Bona nit de castanyada a tothom. Mengeu castanyes i panellets, beveu moscatell o ratafia, parleu el català amb tothom, i si se us apropen uns personatges desubicats disfressats de monstre i us pregunten que si "truc o tracte", els responeu que "d'acord, fem un tracte, marxeu i no truco la policia".
No em cansaria mai de veure els Bad Manners. Concerts que són autèntiques festes per ballar sense parar i per moure els malucs al so dels ritmes skatal·lítics. Ska festivaler amb DO anglesa des del 1976, poca broma. El gran (en tots els sentits) Douglas Trendle, conegut artísticament com Buster Boodvessel, continua fent gires amb desenes de concerts cada any als seus 67 anys. En aquesta gira per l'estat espanyol ha ofert 9 concerts en 9 dies consecutius. Brutal!
Quan arriba la tardor
ja se sent aquella olor
de castanyes torrades
pels carrers i per les places
Faci fred, faci calor
no hi ha res que entri millor
que unes castanyes torrades,
i un xarrup de moscatell.
(Risto, 26/10/25)
Aquesta nit, o el que és el mateix, la matinada de dissabte a diumenge, tornarem a endarrerir una hora els rellotges per iniciar l'horari de tardor/hivern. Una tradició que fa dècades que dura i que sembla que podria tenir els dies comptats.
Personalment, em quedaria amb l'horari d'hivern, que afavoreix unes albades més matineres, tot i que implicaria que també es fes de nit més d'hora. Tanmateix, a l'estiu tindríem llum solar fins pràcticament les 21:00 h., que ja està bé.
En canvi si mantinguéssim l'horari d'estiu, del novembre al desembre no hi hauria llum solar fins pràcticament les 9:00 h., fins i tot més enllà en dies propers a l'equinocci d'hivern.
Els Bad Manners estan celebrant amb una gira internacional 50 anys de trajectòria, i ahir van parar a Barcelona, a la sala Upload al Poble Espanyol. Acompanyant els britànics com a teloners hi havia els mataronins Rockafondians.
El gran (en tots els sentits) Douglas Trendle, als seus 67 anys continua mantenint viva la flama dels Bad Manners i es capaç d'oferir 8 concerts seguits a l'estat espanyol. El darrer era el d'ahir a Barcelona i malgrat tots els malgrats (la veu va a la baixa, els quilos pesen, l'edat passa factura...), va aguantar el tipus amb gran dignitat.
Poder veure una de les meves bandes favorites, encara en actiu 50 anys després d'iniciar la seva trajectòria, en una sala petita (per uns 300 espectadors), i a primera fila de l'escenari, no té preu. Gran nit.
Feliu Ventura ha aplegat alguns dels principals cantautors del País Valencià per cantar aquesta cançó d'homenatge, i alhora denúncia, amb aires de jota valenciana, del que va passar aviat farà un any (29 d'octubre del 2024) al sud de València amb la Dana, que es va endur més de dues-centes vides, cases, cotxes, i més. Una altra data negra per als valencians. Una més en l'historial negre de desgràcies.
En la cançó i l'enregistrament del videoclip participen veus com la de Pep Gimeno "Botifarra", Vicent Torrent (Al Tall), Miquel Gil, La Maria, i Noèlia Titana.
Acabo d'acabar la primera novel·la de l'Eduardo Mendoza, un dels meus escriptors preferits, que casualment va escriure just l'any que vaig néixer (1975). Una novel·la d'intriga policíaca ambientada a la Barcelona de principis del segle XX, just abans de l'inici de la 1a GM, quan Barcelona bullia amb l'activisme sindical i la lluita obrera.
Vaig descobrir Eduardo Mendoza a l'Institut amb dues grans novel·les amb el seu toc d'humor: "El laberinto de las aceitunas" i "El misterio de la cripta embrujada". I més endavant vaig gaudir intensament "La ciudad de los prodigios", una obra mestra de la literatura. La veritat, no entenc com he trigat tant a llegir aquesta primera gran obra de Mendoza. Molt recomanable.
