Torno al "vici".

 

Doncs que he tornat a caure al vici dels escacs online. Després de les vacances de Nadal, veient el mundial d'escacs de ràpides per internet, em va tornar a picar el cuquet. I comences, gairebé amb una mica de por per si recordaràs com es jugava i si et fotran moltes pallisses, et veus jugant regularment, i cada dia una mica més, i tornes a necessitar jugar una partida rere l'altra. Per sort encara ho tinc controlat de no jugar a partir de la mitjanit per poder anar a dormir sense taquicàrdia, haha.

I a l'igual que fa quatre anys quan feia de tutor d'un grup de 3r, enguany he fet unes quantes sessions de projecte dedicades als escacs amb el meu grup de 4t. Un gran recurs educatiu que proporciona als alumnes un bon grapat d'aprenentatges molt interessants, per a l'escola i per a la vida.

El primer hat-trick de Lamine.

 

Avui el Barça ha derrotat el Vila-real en la 26a jornada de lliga (4-1) en un partit força complet dels blaugranes. En l'exhibició culer ha brillat amb llum pròpia Lamine Yamal, que s'ha convertit en el jugador més jove del Barça a marcar un hat-trick (tres gols), amb 18 anys i 231 dies), superant Giovanni Dos Santos i Leo Messi que eren el primer i segon respectivament fins avui.

Més enllà dels tres gols, avui Lamine Yamal ha tornat a mostrar-se com un jugador desequilibrant, gairebé imparable. Tant de bo continuï la ratxa dimarts vinent al partit de tornada de semifinals contra l'Atlético de Madrid. Necessitarem la qualitat de Lamine per intentar remuntar els 4 gols que vam encaixar al Metropolitano.

Moren els franquistes però continua el franquisme. Mor Tejero.

 

Fa tres dies es commemorava el 45è aniversari de l'intent de cop d'estat de Tejero el 23F del 1981. Al crit de "Quieto todo el mundo. Al suelo" aquest guàrdia civil franquista va entrar al Congrés dels Diputats de Madrid per prendre el poder de l'estat. No se'n va sortir, però molts van viure unes quantes hores de pànic i escagarrinamenta, i ja tenien les maletes preparades per fugir cames ajudeu-me cap a França.

Quina casualitat més casual que l'artífex (el titella?) d'aquell intent de cop d'estat morís ahir als 93 anys. Potser es va assabentar que el govern havia decidit, 45 anys després de l'intent de cop d'estat, desclassificar tota la documentació classificada relativa a l'assumpte (segur que quatre paperots i poc transcendentals) i això li va fer pujar la tensió, o ves a saber...

La veritat és que si ahir algú m'hagués preguntat si sabia si el Tejero era viu o mort, no hauria sabut què respondre. Però bé, en tot cas, ahir va ser un bon dia per a tots els demòcrates del món, perquè ens hem deslliurat d'un altre feixista. 

El temasso del dimecres. Tijuana in Blue - "Urroztarra, Fuerza y Garra".

 

Els Tijuana in Blue van ser una banda basca originària de Pamplona, fundats l'any 1985. Van publicar 5 àlbums d'estudi (el primer a mitges amb la banda vitoriana de reggae Potato) i un darrer àlbum gravat en directe l'any 2003, tot i que la banda havia deixat els escenaris l'any 1992. Feien un rock bastant punki, amb pinzellades escatalítiques i patxangueres.

El tema d'aquesta entrada el van incloure a l'àlbum A Bocajarro de l'any 1988. 

Qué haces tú,

qué haces tú,

que no bailas con Tijuana in Blue!! 

Gal·les - Escòcia. 6 Nacions en viu a Cardiff.

 

Aquest cap de setmana vaig fer un viatge llampec per anar a veure el segon partit de la meva vida del 6 Nacions (recordeu que l'objectiu és veure'n 6, un a cadascun dels estadis de les sis nacions participants). En aquesta ocasió vaig aconseguir entrades per al Gal·les - Escòcia, un partit que podria haver estat de tràmit ja que en teoria les dues seleccions no han estat entre les favorites a guanyar el títol en els darrers anys, però que enguany Escòcia encara manté alguna esperança si guanya els dos partits que li resten (França i Irlanda) al guanyar dissabte de manera ajustada i amb remuntada inclosa (23-26). 

L'estadi dels Gal·lesos, el Principality de Cardiff gairebé es va omplir amb prop de 71.000 espectadors, dels quals ben bé uns 10.000 eren escocesos barrejats amigablement entre els aficionats locals a les graderies. Sense anar més lluny, jo vaig estar envoltat d'uns i altres. L'ambient als carrers i als pubs als instants previs va ser impressionant, i a molts pubs calia fer cua per poder entrar, i més cua per poder demanar una cervesa.

L'anecdota del cap de setmana va ser la cancel·lació del meu allotjament sense previ avís. Els fills de puta de Booking devien revendre la meva habitació per una quantitat més elevada que la que havia pagat jo (fa mesos) i no em van ni avisar. Quan vaig arribar a la Guesthouse em va dir un noi que sortia que era tot ple i que m'havien cancel·lat la reserva. I es queden tan amples. I ja em veus a mi un dissabte a dues hores de començar el partit buscant un nou allotjament, tenint en compte que hi havia 10.000 escocesos a Cardiff. Afortunadament vaig trobar una casa particular que llogava habitacions (un Homestay) no gaire lluny de l'estadi (més de mitja hora a peu) per un preu una mica superior del que havia pagat, però espero reclamar i que no em costi un euro més, i si pot ser una compensació pels inconvenients causats. Això sí, l'amfitriona em va fer un bon esmorzar típic britànic l'endemà al matí, i vam estar xerrant amb ella i un gal·lès d'uns 70 anys que havia vingut sol des del nord de Gal·les per veure el partit.

El temasso del dimecres. Obeses - "Pols a l'Era".

 

Els Obeses són, al meu entendre, el millor grup en català sorgit en els darrers 15 anys. Un grup eclèctic que no té problemes a barrejar estils tan diferents com el rock dur, el rock simfònic, l'òpera, el funk, o la sardana. Ara ens sorprenen amb una peça de metall extrem que inclouran en la segona part del seu darrer àlbum "L'Ai al cor". Un tema amb guitarra esmolada i bateria trepidant. I amb uns registres de veu impressionants del cantant Arnau Tordera anant dels greus als aguts en una demostració de potència i de registres.

A més, es consagren com una de les principals bandes de l'imaginari reivindicatiu i defensor de causes justes, com en aquest cas amb la pagesia catalana. Si no vols pols no vagis a l'eraaaaaaaa!!! 

d'aquesta lliga podrida d'una vegada!

 

Ahir el Barça va patir l'enèssim atracament arbitral al camp del Girona. En un mal partit dels blaugranes, i amb empat al marcador, en el minut 86 l'àrbitre va ignorar una falta claríssima per una trepitjada del jugador local Echeverri al defensa Koundé, que va quedar estirat al terra, i va concedir el gol als local. El més greu de tot no és que l'àrbitre no xiulés la falta (sempre podrà dir que no la va veure tot i que tots els culers sabem que no és cert), sinó que l'àrbitre del VAR no avisés l'àrbitre (Soto "Atraco" Grado) de la infracció al veure-ho repetit a les pantalles. Un autèntic atracament premeditat en l'objectiu de fer campió el club-estat, és a dir, el Real Madrid.

Són tants els errors arbitrals que han perjudicat al Barça aquesta temporada... És tan evident que la consigna és que el Barça no torni a guanyar la lliga... Si jo fos l'entrenador o el President del Barça ja hauria abandonat algun camp fa temps. Que sempre s¡equivoquin a favor del R. Madrid i en contra del Barça només té una explicació, i és ben coneguda. El club-estat ha de guanyar la lliga pel civil o pel criminal.

Ja se la poden confitar aquesta puta merda de lliga espanyola corrupta. 

La primera calçotada del 2026, a Vacarisses.

 

Ahir vaig estrenar la temporada de calçots amb una colla d'amics a Vacarisses. Havia de ser a l'hort de l'avi a Viladecavalls però les fortes pluges de les darreres setmanes han deixat el terreny enfangat i la llenya molla, així que vam fer el pla b.

Gran jornada assolellada, en bona companyia, i amb molt de fato. No es pot demanar més. N'hi haurà alguna més abans que acabi la temporada de calçots? Qui lo sa! 

Sucar el melindro!

 

La xocolata estava molt calenta,
de tan calenta la boca em vaig cremar !

Sabeu per què ? sabeu per què ?
Sabeu per què em vaig cremar ?
Sabeu per què? sabeu per què ?
Sabeu per què em vaig cremar ?
Per què ?
Perquè...

La xocolata estava molt calenta,
de tant calenta el nas em vaig cremar !

(Cançó popular infantil del grup La Guardiola Groga).

15 anys per aquí!

 

Doncs abans-d'ahir va fer 15 anys que vaig començar a dir coses per aquí, al món dels blocs. I aquí segueixo dient coses, i exposant una petita part de la meva vida. Algunes fílies i fòbies com diu el títol del bloc. I si puc, encara continuaré dient coses ja que encara no m'he cansat de fer-ho. Mira, m'entretinc, i em va fenomenal per recordar coses he fet al llarg d'aquests anys. 

I és que això d'escriure no va començar amb el bloc. Des de l'adolescència que vaig començar amb un diari que vaig estar escrivint un bon grapat d'anys. I després d'un temps d'inactivitat, vaig conèixer el món dels blocs, i aquí segueixo. 

El temassu del dimecres. Raimon - "Al vent".

 

Avui els docents catalans hem tornat a mobilitzar-nos massivament arreu del territori, en una nova jornada de vaga per dir prou a tants anys de manca d'inversió educativa, i de veure com el nostre poder adquisitiu ha anat baixant any rere any en els darrers 15 anys. Des de ben d'hora, i en una jornada molt ventosa, milers de docents han fet talls de carreteres, autopistes, rondes, avingudes... Arreu, el seguiment de la vaga ha estat majoritari, tot i els esforços de la Conselleria d'Educació per devaluar el seguiment barroerament.

Nosaltres, al vent! I els dies que calgui! La lluita continua!!! 

La peça de Raimon és la darrera que va tocar al darrer concert de l'artista de Xàtiva, al Palau de la Música Catalana, que vaig poder viure en directe. 

Docents en lluita. Demà vaga!!

 

Feia anys que no veia el col·lectiu docent tan unit i convençut de lluitar per una millorar salarial i de la qualitat educativa. Mireu com de malament ha d'estar la cosa com perquè fins i tot el col·lectiu docent que portava anys aturat, apalancat i callat, hagi decidit dir prou i tornar a lluitar per revertir la situació. Demà hi ha una vaga convocada i es preveu que sigui molt seguida. Com a mínim això és el que percebo en el meu entorn més proper (a la meva escola els vaguistes som àmplia majoria), i també el que es comenta a les diferents xarxes socials i grups de docents diversos.

Tanmateix, això no s'acaba demà ni molt menys. Estic convençut que el Departament d'Educació i el Govern de la Generalitat no donaran el braç a tòrcer per un dia d'aturada, i caldrà continuar aturant les classes i sortint als carrers a fer-nos visibles, i molestos. Només així aconseguirem guanyar aquesta lluita. 

Arriba Carnaval.

 

Comença la setmana més boja de l'any a l'escola, o la més estressant segons com es miri. Al meu centre ajuntem la setmana carnavalera amb la setmana cultural que està relacionada amb l'ODS (Objectiu de Desenvolupament Sostenible) d'aquest curs i es fan tallers i activitats relacionades amb l'ODS i amb el Carnaval. Entre els elements carnavalescs, no poden fallar les consignes del Carnestoltes per a cada dia de la setmana. Avui tocava anar amb un pentinat divertit i per no faltar a la tradició m'he deixat la cresta de cada curs per aquestes dates. I té mèrit perquè me la faig jo solet amb la màquina de rapar davant del mirall, i el resultat és força digne. Vaja, diria, haha. Visca la rauxa i visca la transgressió!

En Modgi (Magí Garcia) a la Sala Crespi de Terrassa.

 

Ahir el Magí García "Modgi" va ser a Terrassa, en una doble funció a la Sala Crespi del Casal Sant Pere, oferint el seu monòleg "Quanta dignitat". No m'ho vaig pensar gens a comprar l'entrada quan em vaig assabentar que venia, i el cert és que va cobrir les meves expectatives amb escreix. Prop d'hora i quart de monòleg on se'n riu de tot i de tothom, inclòs d'ell mateix, i fins i tot de molts temes que avui dia semblen tabús i intocables: homosexualitat, religió, pederàstia, animalistes, criança, sexe, discapacitat, racisme... I tot d'una manera intel·ligent, i en ocasions, destralera. No us el perdeu si teniu l'oportunitat.

El temassu del dimecres. Ostia Puta - "Los Gilipollas".

 

Els Ostia Puta són una banda punk de Terrassa fundada a mitjans dels 80's i que va tenir certa popularitat en els ambients punk arreu de l'estat espanyol a finals dels 80's i els 90's. Jo no els havia seguit gaire, per no dir gens, en la seva època daurada, però els vaig anar a veure a un dels seus darrers concerts a la sala La Rasa 64 al novembre del 2023 i em van agradar prou com per escoltar-los de tant en tant a casa.

Curiosament, aquest el tema que us comparteixo avui el conec des de fa molts anys, quan començava a sortir de festa i anar a concerts, tot i que aleshores no sabia que era dels Ostia Puta. Un clàssic que s'ha convertit en himne punk.

Si la Candelera plora...

 

 si la Candelera plora, l'hivern és fora; 

si la Candelera riu, l'hivern és viu. 

Tant si plora com si riu, penal per al Real Madrid.

Terrassa s'omple de "runners".

 

Participants pujant per la Rambla a l'inici de la cursa.

Aquest matí s'ha disputat la 26a edició de la Mitja Marató de Terrassa amb més de 4.000 participants, o el que és el mateix, runners. Entre tots ells, el més ràpid ha estat l'atleta local Jaume Leiva.

Hamlet (versió del Peyu i l'Albert Pla).

 

Ahir vaig anar al teatre Coliseum de Barcelona, a la Gran Via, a veure el nou espectacle del Peyu i l'Albert Pla, Hamlet. Una peça que res té a veure amb el text shakespearià, i tampoc amb un musical tot i que es cantin algunes cançons. És una comèdia de poc més d'hora i mitja de durada ambientada a l'habitació d'un hospital i amb dos personatges ben curiosos que viuran una relació força complicada i hilarant des del primer moment en que es coneixen. Una obra entretinguda i a moments esbojarrada. I en català! Aneu a veure-la!

Nit rodona per al Barça a la Champions.

 

Ahir es va disputar la vuitena i darrera jornada de la lligueta de classificació per a les eliminatòries de la Champions League. Una darrera jornada d'infart on tretze equips es jugaven la possibilitat d'entrar en el selecte grup dels primers 8 que s'estalvien la eliminatòria dels setzens, i un bon grapat més que encara mantenien opcions de classificar-se entre els vint-i-quatre primers que accedeixen a la següent fase de setzens.

I la jornada no va començar gaire bé per als interessos del Barça ja que el Copenhaguen es va avançar inesperadament al Camp Nou deixant momentàniament els blaugranes lluny del selecte grup de vuit. També l'etern rival, el R. Madrid s'avançava a Lisboa i semblava assegurar-se un lloc de privilegi. Tanmateix, a mesura que avançava la nit, la cosa va fer un gir com un mitjó. El Barça va acabar remuntant i imposant-se per un clar 4-1, el Madrid es va enfonsat a Lisboa i va acabar naufragant davant l'equip de Mourinho (4-2), amb un gol èpic del porter lisboeta al minut 97 inclòs, que donava la classificació als locals.

El Madrid va passar de ser quart a nové i quedar fora del grup d'equips que s'estalviaran la fase de setzens. Perquè això passes, també era necessari que perdés l'Athletic de Bilbao el seu partit com a local que l'enfrontava a l'Sporting de Lisboa, i que va haver de remuntar un 2 a 1 per acabar guanyant (2-3) també en el darrer minut del matx. Emocionant i trepidant jornada final de lligueta. 

Mines de Gavà.

 

Aquest matí hem anat amb els alumnes de la Comunitat de Grans (4t, 5è i 6è) a les Mines de Gavà. Unes mines on els homes del neolític van descobrir que s'hi amagava un mineral preciós d'un color verd intens anomenat variscita, que extreien per fer joies. Ha estat la primera vegada que visitava aquest parc arqueològic, i trobo que mereix la visita. Es pot entrar a la mina, i tenen un espai d'exposició magnífic. Llàstima que ens ha plogut al llarg de tota la sortida i no hem pogut acabar la jornada dinant a algun parc i amb una estona de joc a l'aire lliure.  

Laporta és mulla pel Barça (literalment).

 

Del partit de lliga d'ahir del Barça quedaran dues imatges gravades a la memòria de molts culers. I no sé quina de les dues amb més intensitat. La primera és el golàs de Lamine Yamal amb una acrobàtica tisora que va fer inútil l'estirada del porter de l'Oviedo, i va suposat el tercer i definitiu gol blaugrana (3-0). La segona no es va donar al terreny de joc, sinó a la llotja de l'estadi, amb el President Laporta aguantat el fort aiguat que va caure a les acaballes del matx, i que va arribar a tenir una intensitat considerable, amb trossets de pedra inclosos. A Laporta li van oferir un paraigües però no el va voler obrir i va aguantar estoicament sota la pluja fins al xiulet final, mentre el president de l'Oviedo acabava desistint i es cobria amb un paraigües. 

És una escena del tot inèdita perquè la llotja sempre havia estat a raser sota la coberta de tribuna a l'antic Camp Nou, però amb l'actual estadi inacabat, ni la llotja té res que la protegeixi de les inclemències meteorològiques. Fins ahir, encara no havia plogut en cap dels partits jugats a l'estadi, i va semblar com si Laporta volgués enviar un missatge als socis i aficionats culers, que ell es mulla pel Barça com van fer molts altres espectadors a les graderies de l'estadi.

6-7.

 

Avui finalment, he après el significat d'una expressió que fa mesos que escolto dir als meus alumnes de 4t de primària de tant en tant: six-seven. Així en anglès. De vegades perquè han vist un 6 o un 7 a la pissarra, o casualment el 67. I a ells els fa molta gràcia. I mai els he preguntat per què ho deien, perquè tampoc és que tingués gaire interès a saber-ho, però avui ho he llegit en una notícia d'aquestes ràndom que llegeixes navegant per internet. 

I explica que és una expressió que s'ha popularitzat arrel d'una cançó d'un raper nord-americà i que gràcies a vídeos d'aquests xorres que es viralitzen, milers, milions, d'adolescents i preadolescents no poden parar de dir-ho en qualsevol lloc i a tota hora.

Recordo que quan jo era petit i després de jove, també teníem algunes expressions xorres que ens agradava repetir amb els amics i que ens semblava la cosa més divertida del món. Recordo algunes com "brutal", "vaya buho", "ara sí", "a tope", "yavé", etc., etc. 

El temasso del dimecres. El Pony Pisador - "Un Viatge en Aquest Tren".

 

Que els Pony Pisador publiquin un nou tema a les xarxes sempre és un motiu d'alegria que m'agrada compartir amb la meva parròquia. I l'he escoltat i m'ha agradat a la primera, així que espero que a vosaltres també us agradi. Un bon dia per publicar una cançó sobre trens, no? 

Tal faràs, tal trobaràs.

 

No he estat mai client de la plataforma de continguts audiovisuals Filmin, però si ho fos ja m'hauria donat de baixa després de saber que han promogut una producció on es fa un rentat de cara i un homenatge als policies i guàrdies civils que van venir a Catalunya l'1 d'octubre del 2017 a impedir que els catalans celebréssim un referèndum, i a atonyinar tot aquell, dels més joves als més vells, homes i dones, que va intentar defensar les urnes i la democràcia.

Es veu que el documental ha aixecat tants comentaris indignats a les xarxes que s'ha promogut un boicot a la plataforma, que pel que es veu ha tingut força èxit, amb milers de baixes de clients indignats. 

Algun responsable de la plataforma ha intentat excusar-se dient alguna cosa així com que no volen censurar cap contingut i merdes vàries, però ningú li ha comprat les excuses. Més aviat ha provocat l'efecte contrari, que més gent es doni de baixa a la plataforma.

Ens poden ocupar i intentar humiliar, però no els sortirà de franc. A prendre pel cul Filmin! 

Com un nen amb patinet nou.

 

Aquesta setmana he estrenat un nou patinet elèctric. La raó principal per al canvi ha estat que l'antic patinet ja pràcticament no tenia potència per pujar la Rambla, ni autonomia per fer gaires viatges. I per acabar-me de convèncer de la necessitat del canvi, al meu nebot li havien robat el seu patinet i li he traspassat el vell.

M'he comprat un Xiaomi Pro 5, que jo no hi entenc, però me'l van recomanar. I la veritat és que pel que he pogut comprovar en aquesta primera setmana, té molta més autonomia i potència que l'antic Cecotec Bongo. Em penso que 30 o 40 quilòmetres els faré amb la bateria carregada completament.

Tanmateix, no tot són avantatges. Aquest nou patinet pesa bastant més que l'altre. Uns 6 o 7 quilos més, que es noten quan l'has de carregar a pols i pujar-lo al pis. ;-) 

Setmana gloriosa per als culers.

 

Quina setmana que portem els culers! Començant diumenge passat amb la victòria a la final de la Supercopa a Jeddah contra l'etern rival, el Real Madrid (3-2), en un partit on el Madrid es va presentar com un equip petit, qual Getafe, amb una tàctica defensiva, atemorits. I l'endemà, tot i que alguns periodistes de la caverna madridista volguessin fer creure que l'entrenador blanc, Xabi Alonso, sortia reforçat després de perdre el primer títol de la temporada, Florentino va decidir acomiadar-lo i anunciar un nou tècnic, el odiós exdefensa blanc Álvaro Arbeloa.

I sense temps per descansar gaire es presentaven els partits dels setzens de final de la copa del rei, i el Madrid jugava a Albacete una eliminatòria a partit únic, i van acabar perdent en el temps de descompte (3-2 també com a la supercopa) tot i haver empatat també al temps de descompte (2-2 al minut 90 i escaig) i quan tothom pensava que el somni de l'Albacete s'havia acabat, doncs patapam!!!Hahahahaha.

I ahir el Barça jugava també el seu partit dels setzens a Santander, contra l'històric Rácing, primer classificat de la 2a divisió. I va saber fer els deures i guanyar el partit per passar a la següent ronda (0-2), no sense un punt de patiment quan Joan Garcia va fer una gran aturada en una contra clara dels locals quan s'entrava ja en temps de descompte.

Als culers de pedra picada, ens fa gaudir tant o més les victòries del nostre Barça com les derrotes del club-estat. A veure si continua la ratxa!!! 

El temassu del dimecres. Shane MacGowan & Christy Moore - "Spancil Hill".

 

M'encanta aquesta versió d'un clàssic irlandès, gravada en directe a un programa de la televisió irlandesa l'any 1994 pel cantant dels The Pogues, Shane MacGowan, i el cantautor també irlandès Christy Moore. Una melodia preciosa amb unes grans veus, tot i que al bo de MacGowan se'l vegi aquí força tocat per l'alcohol.

Baixada del pi a les festes de Sant Sebastià de Matadepera.

 

Abans-d'ahir vaig anar fins a la localitat veïna de Matadepera per presenciar la popular baixada del pi, un dels actes principals de les festes de Sant Sebastià que pel que es veu s'ha fet força popular i participatiu els darrers anys. Jo he anat uns quants cops a veure la grimpada del pi el segon dissabte de festes, a la plaça de Cal Baldiró, però no havia assistit mai a aquesta festa prèvia, on recullen un pi al bosc (prèviament tallat) i el porten entre desenes de persones a les espatlles. Abans d'anar-lo a cercar però, es fa un sopar de brasa on cadascú porta la beguda i el menjar, i en acabat es carrega el pi i es porta fins al centre del poble. A l'arribada es fa una mica de festa amb la banda del poble i música enllaunada. L'endemà es pela el tronc i s'aixeca a pols al mig de la plaça perquè els grimpaires el puguin grimpar el cap de setmana vinent. 

