Sud-àfrica - 3 (Durban).

 

Ahir vaig arribar a Durban des de Clarens, en un trajecte de prop de 400 km. tornant a travessar el Parc Nacional de Golden Gate i passant a prop de la serralada del Drakensberg, amb cims de més de 3.500 metres.

Les autopistes a Sudafricà no tenen barrera de separació al mig dels dos sentits i fa una mica de iuiu. Com a molt hi ha autopistes que tenen uns arbusts alts, o una franja de quatre O cinc metres entre un sentit i l'altre. 

Durban m'ha sorprès en diversos aspectes. Al barri on tinc l'hotel no es veuen blancs, i per la nit és una mica perillós. De fet, ahir vaig sortir ja fosc per anar a sopar a un lloc, i un parell de persones de no gaire bon aspecte em volien aturar per demanar alguna cosa. No els vaig donar temps per xerrades amb l'excusa que tenia presa. Tan malament vaig veure el tema que com que no vaig trobar el lloc per sopar vaig decidir demanar un Uber per tornar cap a l'hotel.

Avui la sensació ha estat molt diferent. He sortit d'hora a visitar el centre, i tot i que no he vist ni un blanc, m'he sentit molt més segur. També he visitat l'estadi Moses Mabhida (un dels herois nacionals en la lluita contra el règim d'aparheid), inaugurat pel Mundial de futbol del 2010, on una noia molt simpàtica m'ha fet la visita guiada per a mi sol, i en acabat les platges del nord de la ciutat, on he dinat uns calamarcets per llepar-se els dits.

Per la tarda he visitat el famós carrer Florida Road, una mena de zona alta de Durban amb restaurants i comerços per les classes més afavorides. Aquí ja es veuen més blancs i indis.