Ens visita una campiona: Berta Abellán.

 

Avui, amb motiu del dia de la dona treballadora, ens ha visitat una esportista d'elit terrassenca, la Berta Abellán, sots-campiona del món en sis ocasions, campiona d'Espanya en cinc, i una bellíssima persona, propera i simpàtica.

Els alumnes de primària, de primer a sisè, han pogut preguntar i escoltar les explicacions de la Berta, que ha acabat fent una petita exhibició al pati de l'escola, després d'uns minuts de tensió per uns petits problemes a l'hora d'arrencar la moto. Quan finalment ho ha aconseguit els alumnes que esperaven en candeletes, ho han celebrat amb aplaudiments i cridòria.

Com a part del xou de la Berta ha demanat un voluntari per estirar-se al terra i fer unes quantes virgueries passant per sobre. Saltant, aixecant la roda davantera o la del darrera... I per si us pregunteu qui ha estat el valent que ha sortit de voluntari, doncs ja us ho podeu imaginar... aquí el voluntari oficial!

En acabada l'exhibició ens hem fet una foto tots plegats amb la Berta i ha hagut de quedar-se uns minuts més pel pati signant autògrafs i fent-se fotos. 

El maltracte diari als catalans.

 

De petit recordo que jugàvem a canviar el significat de les sigles de diferents empreses. Una de les que encara recordo i que manté ben viu el significat que li donàvem és RENFE: "Rogamos empujen nuestros ferrocarriles estropeados". 

Des de fa molts anys milers (milions) de catalans (treballadors, estudiants, i usuaris de tota mena) pateixen els retards, les avaries, els sabotatges, la manca d'informació, les deficients infraestructures i combois, etc., d'aquesta empresa estatal. Les escenes de caos amb centenars de persones esperant un tren, o aturats dalt d'un tren, o dalt d'un tren incendiat, es repeteixen cada dos per tres sense que l'estat espanyol ho solucioni. Evidentment, la solució passa per una inversió milionària, però sembla ser que l'estat prefereix invertir en altres infraestructures fora de Catalunya, i condemna els catalans a viure amb l'angoixa del transport públic eternament.

Acabarà algun dia aquest maltracte? Em sembla que mentre Catalunya sigui una colònia espanyola ho tenim magre.

El temassu del dimecres. Dyango - "La mare".

 

Avui en Josep Gómez Romero "Dyango" fa 85 anys. El barceloní és un dels cantants catalans més populars i reconeguts de la història, amb desenes de premis internacionals, discos d'or i platí, i reconeixements de tota mena. Va començar cantant als 9 anys en festes majors, i després de passar pel conservatori va forjar la seva carrera com a cantant solista de música intimista i romàntica fins i tot.

El juny del 2013 Dyango va anunciar la seva participació al Concert per la Llibertat, cosa que va indignar molts espanyols que no els va agradar que Dyango fos català i independentista. Un dels nostres!

De Carnaval a Solsona.

Del dissabte al dilluns em vaig instal·lar amb la furgoneta a Solsona per viure el carnaval d'aquesta ciutat al cor de Catalunya. Un dels carnavals més populars i singulars del nostre país que es viu intensament entre tots els solsonins que es vesteixen aquests dies amb les bates de les seves comparses, i que omplen tots els actes de la setmana de carnaval. Destaquen les figures dels gegants bojos que ballen fent girs i piquen amb els seus llargs braços els despistats que no s'ajupen o que s'apropen massa, i el ruc que pengen a prop de l'ajuntament i que pixa.

Malauradament, el dissabte van haver-se de suspendre la gran majoria dels actes previstos, així que hauré de tornar un altre any per veure i viure els actes del divendres i dissabte. Diumenge vaig poder viure, força comprimit val a dir, l'entrada a la Plaça Major i dels balls de les diferents figures de la festa, així com l'inacabable sermó.

Una festa molt potent i molt nostrada que us recomano cent per cent. Fins i tot hi vaig trobar al fotoperiodista Jordi Borràs, amb qui també vaig coincidir fa un parell d'anys a la festa de l'ós de Prats de Molló. I segur que devia fer tantes o més fotos que jo! Quin espectacle! 

Es jubila el Cristobal Castro, fotoperiodista referent de Terrassa.

 

Foto: El Món Terrassa.

M'assabento a través del diari digital "El Món Terrassa" que el fotoperiodista local d'origen cordovès Cristóbal Castro es jubila després de prop de 50 anys de trajectòria, la majoria d'aquests en mitjans terrassencs.

