Reflexionant...

Digue'm qui et dóna suport i et diré qui ets...

Aquests dies, els partits s'afanyen a trobar suports de diverses personalitats, associacions, i entitats vàries, per tal de guanyar-se les simpaties de l'electorat per mimetisme amb aquests mediàtics personatges. N'hi ha que aconsegueixen rebre el suport d'autèntics cracs mediàtics amb gran credibilitat i tirada, i n'hi ha que no passen del president de l'associació de veïns del barri o de la casa regional de torn, o d'algun pseudointel·lectual de pa sucat amb oli.

He fet un petit recull de suports perquè us feu una idea del tipus de gent que hi ha al darrera de les idees d'un o altre partit:

CUP: Oleguer Presas, Arnaldo Otegui, Sergi López, Cesc Freixas, Quico Pi de la Serra, Eudald Carbonell, Pep Riera...

ERC: Sinn Fein, Gerard Quintana, Joan Reig i Lluís Gavaldà (Els Pets), Lluís Llach, David Miret?, Toni Albà, Màrius Serra...

ICV: Neus Català, Najat El Hachmi, Salomó Torres (Unió de Pagessos), Joan Pascual (director de teatre), Kilian Jornet, Alexis Tsipras (líder de la grega Syriza)...

PSOE: Xavier Sardà, ningú més s'ha atrevit a dir que votaria al PSOE a Catalunya?

PP: tabú nacional.

C's: Els de sempre: Albert Boadella, Arcadi Espada (ningú sap perquè és cèlebre aquest paio).

SI: algú s'enrecorda de SI? Els que li van donar suport fa dos anys han tornat a la casa gran (CIU).

CIU: Patricia Gabantxo, Lloll Bertran, Carles Canut, Joan Carretero, Núria Feliu, Xavier Rubert de Ventós, Vicenç Villatoro...

El "temazo" del dimecres. Pastorets Rock - "El bandoler"

Vídeo enregistrat en un concert a les festes del barri barceloní de Sant Andreu del Palomar d'aquest grup de versions lleidatà. La posada en escena de la banda és molt divertida i la seva qualitat musical es destacable, així com la presència del seu cantant i líder, tot un portent.

Aquesta versió és d'un tema original de Lluís Llach composat a París durant el seu exili l'any 1967.

David Fernàndez: "Molta gent esgotada ara té esperança"

Entrevista del Carles Capdevila (diari Ara) al cap de llista de la CUP per Barcelona, David Fernàndez:

Estava fent la verema amb els avis a Zamora, li van trucar i li van dir que el seu nom era allà i tenia 24 hores per decidir si volia ser primer a la llista de la CUP al Parlament. Per què tu? "Suposo que per moltes lluites al darrere col·lectives, per la pluralitat que puc representar. I hi ha l'accident literari. Edicions 62 em va encarregar un llibre sobre la CUP, que surt just ara, fet amb el Julià de Jòdar, i devien veure que els havia entès. Però sóc un més en una llista col·lectiva".

CONTRA L'ESPECTACLE

"El meu únic dubte era que la societat de l'espectacle m'espanta i m'agrada la discreció, el treball de formigueta, el dret a la intimitat i a la privacitat". I ara què, si entres? "Ara mateix estic de vacances de la cooperativa on treballo, i potser demanaré una excedència. I no canviaré tant, porto 25 anys de lluita. Tindríem un altaveu més i prou".

SENSE CARES

Els cartells no són la teva cara. "No, la foto som 300 o 400 amb el puny aixecat, a l'assemblea de Molins. L'altre dia a Sabadell en un acte van fer un cartell amb la meva cara gran, i vaig dir: «Nanos, no és això»".

ELS ORÍGENS

"Vaig començar a l'Institut Vila de Gràcia amb l'operació Garzón. Vaig descobrir que hi havia un país que no coneixia, on es maltractava. Vaig començar a militar a l'esquerra al carrer de la Perla amb els col·lectius de Joves Comunistes i supervivents dels camps nazis. I després cap a l'esquerra independentista, a l'Ateneu La Torna, manifestacions contra la guerra, insubmissió. I tercermundisme, lluites socials i urbanes de Barcelona, ocupació, feminisme autònom, ecologisme... I el cooperativisme, i treballar per la democràcia plena sense desigualtat".

UN HOME TRANQUIL

"Sempre he sigut tranquil, el diàleg i l'entesa són possibles. Però també he viscut situacions complexes a la meva vida. Quan va arribar l'Aznar a l'Autònoma, el desallotjament del Princesa, haver d'aguantar quatre o cinc anys de la Julia García-Valdecasas. La confrontació i la repressió al final cristal·litzen en les relacions personals. Amb el temps aprens, i ja en tinc 38".

