El raper català Víctor Ballesteros (Montgat, 1998) acaba de treure el seu primer àlbum sota el nom de "Faves tendres" amb 12 temes d'un estil molt propi conegut com a "macarrisme català". Un raper sorgit del barri i allunyat dels gustos de la indústria que promociona grups de música urbana políticament correcte i amb estètica de transgressors però d'Instagram. Aquesta tema és un rap amb bases de sardana.
Fa anys que penso que si no m'hagués dedicat a l'ofici de fer de mestre, potser m'hauria agradat ser massatgista, però tampoc m'hauria desagradat guanyar-me la vida fent fotos. Una de les meves passions i/o pulsions.
Aquest cap de setmana he tornat a pujar fins al Berguedà, al refugi del Catllaràs, on es troba també el xalet de Gaudí. Un parell de dies de relax, una passejada per caçar algun bolet (algun rovelló, camagrocs i llenegues blanques), i gaudir dels paisatges en bona companyia. El temps ha acompanyat força, amb caloreta tot el dissabte, i nits no gaire fredes. Tanmateix, quan el sol marxava entràvem al refugi i enceníem el foc a la llar de foc. Al refugi vam coincidir el divendres amb una colla que venia de Reus, i dissabte amb una colla que venia de Navàs.
Acabo de descobrir aquesta cançó en homenatge al referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Fa 8 anys ja d'aquella victòria del poble català, determinat i valent, contra l'estat espanyol i les seves forces de repressió. Mai oblidarem! Mai perdonarem! Fins a la victòria!
Avui al partit del Barça contra la Reial Societat a l'estadi Lluís Companys, l'àrbitre ha anul·lat un gol de Lamine Yamal per fora de joc. Un fora de joc que la realització televisiva ha trigat a mostrar repetit, i que quan han mostrat la imatge de la línia que demostrava que Lamine era lleugerament avançat al darrer dels defenses de la Reial, ho han fet amb una imatge retallada.
Veient la imatge de la jugada que s'ha vist a la repetició en directe, sembla bastant clar que Lamine surt en posició clarament correcte. De fet, jo he donat per fet que finalment el VAR donaria el gol per vàlid. Però, increïblement i escandalosa, l'han anul·lat. Molt fort. Ara sabem que el Barça no lluita, únicament i exclusiva, contra els rivals. També ho fa contra els arbitratges, contra el VAR, i contra la realització televisiva.
Contra tot, i contra tothom!
Ahir es va celebrar la gala de la pilota d'or, i el Barça va rebre uns quants premis, destacant la 3a pilota d'or consecutiva de la catalana Aitana Bonmatí. Poca broma. Lamine Yamal va quedar segon en la votació a pilota d'or masculí, tant sols superat pel francès exblaugrana Ousmane Dembélè. Tanmateix va tornar a guanyar el trofeu Kopa que premia al millor jugador menor de 21 anys, convertint-se en el primer que ho aconsegueix en dues temporades consecutives. El Barça també es va endur el premi Kopa femení en mans de la jugadora Vicky López.
Un Barça, i una Masia, triomfants.
Aquest passat dissabte es va celebrar al Vapor de Prodis (antic Vapor Cortès, 1923), la 1a Fira de la Cervesa Artesana. La jornada va començar al migdia i es va allargar fins les 22:00 de la nit. Jo hi vaig passar cap al vespre per veure el concert del trio Lembàs que van oferir peces de folk irlandès, i per fer tres cervesetes i petar la xerrada amb vells amics, coneguts i saludats. Molts retrobaments i molt ambient tot i tractar-se de la primera edició que se celebrava en aquest espai. Antigament aquesta trobada s'havia organitzat a la Plaça del Progrés, i fins i tot al Vapor Ventalló, espais públics i oberts ambdós, però que devien causar molèsties als veïns sempre queixosos quan es fa una mica de sarau a prop de casa.
El Vapor de Prodis (Associació que atén persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental, o paràlisi cerebral) va obrir les portes el maig del 2024 i disposa d'un restaurant per a pijos, sala d'actes, bar, terrassa, sales diverses, etc. en un espai de més de 4.500 m2. Està ubicat al meu barri, Ca n'Aurell, ben a prop de casa, i just paret amb paret del que va ser la meva sala de concerts/discoteca de referència durant els millors anys de la meva joventut.
 |
| Foto: Sònia Morena. |
Arriba la tardor a Terrassa amb un espectacle natural en forma d'Arc de Sant Martí. Una tarda-vespre plujosa i per moments assolellada també han deixat aquesta estampa espectacular damunt de la ciutat. La foto no és meva, l'he tret de la xarxa social X, d'una tal Sònia Morena. Des del balcó de casa he vist mig arc i ja era molt bonic, però poder-lo veure fent la mitja circumferència devia ser brutal.
El passat dijous ens vam manifestar a Terrassa, des de la Plaça de Ca n'Anglada fins al Carrefour del parc comercial Terrassa Plaça, per donar suport al poble palestí i demanar el boicot a l'estat d'Israel i a totes les empreses que hi fan negoci o que directament els financien.
