Manifest de l’Assemblea de Personal Docent Interí i Substitut

 

El sistema públic d'educació és un dels pilars fonamentals de la nostra societat que ha de
permetre superar l’actual situació de crisi econòmica, política i social, a més a més, és la garantia
de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats.
L’educació és un dret humà intrínsec i un mitjà indispensable per poder gaudir d'altres drets
humans i, per tant:

· L 'educació ha de ser possible . El Govern de la Generalitat assumeix el pagament dels
professors i infraestructures per tal que totes les persones puguin accedir a una educació
bàsica.
· L 'educació ha de ser accessible a tots els sectors sense segregar les persones per
motius de classe social, gènere, llengua o cultura.
· L 'educació ha de ser acceptable o amb un contingut rellevant, no discriminatori, de
qualitat i impartit per professionals competents.
· L 'educació ha de ser adaptable perquè evolucioni segons les necessitats de la societat
en cada moment.

Les polítiques del Departament d'Ensenyament constitueixen un atac al dret de la nostra
societat a l'educació. Per fer-li front l’Assemblea de Personal Docent Interí i Substitut manifesta
públicament que:

1. No assistirem impassibles al desmantellament del sistema públic d'educació. Defensem
l'escola pública en la que creiem i per això lluitarem colze a colze amb la resta de la Comunitat
Educativa, per aconseguir un sistema públic de qualitat, inclusiu, democràtic, participatiu i dotat
dels recursos materials i personals adequats, en totes les etapes educatives, de les escoles
bressol fins a la universitat, passant per la formació d’adults i l'educació en el lleure.
2. Denunciem l’ERO encobert que el Departament d’Educació ve aplicant des de fa almenys
dos anys, que ja ha deixat sense feina més de 1000 docents i en deixarà uns dos mil més el
proper curs. La necessitat d'ensenyar no ha desaparegut, per tant, la Comunitat Educativa no
pot prescindir d'aquests ensenyants, ja que garanteixen l'atenció a l'alumnat i la qualitat en
l'educació pública, en un curs en que s´incorporaran 15.000 alumnes més i hi haurà 1480
jubilacions que no es cobriran.
3. Demanem que el Departament d'Ensenyament no suprimeixi professorat en cap dels
nivells educatius, cap línia als centres, ni en cap servei educatiu perquè els professionals de
l'Ensenyament no representem una despesa sinó una inversió.
4. Denunciem que s’ha negat la possibilitat de tenir una plaça fixa de docent al personal
interí i substitut aprovat i no seleccionat en les oposicions del 2011 per culpa de la reducció de
places que el govern va aplicar un mes abans de les mateixes i reclamem aquests llocs de
treball, guanyats amb unes oposicions aprovades en temps i forma.
1 de 3
5. Rebutgem l’augment d’una ràtio docent-alumnes que fins ara ja s’ha mostrat excessiva
per a l’adequada atenció de la diversitat a l’aula.
6. Exigim la cobertura de totes les substitucions des del 1r dia. Això és el què els nostres
representants sindicals van signar amb els responsables d’Educació i no pot convertir-se en
paper mullat. Si cal retallar despeses salarials que comencin per dalt i no pel col·lectiu més
vulnerable.
7. Insistim en la idea que les retallades en educació comportaran una davallada sense
precedents en la qualitat de l’ensenyament públic i dificultarà enormement l´organització
pedagògica dels centres i la coordinació entre els professionals, minimitzant els serveis
educatius i impossibilitant l’atenció a la diversitat, per molt que ens esforcem els diferents
col·lectius implicats.
8. Denunciem que el Departament d'Ensenyament no ens permetrà treballar a jornada
completa i reclamem el nostre dret a un lloc de treball digne i en igualtat de condicions.
Rebutgem la triple escala salarial que, “de facto”, se’ns imposa a tot el col·lectiu amb la privació
de tasques per uns i més càrrega efectiva del treball per altres, ja que només cobrarem i
treballarem les hores lectives, fet que ens suposarà una reducció salarial de fins a un 15%. Les
hores de dedicació al centre i de coordinacions entre l´equip docent les haurà de sustentar el
personal docent funcionari i el personal interí.
9. Exigim el cobrament del mes de juliol per aquelles persones que hagin treballat més de
sis mesos durant el curs i que hagin realitzat la formació establerta en el mes de juliol.

