En un pessebre ha d'haver-hiUn nen Jesús i el Sant JosepTambé la Verge Maria,Una vaca i una mula
I mal penjat un angelet.
Però sobretot hi ha d'haver-hi,Hi ha d'haver-hi un caganer.
Hi ha d'haver-hi escorça i molsaI un poblet ben nevadetI un riu de paper de plata,Pastorets i pastoretesAl voltant d'un foc rogent.
En un pessebre hi ha d'haver-hiTres gallines i un ferrer,Un ramat de cabres sueltesI una iaia castanyeraI un dimoni dins l'infern.
Agafeu la cartolinaRetalleu un cel immensI afegiu-li unes estrelles.Els que no tinguin llumetesHi podran posar gomets.
També hi ha d'haver tres reisAmb tres patges, tres camells,Que vénen des de l'Orient,Carregats, porten presents.Què bé que ens ho passarem!
Al pessebre hi ha d'haver,Hi ha d'haver-hi un tamboretPerquè hi segui Sant Josep.I si no hi ha tamboret,Que el pobret s'estigui dret.
No us en oblideu mai mésEn un pessebre hi ha d'haverEn un pessebre hi ha d'haver-hiHi ha d'haver-hi un caganer.
Una nadala que ens parla de la importància de posar un caganer al betlem. La figura del caganer i la seva femta, fertilitzant la terra i portant sort i alegria per l’any vinent.😉
ResponEliminaBon vespre, Risto.
Els catalans sempre hem estat una mica (bastant) escatològics.
EliminaLa figura que voldria més privadesa ha acabat essent la més exposada.
ResponElimina