"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 19 de novembre del 2025

El temassu del dimecres. El Pony Pisador - "Cançó del raier".

 

Els Pony Pisador són ja un dels principals referents de la música d'arrel catalana, així com d'altres sons d'arrel d'altres territoris. Acaben de publicar a les xarxes el videoclip d'una nova cançó dedicada al vell ofici del raier, que s'ha mantingut viu al riu Noguera i al Segre, ni que sigui un dia a l'any, en la celebració de les festes de pobles com Coll de Nargó, o La Pobla de Segur, on encara construeixen els tradicionals rais i els raiers els baixen tal i com es feia des de fa segles. 

Vaig tenir l'oportunitat de viure en directe la festa a Coll de Nargó fa tres o quatre anys i em va encantar. L'entorn, la gent, la tradició, la festa... Molt recomanable. 

dimarts, 18 de novembre del 2025

Històric partit entre Catalunya i Palestina.

 

Aquesta tarda-vespre s'ha disputat un partit de futbol històric entre les seleccions nacionals de Catalunya i de Palestina. Prop de 30.000 persones han volgut donar suport a la selecció catalana així com al combinat palestí, ja que s'han pogut veure moltes estelades així com banderes palestines. Estic convençut que si el partit s'hagués disputat en dissabte, o una mica més tard de l'horari establert, les grades s'haurien omplert. També cal remarcar que fins fa ben poc no es va saber que es podria disputar aquest partit al Lluís Companys, i no es van poder posar les entrades a la venda fins fa poc més de deu dies.

En tot cas, tot i que amb retard, he pogut arribar a veure un tros de la primera part i la segona, acompanyat d'un germà i tres nebots. El resultat (2-1) era el de menys. Hem tornat a cridar a favor de la nostra selecció, de la independència de Catalunya, i contra els feixistes, els sionistes, Espanya i Israel.


 



dilluns, 17 de novembre del 2025

Els Oques Grasses trenquen tots els rècords.

 

Els osonencs Oques Grasses han venut en unes poques hores 220.000 entrades per als 4 concerts de comiat que oferiran l'octubre del 2026 a l'estadi Lluís Companys. Una fita històrica per a la música catalana que no havia tingut mai un artista amb aquesta capacitat de convocatòria. Els precedents més semblants que em venen al cap són el Lluís Llach omplint el Camp Nou l'any 1985, els Sopa de Cabra omplint tres Sant Jordis en la seva tornada als escenaris farà uns 10 o 15 anys, o el recent concert dels propis Oques Grasses al Sant Jordi l'any 2023.

La veritat és que aquest poder de convocatòria ha agafat per sorpresa a gairebé tothom. Bé, com a mínim a mi segur. Quan es van posar a la venda les entrades per al primer recital, em vaig apostar 5 euros amb la meva neboda a que no es vendrien totes les entrades abans de la mitjanit. Doncs en 19 minuts, és a dir, a les 15:19 s'havien esgotat totes les entrades. No m'ho podia creure! Però si ja em va sorprendre que fossin capaços d'omplir un estadi Lluís Companys senser, encara vaig flipar més quan vaig veure com tornaven a vendre en un tres i no res totes les entrades per al segon concert, i avui les del tercer i quart en unes poques hores.

Jo, que porto molts anys anant a concerts i que he estat en petites sales, en sales mitjanes, sales grans, palaus i estadis, no em sé avenir el que ha passat amb els Oques Grasses. Per moments em sembla que ha d'haver-hi alguna trampa en tot plegat, i si no hauran estat empreses dedicades a la revenda que no hauran volgut fer negoci i acabaran enganxant-se els dits... No sé, haurem d'esperar a l'octubre per veure què passa. Ja us puc dir que a mi no m'hi veuran al Lluís Companys. Ni m'agraden tant els Oques Grasses, ni m'agraden els concerts en grans recintes.

diumenge, 16 de novembre del 2025

Cros escolar en un diumenge assolellat.

 

La manifestació docent d'ahir a Barcelona ha fet que el cros escolar de Terrassa canvies de dia, de dissabte a diumenge, però la participació no s'ha ressentit gaire i milers d'alumnes terrassencs han pogut gaudir d'una nova jornada d'esport i convivència. A més a més hem tingut la sort de tenir un jornada assolellada i amb una temperatura molt agradable. Una gran jornada!

dissabte, 15 de novembre del 2025

Els docents catalans tornem als carrers.

