Tailàndia 3 - Doi Mae Salong.

 

Santikhiri.

Doi Mae Salong és el nom d'una muntanya de el la província de Chiang Rai, ben a prop de la frontera amb Myanmar, on milers de militars exiliats xinesos s'hi van afincar fugint de Mao a principis dels 60's.

Actualment tenen nacionalitat tailandesa i conviuen en harmonia amb tailandesos, birmans, i les diferents ètnies de la zona. Aquesta zona, on actualment predomina el cultiu del te i altres plantes, va ser una de les principals productores de l'opi.

Per arribar-hi des de Chiang Rai has de passar per carreteres de muntanya súper empinades i cobertes d'una vegetació exuberant. La majoria dels pobles estan ben comunicats per camins pavimentats en la majoria dels casos. No em vull imaginar com s'ho feien en el passat per anar d'un lloc a un altre en moto o bici, tot enfangat i relliscós i amb aquestes pendents.

Jo he parat a una guesthouse molt bonica d'estil xinés a Santikhiri, i amb la moto que vaig llogar només arribar a Chiang Rai, no he parat de recórrer pobles, camins, i el poble on m'allotjo. Un dels alicients del lloc on dormo és que la finestra de l'habitació dóna al carrer del mercat, i sempre acostuma a estar animat.

Un altre alicient són les sopes de fideus i les "yozas" del restaurant on sinó, i les ales de pollastre i salsitxes a la brasa de la pradera de carrer on sopo. L'esmorzar el faig sempre al 7-Eleven a base de cafè amb llet i biquinis.

El meu avi va anar a... (Santikhiri?)

El temassu del dimecres.Rasmee Isan Soul - Lam-Duan

 

No us podia deixar tot un mes sense el temassu dels dimecres. Avui d'una artista tailandesa que es diu Rasmee Isan Soul (bé, aquesta deu ser la traducció a l'alfabet llatí), i que en aquesta cançó barreja el jazz amb la música tradicional tailandesa.

M'agrada escoltar noves músiques, i viatjant és una ocasió perfecta.

Tailàndia 2 - Chiang Saen.

 

Fa tres dies que torno a estar a Tailàndia. Després d'un viatge en vaixell pel Mekong vaig arribar des de Pak'4 Gent fins a Houay Xai, la ciutat fronterera amb Tailàndia. Des d'allà, un tuk-tuk em va portar a l'aduana laosiana, on un simpàtic oficial em va cobrar 20.000 kip pel morro perquè eren més tard de les 18:00 (?). El minibús que ens va portar fins a l'aduana tailandesa també ens va cobrar recàrrec per l'horari tardà (? ;-)), i fins i tot el tuk-tuk tailandès per arribar des des l'aduana fins a la ciutat de Chiang Khong em va cobrar el plus de nocturnitat. De 60 bath a 100. Coses del viatjar sent un dòlar amb potes...

La nit la vaig fer en aquesta ciutat tailandesa a la banda esquerra del Mekong, a escassos cent metres de riu de Laos. L'endemà agafava un altre bus per anar fins a Chiang Rai, base d'operacions al nord de Tailàndia i on esperava poder llogar una moto per fer ruta pel nord del país. Farà uns 10 anys em vaig quedar a escassos 50 km. d'aquesta ciutat quan vaig fer també una ruta en moto des de Chiang Mai.

Llogar la moto va ser fàcil a l'hotel on m'allotjaré a Chiang Rai. 1.500 bath per una setmana (215 bath diaris, no arriba a sis euros). I un altre cop motoritzat vaig iniciar la ruta cap al nord, cap a Chiang Saen, molt a prop del "Golden Triangle", O triangle de l'opi, punt físic on s'ajunten Tailàndia, Laos, i Myanmar.

Chiang Saen és un poble tranquil·let també a la llera del Mekong, rodejat de camps d'arròs, te, i altres plantes, que han substituït el conreu de l'opi, molt perseguit per les autoritats tailandeses (menys per les birmanes, i no tant per les laosianes). A uns 10 km. hi ha el punt geogràfic del Golden Triangle i també el museu de l'opi, un súper museu molt interessant que explica la història d'aquesta planta de la que van treure la morfina, més tard l'heroïna, i tota mena d'opiacis en l'actualitat.

A banda de la ruta de l'opi, la zona té algun temple destacat, i en concret el de Phra That Pha Ngao, preciós, i que té, uns metres més amunt, la famosa passarel·la de vidre amb unes vistes espectaculars del riu Mekong i de Laos (quan no està molt ennuvolat;-).

Per cert, en aquesta entrada us poso algunes fotos tretes d'Internet perquè se'm va mullar el mòbil i se m'ha espatllat la càmera i ara estic fent fotos amb la càmera de fotos (no les puc descarregar) i la tauleta. Encara sort que vaig equipat...

