Bona arrencada.

Ahir els Minyons vam actuar a la plaça Octavià de Sant Cugat del Vallès en l'actuació de creixement orgtanitzada per la colla local. Ens van acompanyar, a banda dels anfitrions, els Castellers d'Esparreguera. Hi vam anar en "ferrocates", i vam tornar satisfets amb la feina feta i els objectius acomplerts: 2d7, 4d8, 5d7 i vano de 5.

Crec que se'ns presenta una temporada per sonmiar en grans reptes, i de moment anem pel bon camí. Ahir vam descarregar amb solvència tots els castells plantejats, tot i que vam haver de desmuntar el 2d7 d'inici per una indecissió de l'anxeneta que es va trobar a l'aixecadora col·locada al revés, i va haver de tirar avall. Totes les construccions es van realitzar sense grans esforços i auguren bones expectatives de cara al futur.

Hi ha uns quants elements destacables que em fan ser optimista:

- La renovació als troncs va pel bon camí. Hi ha cares noves als troncs de gent que s'ha incormporat a la colla no fa gaire o, fins i tot, de gent que s'ha incorporat aquesta temporada. Els que van començar a entrar als troncs la temporada passada estan cada vegada més preparats i segurs, i han guanyat en experiència.

- Hi ha canalla nova. No estic molt posat en els temes de la canalla i sempre se m'escapen algunes noves incorporacions, però pel que sento quan sóc a les pinyes, hi ha unes quantes nenes i algun nen enfilant-se allà dalt que l'any passat no ho feien. La Nerea, el Martí, l'Etna, l'Ona, i segur que algun més, comencen a fer-se habituals en els poms de dalt. Cuidem-los i mimem-los!

- Les expectatives de la gent són altes. Potser parlo per il·lusió pròpia, però em sembla percebre entre la gent de la colla l'esperança de fer alguna cosa gran aquesta temporada. Tots recordem les paraules del cap de colla el dia de l'assemblea al voltant dels objectius i il·lusions personals, i la fita que es marcava de cara a la Festa Major. A veure si tothom fa un esforç des de ja per arribar a plantejar-nos una Festa Major de màxims.

- Noves incorporacions. Enguany es veu a molta gent nova a l'assaig. Gent procedent d'altres colles, gent jove animada pels seus amics de la colla, pares de canalla tant o més motivats que els seus fills... Ara cal que tornin a aparèixer per l'assaig les velles glòries per poder assajar més i millor, i arribar a la primera gran cita de la temporada, la Festa Major, amb les màximes intencions.

Mitja lliga al sac.

Jajajajajajaja... qui li havia de dir al pobre del Mourinho, que seria el bo del Preciado amb el seu Sporting de Gijón, als que havia menystingut quan aquests van perdre al Camp Nou per un sol gol a la primera volta de la lliga, jugant amb un bon grapat de teòrics suplents, qui li havia de donar l'estocada definitiva per deixar de sonmiar amb el títol de lliga. Coses de l'ofici i de la vida mateixa. De les errades s'aprèn i esperem que aquest cop d'humilitat li serveixi al tècnic portuguès per mesurar les seves paraules, sobretot quan es critica a un company de professió amb qui tard o d'hora et tornaràs a enfrontar.

A manca de vuit jornades pel final de la lliga, amb un aventatge de vuit punts respecte al Madrid, i un calendari final molt més complicat per als blancs, la consecució del títol pels blaugranes sembla al sac i ben lligat. S'hauria de produir un daltabaix dels grossos perquè el Barça no acabés emportant-se aquesta lliga. Vaja, veig bastant improbable que en les vuit jornades que resten, el Barça perdi tres partits i el Madrid els guanyi tots.

Llàstima que matemàticament no ens poguem proclamar campions al Bernabeu d'aquí a dues jornades quan visitem als blancs. La màxima diferència que es podria aconseguir si guanyem aquest cap de setmana a l'Almeria i el Madrid perd a Bilbao, i guanyéssim també a Madrid, seria de 14 punts a manca de sis jornades, amb la qual cosa, faltarien quatre puntets per assegurar el títol.

