Si m'haguessin dit fa vint anys que algun dia gaudiria de valent menjant sardines a la brasa, amb pa amb tomàquet i vi negres, hagués dit que seria impossible. Fins no fa tants anys les sardines no m'agradaven gaire, i no podia suportar les espines petitones. Però ja veieu que la gent (i els gustos) canvia i cada cop m'agrada més menjar sardines d'aquesta manera. I, evidentment, el final del carnaval és un moment ineludible i tradicional. El dimecres de cendra, o dia de la sardina, es converteix en tradició. I m'encanta.
A Sants, a la plaça Bonet i Muixí, que com a minyó coneixes bé, també en vam fer de sardines a la brasa, mentre cremaven el ninot del rei del Carnestoltes.
ResponEliminaA Terrassa es fa un gran acte el dimecres de cendra, al Parc de Vallparadís actualment, i s'acaba amb una sardinada popular també. Hi he anat un bon grapat d'anys.
EliminaNo m'han fet molta gràcia mai, però de tant en tant en menjo qualcuna.
ResponEliminaBon vespre, Risto.