El Cristóbal deu ser una de les persones que més fotografies amb la meva cara deu tenir després de mi, la meva mare, i algun amic. El recordo des de ben petit a l'escola Agustí Bartra quan començàvem el curs, o quan es celebrava alguna festa destacada. Seguint les diades castelleres, a les manifestacions, per Festa Major a tot arreu...

Tanmateix, el Cristóbal serà sempre recordat gràcies al Capgròs que li van dedicar l'any 1985. Un dels primers dels "Capgròs de l'any". 

Una setmana de carnaval molt intensa a l'escola.

 

Avui amb la rua de carnaval per carrers del barri de l'escola propers hem tancat una intensa setmana de carnaval, que alhora ha estat la setmana cultural, amb tallers (cosmètica, ioga, alimentació, relaxació i massatges), elaboració de disfresses, concursos d'entrepans gegants, de truites, assajos, entregues de premis, etc., etc.

Un any més a mi m'ha tocat encarregar-me de portar el Carnestoltes cada cop que apareixia, rua inclosa. La majoria dels alumnes ja saben que sempre el porto jo, i em criden pel nom en quan apareix el Carnestoltes. Jo mai els parlo i un cop acabada la feian i em pregunten, els dic que no he vist res, que jo era al lavabo.

Aquest vespre toca descansar perquè la setmana ha estat exigent i es nota físicament, però demà espero estar recuperat per anar a gaudir d'un Carnaval amb solera. Ja us explicaré.

Ha mort el gran mestre internacional dels escacs Boris Spassky.

 

Avui hem conegut la mort, als 88 anys, de l'exjugador d'escacs rus Boris Spassky, campió del món del 69 al 71, va perdre la corona en una èpica final l'any 1972 a Reykjavik (Islàndia), que es va conèixer com la "partida del segle", contra el nord-americà Bobby Fischer.

Spassky també va ser un nen prodigi del món dels escacs, arribant a la categoria de "mestre" als 15 anys, i als 16 la de "mestre internacional", i amb tant sols 18 anys assolia el títol de "gran mestre internacional".

A partir del 1974 un jove jugador rus, Anatoly Karpov, va superar-lo al campionat del món, i li va agafar el relleu com a millor jugador rus i campió del món.

El temassu del dimecres. Strombers - "Rei Carnestoltes".

 

Un dels temes clàssics en català d'aquesta setmana de disbauxa carnavalesca és aquest "Rei Carnestoltes" dels bagencs Strombers. Un tema que a ben segur que va sonar en diverses edicions del popular carnaval de Solsona i en altres festes carnavalesques. 

Ara els Strombers tornen a tocar després d'una aturada de prop d'un any i mig per la mort del seu cantant des de la fundació (1998), el Ferran. Ho van fer el 25 de gener a la sala Stroika de Manresa, amb l'aforament complet, i per aquest motiu van repetir a la mateixa sala el 14 d'aquest mes.

Corre i viu la vida com havies somiat,
doncs el Carnestoltes ja ha arribat.
Corre i viu la vida abans no sigui massa tard,
doncs el Carnestoltes ja ha arribat.
 

40è aniversari de la mort de Salvador Espriu.

 

(Filipines, 2015).

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Indonèsia, illa de Java, 2012).

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Delta de l'Ebre, 2012).

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Galícia, 2013).

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(La Corunya, 2013).

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Nicaragua, 2014).

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Myanmar, 2014).

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Viladecavalls, 2025).

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Filipines, 2015).

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Un docent perd la feina per denunciar que a la feina la llengua de treball és el castellà.

 

El docent afectat, Roger Castro.

Si fa uns dies coneixíem l'enquesta d'usos lingüístics que evidencia que el català continua retrocedint pel que fa a ús social i que entre els joves el seu ús ha disminuït de forma notable, ahir apareixia una altra notícia que explica en part la del descens d'ús del català. Que un docent es queixi davant dels superiors que hi ha companys que no utilitzen la llengua catalana, que a més hi estan obligats per llei, en les reunions de treball i amb els usuaris, i que aquests, en comptes de solucionar aquesta mala praxi optin per fer fora el denunciant per evitar "mala maror" entre els companys... Vaja, per llogar-hi cadires! I així amb tot amb la nostra maltractada i menystinguda llengua, que va morint a poc a poc perquè els que haurien de fer mans i mànigues per garantir-ne l'ús i el compliment de les lleis, es renten les mans i fan els ulls grossos. I encara pitjor, castiguen els que ho denuncien i defensen la llengua. Vergonyós és poc.