Trobo escandalosa la passivitat de la gran majoria dels estats davant del genocidi que estan cometent els israelians, i més tenint en compte que quan Rússia va atacar Ucraïna no van trigar res a imposar penalitzacions i vetos als russos. Fora de les competicions esportives, fora de competicions artístiques, veto al comerç...
La doble vara de mesurar els crims d'uns i altres em sembla una aberració, però sembla evident que uns són cul i merda amb els ianquis, i els altres no. Ras i curt.
Doncs penso que els ciutadans, ja que poca cosa podem fer per aturar la barbàrie, com a mínim tenim la força del consum i de decidir que amb els nostres diners no col·laborarem a que tot això continuï.
Un dels clàssics de la banda alemanya Scorpions és aquest "Wind of a change" de l'any 1990, que van gravar poc abans de la caiguda del mur de Berlín, quan s'albiraven canvis mundials en positiu, i va ser una mena d'himne no oficial de la reunificació d'Alemanya.
Els Scorpions van ser la primera banda de hard rock que va poder tocar a Rússia, concretament a Moscou l'any 1989.
Aquest pont he viatjat a Berlín en companyia dels Margeners de Guissona, la colla castellera de la Segarra, que han fet castells convidats per la colla amfitriona, els Castellers de Berlín, i amb els també convidats de la Sagrada Família.
Amb els Margeners vam sortir el dijous pel matí en un vol directe a l'aeroport de Brandenburg, i vam tornar diumenge de nit. Un viatge on vam celebrar la Diada Nacional a la casa de Catalunya fent alguns pilars juntament amb els Castellers de Berlín, vam fer un assaig conjunt amb les tres colles a una escola, i finalment dissabte vam actuar per la tarda a un parc cèntric, on els Margeners van oferir un 3d7, un 4d6p, un 5d6 i un pilar de 5 aixecat per sota. També es va fer un 3d6 conjunt amb una rengla de cada colla, els dosos de la colla de la Sagrada Família, l'aixecadora local, i l'enxaneta dels Margeners.
A banda dels castells també hem tingut temps per fer el turista i veure alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat. A saber: el tros de mur de Berlín que queda amb els típics murals, el barri turc, la plaça Alexanderplatz, la porta de Brandenburg, els murals gegants emblemàtics repartits per la ciutat, l'antena gegant de la televisió, la catedral i palaus varis, etc., etc.
M'ha sorprès l'amplitud de les avingudes, la poca densitat de gent que hi havia arreu, els preus raonables dels bars i altres establiments, l'arquitectura soviètica de la major part dels edificis, la gran oferta de busos, trens, metros, tranvies, bicis i patinets, els canvis constants de temperatura en funció de si sortia el sol o si es tapava...
És tot just la segona vegada que trepitjo Alemanya (la primera fa ja prop de 20 anys i només va ser un dia a la frontera amb Suïssa), i molt probablement no serà la darrera.
Gràcies Margeners!
 |
| Porta de Brandenburg. |
 |
| Un tros del mur de Berlín. |
 |
| 3d6 de germanor dels Castellers de Berlín, els Margeners de Guissona, i Sagrada Família. |
Demà és la Diada Nacional de Catalunya, així que avui toca himne patriòtic de la mà d'un dels millors representant de la nostra música, l'Arnau Tordera, cantant d'Obeses, que va gravar aquesta petita joia d'himne nacional a la muntanya de Montserrat, símbol de la pàtria catalana. Em recorda a aquella interpretació de Jimmy Hendrix de l'himne nord-americà al festival de Woodstock.
Ahir vaig començar un nou curs escolar (i van 19) al mateix centre del curs passat i dels darrers quatre. Enguany torno a ser tutor, del grup de 4t, un grup d'alumnes força tranquils i "obedients" ;-). És a dir, que confio que serà un any tranquil·let pel que fa a la dinàmica d'aula i la gestió de (pocs) conflictes. Però bé, mai se sap... En tot cas estic molt satisfet amb el grup que m'han assignat i penso que serà un any per gaudir.
La Generalitat ha volgut fer un vídeo de benvinguda del nou curs, i deuen haver anat a gravar-lo a alguna escola gironina (surt un vailet amb la samarreta del Girona FC), però amb uns poquets extres. De fet només surt un jove mestre abraçant un grupet reduït d'alumnes, tots molt blanquets. Vaja una escola amb una ràtio magnífica i amb ben poca diversitat cultural/ètnica. Un cas digne d'estudi, ben estrany a casa nostra.
Aquest dissabte hem conegut nous èxits esportius d'esportistes catalans. Per una banda el ciclista de Vilanova i la Geltrú Marc Soler va guanyar l'etapa de la Vuelta després d'una escapada, primer en grup i els darrers vint quilòmetres en solitari. L'osonenc Toni Bou va guanyar el seu 38è mundial de trial (entre indoor i autdoor), que es diu ràpid. Prop de vint anys sent el millor del món. I per últim el pilot de MotoGP de Cervera, Marc Màrquez, que es va imposar en la cursa sprint del gran premi de Catalunya i que aspira a emportar-se una nova cursa avui i el campionat del món en la propera cursa.
Catalunya té molt poder! Una potència esportiva.