Tenint en compte, a més, que el dimecres posterior al partit de lliga al Bernabeu es disputa la final de copa del rei entre els mateixos equips, potser valdria la pena donar descans a les figures i jugar amb un equip de reserves i jugadors del filial. Que perds i queden a set punts? Tranquils que hi ha marge, i dimecres posem les coses al seu lloc. Però m'imagino que ni Guardiola ni els seus jugadors pensen com jo ara mateix, i voldran anar a Madrid a guanyar per tercer any consecutiu i humiliar així una mica més al cretí de Mourinho. Sí, definitivament, segur que val la pena anar a totes per guanyar al Bernabeu, guanyar també la copa del rei, i si ens els trobem de nou a la Champions, doncs a guanyar l'eliminatòria.

Adéu de Zapatero.

El president Zapatero acaba d'anunciar que no es presentarà a la reelecció per a president del govern d'Espanya quan acabi aquest segon mandat l'any 2012. Ho celebro, tot i que ja començo a tremolar pensant en qui pot substituir a l'actual president i secretari general del PSOE. En aquest cas és fàcil passar de Guatemala a "Guatepeor", ja que els candidats més ben posicionats per la succeció dins les files socialistes són la ministra de defensa, Carmen Chacón, i el sotspresident i ministre d'interior, Alfredo Pérez Rubalcaba.

La veritat és que se'm fa difícil dir quin dels dos candidats detesto més. Potser a la Chacón pel fet de ser una ciutadana catalana més espanyola que res. Tot i que al Rubalcaba tampoc el suporto en el seu rol de polític eficient i bon orador, més aviat un llop amb pell d'anyell.

Tot i que sembli impossible que als catalans ens pugui anar pitjor després de Zapatero, jo no cantaria victoria, ja que no crec que dins les files socialistes hi pugui haver algú amb prou poder que realment cregui en l'Espanya federal i plurinacional de la que tant s'omplen la boca, i si hem d'esperar que amb l'arribada del PP les coses millorin... ai, que Déu ens agafi confesats!

En fi, Zapatero, bon vent i barca nova! No et trobarem a faltar!

Situació del català.

Segons l'informe de coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i Cultura a partir de 33.000 entrevistes personals, el 39'4% dels ciutadans de Catalunya identifiquen el català com la seva llengua pròpia. El 56% s'identifiquen com a castellanoparlants i el 4% en altres llengües.

La veritat és que no sé si aquests estudis són gaire fiables o no. En tot cas ens mostra una realitat desalentadora pel català, ja que ni a Catalunya aconseguim que sigui la llengua d'ús majoritari. A mi em dóna la impressió que hem arribat a un punt d'estancament, i que mentre no sigui absolutament imprescindible el coneixement i l'ús del català per viure a Catalunya (com ho és l'anglès a Anglaterra o el francès a França), no avançarem. Potser podem aspirar a que aquest grup del 4% que no tria ni el català ni el castellà com la seva llengua, algun dia triïn el català com a llengua pròpia, perquè se'm fa difícil creure que el grup del 56% identificats amb el castellà, després de vàries generacions vivint a Catalunya, canviïn d'opinió.

Jo no soc expert en estudis sociològics i no sé fins a quin punt són extrapolables els resultats d'un estudi a la situació general del país, però el que percevo al carrer en el dia a dia, és que l'ús del castellà està molt més extès que no pas el del català. I això que jo faig vida, majormanent, al centre de Terrassa... Les converses de la gent, els venedors de les botigues, els clients... I quan es troben un catalanoparlant amb un castellanoparlant, qui canvia l'idioma, en el 85% dels casos és el catalanoparlant. (Aquesta dada no té cap fonament estadístic verificable. Si més no, no m'he informat per deixar-la anar). Simplement és una sensació personal.

En tot cas, l'única cosa que podem fer els que ens agradaria una Catalunya catalanoparlant (sona redundant tot i que més aviat sembla utòpic), és defensar la llengua en tots els àmbits, i no renunciar al seu ús, ni per falsa educació, ni per vergonya, ni per res semblant. 

Publicitat a la camisa (3).