Donació de sang a l'escola.

 

Avui els alumnes de 5è i 6è de l'escola on treballo han organitzat una campanya de donació de sang en col·laboració amb el Banc de Sang. Pares, mares, familiars diversos, personal de l'escola, i alguns terrassencs més han anat passant entre les 10:00 i les 14:00 per col·laborar amb la solidària iniciativa.

Alguns alumnes m'han demanat si donaria sang, i els he respost que no, perquè soc molt aprensiu i em fan pànic les agulles. No he donat sang en ma vida, i pateixo cada vegada que m'he de fer una analítica. De fet, m'he desmaiat en més d'una ocasió quan m'han punxat, fins i tot amb vacunes, i no volia muntar un cristo a l'escola.

El temassu del dimecres. Muchachito - "Será mejor".

 

El passat divendres vaig tornar a anar de concert a la sala La Rasa de Terrassa (antic Faktoria), on feia mesos que no hi posava els peus, a veure l'artista de Santa Coloma de Gramanet, Muchachito. Venia en format duet, acompanyat d'un contrabaixista, i amb el seu bombo i guitarra característic, i va aconseguir un ple a la sala.

Muchachito celebra enguany els 20 anys de trajectòria, i ha volgut tornar a Terrassa on havia fet un grapat de concerts en el passat. No recordo haver-lo vist abans d'aquest passat divendres més enllà del concert que va fer juntament amb el Joan Garriga i en Masjid a la sala Paral·lel a benefici de la llibreria El Lokal del barri del Raval.

Pablo Hasél, 4 anys entre reixes.

 

Es compleixen 4 anys que el puto estat espanyol té pres el raper lleidatà Pablo Hasél per cantar les veritats sobre la monarquia corrupta que Franco va elegir com a garantia de continuïtat del seu llegat al capdavant de l'estat. Una injustícia més d'aquest estat demofòbic, corrupte i podrit, que mai va fer la transició democràtica que alguns pregonen. Els carrers són plens de polítics i empresaris corruptes, estafadors varis, policies torturadors, un rei emèrit que s'ha fet multimilionari a base de corrupció i frau vivint a cos de rei, mai més ben dit, a l'Aràbia Saudita, etc., etc.

Llibertat Pablo Hasél!!

El Búnquer a Terrassa.

 

Ahir la Factoria Cultural va rebre els protagonistes del podcast "El búnquer", en Peyu, en Jaïr Domínguez i la Neussi, que van fer doblet de funcions (tarda i vespre) amb el capítol dedicat a la cantant d'òpera catalan ja traspassada, Montserrat Caballé. Un espectacle de dues hores de durada amb l'aparició d'artistes convidats a l'escenari com les dues mezzosopranos que van cantar a duet la cançó de la tuberculosi. O tres espectadors que es van jugar diversos premis en un joc de preguntes relacionades amb moments dels podcasts del programa.

Després de repassar les glòries i les misèries de la diva el públic va fer el seu veredicte amb unes targetes que calia enlairar mostrant el costat verd o el vermell, i va decidir enviar a la paperera de la història l'excèntrica dona.

2a calçotada de la temporada, 1a de l'any.

 

Ahir ens vam trobar tota una colla d'amics per fer la primera calçotada del 2025, tot i que per a mi era la segona de la temporada de calçots, a l'hort de l'avi a Viladecavalls a la llera de la riera de Gaià. En un dia rúful i per moments fred, vam tenir certs problemes amb el foc ja que la llenya estava força freda i humida, i li costava agafar temperatura i cremar. Tanmateix, amb paciència, un bon vermut i molta xerrera vam aconseguir coure els calçots i la carn, i gaudir d'una nova jornada gastronòmic-social molt animada. 

El temassu del dimecres. Mr. Freak Ska - "Boines".

 

Un dels grans de l'escena skatal·lítica catalana és el mataroní Jaume Cuadrado, fundador l'any 2001 de la banda The Cabrians, i alter ego de Mr. Freak Ska, amb el que ha enregistrat algunes versions de clàssics de l'ska en clau catalana, com ara el tema que us presento. Un clàssic del jamaicà Desmond Decker, "Madness", popularitzat pels britànics de nom homònim, Madness, als anys 80's, i catalanitzat pel bo del Jaume fa a penes cinc anys.

