El fons de competitivitat i la mare que els va parir.

Aquesta tarda els botiflers dels socialistes que viuen a Catalunya però treballen a Madrid, és a dir, els representants polítics del PSC-PSOE al congrés dels diputats, votaran en contra de que l'estat espanyol pagui els 1.450 milions d'euros que deu a Catalunya del fons de competitivitat. Segons ha dit el portaveu dels socialistes catalans, la millor opció per als interessos catalans és "col·laborar plegats amb el govern espanyol"... JAJAJAJAJAJAJA

Vaja, com sempre, els sociates es baixen els pantalons davant dels qui manen de debò des de Madrid. No vagi a ser que s'enfadin i acabin fent neteja al partit a Catalunya i uns quants es quedin sense la moma que tenen actualment. És tan fàcil fer declaracions de bones intencions aquí i després acabar fent el que volen a Madrid... Que no ens prenguin més el pel i que no es facin passar pel que no són. Si la seva principal preocupació és el govern d'Espanya i els resultats de les properes eleccions generals, doncs que siguin clars i valents i ho diguin obertament. Segur que no perdran tants vots com s'imaginen a Catalunya.

Com a mínim, i afortunadament per a tots, en la campanya per les municipals els sociates ens han estalviat l'espectacle lamentable d'haver d'empasar-nos les declaracions de les patums del PSOE, que venen de Madrid amb falses promeses i glosses d'amor a Catalunya, que queden com sempre en simple xerrameca. Per sort els Zapatero, Rubalcaba, Chacón, Salgado, Bono, i demés, no han aparegut per les nostres contrades fent discursets de bones intencions i de gratitud amb Catalunya, i això sí que és d'agraïr.

Potser arribarà un dia, que Catalunya estarà tan malament (sí, sí, més encara), que algun socialista començarà a replantejar-se això de dependre de Madrid, i dels seus interessos polítics (i econòmics), i decidirà agafar les regnes del partit i plantar cara als qui actualment dominen el "cotarro". Segurament aquest valent no serà cap dels qui dirigeixen actualment la nau socialista, ja que aquests no diran ni ase ni bèstia per por de perdre la posició (poder) que ostenten.

Està clar que amb aquest PSC, els catalans estem condemnats a viure sotmesos als interessos de Madrid i a haver d'empassar amb el que es decideix allà. La disciplina de vot dels diputats del PSC-PSOE al Parlament espanyol és la cosa més contradictòria que et puguis tirar a la cara, però ells tranquils, eh! Només ens queda l'esperança de confiar en un canvi de rumb dels socialistes catalans, i tant de bo el proper congrés que han de celebrar passades les eleccions municipals, serveixi perquè hi hagi una sacsejada important dins de l'organigrama socialista, i en la seva relació amb el PSOE.

Castells a Bangkok?

Ahir, després d'escoltar el concert de les "Gralles Grillades" dels Minyons al nostre local, amb motiu de la Fira Modernista, vaig saber a través de la Núria Serra d'aquesta activitat acrobàtica a Bangkok. Quan m'ho explicava no m'ho acabava de creure, però ho vaig buscar a "youtube" i és una passada. Veig que això de pujar els uns sobre els altres és més universal del que ens pensàvem. A veure quina serà la primera colla a establir relacions amb els tailandesos... fem apostes?

Un pas endavant.

Ahir, tot i l'amenaça de pluja, i els ruixats de darrera hora, els Minyons vam poder actuar en el marc de la Fira Modernista. Va ser una actuació àgil i concorreguda, i ens va servir per donar un passet més en la cursa contrarellotge per la Festa Major, on voldríem superar els registres de l'any passat (4d9f, 2d9fm, 3d9f c., pd6) i, perquè no (em pregunto jo), plantejar-nos el monstre dels monstres, el 3d10fm. Ahir vam arrencar amb un paradet 4d8, i a segona ronda vam encarar l'estrena de la temporada, el 2d8f, que vaig fer de contrafort a terra i que només vaig patir un momentet a la baixada de l'acotxadora, tot i que no sé si allà dalt va anar molt mogut o no. De tercer castell vam fer un 3d8 com "unes cuixes" i vam acabar amb la cirereta del pilar de 6, el millor de la temporada, tot i que encara ha de millorar...

