Tailàndia 3 - Doi Mae Salong.

 

Santikhiri.

Doi Mae Salong és el nom d'una muntanya de el la província de Chiang Rai, ben a prop de la frontera amb Myanmar, on milers de militars exiliats xinesos s'hi van afincar fugint de Mao a principis dels 60's.

Actualment tenen nacionalitat tailandesa i conviuen en harmonia amb tailandesos, birmans, i les diferents ètnies de la zona. Aquesta zona, on actualment predomina el cultiu del te i altres plantes, va ser una de les principals productores de l'opi.

Per arribar-hi des de Chiang Rai has de passar per carreteres de muntanya súper empinades i cobertes d'una vegetació exuberant. La majoria dels pobles estan ben comunicats per camins pavimentats en la majoria dels casos. No em vull imaginar com s'ho feien en el passat per anar d'un lloc a un altre en moto o bici, tot enfangat i relliscós i amb aquestes pendents.

Jo he parat a una guesthouse molt bonica d'estil xinés a Santikhiri, i amb la moto que vaig llogar només arribar a Chiang Rai, no he parat de recórrer pobles, camins, i el poble on m'allotjo. Un dels alicients del lloc on dormo és que la finestra de l'habitació dóna al carrer del mercat, i sempre acostuma a estar animat.

Un altre alicient són les sopes de fideus i les "yozas" del restaurant on sinó, i les ales de pollastre i salsitxes a la brasa de la pradera de carrer on sopo. L'esmorzar el faig sempre al 7-Eleven a base de cafè amb llet i biquinis.

El meu avi va anar a... (Santikhiri?)