Els The Shadows van ser una banda anglesa de rock'n'roll que va estar activa dels 60's als 90's, i que va fer una reaparició l'any 2004 per fer uns quants concerts.
Una banda que vaig descobrir no fa gaires anys i que m'agrada escoltar sovint pel Youtube. Els seu rock instrumental té molta força i unes melodies que enganxen. I els "solos" de guitarra són marca de la casa.
 |
| Plaça Vella de Terrassa. |
El Diari de Terrassa publicava la notícia ahir que prop de 150.000 terrassencs marxen de la ciutat a l'agost. És a dir, que només queden uns 80.000 durant aquest mes. Un ciutat força diferent durant un sol mes. Una ciutat sense massificacions, amb places d'aparcament, amb llocs on anar a sopar o fer la cervesa sense haver de fer cua o reservar, els clubs esportius mig buits on sempre trobes un carril buit a la piscina...
Cada cop m'agrada més viatjar al juliol per poder ser a Terrassa a l'agost. Un mes que vaig i vinc fent coses però més a prop. I que gaudeixo com a terrassenc pel fet de viure en una ciutat més amable, més tranquil·la, menys massificada.
I, malauradament, Terrassa és una ciutat que continua creixent i que ho fa a tot drap. Ja som 230.000 i les previsions diuen que arribarem als 250.000 cap al final de dècada, i més.
Milers de persones van anar a acomiadar ahir i a donar suport als integrants del comboi de vaixells que van salpar en direcció a Palestina per denunciar el genocidi que està portant a terme l'estat d'Israel a Gaza. El comboi també transporta ajut humanitari i té la intenció d'arribar a la franja de Gaza en un parell de setmanes.
Personalment estic a favor de qualsevol acció que serveixi per denunciar el genocidi i per donar suport al poble palestí, tot i que no em va agradar veure segons quins personatges integrants del comboi, que hi són més que res per fer-se propaganda i per postureig. Però no criticaré l'acció perquè quatre vulguin treure rèdit polític.
Endavant el comboi, llibertat per Palestina, i que s'aturi aquest genocidi d'una vegada i detinguin els criminals responsables.
Doncs això s'acaba. Demà Sant Tornem-hi! Qui ho havia de dir dos mesos enrere que la cosa aniria tan de pressa. Me les prometia felices a inicis de juliol quan començava vacances amb tota la il·lusió del món, amb un viatge a Laos i Tailàndia a les portes, i unes quantes aventures més per viure i gaudir. A saber: rutes en bicicleta; visites al Berguedà, el Solsonès, La Selva, la Vall d'Aran, el Montseny...; trobades amb amics; molta lectura; àpats per aquí i per allà; cerveses a la terrassa d'algun bar; veient alguna nova sèrie o el Tour o La Vuelta després de la migdiada...
Vaja, gaudint.
Ahir va ser el meu darrer dia de l'estada a Viella, i aprofitant que el matí i el migdia van ser assolellats vaig decidir fer una segona sortida en bici per atacar el Port de la Bonaigua, el punt més alt per carretera que uneix les comarques de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà. A una banda Baqueira, Salardú, Arties, Viella, etc., i a l'altra Sorpe, Esterri d'Àneu, La Guingueta d'Àneu, Rialp, Sort...
El Port de la Bonaigua, des de Viella, són aproximadament 24 quilòmetres en pujada constant no excessivament empinada. Rampes màximes del 7'7% de desnivell, tot i que es una pujada llarga i constant.
Us deixo alguna foto més d'aquests dies a la Vall d'Aran. De les visites a l'Artiga de Lin, a Arres de Sus, a Montgarri, i alguns poblets més.
 |
| Pujant el Port de la Bonaigua. |
 |
| Aubert i Vilac. |
 |
| Bassa d'Arres de Sus. |
 |
| Església de Sant Joan d'Arres. |
 |
| Artiga de Lin. |
 |
| Artiga de Lin. |
 |
| Uelhs deth Joeu. |
 |
| Pla de Beret. |
 |
| Montgarri. |
 |
| Montgarri. |
 |
| Pla de Beret. |
Estic passant uns dies a Vielha amb el meu amic de Valls, l'Ito, i m'he portat la bici per fer alguna ascensió xula.
Dimarts va fer un dia agradable ideal per sortir en bicicleta i me'n vaig anar a fer una ruta circular d'uns 35 km. fins a la Bassa d'Oles, superant un desnivell positiu de 850 metres.
La veritat és que els darrers cinc quilòmetres del port són força exigents i vaig suar la cansalada per arribar. M'hauríeu d'haver vist als darrers quilòmetres fent cops de ronyó assegut al "sillín" avançant a escassos 6 km/h. Val a dir que em vaig trobar pendents de prop del 15% de desnivell.
En tot cas va valer la pena per la bellesa del camí, una pista amb vegetació frondosa a ambdós costats i per moments tapant del tot el cel. I l'arribada al la Bassa d'Oles és molt emocionant i espectacular.
Era la meva segona pujada, i tant de bo pugui haver una tercera algun dia.
 |
| Vielha. |
 |
| Església de Gausac. |