ASSEMBLEA DE PERSONAL DOCENT INTERÍ I SUBSTITUT

Nou descobriment científic d'alt valor.

Es veu que un centre d'investigació internacional, l'Organització Europea de la Recerca Nuclear (el CERN) ha descobert una nova partícula subatòmica, de la qual ja va teoritzar el científic Peter Higgs fa més de quaranta anys. Aquesta partícula, encarregada de donar massa a la resta de partícules elementals s'anomena "Bosó de Higgs" gràcies a les teories d'aquest científic avesat, que després de més de quaranta anys ha vist com es materialitzaven les seves prediccions.

Sembla ser que els nous instruments d'investigació, i sobretot, l'accelerador de partícules, han estat claus per a la nova descoberta, i ara s'obren noves esperances per resoldre els interrogants al voltant de la matèria fosca, o per descobrir noves dimensions més enllà de les tres que es coneixen en l'actualitat.

Molt interessant i molt enrevessat per la majoria dels mortals.

El "temazo" del dimecres. Trikitown - "Dona'm un got de vi"

Aquest divendres comença la festa major de Viladecavalls, el meu segon lloc, emocionalment parlant, després de Terrassa, ja que soc fill d'un egabrenc (Cabra - Córdoba) i una viladecavallenca. Allà he passat meravelloses estones, i gran part de l'adolescència, amb la família i molts amics amb els que he anat perdent el contacte per una raó o altre (llei de vida). Tot i que ja no hi tinc família, i he fet nous amics, sempre tornaré a Viladecavalls. La festa major és una boníssima excusa per fer-ho.

Llàstima que no podré ser al concert del dissabte amb el grup egarenc-viladecavallenc Trikitown a la plaça de la masia de Can Turu. Us deixo però aquesta petita joia, mig rumbera mig punky, en forma de videoclip, gravada a l'antiga sala del Faktoria d'Arts amb la col·laboració dels Kayo Malayo, també terrassencs.

Visca Viladecavalls (malgrat que no s'assembli de res al meu Viladecavalls)!!!

Els Minyons continuem fent grossa la Festa Major de Terrassa.

Ahir vaig viure un altre dia d'aquells carregat de fortes emocions i grans alegries. I això que la cosa no pintava gens bé quan al matí vaig obrir la finestra de la meva habitació i vaig comprovar que el dia era gris i començava a ploure...

Les cares de la gent de la colla mostraven resignació i frustració per la probabilitat certa que haguéssim de suspendre l'actuació castellera de la Festa Major. Molts anaven connectats als radars meteorològics amb els seus aparells mòbils i les notícies no eren precisament esperançadores. Tot i així, vaig tenir una conversa entre surrealista i metafísica amb el company Ferran Ventura que em va assegurar que podríem celebrar la jornada castellera sense entrebancs, que només calia que ho desitgés i que m'ho cregués perquè es compliria la "quadratura del cercle" i no sé què de l'aigua de la que estem compostos i que ens envolta i bla bla bla...

En fí, que ja sigui per les ganes enormes de tothom de poder actuar, ja sigui per voluntat divina, o bé per capricis del destí, l'actuació va començar a l'hora prevista i la pluja va donar una treva del temps just per poder realitzar tots els castells previstos.