 

Aquest migdia els docents catalans hem tornat a manifestar-nos pels nostres drets laborals i per la millora general del sistema (baixar ràtios, menys burocràcia, més recursos per a la inclusió, més democràcia als centres, etc., etc.) després d'uns anys d'inactivitat/conformisme. Des de final del curs passat s'ha anat gestant un rum-rum entre els docents, amb la creació de diverses plataformes (per recuperar el deute dels estadis, per l'increment salarial) amb força activitat a les xarxes i algunes accions de protesta al carrer, que han impulsat el moviment dels sindicats i la convocatòria d'aquesta massiva manifestació: avui érem unes 30.000 persones. Ara caldrà esperar a veure si el Departament d'Educació mou fitxa i s'avé a negociar amb el col·lectiu. De no fer-ho, confio que la lluita s'escampi i que al Departament no li quedi altre remei que fer concessions. 


 



dimecres, 12 de novembre del 2025

El temassu del dimecres. Oques Grasses - "Bye bye".

 

Avui els osonencs Oques Grasses han batut tots els rècords de venta d'entrades per a un concert d'una banda que canta en català al vendre les 55.000 entrades del seu concert de comiat a l'estadi Lluís Companys de l'octubre del 2026. Una autèntica bogeria tractant-se d'una banda de Roda de Ter que porten menys de 15 anys tocant i que tampoc es pot dir que hagin estat un grup de masses més enllà d'omplir una vegada el palau Sant Jordi al gener del 2023.

Els vaig descobrir l'any 2014 i els he vist en algunes ocasions, sobretot als inicis, però mai van ser una banda per la qual tingués predilecció. De fet ja fa anys que no els he tornat a veure. M'ha sorprès enormement però que hagin estat capaços de vendre tantes entrades en tant poc temps. De fet ja corre el rumor que faran un segon concert al mateix escenari. 

Bé, tot i que no siguin de l'estil que em va, hem d'estar satisfets que un grup que canta en català sigui capaç de moure masses. Per què no hauria de ser la música cantada en català una música de masses com ho pot ser l'anglès o el castellà? No m'hi veuran entre les masses, però com a mínim és una bona mostra que la música cantada en català pot agradar les masses. 

dimarts, 11 de novembre del 2025

A cada bugada perdem un llençol.

 

Nova ofensa a la cultura i la llengua catalana. Aquest cop, i van..., ha estat la Rosalia, que al seu nou àlbum ha inclòs una col·laboració de l'escolania de Montserrat cantant en castellà. Una ofensa venint d'una catalana que hauria de conèixer el simbolisme que té aquest cor per als catalans. Fins i tot a mi, que sóc ateu pels quatre costats, m'ha tocat els collons que fos una catalana internacional la que promogués aquest sacrilegi.

Mai m'ha interessat musicalment aquesta cantant, que considero que és un producte més de la industria musical, però comprovar l'escassa sensibilitat que té amb el país, encara diria més, l'espanyolització de la nostra cultura que porta a terme, em fa odiar-la profundament. Ni oblit ni perdó. 

diumenge, 9 de novembre del 2025

Irlanda-Japó a Lansdowne Road.

 

Ahir dissabte, finalment, he pogut tornar a viure un partit de la selecció irlandesa de rugbi a Dublin. La darrera vegada va ser fa 26 anys, a l'antic estadi de Lansdowne Road, amb motiu del mundial de rugbi del 1999, en un partit de la fase de grups que va enfrontar els amfitrions amb Austràlia (que acabarien guanyant aquell mundial). Aquesta vegada ha estat un partit de les Autumn Series que els enfrontava amb la selecció del Japó (top 10 del rànquing mundial).

Ha estat un viatge llampec, sortint ahir ben d'hora ben d'hora, i tornant aquesta tarda. He passat una sola nit a Dublin, suficient per visitar alguns pubs, tornar a recórrer el barri on vivia l'any 99, veure el partit i poca cosa més.

Pel que fa al partit, en un Aviva Stadium (així s'anomena ara l'antic Lansdowne Road) gairebé ple, els irlandesos van ser clarament superiors tot i que fins al final de la primera part els japonesos havien resistit molt bé. Al final un clar 41-10.










 

dimecres, 5 de novembre del 2025

El temassu del dimecres. Sex Pistols - "A pretty vacant".

