Aquest cap de setmana he estat al Salt, a Mura, celebrant, entre amics i familiars, els 25 anys en parella d'una parella d'amics, la Gemma i el Guti.
Diria que són la primera parella d'amics que celebra aquesta xifra. Potser hi ha altres amics que hi han arribat però no ho han celebrat, o no m'han convidat. O potser hi ha un bon grapat de parelles d'amics que no hi han arribat. L'altre dia parlava amb algun amic del mèrit que té avui dia arribar als 25 anys en parella. La societat capitalista salvatge que patim ens empeny a l'individualisme, l'egoisme, la cerca compulsiva del benestar personal constant, etc. Em penso que actualment hi ha més celebracions de 50 anys en parella que no pas de 25. Cada dia costa més que les noves parelles arribin a sumar anys. No sé què diu l'estadística, però tinc la sensació que el percentatge de divorcis continua creixent, i la durada de les relacions continuar disminuint. O potser són imaginacions meves...
La meva germana i el seu marit han fet els cinquanta aquest juny. A mi em van faltar mesos per cumplir els vint-i-cinc... motius molts, però crec que les noves generacions no s'aguanten res de res, una mica exagerat, hem passat d'un extrem a l'altre.🤷♀️
ResponEliminaBona tarda, Risto.
AIxí és Sa Lluna. Sembla que la societat no rema a favor de l'estabilitat de la parella. I cada cop menys.
EliminaEls 25 anys de casats els vam celebrar el 2002, però ja en portàvem uns quants junts.
ResponEliminaSi la salut ens ho permet, l'any que ve farà 50 anys que vam començar a festejar!
Vam començar molt joves.
Ets un antisistema fins i tot per a això, hehe. Sou la resistència! Enhorabona i per molts anys.
Elimina