Després de tota la polèmica suscitada els darrers dies per l'actuació castellera a la Fira, ja vaig dir que em semblava més una rabieta de l'altra colla de la ciutat que no pas un conflicte a dues bandes. La tonteria aquesta que a la Fira els grups participants haurien d'actuar vestits d'època i a la manera antiga, només la devien complir ells, ja que ahir vaig comprovar com la resta de grups participants no havien variat el seu vestuari ni els seus balls per l'ocasió. Ni els del drac, ni els bastoners, ni els geganters... potser vam ser els Minyons, amb la carrossa plena de canalla disfressada d'època al llarg de la cercavila, i amb els mocadors de la Fira i algunes faixes de colors durant l'actuació, els més modernistes de tots!

Per altra banda, ahir, després de l'actuació vam celebrar al local de la colla el 50è aniversari d'un bon amic, i gran persona, tot i que no crec que superi el metre seixanta, l'Enric Cardús. Un gran minyó que porta prop de trenta anys a la colla, si no més, i que encara avui continua parant la gran majoria dels castells de la colla a baixos. Ja siguin de set, de vuit, de nou, o de deu pisos. Un puntal per la colla, amb tots els ets i uts. I d'aquells minyons anònims, que no apareixen a les fotos, ni són entrevistats a les ràdios o la tele. Si no fos perquè a més de ser un casteller aplicat, també ha estat tresorer i President de la colla, hi hauria molts que ni el coneixerien, tot i les seves fites castelleres. Un autèntic crack dins del món dels castells, molt per sobre de molts altres que es creuen que ho són (cracks) pel sol fet de sortir a la foto.

Suposo que l'Enric devia estar ben cofoi de trobar-se a tanta gent que el volgués felicitar ahir a la festa. Família, amics, i un bon grapat de minyons. Gent de tota les edats, ja que l'Enric és una persona que es relaciona amb tothom sense problemes. Portin corbata o cresta. I després del pilar de 4 que va parar a segons amb el seu fill Tomàs al terç, crec que els de la tècnica haurien de començar a valorar la possibilitat de començar a pujar de pis a l'Enric...

Milà, maig del 2004

L'Actuació castellera de la Fira Modernista.

Finalment, sembla ser que els de l'Ajuntament han entrat en raó i han permès als Minyons realitzar una actuació castellera de nivell dins dels actes de celebració de la Fira Modernista. Serà aquest dissabte a les 19 h. a la plaça vella. Un horari perfecte perquè la plaça s'ompli per gaudir de l'espectacle (a més, el Barça no juga fins diumenge, així que la gent no fugirà corrent per arribar a temps al davant de la tele). De fet, l'any passat l'actuació va registrar un gran ambient i força expectació.

A darrera hora, l'altra colla de la ciutat ha decidit no participar ni a l'actuació, ni al cercavila anterior. Podeu llegir aquí les seves raons. Resumint, ells creuen que a la Fira Modernista no s'haurien de fer grans castells, sinó més aviat teatre modernista. El perquè ho volen així no ho acabo d'entendre. No és compatible, doncs, una cosa i l'altra? No es pot participar a una cercavila disfressats d'època i acabar a la Plaça Vella amb una bona exhibició castellera? No és millor per la Fira que hi hagi grans castells com a element d'atracció, a més de la resta d'actes?

Aquesta rabieta final dels blauturquesa no s'acaba d'entendre. A veure, ¿què collons volen realment: evitar que els Minyons ens poguem plantejar grans castells per la Fira, i que els poguem deixar en evidència, o poder actuar com ho havien fet els darrers anys? Perquè em sembla a mi que això darrer no els hi ho empedeix ningú, no? Els Minyons no ens queixarem si els pastelerus es dediquen a muntar castellets a l'antiga, amb les calces de l'avi, al nostre costat. Fins i tot, si com fa cent anys, no permeten participar a les dones, ni fer servir cascos a la canalla.

En fi, no puc dir que sigui una llàstima el fet que l'altra colla de la ciutat hagi decidit fer boicot a la Fira, tot i que mai està de més algun cordonet més a les pinyes, però em sembla que als pastelerus els aniria bé replantejar la seva posició immovilista pel seu propi interès i pel bé dels castells a la ciutat.

Grallers dels Minyons de Terrassa al vermut musical de la darrera Fira Modernista.

La mort d'un excombatent de la primera guerra mundial.

Fa uns dies vaig acabar de llegir, amb més pena que glòria, el darrer llibre escrit per l'autor gal·lès de best-sellers Ken Follet, "La caiguda dels gegants", ambientada en els anys de la primera guerra mundial. Ho explico avui, uns dies després d'acabada la lectura, perquè ha aparegut al diari la notícia de la mort del darrer combatent supervivent. Es tracta d'un australià d'origen anglès que es va enrolar a la marina britànica amb tan sols 14 anyets.