 

Fa 50 anys naixien a Londres els Sex Pistols, un dels pioners de la música punk, que van saltar a la fama gràcies al seu primer i únic àlbum d'estudi, "Never Mind The Bollocks", de l'any 1977. Una d'aquelles bandes que formen part de la banda sonora de la meva vida, i que m'hauria agradat veure en directe en el seu format original, no el succedani que va reaparèixer a mitjans del nou mil·leni per fer quatre duros.

dilluns, 3 de novembre del 2025

Dimissió de Mazón un any després de la Dana.

 

Avui tenia dia de lliure de l'escola amb motiu del pont de la Castanyada i Tot Sants, i he pogut presenciar en directe la compareixença del President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, on ha anunciat la seva dimissió un any després de la seva vergonyosa inacció criminal el dia de la Dana. Bé, la paraula dimissió no s'ha sentit en cap moment, però ha dit que algú l'hauria de substituir... Sense fer cap mena d'autocrítica i criticant el govern de l'estat per l'escàs suport rebut, no ha aclarit què pensava fer en el futur immediat, ni qui seria l'encarregat o encarregada de substituir-lo.

No puc arribar a entendre com aquest criminal ha pogut aguantar un any sencer al càrrec, malgrat la contestació popular als carrers. I encara puc entendre menys com els mandataris del seu partit l'han deixat continuar governant el País Valencià amb la que estava caient. Ha de tenir alguna cosa a veure amb el poder del PP valencià perquè d'altra manera no s'entén.

Esperem veure'l aviat a la presó que és on li correspon estar.  

diumenge, 2 de novembre del 2025

50.

 

Tal dia com avui fa 50 anys, un diumenge també, vaig néixer a la Mútua de Terrassa. Tinc entès que anaven a per la nena i va tornar a ser nen, el tercer, i amb mi es van plantar. I des d'aleshores que intento gaudir al màxim de la vida, quan em deixen, viatjant, quedant amb amics, menjant i bevent, gaudint de la família, veient i practicant esport, anant a molts concerts i de tant en tant al teatre i al cinema... I tot i que la meva vocació és viure sense treballar, he de reconèixer que treballant de mestre em sento força realitzat i valorat, malgrat que és un ofici cada cop menys valorat, i fins i tot en ocasions menystingut, socialment.

divendres, 31 d’octubre del 2025

No ens toqueu les tradicions.

 

Bona nit de castanyada a tothom. Mengeu castanyes i panellets, beveu moscatell o ratafia, parleu el català amb tothom, i si se us apropen uns personatges desubicats disfressats de monstre i us pregunten que si "truc o tracte", els responeu que "d'acord, fem un tracte, marxeu i no truco la policia".

dimecres, 29 d’octubre del 2025

El temassu del dimecres. Bad Manners - "Can Can".

 

No em cansaria mai de veure els Bad Manners. Concerts que són autèntiques festes per ballar sense parar i per moure els malucs al so dels ritmes skatal·lítics. Ska festivaler amb DO anglesa des del 1976, poca broma. El gran (en tots els sentits) Douglas Trendle, conegut artísticament com Buster Boodvessel, continua fent gires amb desenes de concerts cada any als seus 67 anys. En aquesta gira per l'estat espanyol ha ofert 9 concerts en 9 dies consecutius. Brutal!

diumenge, 26 d’octubre del 2025

Temps de castanyes.

 

Quan arriba la tardor

ja se sent aquella olor

de castanyes torrades

pels carrers i per les places

 

Faci fred, faci calor

no hi ha res que entri millor

que unes castanyes torrades,

i un xarrup de moscatell.

 

(Risto, 26/10/25)  

dissabte, 25 d’octubre del 2025

Un dels darrers canvis d'hora?

 

Aquesta nit, o el que és el mateix, la matinada de dissabte a diumenge, tornarem a endarrerir una hora els rellotges per iniciar l'horari de tardor/hivern. Una tradició que fa dècades que dura i que sembla que podria tenir els dies comptats.

Personalment, em quedaria amb l'horari d'hivern, que afavoreix unes albades més matineres, tot i que implicaria que també es fes de nit més d'hora. Tanmateix, a l'estiu tindríem llum solar fins pràcticament les 21:00 h., que ja està bé.