Ahir el Barça s'enfrontava al Girona en partit de lliga a l'estadi Lluís Companys, i fins al darrer moment no va poder doblegar els gironins (2-1), que van oferir un joc sòlid amb una gran defensa i sortint amb perill al contraatac. El partit però no serà recordat per un joc espectacular, ni pel gol in extremis d'un defensa com Araujo jugant de davanter (com si d'Alexanco en l'època de Cruyff es tractés), sinó per la botifarra que va dedicar l'entrenador culer a l'àrbitre Gil Manzano, que uns minuts abans l'havia expulsat amb doble targeta groga quan el tècnic alemany va protestar pels pocs minuts de descompte afegits (4).
Milers, per no dir milions de culers ens vam sentir representats per aquella botifarra, un gest ben català, que acostuma a sortir com a resposta a les injustícies (arbitrals) i als intents de perjudicar el Barça en la seva lluita amb el R. Madrid per al títol de lliga. L'àrbitre no se'n va sortir, tot i les errades contra el Barça, i Flick va poder respondre amb tota la ràbia i la tensió acumulada, i el final d'infart.
Quan es compleixen gairebé 20 anys que vaig començar a fer de mestre (setembre del 2006), aquesta setmana he pogut fer un viatge als records de la meva infantesa anant de colònies amb el meu grup de 4t a La Carral (El Miracle, El Solsonès, Lleida). Hi havia anat almenys un parell de cursos amb la meva escola, dels 7 als 10 anys, i encara em queden alguns records agradables de la casa, d'alguns jocs i activitats que hi vaig fer. Ha estat maco poder retrobar-me amb l'espai, on vaig passar alguns dels millors moments de la meva infantesa. I viure-ho des de l'altre costat, el de l'adult que té cura dels seus alumnes i que gaudeix veient com ells gaudeixen i aprenen a viure i conviure. Molt bonic tot plegat!
Les Filomena són una banda de recent creació amb uns padrins de prestigi com ara l'Arnau Tordera (Obeses), o els Pony Pisador, i elaboren cançons d'arrel tradicional per a un públic familiar amb instruments com la gralla, l'acordió diatònic, el violí o el flabiol. En aquest tema compten amb l'aparició estel·lar de l'Arnau Tordera fent un gran paper com a comensal, crític gastronòmic, d'un gran tiberi de cuina catalana.
Ahir els espanyols celebraven el dia del genocidi, i el botifler que fa de delegat del govern espanyol a Catalunya, Salvador Illa, va córrer per llepar l'escrot als amos de la colònia i al rei espanyol en particular. Feia molts anys que cap president de la Generalitat anava a aquesta celebració feixista i casposa, però el titella que ens governa va trencar aquesta tradició per mostrar novament la seva espanyolitat i la seva implicació amb l'ocupació espanyola de Catalunya. I mentre ell celebrava el genocidi i la demofòbia, el sud del país s'inundava per un nou temporal. Però per a ell el primer és el primer. Fora colons, i puta Espanya!
Aquest cap de setmana llarg (divendres era dia festiu a les escoles i instituts de Terrassa) vaig anar a veure els amics de Guissona que celebraven la seva XIXa Diada, i vaig aprofitar el divendres per quedar amb el Traga per anar a caçar uns quants bolets (camagrocs bàsicament) per la zona de Solsona, i dinar plegats. Pel vespre vam anar a l'assaig i ens vam quedar fins gairebé les 5:00 xerrant i bevent en bona companyia. Dissabte al migdia feien el tradicional concurs de tapes, i l'actuació castellera a les 17:30, amb les colles convidades de Santpedor, Malfargats del Pallars, i Castellers de la Sagrada Família. Per la nit va haver-hi sopar i festa, tot i que jo vaig marxar després del concert dels lleidatans "Pasqual i els desnatats" perquè avui m'havia d'aixecar a una hora prudent per un dinar familiar a Terrassa.
El raper català Víctor Ballesteros (Montgat, 1998) acaba de treure el seu primer àlbum sota el nom de "Faves tendres" amb 12 temes d'un estil molt propi conegut com a "macarrisme català". Un raper sorgit del barri i allunyat dels gustos de la indústria que promociona grups de música urbana políticament correcte i amb estètica de transgressors però d'Instagram. Aquesta tema és un rap amb bases de sardana.
