Malgrat que em considero força cinèfil, mai m'han interessat gaire les gales de cinema. Tant se me'n fot si l'acadèmia tal o qual considera quins són els millors professionals del ram, o les millors pel·lícules. Sé que en la majoria dels concursos no sempre s'enduen els premis els millors, ja que hi ha força interessos amagats en la indústria.
Més enllà d'això, com que aquest cap de setmana es va celebrar l'entrega dels premis Gaudí del cinema català (bé, català i castellà), és inevitable no assabentar-se de premis i premiats ja sigui pels mitjans o per les xarxes socials.
I la meva entrada va relacionada amb la merda de valors que transmet la gala a l'audiència. El glamour, la cosificació de les dones, la hipersexualització de menors... Cal que una nena de 14 anys (la guanyadora del premi a la millor intèrpret revelació, Carla Quílez) llueixi un modelet amb un escot que li arriba gairebé al melic deixant al descobert una bona part de la zona dels pits? Cal que la classe política dirigent catalana assisteixi a la gala amb uns modelets que més aviat semblaven disfresses, de les que prefereixo no saber el preu?
El veig un món tan allunyat al meu que em fa basarda només veure'l, i per això l'evito.
Jo tampoc no he cregut mai en els premis: ni els Òscars ni els Nobels, ni els Gaudí. Es nota que hi ha un repartiment per a intentar quedar bé amb tothom. Però no hi ha dubte que serveix per fer-ne propaganda i això potser és positiu per a la cultura.
ResponEliminaDel que dius d'aquesta noia, no me n'havia adonat, però suposo que el vestit el va triar ella? I la seva família hi va estar d'acord? No ho sé.
Si el va triar ella, em sembla lamentable. I si li van triar, em sembla doblement lamentable.
EliminaAi, no sé què dir-te?. Crec que el jovent es dóna molta pressa en tot. Si les noies són petites, per què no van vestides com correspon a les noies de la seva edat?. D'això en tenen molta culpa les xarxes i els pares... M'estic fent gran!.🤷♀️
ResponEliminaBona tarda, Risto.
Efectivament Sa Lluna. Les xarxes, els pares, la publicitat, els mitjans... en definitiva, aquesta societat hipersexualitzada.
EliminaJo ja fa tant de temps que em sembla que "no soc d'eixe món" que ja no m'assabento de res. No he vist els premis, ni crec que els vegi mai. Tampoc crec en la imparcialitat dels jurats. Tot són interessos i favors i contrafavors. Pero sí, Risto, estic d'acord amb tu que és una pena que aquesta merda de valors (vestits caríssims i glamour a qualsevol preu i la cosificació de les dones, amb elseu propi vistiplau, esclar) siguin els que es van escampant sempre. I al final tothom es pensa que és normal. La quantitat de dines que es gasten en bestieses innecessàries (si ho sabéssim ens feririríem) quan estem estalviant i escatimant en les coses més importants: educació i sanitat. Foten vergonay tots plegats, els del premis i els que se'ls miren embadalits.
ResponEliminaAmèn Carme. Comparteixo les teves reflexions, i també em fot pena tot aquest circ de la imatge.
Elimina