Tal dia com avui fa 50 anys, un diumenge també, vaig néixer a la Mútua de Terrassa. Tinc entès que anaven a per la nena i va tornar a ser nen, el tercer, i amb mi es van plantar. I des d'aleshores que intento gaudir al màxim de la vida, quan em deixen, viatjant, quedant amb amics, menjant i bevent, gaudint de la família, veient i practicant esport, anant a molts concerts i de tant en tant al teatre i al cinema... I tot i que la meva vocació és viure sense treballar, he de reconèixer que treballant de mestre em sento força realitzat i valorat, malgrat que és un ofici cada cop menys valorat, i fins i tot en ocasions menystingut, socialment.
Has aprofitat molt bé aquests anys. ;-)
ResponEliminaPer molt més, Xavi!!
Bona tarda.
Moltes gràcies Paula! Espero aprofitar els que em quedin de la millor manera!
EliminaPer molts anys. Mig segle és una fita important.
ResponEliminaJo també sóc el tercer i ens diem igual.
Ara a completar el segle. Només et falten 50 anys!
Tant de bo arribar als 100 en bones condicions!
EliminaDe moment intentarem gaudir dels 50 el màxim possible.
Dos Xaviers que el destí volia que es trobessin al món dels blocs! ;-)
Moltes felicitats !!. Qui ha dit que la vida ha de ser fàcil... !... només així aprenem i podem anar endevant, malgrat les barricades.
ResponEliminaBufa ben fort les espelmes i apaga-les totes i els desitjos es compliran ! ; )
Ben cert el que dius. La vida no és fàcil i hem de ser conscients. Però també té coses molt boniques i hem d'intentar que siguin les que més.
EliminaHe bufat ben fort i espero complir encara un bon grapat de desitjos. No me'ls acabo, hehe.
Per molts anys, Risto!
ResponEliminaEls 50 per a mi són la millor època de la vida…. Et desitjo que per a tu també.
Faré el possible perquè realment sigui la millor època de la meva vida! Si la salut ens respecta la cosa serà molt més fàcil.
Elimina