LA PATRONAL

Qui ha d'estar més preocupat si entreu? "La patronal del país. Les elits empresarials, la burgesia que va donar suport a Franco, La Caixa, els que pensen que el país està en venda. I l'estat espanyol, per descomptat".

SILENCIATS?

"La lògica electoral i informativa afecta el dret a la informació, i per als moviments socials és difícil la presència als mitjans. Fem la campanya que teníem prevista, que és al carrer. Ara hi ha una remor que entrarem, ens feu més cas".

QUÈ VOTARÀS

Serà fàcil representar la CUP? "Pot passar que hi hagi situacions que no sapiguem què votar i ho explicarem. I si ha de quedar posposat a un debat intern, ho farem, perquè la democràcia real és lenta i és cara. T'has d'asseure, has de reflexionar conjuntament. Però jo crec que en termes generals està escrit. La CUP va amb un programa transparent".

QUI US VOTARÀ

D'on us vénen els vots? "De Convergència no, del PP tampoc. Fonamentalment celebro que de l'abstenció, gent que estava esgotada i ara té esperança. La resta, molta gent d'Iniciativa, d'Esquerra, del PSC i algun de Ciutadans".

CULPA DE LA MARE

Els pares et voten? "Sí. Tot i que amb el meu pare hi he tingut sonores discussions. El dia que vaig dir que em feia insubmís, va suposar una aixecada de taula. La culpa és de la meva mare. Per tirar-me llibres del Pablo Freire pel cap, de pedagogia de l'oprimit. Que assumeixi la seva part de responsabilitat".

«Serem androides amb 'tablets'»

"M'aixeco, poso la cafetera, faig un cafè i em fumo un cigarro, són indissociables l'un de l'altre, com l'alliberament nacional i el social. L'entrepà a mig matí, ja a la feina. La dosi de cafeïna diària és d'entre quatre i cinc cafès, i llavors ho compenso amb xicoira. Però la campanya és tan esgotadora que m'adormo encara que faci un cafè a les 11 de la nit. Aquests dies de campanya dormo 5 horetes. Ahir vaig tornar de Berga a les tres, per exemple. Com que sóc abonat a la R3, la línia de tren de Ripoll, on treballo en una cooperativa de finances ètiques, faig molts cops de cap al tren". El pitjor d'aquests dies? "Que no tinc temps de respondre trucades i correus". Ets molt tecnològic? "M'estimo més la vida analògica que la digital. Sóc d'Android, Twitter, SMS, WhatsApp, però tinc contradiccions. Quan veus com treballen a les factories xineses on els fabriquen t'adones de la terrible desigualtat d'un món absurd. La societat de l'entreteniment viu una nova fase d'acumulació, de banalització i desvitalització de la vida quotidiana. Al final serem androides amb tablets ".

BLOC DE CAMPANYA

La paraula: 'alliberament' La paraula que dic més? Alliberament . La dic molt i ho resumeix tot. I també esperança. Repetim molt frau i rescat bancari , repetim bastant Islàndia , perquè és molt interessant el procés que estan tenint.

El guió: sense papers

Vaig sense papers, de memòria. Parlo del país que som, el de la Canadenca, la vaga dels tramvies, i rebobino fins a persones que en pitjors condicions van aguantar i resistir i arribo fins al 8 de maig de 1945 a les portes de Mauthausen quan els nostres supervivents fan la promesa del "mai més enlloc contra ningú" i d'aquelles cendres en surt la Declaració dels Drets Humans.

El programa en un tuit Uns altres Països Catalans són possibles i necessaris des de la unitat popular.

Els mítings: la part femenina

No tinc registre mitinguer, faig reflexions. Hi ha companys que tenen molta força. Jo no crido. L'altre dia em deien que això meu és feminitzar la política. És una tesi des de la tranquil·litat. Tot i així m'estic quedant sense veu.

Quo vadis Minyons.

Intent de 3d10fm a la Diada dels Minyons d'ahir.

Ahir els Minyons vam actuar al Raval de Montserrat amb motiu de la nostra XXXIVa Diada de la Colla. Com cada any per aquestes dates, hi havia un bon gruix de camises malva: dels minyons que no fallen mai, dels minyons que apareixen per assaig a partir del mes d'abril, dels minyons que només venen a les grans actuacions, dels minyons que només venen quan es fan castells a casa, o dels que simplement van aparèixer a la Diada després d'uns quants anys sense deixar-se veure. Tots, repeteixo, tots, són benvinguts, sigui quin sigui el seu grau de compromís amb la colla.