En canvi si mantinguéssim l'horari d'estiu, del novembre al desembre no hi hauria llum solar fins pràcticament les 9:00 h., fins i tot més enllà en dies propers a l'equinocci d'hivern.

divendres, 24 d’octubre del 2025

50 anys de Bad Manners.

 

Els Bad Manners estan celebrant amb una gira internacional 50 anys de trajectòria, i ahir van parar a Barcelona, a la sala Upload al Poble Espanyol. Acompanyant els britànics com a teloners hi havia els mataronins Rockafondians.

El gran (en tots els sentits) Douglas Trendle, als seus 67 anys continua mantenint viva la flama dels Bad Manners i es capaç d'oferir 8 concerts seguits a l'estat espanyol. El darrer era el d'ahir a Barcelona i malgrat tots els malgrats (la veu va a la baixa, els quilos pesen, l'edat passa factura...), va aguantar el tipus amb gran dignitat.

Poder veure una de les meves bandes favorites, encara en actiu 50 anys després d'iniciar la seva trajectòria, en una sala petita (per uns 300 espectadors), i a primera fila de l'escenari, no té preu. Gran nit. 


 

dimecres, 22 d’octubre del 2025

El temassu del dimecres. Feliu Ventura - "Quan el cel es tornà negre".

 

Feliu Ventura ha aplegat alguns dels principals cantautors del País Valencià per cantar aquesta cançó d'homenatge, i alhora denúncia, amb aires de jota valenciana, del que va passar aviat farà un any (29 d'octubre del 2024) al sud de València amb la Dana, que es va endur més de dues-centes vides, cases, cotxes, i més. Una altra data negra per als valencians. Una més en l'historial negre de desgràcies.

En la cançó i l'enregistrament del videoclip participen veus com la de Pep Gimeno "Botifarra", Vicent Torrent (Al Tall), Miquel Gil, La Maria, i Noèlia Titana. 

dilluns, 20 d’octubre del 2025

La verdad sobre el caso Savolta.

 

Acabo d'acabar la primera novel·la de l'Eduardo Mendoza, un dels meus escriptors preferits, que casualment va escriure just l'any que vaig néixer (1975). Una novel·la d'intriga policíaca ambientada a la Barcelona de principis del segle XX, just abans de l'inici de la 1a GM, quan Barcelona bullia amb l'activisme sindical i la lluita obrera.

Vaig descobrir Eduardo Mendoza a l'Institut amb dues grans novel·les amb el seu toc d'humor: "El laberinto de las aceitunas" i "El misterio de la cripta embrujada". I més endavant vaig gaudir intensament "La ciudad de los prodigios", una obra mestra de la literatura. La veritat, no entenc com he trigat tant a llegir aquesta primera gran obra de Mendoza. Molt recomanable. 

diumenge, 19 d’octubre del 2025

Tots som Hansi Flick.

 

Ahir el Barça s'enfrontava al Girona en partit de lliga a l'estadi Lluís Companys, i fins al darrer moment no va poder doblegar els gironins (2-1), que van oferir un joc sòlid amb una gran defensa i sortint amb perill al contraatac. El partit però no serà recordat per un joc espectacular, ni pel gol in extremis d'un defensa com Araujo jugant de davanter (com si d'Alexanco en l'època de Cruyff es tractés), sinó per la botifarra que va dedicar l'entrenador culer a l'àrbitre Gil Manzano, que uns minuts abans l'havia expulsat amb doble targeta groga quan el tècnic alemany va protestar pels pocs minuts de descompte afegits (4). 

Milers, per no dir milions de culers ens vam sentir representats per aquella botifarra, un gest ben català, que acostuma a sortir com a resposta a les injustícies (arbitrals) i als intents de perjudicar el Barça en la seva lluita amb el R. Madrid per al títol de lliga. L'àrbitre no se'n va sortir, tot i les errades contra el Barça, i Flick va poder respondre amb tota la ràbia i la tensió acumulada, i el final d'infart. 

dissabte, 18 d’octubre del 2025

Retorn al passat.