El passat dissabte es va celebrar a Tarragona l'assemblea ordinària de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, que tenia en el tema de la publicitat a les camises un dels punts centrals a tractar (a banda de la seguretat i l'amateurisme). En aquest enllaç de la CCCC podeu llegir el resum dels acords aprovats.

Abans que el company "Lo Negre de Terrassa" doni la seva opinió al respecte aquest divendres, tal i com ha promés al seu blog, i em deixi com un simple aficionat que no s'entera gaire (no s'equivocaria), he decidit dir la meva.

Tot i que els dirigents de la meva colla van sumar-se a la posició vilafranquina en aquest assumpte el dia de l'assemblea, també és cert que han deixat clar que els Minyons no tenim cap interès en portar publicitat a la camisa. La llàstima és que hem quedat fatal davant la resta del món casteller. Com és possible que els Minyons ens haguem posicionat del costat dels verds i no pas de la gran majoria del món casteller? Tinc diverses teories: potser, si part d'aquest món casteller hagués fet costat d'una manera més decidida als Minyons quan es van enfrontar als verds per defensar els interessos de tot el món casteller a la junta de la Coordinadora, quan els verds es passaven els acords aprovats per majoria pel forro dels collons, ara costaria més donar l'esquena a l'actual junta. Una altra possibilitat és que la nova junta dels Minyons hagi arribat a la conclusió que el millor que pot fer és imitar als verds i anar a la nostra. Total, als verds els està anant de conya i continuen tallant el bacallà a base de bé. També podria ser que la inexperiència de la nova junta dels Minyons en assumptes de la Coordinadora, hagi  fet que es prengui una decisió sense coneixement de causa. L'última hipòtesi, és que la nova junta tingui un pacte secret amb CIRSA, i que aquests ens vulguin patrocinar amb 200.000 euros anuals a partir del 2013 a canvi de lluïr el seu logo a la camisa malva. Això possibilitaria que l'única colla que ha descarregat el 3d10fm i el 4d9 net, pagués la hipotèca i pugués fer algun viatget a l'estranger de tant en tant, que no estaria malament (no demanem molt, per Europa ja ens està bé...), eh?

Com ja vaig dir en el seu moment, soc contrari, a dia d'avui, a que les colles castelleres lluïm publicitat a la camisa. Els castells són un fet cultural amb més de dos-cents anys d'història, i m'agradaria mantenir la virginitat de l'uniforme casteller dos-cents anys més com a mínim. És cert que tots ens hem acostumat a veure als jugadors de futbol amb publicitat a la samarra, però no és menys cert, que el futbol té ben poc d'amateurisme i que els equips que volen aspirar a guanyar alguna cosa necessiten de patrocinadors per a competir amb la resta d'equips. No té cap sentit que el Barça de futbol no llueixi publicitat a la samarreta tenint en compte que té jugadors professionals a les seves files que cobren quantitats astronòmiques i que anirien a un altre equip el dia que no cobressin el que demanen. Però, afortunadament, els castells, de moment, no són com el futbol... 

Els castellers fem castells de forma altruista: per amor a l'art, per entreteniment, per cultura, fins i tot com a pràctica esportiva, o el que sigui. Però el dia que a algú se li doni la oportunitat de fer-los a canvi d'altres "beneficis", pot ser el principi de la fi dels castells tal i com els coneixem avui en dia, i motiu pel qual hem estat reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per l'UNESCO.

Cada dia costa més trobar activitats que se surtin dels patrons d'entreteniment i oci que se'ns volen impossar (consum, individualisme, imatge, immediatesa...), i els castells són una d'aquelles activitats que, fins a dia d'avui, ha mantingut la seva essència original. No ho espatllem ara per quatre duros.

Coi, no tinc ganes de sortir de casa amb la camisa de la colla posada on hi aparegui "Carrefour", "Cacaolat", o "Danone". No vull fer castells per vendre una marca o un producte. No vull molts més diners, ni els necessito, per fer allò que m'agrada. Crec que podria continuar fent castells encara que no sortís dels països catalans, ni per anar a l'Aragó. També podria tornar a assajar al pati d'una escola o de l'ajuntament, com els Minyons havien fet els primers anys. Jo no faig castells per viatjar, guanyar títols o tenir un local cada vegada més gran. Els faig per passió, per compromís, per Terrassenquisme, per l'esperit de superació, per història i tradició, etc., etc.