Va obrir plaça l'altra colla de la ciutat, amb un 5d7, i enseguida vam lligar el peu del 4d9f i el vam tirar amunt sense dubtes i amb unes bones mides. Ens va sortir un 4d9f d'aquells macos, sense patiments excessius, amb el treball just i necessari. Van tancar ronda la colla convidada, la Joves dels Xiquets de Valls, amb el 5d8, que em vaig perdre perquè ja estava dins del pati de l'ajuntament on els tècnics de pinyes muntaven l'estructura del folre i les manilles del 2d9fm que havíem de descarregar en segona ronda, tot just després de dos intents frustrats de 4d8 de la colla blau turquesa.

Diuen que el 2d9fm va ser apoteòsic i que els castellers del tronc el van haver de treballar força. Al folre jo vaig notar que s'estava treballant molt bé i que per a baix no hauríem de patir gaire. Va ser increïble la cridòria de la plaça al carregar-se el castell, i la baixada va ser tot un seguit de crits de la gent del folre, la pinya i les manilles celebrant el castell uns, demanant calma els altres, alliberant tensions els més.

Em vaig emocionar força veient al pare més emocionat del món per uns instants, el Cesc Poch, que va veure com les seves dues filles, l'Isil i l'Etna, coronaven el gran castell plegades, aixecadora la primera, i anxaneta la segona, amb la sorprenent projecció d'ambdues, tot i que cal destacar que l'Isil s'havia estrenat a plaça feia pocs mesos, i solament havia descarregat un parell de torres de vuit, la primera feia un parell de setmanes i la segona a la vigília de festa major a la plaça vella!! Xapó, sou les millors!

Va continuar la diada amb el difícil 4d9f de la colla Joves, que es treien l'espina del darrer Sant Joan on solament van poder carregar el castell, i el 2d7 de l'altra colla local. A tercera ronda els Minyons encaràvem el darrer dels castells de nou que ens havíem proposat, el 3d9f, que ja havíem descarregat en tres ocasions anteriorment, i que vam demostrar que tenim força bé i amb molta confiança. Per acabar les seves actuacions, la Joves va optar per estrenar el 2d8f aquesta temporada, una torre que van haver de defensar fins al final i que va acabar ensorrant-se quan sortien els quarts del castell. Els "pastelerus" van posar seny i van acabar amb un 4d7p sense problemes.

A la ronda de pilars vam estrenar, no sense patiment, el pilar de 6, que tal i com va anar no augura grans gestes per aquest exercici, tot i que mai se sap... Un pilar de 5 al balcó amb tots els seus membres, de l’anxaneta al baix, sent pujats dalt del balcó de l'ajuntament, enmig de l'eufòria desbordada de la minyonada, van servir com a colofó excel·lent per la brillant diada de festa major.

Es va mantenir la tradició d'anar a celebrar l'èxit al Petit Palau, fent la primera cerveseta o copa de cava els més sibarites, i el dinar disbauxa a Cal Gendre, on tenen més paciència que els sants, perquè ¿on sinó acceptarien focs d'artifici, plateria que es trenca, menjar volant pels aires, fums diversos, peus sobre les cadires i sobre les taules, crits, picades de mans i càntics sense parar? El senyor Miquel és un sant, la veritat sigui dita.

Encara quedaven emocions per viure, ja que a la tarda hi havia gresca al local dels Minyons amb el concert de gralles amb "Els Laietans" i les "Gralles Grillades" de la colla. Tot i la pluja, es va poder celebrar el concert dins la sala de pilars, amb un gran ambient, i la canalla a primera fila donant-ho tot, com molts altres minyons i terrasencs diversos. Ho vaig passar tan bé, que no em va ni importar que la selecció espanyola es proclamés per segona vegada consecutiva campiona d'europa a Kiev. Que li donin pel cul a la selecció espanyola i a tots els seus integrants vaig pensar. La festa no va acabar aquí, ja que acabat el ball de gralles vam pujar al bar a continuar mamant i xerrant i fent qualsevol bogeria no apta en qualsevol altre moment de normalitat.