El passat divendres va ser un dels protagonistes de la vetllada skatal·lítica a la sala Estraperlo de Badalona, i va cantar aquest tema en col·laboració amb els 4 Caps.

Oferta de places al Concurs de Trasllats docent molt insuficient.

 

Aquest matí el Departament d'Educació i Formació Professional ha publicat via DOGC les places ofertades a cada centre del país de cara a estabilitzar places en el proper Concurs de Trasllats que es dirimirà a principis del proper mes (les provisionals) i mitjans de maig (les definitives). El Departament ofereix estabilitzar al voltant d'un terç dels funcionaris sense plaça definitiva, una xifra molt insuficient si tenim en compte que més de 35.000 nous funcionaris docents es van veure obligats a concursar. No entenc per què t'obliguen a concursar si saben que més de la meitat dels que hauran participat en aquest procés no obtindran plaça...

L'objectiu principal del Departament oferint tan poques places és el de continuar mantenint el gran gruix de les places als centres en mans de les direccions, que podran continuar seleccionant una bona part del seu claustre a dit (via places estructurals o perfilades). D'aquesta manera les direccions s'asseguren l'obediència i l'acceptació cega dels treballadors triats, si és que aquests volen continuar treballant al centre.

Personalment, he concursat per una plaça d'educació física, i he prioritzat les escoles de Terrassa i alguna dels voltants. Tanmateix, a Terrassa només han sortit a concurs cinc places, i als voltants (Ullastrell, Rellinars i Vacarisses) tres més. Així que ara mateix ho veig una mica magre.

Trobades skatal·lítiques amb mites de l'ska català.

 

Divendres vaig tornar a la Sala Estraperlo de Badalona, que no trepitjava feia pràcticament un parell d'anys (diria que va estar tancada uns mesos per canvi de propietaris) quan vaig anar al concert dels bascos Distorsión. En aquesta ocasió el motiu era l'estrena de l'Skazal Club, una trobada skatal·lítica que preveuen que tingui continuïtat. La de divendres passat va comptar amb les actuacions de les bandes 4 Caps, de recent formació, i la BCN Ska Fundations, uns clàssics de la darrera dècada on destaca la participació de l'advocat Van der Eynde a la guitarra. 

Per a la primera jornada de l'Skazal les bandes participants van comptar amb la col·laboració d'alguns destacats membres de l'escena skatal·lítica catalana, com els cantants d'Skatalà, el Jaume, guitarra i ànima de The Cabrians , la Núria Pina, cantant de Les Testarudes, i en Roger "Fullosoul", cantant de la banda soul The Slingshots.

Una nit memorable per als amants de les músiques jamaicanes que esperem que tinguin continuïtat. 

Via verda Girona - Sant Feliu de Guíxols.

 

Ahir, aprofitant que a Terrassa les escoles eren tancades per dia de lliure disposició, vaig anar amb el Xavi i la Míriam a terres gironines per fer la via verda que uneix Girona amb Sant Feliu de Guíxols, la "Ruta del Carrilet" amb la que els gironins anaven en tren cap a la costa, en BTT. Per fer-la vam necessitar les dues furgonetes per transportar les bicis i poder deixar una al punt d'inici i l'altra al final, i un cop acabada la ruta tornar a per la primera i fer el trajecte de tornada cap a Terrassa.

Tot i que el dia va ser principalment rúfol i van arribar a caure quatre gotes, també vam veure a estones el sol, i la temperatura no va ser massa freda. I el fet de fer la via un divendres feiner, va fer que ens trobéssim poca gent pel camí (ciclistes, caminants, corredors, passejadors de gossos...) i que es fes molt agradable i tranquil. 

La ruta passa per pobles com Cassà de la Selva, Quart, Llagostera, Santa Cristina d'Aro... i vas trobant antigues estacions de tren ara en desús, però ben mantingudes. Hi ha molt bona senyalització en tot moment i és difícil perdrés, tot i que s'han fet algunes modificacions al camí original.

A l'arribar a Sant Feliu de Guíxols, després de prop de 3 hores i uns 40 km. de trajecte vam deixar les bicicletes a dins de la furgoneta i ens vam anar a celebrar la gesta a "Can Kiku", un restaurant del poble a tocar de la platja. 

Acció de protesta dels pagesos.