El "temazo" dels dimecres. (Gora Herria - Negu Gorriak)

HAY UN REFRÁN QUE DICE:
MUCHO RUIDO Y POCAS NUECES.
EN NUESTRO PUEBLO
SIN EMBARGO TODO LO CONTRARIO.
EL QUE NO LO HA PROBADO,
NO SABE QUE ES ESTO.
LAS GARGANTAS PODEROSAS
NO SE PUEDEN AHOGAR,
LA SOGA NO ESTÁ
EN NUESTRO CUELLO PARA SIEMPRE.
RIÁMONOS CON GANAS
LOS CHICOS Y LAS CHICAS,
PUES UN PUEBLO QUE CANTA
NO MUERE.
"VIVA EL PUEBLO SOBERANO EL PUEBLO QUE NUNCA OLVIDA EL PUEBLO QUE DA LA VIDA POR DERROCAR AL TIRANO"

Als polítics de l'Estat on vivim els fa por un Poble Basc lliure, que pugui decidir el seu futur democràticament, i és per això que impedeixen per tots els mitjans la presència als processos electorals dels  abertzales, és a dir, Sortu. Potser això els afavoreix a les urnes, però segur que no afavoreix gens la pau social i la resolució pacífica del conflicte. 

Tot i que no m'han demanat si em volia afegir al manifest de suport "Per la pau i la democràcia al País basc", de diverses personalitats catalanes, per la legalització de Sortu, des d'aquí els manifesto el meu suport personal incondicional.

Programes de televisió interessants!!!

De tant en tant, a la televisió pots trobar-te programes interessants i entrevistes amb suc. Ahir al vespre al programa del canal 33 "Singulars", dirigit per Jaume Barberà, van entrevistar a l'economista i activista pels drets socials, Arcadi Olivers, un dels anticapitalistes més actius i insistents que conec, que es fa un fart de donar xerrades i conferències per tot arreu des de fa molts anys, i que a més, fa cara de bona persona.

L'Arcadi no ha deixat "titere con cabeza" i ha repartit "estopa" a tort i a dret: ha criticat al govern; a la banca, a les caixes que volen ser bancs; als defraudadors fiscals; als especuladors financers; als grans "capitostes" que acumulen les grans fortunes; als empresaris que aprofiten les crisis per estalviar uns calerons i rebaixar sous i plantilles; al G-20; als dictadors que s'enriqueixen gràcies als negocis bruts amb els països rics mentre els habitants dels seus països passen gana; a la Merkel que abans anava de comunista i mira-la; al Zapatero i les seves males companyies; al Rodrigo Rato que ha passat de president de l'FMI a presidir Caja Madrid i aquí no passa res; al ministre d'economia d'Obama que no va permetre a Gordon Brown (exprimer ministre anglès) posar fre a l'especulació financera; etc., etc.

L'Arcadi és un paio optimista de mena i creu que un món millor és possible. Perquè sigui possible recomana el decreixement dels països desenvolupats i el creixement dels subdesenvolupats per igualar una mica les coses, i que sigui un món més just i igualitari. També s'hauria d'acabar amb els especuladors i els defraudadors amb lleis de caràcter local i internacional; no permetre els paradisos fiscals; controlar la banca perquè no puguin fer el que els hi doni la gana; penalitzar a les empreses que tenen com a únic objectiu incrementar el benefici any rere any i que quan les coses no van tan bé ho fan pagar als seus treballadors; empresonar i escarmentar als grans delinqüents de "guante blanco" que dirigeixen el “cotarro”...

És immoral que amb els calers que perd l'estat a causa del frau fiscal, gairebé es pogués pagar les pensions cada any. Que es gastin 1200 Milions d'euros anuals en la construcció d'un avió de combat, i no es puguin incrementar les pensions ni poc ni gens. Que s'hagin gastat milions d'euros per salvar una entitat financera com CCM (Caja Castilla La Mancha) que es mereix l'empresonament dels seus directius, i s'hagin de retallar els pressupostos en educació, sanitat, cultura... En fi, hi ha tantes coses immorals en la política avui en dia...