNa Joana en tenia una i tu quatre!.
ResponEliminaUn poema molt divertit.
Bona tarda, Risto.
Has d'entendre que sóc d'una altra generació i que el valor de la fidelitat s'ha devaluat molt... ;-)
Elimina