(Golden Triangle: internet).

(Museu de l'opi: internet).

Laos 5 - Nong Khiaw - Houay Xai. Muang Xai - Pak Beng -

 

Els darrers tres dies d'estada a Laos abans de creuar la frontera amb Tailàndia han estat pràcticament de trasllats, però no per aquest motiu menys interessants. 

Abans-d'ahir vaig deixar Nong Khiaw camí de Muang Xai, o Oudom Xai com l'anomenen per aquí. Una furgoneta ben moderna, que fins al mateix dia no tenia gens clar que sortís, va dur-me en poc més de tres hores, a mi i un parell d'anglesos que van arribar a l'estació al límit, cap a l'estació de Muang Xai. Una estació estrenada fa un parell d'anys i que està a més de 5 km. del centre de la ciutat, així que vaig haver de negociar amb un tuk-tuk perquè em portés fins a l'hotel (em demanaven 100.000 k. i ho vaig treure per 30.000 k.).

Muang Xai no és una ciutat turística i poca cosa hi ha per fer. Vaig fer un voltet per anar a menjar, i vaig visitar el temple budista que sempre val la pena. I més si hi ha els monjos fent algun ritual com era el cas.

Ahir va ser una ruta llarga en un bus mini. Més del que pensava i havia llegit al Chatgpt. Segons el Google Maps no arribava a les 4 hores. El Chatgpt estimava que podien arribar a ser 5. Doncs la realitat han estat 7 hores!! La "carretera" plena de revolts tenia un munt de trams sense asfalt, forats a l'asfalt, fang, roques caigudes per esllavissada, arbres caiguts, rius desbordats... Apocalíptic.

Sort de la perícia i experiència del conductor. Jo m'hauria cagat a sobre i potser hauria plorat de por. Però ell se n'ha sortit de cada entrebanc, fins i tot quan han hagut de retirar unes roques enormes que no el deixaven passar.

Val a dir que les set hores de viatge no sé m'han fet gaire pesades, ja que he gaudit molt del que anava veient. Paisatges espectaculars amb camps d'arròs súper extensos, camps de blat de moro, palmerals, rius, un munt de poblats on mirar moltes coses, el mateix trànsit de vehicles que ens creuàvem (camionarros aturats per alguna avaria o atrapats a un esvoranc, motos amb dos, tres, o quatre ocupants), o gent a peu que no saps ben bé on anaven o d'on venien.

Pak Beng tampoc té gaire història. Un poble d'uns centenars d'habitants on paren les barques lentes entre la frontera i Luang Prabang. Un poble bolcat amb el turisme per aquesta raó. Hotels, restaurants, un camp d'elefants a l'altra banda del riu...

Avui he agafat el vaixell lent fins al Houay Xai, al límit de la frontera amb Tailàndia. 9 hores de viatge pujant pel riu Mekong i gaudint dels paisatges muntanyosos i verda al ambdues bandes. Els vaixells són una mica atrotinats i per seure hi han posat seients tipus vehicle, que s'està prou còmode. Cap a les 17:00 he arribat a destí, i un cop allà he hagut de fer els tràmits per tornar a entrar a Tailàndia, i agafar un tuk-tuk que em portés a Chiang Khong, on faré nit.

Estació de busos de Nong Khiaw.

Estació de busos de Muang Xai.

Laos 4 - Nong Khiaw.

 

Les darreres tres nits les he passat a Nong Khiaw, un poble més al nord de Luang Prabang popular entre els turistes per la seva vida relaxada, els trekkings, i unes vistes impactants de muntanya, riu, i vegetació exuberant.

Em vaig agafar una habitació en un guesthouse a la vora del riu, i una de les activitats principals aquests dies on, a més, ha plogut força, ha estat descansar ajagut a la cadira de la terrassa, llegint, O simplement badant davant de l'espectacle.

Altres coses que he fet aquí han estat pujar a un mirador (n'hi ha un munt), i llogar una moto per recórrer la carretera que travessa el poble d'una banda a l'altra, per gaudir els paisatges, els pobles, i la gent.

A un poble em vaig aturar perquè em va saludar una noia, la Mili, amb una nena penjada al l'esquena. Resulta que sabia parlar anglès (devia ser la única del poble) i tenia ganes de practicar, i com que tenia una botiga de queviures quan vaig tornar del.volt en moto vaig tornar a parar al poble per xerrar una estona amb ell i fet una birra.

I poca cosa més. La veritat és que aquest poble ha estat com una aturada en el camí per passar uns dies de relax total. Demà intentaré arribar fins a Muang Xai amb una furgoneta compartida, però no les tinc totes que finalment surti. Ja us explicaré sí arribo.