"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 19 d’octubre del 2025

Tots som Hansi Flick.

 

Ahir el Barça s'enfrontava al Girona en partit de lliga a l'estadi Lluís Companys, i fins al darrer moment no va poder doblegar els gironins (2-1), que van oferir un joc sòlid amb una gran defensa i sortint amb perill al contraatac. El partit però no serà recordat per un joc espectacular, ni pel gol in extremis d'un defensa com Araujo jugant de davanter (com si d'Alexanco en l'època de Cruyff es tractés), sinó per la botifarra que va dedicar l'entrenador culer a l'àrbitre Gil Manzano, que uns minuts abans l'havia expulsat amb doble targeta groga quan el tècnic alemany va protestar pels pocs minuts de descompte afegits (4). 

Milers, per no dir milions de culers ens vam sentir representats per aquella botifarra, un gest ben català, que acostuma a sortir com a resposta a les injustícies (arbitrals) i als intents de perjudicar el Barça en la seva lluita amb el R. Madrid per al títol de lliga. L'àrbitre no se'n va sortir, tot i les errades contra el Barça, i Flick va poder respondre amb tota la ràbia i la tensió acumulada, i el final d'infart. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada