El "temazo" del dimecres (la "Chirigota" de Los Enteraos)

Us deixo una petita mostra de les populars "Chirigotas" del carnaval de Cádiz. Aquesta és una perla d'un dels grups finalistes del concurs oficial l'any 2009, "Los Enteraos", que segons molts gaditans hauria d'haver estat la guanyadora. Això de cantar rimes catxondes per carnaval és un art que ve d'antic i mou a moltíssima gent en tota la província, i fins i tot, d'altres províncies d'andalusia. Aquest any, sense anar més lluny, els guanyadors del concurs oficial de chirigotes han estat un grup de Sevilla. Els gaditans però, ho accepten amb esportivitat i bon humor, com la majoria de les coses de la vida...

Properament us explicaré quelcom més d'aquest periple pel sud d'Espanya.

Setmana blanca (primera i última?)

Haig de reconèixer que jo vaig ser un mestre crític, molt crític, amb la gestió del exconseller d'educació Ernest Maragall. Però avui, vull fer un acte de constricció i dedicar-li unes paraules d'elogi per aquesta setmana blanca que ens va deixar. Potser última, segons diuen. Quina pena! I és que jo només hi veig coses positives en aquest període de descans, festa, vacances...

Personalment, com a mestre d'escola de primària, aquests dies de festa enmig del mes de març, i conincidint amb la festa de carnaval, em permet anar a gaudir una festa molt especial: el Carnaval de Cádiz. No sé si hauria pogut viure'l en directe mai, de no haver estat per aquesta fabulosa setmana blanca. I a ben segur que aquesta experiència em servirà per formar-me i cultivar-me, i repercutirà positivament en els meus alumnes... No ens hem de formar contínuament els mestres? Doncs aquesta és una bona ocasió per continuar formant-me.

Pels alumnes aquesta parada també és magnífica. Pregunteu'ls-hi. Que els trenca el ritme d'estudi? Bah! Tonteries. No existeix això del ritme d'estudi. Jo veig alumnes que estan igual d'empanats el primer que el darrer dia de classe, i d'altres que et fan la feina sigui quan sigui, i a l'hora que sigui. I aquests mateixos alumnes, depenent del que es faci a l'aula poden estar a plè rendiment o semblar que no hi són. Així que això dels ritmes no em serveix d'excusa. Segurament molts pares desitjarien que per no trencar el "ritme" d'aprenentatge dels seus fills, el calendari escolar s'allargués per l'inici i pel final. És a dir, que a finals d'agost anessin començant (que ja estan avorrits de tantes vacances, jajajajajaja), i que paressin cap allà mitjans-finals de juliol. Aleshores sí que tindrien un bon ritme i no es trencaria la dinàmica d'"estudi". 

És possible, fins i tot, que alguns alumnes aprofitin aquesta aturada de les classes per treballar a casa amb més tranquil·litat i avançar feina. De fet, més d'un mestre ja s'ha encarregat de deixar feina als seus alumnes, no fos cas que es dediquessin únicament i exclussiva, a jugar i fer el ronso. I qui no tingui feina, segur que tindrà algun exàmen a la tornada de les mini-vacances. Que aprofitin ara que tenen temps per estudiar. ;-)

També hem de pensar en tots els monitors, esplais, casals, cases de colònies, albergs, pistes d'esquí, etc., que se'n beneficien d'aquest període vacacional. Els avis i les àvies també han d'estar molt contents de poder estar amb els seus estimats nets durant una setmana sencera, oi?

L'estalvi energètic (ara tan de moda) que suposa tancar les escoles i instituts durant una setmana sencera segur que repercutirà positivament en l'economia del país, i ens ajudarà a aixecar el vol i tirar endavant. Jo, fins i tot, hagués allargat aquesta aturada una setmana més, per estalviar uns quants calerons més!

Bé doncs, companys, companyes, amics, amigues, alumnes, m'acomiado de tots vosaltres per uns quants dies, per anar a un curs de formació a Cádiz. Formació intensiva. Espero aprofitar bé totes les activitats que es realitzin (fins i tot si es fan cates de diferents begudes típiques de la zona), aprendre moltes coses interessants (no sabeu el que s'aprèn viatjant i a les nits), per poder explicar-vos-les a la tornada.

Visit Spain, Visit Madrid, but first visit Catalonia!

La mare que els va parir... Només em faltava sentir això. Resulta que el govern d'Espanya subvencionarà al Reial Madrid amb 1 milió d'euros (més 1 milió de la Comunitat de Madrid i 1 milió més de l'Ajuntament) per promocionar el país veí a nivell turístic. Diu el ministre d'Industria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastian, que també van oferir al Barça de Laporta aquesta possibilitat, però que el senyor Laporta no ho va acceptar. Xapó pel Laporta. A prendre pel cul aquest milió d'euros de merda (comparat amb els 30 que ens donen els Qatarís és caca de la vaca) i els polítics espanyols en general.

Espero que el Sandruscu no es deixi entabanar per quatre duros i els enviï a prendre pel cul, igual que el Laporta. El Barça ha estat, és, i ha de ser un simbol catalanista, i amb el logo de Catalunya a la màniga i la senyera al clatell ja en tenim més que de sobres. El Barça és un pol d'atracció turística de primer ordre, i cal que el club continuï promocionant la terra catalana arreu del món. A Espanya ja hi ha prous equips com per promocionar l'imperi, així que, que no vinguin a tocar el que no sona ara.

Potser a partir d'ara hi haurà cues a les oficines del Ministeri d'Industria, Turisme i Comerç, de la resta de clubs espanyols que voldran rebre la mateixa subvenció que els blancs, per promocionar Espanya. Ja m'imagino la samarreta del València CF amb el lema "Visit Spain, Visit València" (amb perdó dels valencians de bé), del Sevilla "Visit Spain, Visit Sevilla", del Getafe "Visit Spain, Visit Getafe" i etc., etc.

Aquesta notícia m'ha refrescat la memòria i m'ha vingut al cap una cantarella que cantava de petit que deia "Ala Madrid, ala Madrid, el equipo del gobierno, la vergüenza del país (veí)"...

Tornen els "Sopa".

Després de deu anys d'inactivitat musical, ahir els membres d'aquesta popular banda del "rock català" dels anys 90, van anunciar que es tornarien a juntar per realitzar un concert únic el proper dia 9 de setembre al Palau Sant Jordi de Barcelona. 

Jo sóc de la generació que va viure amb plena intensitat el boom mediàtico-musical del aleshores anomenat "Rock Català", liderat per bandes com els Sopa, els Pets, Lax and Busto, Sau, Sangtraït, Kitsch, Umpah-pah, etc. Potser aquell boom va ser programat a nivell polític i mediàtic, davant de la necessitat de promoure a nivell popular i a nivell comercial la música "moderna" cantada en català. De fet en aquella època el que s'escoltava per les ràdios i teles eren bàsicament bandes de la "movida" madrilenya (Alaska, La Union, Hombres G, Mecano) i/o que cantaven en castellà (El Último de la Fila, Radio Futura, Loquillo, Rebeldes...).

Aquesta eclosió de grups que cantaven en la nostra llengua, va tenir el seu zenit en un concert celebrat l'any 1991 al Palau Sant Jordi amb la presència de les quatre bandes més seguides del moment: Sopa, Els Pets, Sangtraït (els meus preferits de sempre) i Sau. Van aconseguir omplir a vessar el recinte, i tot i que jo no hi era, vaig comprovar per la televisió i pels comentaris d'amics que sí que hi van ser, la catarsi col·lectiva que es va produir aquell dia.

Tot i que en el seu moment, amplis sectors de la població consideraven que aquella eclosió de la música en català era artificial i programada, i inclús es qüestionava la qualitat musical d'algunes de les bandes del moment, el pas del temps ha demostrat que darrera de tota la moguda mediàtica i la propaganda oficial, hi havia uns quants bons músics i unes quantes bones cançons, que no haguessin perdurat en el temps si no fos perquè a la gent els agradava, i van continuar escoltant-les. I les noves generacions, ja sense clixés ni prejudicis, continuen assistint als concerts de bandes sorgides en aquella època com els Pets, Lax and Busto, Dr Calypso, etc. I estic convençut que el dia 9 de setembre s'omplirà el Palau Sant Jordi dels fans de Sopa de tota la vida, i dels que els han anat descobrint des d'aleshores ja sigui perquè van trobar un disc a casa dels pares, o perquè els han sentit centenars de vegades en festes, al pub, o a la discoteca.

Gràcies a la moguda iniciada per bandes com els Sopa, avui en dia tenim un ventall amplíssim de bandes de diversos estils musicals cantant en català, i ja no és notícia sentir múscia en català a la ràdio o a la tele. Grups com La Troba de Kung-Fu, La Carrau, Kop, Mesclat, Dijous Paella, Gertrudis, Manel, Els Amics de les Arts, Obrint Pas...

Us deixo un "temazo" dels Sopa que vaig descobrir escoltant un programa de Catalunya Ràdio, que es feia a la matinada farà ja més de deu anys, i que es deia "La nit dels ignorants". El dirigia un tal Carles Canut (un paio bastant borde, val a dir).

El "temazo" del dimecres.

Els mítics Skatallites, de Jamaica, encara continuen tocant pel món tot i la seva avançada edat. Que potser han fet un pacte amb el diable? Si encara no els heu vist en directe, no desaprofiteu l'ocasió quan se us presenti.

Elogi als avis.

Molt divertit el vídeo que m'ha arribat d'un avi entretenint-se, a la vegada que entretenint als seus néts, ballant música electrònica al menjador de casa. Quants avis deuen haver fet el mateix, o similar, davant dels seus néts, en alguna ocasió? Jo, si algun dia sóc avi, crec que em vull semblar al del vídeo.

Quina gran sort tenen els infants amb avis com aquest, que els entretenen i els dediquen una estona del seu temps lliure. N'hi ha que dediquen "molta" estona del seu temps lliure per sort dels fills/es. Què faria la societat moderna sense uns avis tan disposats i abnegats? Com s'ho farien molts pares i mares per conciliar vida familiar i vida laboral?

Afortunadament per moltes famílies, avui en dia un avi es pot trobar en plena forma física i mental més enllà dels 70 "tacus", i dedicar uns quants anys de la seva jubilació a tenir cura dels néts. Portar-los a escola, recollir-los, portar-los a les activitats extraescolars, recollir-los, reunir-se amb les mestres, donar dinars, sopars, esmorzars, banyar-los, acollir-los a dormir, portar-los al parc...

Calçotada i Falcons.

Gran jornada lúdico-gastronòmica la d'ahir a Minyons. Bon ambient, unes quantes figures falconeres realitzades pel grupet de minyons-falcons capitanejats pel Lluís i l'Adrià, calçots per parar un tren, i les "Gralles Grillades" com a fi de festa.  No ens podem queixar pas. Llàstima del vent que va fer la guitza una estona mentres dinàvem, però simplement una anècdota intranscendent enmig d'una jornada per fer colla i disfrutar plegats.

A destacar la gran feina feta pel grup de falcons, que en un grapadet d'assaigs han estat capaços d'oferir-nos una extensa gamma de figures (15 van dir). I amb molt jovent nouvingut a la colla, que segur que ho hauran passat d'allò més bé, i que els tornarem a veure quan comencin els assaigs castellers demà mateix.

També cal agraïr la feina dels esforçats-sacrificats de cada any, que  han fet el possible perquè tot anés rodat i no faltés de res. Felicitats a tots. No vull destacar a ningú en concret per no descuidar-me d'altres. Tothom qui va ser-hi sap a qui em refereixo: els de l'equip de dinamització, els pares de canalla fent els calçots i la carn, els/les que paraven taules, qui recollia... Moltes gràcies a tots!