Avui els osonencs Oques Grasses han batut tots els rècords de venta d'entrades per a un concert d'una banda que canta en català al vendre les 55.000 entrades del seu concert de comiat a l'estadi Lluís Companys de l'octubre del 2026. Una autèntica bogeria tractant-se d'una banda de Roda de Ter que porten menys de 15 anys tocant i que tampoc es pot dir que hagin estat un grup de masses més enllà d'omplir una vegada el palau Sant Jordi al gener del 2023.
Els vaig descobrir l'any 2014 i els he vist en algunes ocasions, sobretot als inicis, però mai van ser una banda per la qual tingués predilecció. De fet ja fa anys que no els he tornat a veure. M'ha sorprès enormement però que hagin estat capaços de vendre tantes entrades en tant poc temps. De fet ja corre el rumor que faran un segon concert al mateix escenari.
Bé, tot i que no siguin de l'estil que em va, hem d'estar satisfets que un grup que canta en català sigui capaç de moure masses. Per què no hauria de ser la música cantada en català una música de masses com ho pot ser l'anglès o el castellà? No m'hi veuran entre les masses, però com a mínim és una bona mostra que la música cantada en català pot agradar les masses.
Els he vist algunes vegades. Una vegada al Prat de Llobregat em va admirar que el públic se sabia absolutament totes les cançons d'Oques i les cantaven juntament amb ells.
ResponEliminaCrec que el secret han estat les seves melodies extraordinàries i unes lletres fàcils de que quedin al cervell. I l'execució impecable de tot plegat.
I un aplaudiment perquè (amb alguna paraula anglesa entremig) han estat fidels a la seva llengua: la catalana.
Suposo que deus tenir raó. Quan les melodies són enganxoses és més fàcil que la gent s'enganxi. Personalment em cansen una mica. Puc escoltar algun tema però gaire estona em carreguen una mica. I la veu del cantant també em carrega una mica.
EliminaConscient que estaven prop de plegar els vaig anar a veure a Figueres -per allò de veure'ls en directe abans que fos massa tard- en un concert on també hi havia molta gent, i la veritat és que tot i que són bons músics, em van deixar fred. Suposo que és el problema d'anar a concerts on acabes mirant l'escenari a través d'una pantalla gegant, perquè són massa lluny.
ResponEliminaPrefereixo els concerts de format més petit, la veritat.
La música en directe a grans recintes és una autèntica merda. SI he d'anar ha de ser per un artista que no hagi vist mai d'aquells que venen un cop cada 10 anys. Per una banda catalana que he pogut veure 40 cops l'any no hi aniria ni boig. Però en fi, les modes és el que tenen. La gent com borregos.
EliminaEl ritme em sona a una altra cançó, però no puc recordar a quina ara.
ResponEliminaEstà bé això que omplin grans escenaris, no tothom ho fa.
Bona tarda, Risto.
Tens raó Sa Lluna. Una mica de psicodèlia discotequera, funky i altres. Segur que han incorporat ritme que han tret d'altres artistes.
Elimina