 

Quan es compleixen gairebé 20 anys que vaig començar a fer de mestre (setembre del 2006), aquesta setmana he pogut fer un viatge als records de la meva infantesa anant de colònies amb el meu grup de 4t a La Carral (El Miracle, El Solsonès, Lleida). Hi havia anat almenys un parell de cursos amb la meva escola, dels 7 als 10 anys, i encara em queden alguns records agradables de la casa, d'alguns jocs i activitats que hi vaig fer. Ha estat maco poder retrobar-me amb l'espai, on vaig passar alguns dels millors moments de la meva infantesa. I viure-ho des de l'altre costat, el de l'adult que té cura dels seus alumnes i que gaudeix veient com ells gaudeixen i aprenen a viure i conviure. Molt bonic tot plegat!







 

dimecres, 15 d’octubre del 2025

El temassu del dimecres. Filomena - "Panxa plena".

 

Les Filomena són una banda de recent creació amb uns padrins de prestigi com ara l'Arnau Tordera (Obeses), o els Pony Pisador, i elaboren cançons d'arrel tradicional per a un públic familiar amb instruments com la gralla, l'acordió diatònic, el violí o el flabiol. En aquest tema compten amb l'aparició estel·lar de l'Arnau Tordera fent un gran paper com a comensal, crític gastronòmic, d'un gran tiberi de cuina catalana.

dilluns, 13 d’octubre del 2025

El delegat del govern a Catalunya a la celebració de la hispanitat.

 

Ahir els espanyols celebraven el dia del genocidi, i el botifler que fa de delegat del govern espanyol a Catalunya, Salvador Illa, va córrer per llepar l'escrot als amos de la colònia i al rei espanyol en particular. Feia molts anys que cap president de la Generalitat anava a aquesta celebració feixista i casposa, però el titella que ens governa va trencar aquesta tradició per mostrar novament la seva espanyolitat i la seva implicació amb l'ocupació espanyola de Catalunya. I mentre ell celebrava el genocidi i la demofòbia, el sud del país s'inundava per un nou temporal. Però per a ell el primer és el primer. Fora colons, i puta Espanya!

diumenge, 12 d’octubre del 2025

Diada dels Margeners de Guissona.

 

Aquest cap de setmana llarg (divendres era dia festiu a les escoles i instituts de Terrassa) vaig anar a veure els amics de Guissona que celebraven la seva XIXa Diada, i vaig aprofitar el divendres per quedar amb el Traga per anar a caçar uns quants bolets (camagrocs bàsicament) per la zona de Solsona, i dinar plegats. Pel vespre vam anar a l'assaig i ens vam quedar fins gairebé les 5:00 xerrant i bevent en bona companyia. Dissabte al migdia feien el tradicional concurs de tapes, i l'actuació castellera a les 17:30, amb les colles convidades de Santpedor, Malfargats del Pallars, i Castellers de la Sagrada Família. Per la nit va haver-hi sopar i festa, tot i que jo vaig marxar després del concert dels lleidatans "Pasqual i els desnatats" perquè avui m'havia d'aixecar a una hora prudent per un dinar familiar a Terrassa.





 

dimecres, 8 d’octubre del 2025

El temassu del dimecres. Baya Baye - "Hustle hard".

 

El raper català Víctor Ballesteros (Montgat, 1998) acaba de treure el seu primer àlbum sota el nom de "Faves tendres" amb 12 temes d'un estil molt propi conegut com a "macarrisme català". Un raper sorgit del barri i allunyat dels gustos de la indústria que promociona grups de música urbana políticament correcte i amb estètica de transgressors però d'Instagram. Aquesta tema és un rap amb bases de sardana.

dimarts, 7 d’octubre del 2025

Terrassa una nit qualsevol.

 

Fa anys que penso que si no m'hagués dedicat a l'ofici de fer de mestre, potser m'hauria agradat ser massatgista, però tampoc m'hauria desagradat guanyar-me la vida fent fotos. Una de les meves passions i/o pulsions. 


diumenge, 5 d’octubre del 2025

Cap de setmana al Catllaràs.

 

Aquest cap de setmana he tornat a pujar fins al Berguedà, al refugi del Catllaràs, on es troba també el xalet de Gaudí. Un parell de dies de relax, una passejada per caçar algun bolet (algun rovelló, camagrocs i llenegues blanques), i gaudir dels paisatges en bona companyia. El temps ha acompanyat força, amb caloreta tot el dissabte, i nits no gaire fredes. Tanmateix, quan el sol marxava entràvem al refugi i enceníem el foc a la llar de foc. Al refugi vam coincidir el divendres amb una colla que venia de Reus, i dissabte amb una colla que venia de Navàs.