Gent de Laos i Tailàndia.

 

Un dels grans alicients de viatjar és conèixer altres cultures, altres tradicions, i altres ètnies. Els de la meva generació vam créixer amb la idea que hi havia unes races molt definides que ens diferenciaven: negres (africans), blancs, grocs (asiàtics o directament xinesos)... Viatjant per Àsia he descobert les diferències entre les diverses ètnies, tot i que encara em costa reconèixer-les. Oi que els europeus podem diferenciar un nòrdic d'un de la mediterrània? Doncs a l'Àsia hi ha diferències evidents entre un xinès, un tailandès, o un indonesi. A mi m'interessa molt aquest tema de les ètnies, i sempre tinc la càmera a punt per captar algun rostre que em cridi l'atenció. Aquí un petit resum de fotos (algunes, les més, "robades", algunes demanades) a persones de Laos i Tailàndia.

 

Tailàndia 6 - Bangkok i final de viatge.

 

Ahir al migdia vaig arribar a Barcelona després d'un vol de prop de 15 hores amb escala de poc més d'una hora i mitja a Dubai. Vaig arribar força fet caldo no per les 15 hores de viatge, que també (impossible dormir més de vint minuts seguits al seient d'un avió), sinó perquè a l'arribar portava 35 hores despert (m'havia aixecat a les 7 del matí de Bangkok i fins les 3:40 de la següent matinada no sortia el meu avió d'Emirates. Total, que vaig decidir que per no patir molt el jet-lag dormiria poquet per la tarda i arribaria amb molta son a la nit. Hehe. El pla era bo, però em vaig estirar a les 17:00 amb la idea de dormir una hora (amb despertador al costat) però em vaig despertar que eren les 22:00 passades. Així que em vaig aixecar per sopar i tornar a fer son, i vaig aconseguir dormir-me cap a les 0:30. I a quina hora diríeu que se m'han obert els ulls? Doncs minuts abans de les 5:00!!

Pel que fa al final del viatge, he passat les dues darreres nits a Bangkok, a un hotel molt proper a la parada de Phaya Thai des d'on s'agafa un tren aeri cap a l'aeroport que triga poc més de mitja hora. L'hotel era força a prop del mercat de Pratunam, del monument de la victòria, i del parc Lumpini, un parc urbà enorme amb un munt de gent practicant esport pel vespre, o simplement passejant, descansant...

Un altre punt fort de l'hotel és que tenia piscina al terrat, i un 7-Eleven a cent metres. El meu esmorzar de capuccino i biquinis estava garantit! Al mateix aparcament del 7-Eleven vaig descobrir un lloc de menjar de carrer que feien pollastre amb arròs que estava genial, per només 60 bath (1'5 euros). M'agafava la birra al 7-Eleven i anava a dinar i sopar allà força sovint. I en acabat tornava al 7-Eleven a pel capuccino amb gel.

A banda de menjar i beure he aprofitat per fer alguna visita turística més per Bangkok. He anat amb bots pels canals, he fet alguna compra al mercat de Pratunam, he estat al parc Lumpini veient com jugaven a sepak takraw, al temple Wat Saket (un mirador excel·lent de la ciutat), etc. El darrer dia vaig intentar descansar a l'habitació al màxim, i per la tarda vaig poder veure per Youtube el darrer partit amistós del Barça a la gira de Japó i Corea del Sud. Cap a les 21:00 agafava el tren cap a l'aeroport, i des d'allà ja sabeu com va acabar la història.

Sepak takraw al parc Lumphini.

Tailàndia 4 - Chiang Rai.

 

Temple blanc.

Muang Chiang Rai és la província més al nord de Tailàndia, frontera amb Laos i Myanmar, i té per capital la ciutat de Chiang Rai amb al voltant de 200.000 habitants. Aquí vaig arribar via Laos, i des d'aquí he agafat el vol cap a Bangkok, final d'aquest viatge laosià-tailandès.

Chiang Rai és un bon punt de partida per conèixer el límit fronterer de Tailàndia amb Laos i Myanmar, però la ciutat en sí també té el seu interès amb alguns temples destacats, pobles de diferents tribus pels voltants, i com arreu, els paisatges increïbles de camps d'arròs, de té, de blat de moro, zones selvàtiques, rius...

Hi he passat tres nits a Chiang Rai i no me'ha donat gaire temps per avorrir-me. He visitat el temple blanc, el blau, i la casa-museu negra. He estat a unes aigües termals. M'han fet massatges. He menjat la mar de bé. He estat a l'enorme parc Shingra on cultiven el té, tenen fàbriques diverses, algun resort, zones esportives, llacs...

Casa-museu de Baandam o casa negra.

Parc Shingra.

Camp de té al Parc Shingra.

Temple de Huay Pla Kang.

Huay Pla Kang.

Brutal Buda a Huay Pla Kang.

Temple blau.

Tailàndia 3 - Doi Mae Salong.

 

Santikhiri.

Doi Mae Salong és el nom d'una muntanya de el la província de Chiang Rai, ben a prop de la frontera amb Myanmar, on milers de militars exiliats xinesos s'hi van afincar fugint de Mao a principis dels 60's.

Actualment tenen nacionalitat tailandesa i conviuen en harmonia amb tailandesos, birmans, i les diferents ètnies de la zona. Aquesta zona, on actualment predomina el cultiu del te i altres plantes, va ser una de les principals productores de l'opi.

Per arribar-hi des de Chiang Rai has de passar per carreteres de muntanya súper empinades i cobertes d'una vegetació exuberant. La majoria dels pobles estan ben comunicats per camins pavimentats en la majoria dels casos. No em vull imaginar com s'ho feien en el passat per anar d'un lloc a un altre en moto o bici, tot enfangat i relliscós i amb aquestes pendents.

Jo he parat a una guesthouse molt bonica d'estil xinés a Santikhiri, i amb la moto que vaig llogar només arribar a Chiang Rai, no he parat de recórrer pobles, camins, i el poble on m'allotjo. Un dels alicients del lloc on dormo és que la finestra de l'habitació dóna al carrer del mercat, i sempre acostuma a estar animat.

Un altre alicient són les sopes de fideus i les "yozas" del restaurant on sinó, i les ales de pollastre i salsitxes a la brasa de la pradera de carrer on sopo. L'esmorzar el faig sempre al 7-Eleven a base de cafè amb llet i biquinis.

El meu avi va anar a... (Santikhiri?)