La verdad sobre el caso Savolta.

 

Acabo d'acabar la primera novel·la de l'Eduardo Mendoza, un dels meus escriptors preferits, que casualment va escriure just l'any que vaig néixer (1975). Una novel·la d'intriga policíaca ambientada a la Barcelona de principis del segle XX, just abans de l'inici de la 1a GM, quan Barcelona bullia amb l'activisme sindical i la lluita obrera.

Vaig descobrir Eduardo Mendoza a l'Institut amb dues grans novel·les amb el seu toc d'humor: "El laberinto de las aceitunas" i "El misterio de la cripta embrujada". I més endavant vaig gaudir intensament "La ciudad de los prodigios", una obra mestra de la literatura. La veritat, no entenc com he trigat tant a llegir aquesta primera gran obra de Mendoza. Molt recomanable. 

Tots som Hansi Flick.

 

Ahir el Barça s'enfrontava al Girona en partit de lliga a l'estadi Lluís Companys, i fins al darrer moment no va poder doblegar els gironins (2-1), que van oferir un joc sòlid amb una gran defensa i sortint amb perill al contraatac. El partit però no serà recordat per un joc espectacular, ni pel gol in extremis d'un defensa com Araujo jugant de davanter (com si d'Alexanco en l'època de Cruyff es tractés), sinó per la botifarra que va dedicar l'entrenador culer a l'àrbitre Gil Manzano, que uns minuts abans l'havia expulsat amb doble targeta groga quan el tècnic alemany va protestar pels pocs minuts de descompte afegits (4). 

Milers, per no dir milions de culers ens vam sentir representats per aquella botifarra, un gest ben català, que acostuma a sortir com a resposta a les injustícies (arbitrals) i als intents de perjudicar el Barça en la seva lluita amb el R. Madrid per al títol de lliga. L'àrbitre no se'n va sortir, tot i les errades contra el Barça, i Flick va poder respondre amb tota la ràbia i la tensió acumulada, i el final d'infart. 

Retorn al passat.

 

Quan es compleixen gairebé 20 anys que vaig començar a fer de mestre (setembre del 2006), aquesta setmana he pogut fer un viatge als records de la meva infantesa anant de colònies amb el meu grup de 4t a La Carral (El Miracle, El Solsonès, Lleida). Hi havia anat almenys un parell de cursos amb la meva escola, dels 7 als 10 anys, i encara em queden alguns records agradables de la casa, d'alguns jocs i activitats que hi vaig fer. Ha estat maco poder retrobar-me amb l'espai, on vaig passar alguns dels millors moments de la meva infantesa. I viure-ho des de l'altre costat, el de l'adult que té cura dels seus alumnes i que gaudeix veient com ells gaudeixen i aprenen a viure i conviure. Molt bonic tot plegat!

 

El temassu del dimecres. Filomena - "Panxa plena".

 

Les Filomena són una banda de recent creació amb uns padrins de prestigi com ara l'Arnau Tordera (Obeses), o els Pony Pisador, i elaboren cançons d'arrel tradicional per a un públic familiar amb instruments com la gralla, l'acordió diatònic, el violí o el flabiol. En aquest tema compten amb l'aparició estel·lar de l'Arnau Tordera fent un gran paper com a comensal, crític gastronòmic, d'un gran tiberi de cuina catalana.

El delegat del govern a Catalunya a la celebració de la hispanitat.

 

Ahir els espanyols celebraven el dia del genocidi, i el botifler que fa de delegat del govern espanyol a Catalunya, Salvador Illa, va córrer per llepar l'escrot als amos de la colònia i al rei espanyol en particular. Feia molts anys que cap president de la Generalitat anava a aquesta celebració feixista i casposa, però el titella que ens governa va trencar aquesta tradició per mostrar novament la seva espanyolitat i la seva implicació amb l'ocupació espanyola de Catalunya. I mentre ell celebrava el genocidi i la demofòbia, el sud del país s'inundava per un nou temporal. Però per a ell el primer és el primer. Fora colons, i puta Espanya!

Diada dels Margeners de Guissona.

 

Aquest cap de setmana llarg (divendres era dia festiu a les escoles i instituts de Terrassa) vaig anar a veure els amics de Guissona que celebraven la seva XIXa Diada, i vaig aprofitar el divendres per quedar amb el Traga per anar a caçar uns quants bolets (camagrocs bàsicament) per la zona de Solsona, i dinar plegats. Pel vespre vam anar a l'assaig i ens vam quedar fins gairebé les 5:00 xerrant i bevent en bona companyia. Dissabte al migdia feien el tradicional concurs de tapes, i l'actuació castellera a les 17:30, amb les colles convidades de Santpedor, Malfargats del Pallars, i Castellers de la Sagrada Família. Per la nit va haver-hi sopar i festa, tot i que jo vaig marxar després del concert dels lleidatans "Pasqual i els desnatats" perquè avui m'havia d'aixecar a una hora prudent per un dinar familiar a Terrassa.

 

El temassu del dimecres. Baya Baye - "Hustle hard".

 

El raper català Víctor Ballesteros (Montgat, 1998) acaba de treure el seu primer àlbum sota el nom de "Faves tendres" amb 12 temes d'un estil molt propi conegut com a "macarrisme català". Un raper sorgit del barri i allunyat dels gustos de la indústria que promociona grups de música urbana políticament correcte i amb estètica de transgressors però d'Instagram. Aquesta tema és un rap amb bases de sardana.

Terrassa una nit qualsevol.

 

Fa anys que penso que si no m'hagués dedicat a l'ofici de fer de mestre, potser m'hauria agradat ser massatgista, però tampoc m'hauria desagradat guanyar-me la vida fent fotos. Una de les meves passions i/o pulsions. 

Cap de setmana al Catllaràs.

 

Aquest cap de setmana he tornat a pujar fins al Berguedà, al refugi del Catllaràs, on es troba també el xalet de Gaudí. Un parell de dies de relax, una passejada per caçar algun bolet (algun rovelló, camagrocs i llenegues blanques), i gaudir dels paisatges en bona companyia. El temps ha acompanyat força, amb caloreta tot el dissabte, i nits no gaire fredes. Tanmateix, quan el sol marxava entràvem al refugi i enceníem el foc a la llar de foc. Al refugi vam coincidir el divendres amb una colla que venia de Reus, i dissabte amb una colla que venia de Navàs.

 

El temassu del dimecres. Ni oblit ni perdó - "1OCT"

 

Acabo de descobrir aquesta cançó en homenatge al referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Fa 8 anys ja d'aquella victòria del poble català, determinat i valent, contra l'estat espanyol i les seves forces de repressió. Mai oblidarem! Mai perdonarem! Fins a la victòria!