Llegint la notícia, m'ha vingut a la memòria la història d'aquella noia holandesa a qui les autoritats del seu país van prohibir que marxés sola a fer la volta al món en un vaixell, tot i que tenia el consentiment del seu progenitor. Com han canviat els temps. Fa cent anys, es permetia a un adolescent de 14 anys d'enrolar-se a la marina per anar a combatre a la guerra, i en canvi, al segle 21 no es permet a una adolescent iniciar un viatge de plaer pel món, tot i el consentiment patern...

Pel que fa a la novel·la que comentava, es tracta d'un volum de més de mil pàgines on es barregen fets històrics amb les aventures i desventures d'un grapat de personatges de diferents nacionalitats que es van interrelacionant com per art de màgia, i a través d'aquests l'autor ens narra els principals esdeveniments durant aquest període, tant pel que fa a la pròpia guerra com als canvis polítics, econòmics i socials en els diversos països involucrats (Alamània, Anglaterra, Estats Units, França i Rússia, principalment) i el desenvolupament dels fets fins a la resolució final. Pel mig, i per tal d'entretindre al lector, l'autor s'inventa relacions amoroses, embarassos desitjats i no desitjats, drames familiars, viatges, lluites polítiques, crims, etc.

Diuen que aquella guerra va suposar la mort de prop de 10 milions de persones, a part dels ferits i damnificats per altres causes. Els alemanys, perdedors d'aquesta guerra van haver de pagar grans quantitats de diners com a compensació, però tot i així, sembla que no van aprendre dels errors, ja que un parell de dècades després van tornar a la càrrega... Ja ho diuen que l'home és l'únic ésser viu que és capaç d'entrebancar-se dues vegades amb la mateixa pedra!

El "temazo" del dimecres (dedicada a Mourinho).

Merengues, canteu i deixeu de plorar!!!

Apreneu a jugar i deixeu d'inventar-vos excuses barates per justificar les vostres mancances.

Sigueu més honestos i reconegueu que el Barça ha estat molt millor.

No jugueu tan brut i no us quedareu amb deu tants partits.

Xuteu a porteria si voleu fer gols.

Com diria aquell: continueu mamant-la!!!

Visca el Barça i Visca Catalunya!

Obama: Ossama, no os ama.

Ahir, suposadament (ja que amb els nord-americans pel mig mai es pot saber res del cert), un escamot de l'exercit nord-americà va assassinar el terrorista més famós i buscat de la terra, líder d'Al Qaida, en una acció secreta en una zona residencial del Pakistan. 

Sembla ser que se'l van "cepillar" sense voler durant l'assalt a la residència on s'amagava, i després de fer-li les proves d'ADN per assegurar-se que es tractava de l'autèntic Ossama Bin Laden, i no pas d'algun dels seus imitadors o dobles, el van llençar al mar per "respectar" les costums islàmics d'enterrar als seus morts gairebé immediatament després de la seva mort. Quin detall el dels nord-americans, eh? Mira que són bones persones! Per cert, encara no sabem a quin mar van llençar al terrorista, però estigueu tots alerta aquestes vacances si aneu a la costa, no vagi a ser que jugant a pales a la vora de l'aigua, us aparegui surant el cadàver de tan il·lustre personatge.

Suposo que molts nord-americans, i alguns europeus també, ja deuen estar tremolant per l'amenaça de represalies d'extremistes islàmics. Segons han publicat diversos mitjans (creïble?), en el seu testament, Bin Laden demanava venjança en cas de ser assassinat per l'enemic. Doncs ara, que ningú es sorprengui si d'aquí un temps els d'Al Qaida decideixen fer cas al seu ex-líder i els dóna per immol·lar-se al metro de Washington, de Paris, o de Los Angeles. Terrorisme? I el que practiquen els EEUU i d'altres potències occidentals què és? El que passa és que el que pràctiquen els islamistes radicals ens afecta als occidentals i ens fot, en canvi, el practicat pels països occidentals no ens afecta gaire i ens fot menys. Però aneu a preguntar per l'Irak, l'Afganistan, o el Pakistan, i a veure que n'opinen...

Potser, posats a fer justícia, podríem començar a pelar-nos a uns quants líders mundials que han promogut el terrorisme a nivell internacional, i que han atacat altres països per interessos econòmics i de poder estratègic. Se m'acudeixen uns quants noms de personatges il·lustres a qui potser hauríem d'aplicar la mateixa justícia que s'ha aplicat en el cas de Bin Laden, però millor me'ls guardaré no vagi a ser que un dia em vinguin a buscar els de la Interpol a casa i em despertin de mala manera.