Fa anys que penso que si no m'hagués dedicat a l'ofici de fer de mestre, potser m'hauria agradat ser massatgista, però tampoc m'hauria desagradat guanyar-me la vida fent fotos. Una de les meves passions i/o pulsions.
Aquest cap de setmana he tornat a pujar fins al Berguedà, al refugi del Catllaràs, on es troba també el xalet de Gaudí. Un parell de dies de relax, una passejada per caçar algun bolet (algun rovelló, camagrocs i llenegues blanques), i gaudir dels paisatges en bona companyia. El temps ha acompanyat força, amb caloreta tot el dissabte, i nits no gaire fredes. Tanmateix, quan el sol marxava entràvem al refugi i enceníem el foc a la llar de foc. Al refugi vam coincidir el divendres amb una colla que venia de Reus, i dissabte amb una colla que venia de Navàs.
Acabo de descobrir aquesta cançó en homenatge al referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Fa 8 anys ja d'aquella victòria del poble català, determinat i valent, contra l'estat espanyol i les seves forces de repressió. Mai oblidarem! Mai perdonarem! Fins a la victòria!
Avui al partit del Barça contra la Reial Societat a l'estadi Lluís Companys, l'àrbitre ha anul·lat un gol de Lamine Yamal per fora de joc. Un fora de joc que la realització televisiva ha trigat a mostrar repetit, i que quan han mostrat la imatge de la línia que demostrava que Lamine era lleugerament avançat al darrer dels defenses de la Reial, ho han fet amb una imatge retallada.
Veient la imatge de la jugada que s'ha vist a la repetició en directe, sembla bastant clar que Lamine surt en posició clarament correcte. De fet, jo he donat per fet que finalment el VAR donaria el gol per vàlid. Però, increïblement i escandalosa, l'han anul·lat. Molt fort. Ara sabem que el Barça no lluita, únicament i exclusiva, contra els rivals. També ho fa contra els arbitratges, contra el VAR, i contra la realització televisiva.
Contra tot, i contra tothom!
Ahir es va celebrar la gala de la pilota d'or, i el Barça va rebre uns quants premis, destacant la 3a pilota d'or consecutiva de la catalana Aitana Bonmatí. Poca broma. Lamine Yamal va quedar segon en la votació a pilota d'or masculí, tant sols superat pel francès exblaugrana Ousmane Dembélè. Tanmateix va tornar a guanyar el trofeu Kopa que premia al millor jugador menor de 21 anys, convertint-se en el primer que ho aconsegueix en dues temporades consecutives. El Barça també es va endur el premi Kopa femení en mans de la jugadora Vicky López.
Un Barça, i una Masia, triomfants.
Aquest passat dissabte es va celebrar al Vapor de Prodis (antic Vapor Cortès, 1923), la 1a Fira de la Cervesa Artesana. La jornada va començar al migdia i es va allargar fins les 22:00 de la nit. Jo hi vaig passar cap al vespre per veure el concert del trio Lembàs que van oferir peces de folk irlandès, i per fer tres cervesetes i petar la xerrada amb vells amics, coneguts i saludats. Molts retrobaments i molt ambient tot i tractar-se de la primera edició que se celebrava en aquest espai. Antigament aquesta trobada s'havia organitzat a la Plaça del Progrés, i fins i tot al Vapor Ventalló, espais públics i oberts ambdós, però que devien causar molèsties als veïns sempre queixosos quan es fa una mica de sarau a prop de casa.