Dies de piscina i spa.

 

Una de les coses que més m'agrada de l'hivern és poder anar al club a nedar, amb l'aigua calentona, i en acabat fer una estona d'spa, és a dir, passar una estona a la zona d'aigües termals (passar del calent al fred i a l'inrevés) per activar la circulació sanguínia i estimular els músculs, i entrar al bany turc o a la sauna finlandesa/sueca (mai sé qui la va inventar) a expulsar toxines del cos. I en acabat de tot plegat, passar per la dutxa a pressió, assecar-me el cabell, i anar 10 minutets al sofà de massatge. I sortir com nou. I al sortir veure un dia radiant a través d'un gran finestral del club, i tornar a casa a dinar salivant perquè saps que t'espera un bon plat d'escudella de carn d'olla que et va fer la mare el dia anterior i que et va portar el pare a casa. Comencem bé el 2026, oi?

El temassu del dimecres. Todos Tus Muertos - "Gringo maligno".

 

Cançó dels argentins TTM inclosa a l'àlbum "El camino real" de l'any 1998 i dedicada als "gringos" nord-americans que, com recentment a Veneçuela, provoquen guerres i conflictes arreu del món per controlar els governs de torn i poder robar els recursos naturals i les riqueses vàries. Ho hem vist també a l'Afganistan, a Síria, al Iemen, a l'Iraq, etc., etc.

Tant de bo algun dia els torni tot el mal que han provocat a tanta gent. 

Bacau, Romania 4.

 

Els dos darrers dies abans de la tornada els hem passat a la ciutat de Bacau, a la regió romanesa de Moldàvia, i també als peus dels Càrpats. Una ciutat d'uns 180.000 habitants que com a la resta del país sembla molt menys poblada per l'activitat i el transit de persones i vehicles que es veu pels carrers. No sé, potser a l'hivern la gent no surt gaire de casa i per aquest motiu tenim una visió parcial del país, però ens ha semblat que hi havia poca activitat general arreu. Una altra curiositat és que hi ha pocs comerços, i menys bars, i alguns comerços semblen tancats per la poca llum interior i una entrada que no convida a intentar obrir-la, però que sorprenentment sovint són oberts.

Pel que fa a Bacau, no és una ciutat amb els atractius turístics ni històrics de Iasi, Sibiu, o Brasov, però es respira un ambient cent per cent romanès i ho hem pogut comprovar pel carrer, al mercat, o a algun bar local, dels pocs que hem trobat.

Un altre dels aspectes positius de Romania és que el parc automobilístic és encara poc nombrós i aparcar és relativament fàcil a tot arreu. Això sí, ja han après lo de la zona de pagament i als centres de les ciutats tot és així.

 

Brasov i Castell de Bran. Romania 3.

 

Els dos darrers dies hem estat a Brasov, amb una aturada al castell de Bran a mig camí des de Sibiu. El castell de Bran és popularment conegut com el castell de Dràcula ja que aquí hi va viure el compte Vlad Tepes, conegut com el compte Dràcula o l'empalador. Es tracta d'una antiga fortalesa construïda pels saxons al segle XIV.

Pel que fa a Brasov, és una de les ciutats més importants de Transilvània, i es troba a la falda de la serralada dels Càrpats. Considerada ciutat màrtir per la lluita dels seus habitants contra la dictadura de Ceucescu, va ser fundada pels saxons alemanys a finals del segle XIII.

Es tracta d'una ciutat medieval molt ben conservada i amb un centre històric per a vianants força agradable. La plaça Sfatului és el centre neuràlgic de la ciutat i on se celebra la fira d'hivern i la festa de cap d'Any, amb un gran escenari i un gran avet engalanat per a l'ocasió.

Des de Brasov també val la pena fer una visita a la localitat propera de Rasnov, on hi ha una interessant ciutadella a dalt d'un cim des d'on hi ha unes espectaculars vistes de la ciutat i de la regió.

Interior del Castell de Bran.

Vista de Rasnov des de la Ciutadella.

Plaça del Consell de Brasov.

Catedral Negra.