El Vapor de Prodis (Associació que atén persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental, o paràlisi cerebral) va obrir les portes el maig del 2024 i disposa d'un restaurant per a pijos, sala d'actes, bar, terrassa, sales diverses, etc. en un espai de més de 4.500 m2. Està ubicat al meu barri, Ca n'Aurell, ben a prop de casa, i just paret amb paret del que va ser la meva sala de concerts/discoteca de referència durant els millors anys de la meva joventut.
 |
| Foto: Sònia Morena. |
Arriba la tardor a Terrassa amb un espectacle natural en forma d'Arc de Sant Martí. Una tarda-vespre plujosa i per moments assolellada també han deixat aquesta estampa espectacular damunt de la ciutat. La foto no és meva, l'he tret de la xarxa social X, d'una tal Sònia Morena. Des del balcó de casa he vist mig arc i ja era molt bonic, però poder-lo veure fent la mitja circumferència devia ser brutal.
El passat dijous ens vam manifestar a Terrassa, des de la Plaça de Ca n'Anglada fins al Carrefour del parc comercial Terrassa Plaça, per donar suport al poble palestí i demanar el boicot a l'estat d'Israel i a totes les empreses que hi fan negoci o que directament els financien.
Trobo escandalosa la passivitat de la gran majoria dels estats davant del genocidi que estan cometent els israelians, i més tenint en compte que quan Rússia va atacar Ucraïna no van trigar res a imposar penalitzacions i vetos als russos. Fora de les competicions esportives, fora de competicions artístiques, veto al comerç...
La doble vara de mesurar els crims d'uns i altres em sembla una aberració, però sembla evident que uns són cul i merda amb els ianquis, i els altres no. Ras i curt.
Doncs penso que els ciutadans, ja que poca cosa podem fer per aturar la barbàrie, com a mínim tenim la força del consum i de decidir que amb els nostres diners no col·laborarem a que tot això continuï.
Un dels clàssics de la banda alemanya Scorpions és aquest "Wind of a change" de l'any 1990, que van gravar poc abans de la caiguda del mur de Berlín, quan s'albiraven canvis mundials en positiu, i va ser una mena d'himne no oficial de la reunificació d'Alemanya.
Els Scorpions van ser la primera banda de hard rock que va poder tocar a Rússia, concretament a Moscou l'any 1989.
Aquest pont he viatjat a Berlín en companyia dels Margeners de Guissona, la colla castellera de la Segarra, que han fet castells convidats per la colla amfitriona, els Castellers de Berlín, i amb els també convidats de la Sagrada Família.
Amb els Margeners vam sortir el dijous pel matí en un vol directe a l'aeroport de Brandenburg, i vam tornar diumenge de nit. Un viatge on vam celebrar la Diada Nacional a la casa de Catalunya fent alguns pilars juntament amb els Castellers de Berlín, vam fer un assaig conjunt amb les tres colles a una escola, i finalment dissabte vam actuar per la tarda a un parc cèntric, on els Margeners van oferir un 3d7, un 4d6p, un 5d6 i un pilar de 5 aixecat per sota. També es va fer un 3d6 conjunt amb una rengla de cada colla, els dosos de la colla de la Sagrada Família, l'aixecadora local, i l'enxaneta dels Margeners.
A banda dels castells també hem tingut temps per fer el turista i veure alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat. A saber: el tros de mur de Berlín que queda amb els típics murals, el barri turc, la plaça Alexanderplatz, la porta de Brandenburg, els murals gegants emblemàtics repartits per la ciutat, l'antena gegant de la televisió, la catedral i palaus varis, etc., etc.
M'ha sorprès l'amplitud de les avingudes, la poca densitat de gent que hi havia arreu, els preus raonables dels bars i altres establiments, l'arquitectura soviètica de la major part dels edificis, la gran oferta de busos, trens, metros, tranvies, bicis i patinets, els canvis constants de temperatura en funció de si sortia el sol o si es tapava...
És tot just la segona vegada que trepitjo Alemanya (la primera fa ja prop de 20 anys i només va ser un dia a la frontera amb Suïssa), i molt probablement no serà la darrera.
Gràcies Margeners!
 |
| Porta de Brandenburg. |
 |
| Un tros del mur de Berlín. |
 |
| 3d6 de germanor dels Castellers de Berlín, els Margeners de Guissona, i Sagrada Família. |
Demà és la Diada Nacional de Catalunya, així que avui toca himne patriòtic de la mà d'un dels millors representant de la nostra música, l'Arnau Tordera, cantant d'Obeses, que va gravar aquesta petita joia d'himne nacional a la muntanya de Montserrat, símbol de la pàtria catalana. Em recorda a aquella interpretació de Jimmy Hendrix de l'himne nord-americà al festival de Woodstock.
Ahir vaig començar un nou curs escolar (i van 19) al mateix centre del curs passat i dels darrers quatre. Enguany torno a ser tutor, del grup de 4t, un grup d'alumnes força tranquils i "obedients" ;-). És a dir, que confio que serà un any tranquil·let pel que fa a la dinàmica d'aula i la gestió de (pocs) conflictes. Però bé, mai se sap... En tot cas estic molt satisfet amb el grup que m'han assignat i penso que serà un any per gaudir.
La Generalitat ha volgut fer un vídeo de benvinguda del nou curs, i deuen haver anat a gravar-lo a alguna escola gironina (surt un vailet amb la samarreta del Girona FC), però amb uns poquets extres. De fet només surt un jove mestre abraçant un grupet reduït d'alumnes, tots molt blanquets. Vaja una escola amb una ràtio magnífica i amb ben poca diversitat cultural/ètnica. Un cas digne d'estudi, ben estrany a casa nostra.
Aquest dissabte hem conegut nous èxits esportius d'esportistes catalans. Per una banda el ciclista de Vilanova i la Geltrú Marc Soler va guanyar l'etapa de la Vuelta després d'una escapada, primer en grup i els darrers vint quilòmetres en solitari. L'osonenc Toni Bou va guanyar el seu 38è mundial de trial (entre indoor i autdoor), que es diu ràpid. Prop de vint anys sent el millor del món. I per últim el pilot de MotoGP de Cervera, Marc Màrquez, que es va imposar en la cursa sprint del gran premi de Catalunya i que aspira a emportar-se una nova cursa avui i el campionat del món en la propera cursa.
Catalunya té molt poder! Una potència esportiva.
Els The Shadows van ser una banda anglesa de rock'n'roll que va estar activa dels 60's als 90's, i que va fer una reaparició l'any 2004 per fer uns quants concerts.
Una banda que vaig descobrir no fa gaires anys i que m'agrada escoltar sovint pel Youtube. Els seu rock instrumental té molta força i unes melodies que enganxen. I els "solos" de guitarra són marca de la casa.
 |
| Plaça Vella de Terrassa. |
El Diari de Terrassa publicava la notícia ahir que prop de 150.000 terrassencs marxen de la ciutat a l'agost. És a dir, que només queden uns 80.000 durant aquest mes. Un ciutat força diferent durant un sol mes. Una ciutat sense massificacions, amb places d'aparcament, amb llocs on anar a sopar o fer la cervesa sense haver de fer cua o reservar, els clubs esportius mig buits on sempre trobes un carril buit a la piscina...
Cada cop m'agrada més viatjar al juliol per poder ser a Terrassa a l'agost. Un mes que vaig i vinc fent coses però més a prop. I que gaudeixo com a terrassenc pel fet de viure en una ciutat més amable, més tranquil·la, menys massificada.
I, malauradament, Terrassa és una ciutat que continua creixent i que ho fa a tot drap. Ja som 230.000 i les previsions diuen que arribarem als 250.000 cap al final de dècada, i més.
Milers de persones van anar a acomiadar ahir i a donar suport als integrants del comboi de vaixells que van salpar en direcció a Palestina per denunciar el genocidi que està portant a terme l'estat d'Israel a Gaza. El comboi també transporta ajut humanitari i té la intenció d'arribar a la franja de Gaza en un parell de setmanes.
Personalment estic a favor de qualsevol acció que serveixi per denunciar el genocidi i per donar suport al poble palestí, tot i que no em va agradar veure segons quins personatges integrants del comboi, que hi són més que res per fer-se propaganda i per postureig. Però no criticaré l'acció perquè quatre vulguin treure rèdit polític.
Endavant el comboi, llibertat per Palestina, i que s'aturi aquest genocidi d'una vegada i detinguin els criminals responsables.