Pel que fa als castells intentats, la veritat, es que vam sortir tots bastant decebuts. La raó és que no ens en vam sortir amb el principal objectiu de la diada, que no era altre que el 3d10fm. Tot i els magnífics assaigs de dijous i divendres, on vam col·locar sisens amb suficiència i durant una bona estona, a plaça ens va tornar a fallar quan ja hi havia els dosos col·locats. El retard en la pujada de l'anxeneta i l'aixecadora va resultar fatal per l'estructura que va acabar cedint quan les dues petites ja enfilaven el pis de setens. Els que ho miraven a plaça comentaven convençuts que el castell es podria haver carregat amb suficiència de no haver-se retardat tant la canalla, i fins i tot, amb opcions de descarregar, en funció de com hagués respost el tronc del castell si sona l'aleta. I es que la psicologia als castells és molt important i als del tronc se'ls va fer massa llarga la pujada.

Després de l'ensopegada vam continuar amb decisió l'actuació, atacant el 4d9f (que hauria estat el tercer castell en cas que haguéssim descarregat el 3d10fm, ja que el 5d9f ja s'havia descartat al darrer assaig del divendres), que es va descarregar sense problemes. En aquest punt, els tècnics van optar per continuar amb el 2d9fm (que ja havíem descarregat en les dues darreres ocasions que l'havíem intentat), que va quedar en solament carregat, amb la qual cosa esvaïa els dubtes d'un possible nou intent del 3d10fm, tal i com molts minyons desitjàvem. Vam acabar l'actuació baixant pistonada amb un 3d8 bàsic degut a les baixes i a l'estat mental de la canalla.

Després de comprovar que la sort no ens està acompanyant gaire últimament en les grans exhibicions, crec que cal fer una anàlisi seriosa d'on estem i d'on volem arribar, dels punts forts i els punts dèbils a nivell intern, de les oportunitats i les "amenaces" a nivell extern. Així que... al loro! Que no estamos tan mal.

Hi havia qui, en calent, després de l'actuació d'ahir al migdia, ho veia tot negre i col·locava als Minyons molt lluny de la resta de les grans colles del moment. Jo crec que moltes colles (per no dir totes menys una) envejarien estar en la situació actual dels Minyons. Quantes colles es poden plantejar els castells que ens plantejàvem els Minyons per aquesta diada (3d10fm, 5d9f i 2d9fm)? És cert que enguany hem perdut gamma al no poder plantejar-nos castells amb el pilar, però després de veure com està evolucionant el nou pilar de les noves generacions, crec que aviat tindrem moltes alegries. Qui s'hagués imaginat fa cinc anys un 2d9fm amb dos quarts nous, un quint nou i un sisè nou? Quantes colles són capaces de reunir la gentada que hem tingut al pati d'assaig els darrers dies? Gent d'un fotimer de colles castelleres, terrassencs i fins i tot, un equip de rugbi sencer.

Un dels aspectes en el que hem de millorar considerablement, és el de l'entrada de nous castellers de tronc. No pot ser que no disposem de més de cinc castellers per pis, quan hi ha colles més "petites" que en tenen set o més (Gràcia, Sants, Barcelona, Joves, Jove, Vella, Vilafranca...). És important poder anar introduint a nous castellers al tronc, i castells com el 7d8, o el 9d7 són perfectes per a anar rodant a aquests castellers. A banda de tenir a molta més gent motivada i contenta. Crec que les successives tècniques de la colla sempre han tingut molta por a fer canvis i a treure a segons qui del tronc d'un castell. L'exemple de les darreres incorporacions de gent nova, i el nivell que han mostrat, demostren que cal mirar millor el pati d'assaig per comprovar que hi ha gent de sobres capacitada per agafar el relleu. No divinitzem el fet de poder pujar al tronc dels castells, ja que hi ha suficients exemples que confirmen que molta gent està capacitada (i il·lusionada) per fer-ho.

Un altre aspecte que ens està donant molts maldecaps en les darreres temporades, és el de la canalla. Enguany hem estat de sort de poder comptar amb dues germanes molt compromeses i decidides, però no es pot deixar tota la pressió de pujar en mans de dues nenes. Hem aconseguit introduir a un nou acotxador en els grans castells, però aquesta estadística és del tot insuficient per una colla com els Minyons. No sé com s'ha de fer, ni perquè no aconseguim que la canalla que tenim a l'assaig progressi, però crec que aquest aspecte és vital quan s'aspira a fer castells dels més alts. Cal més col·laboració a l'assaig de canalla per poder fer més proves? Doncs busquem nous col·laboradors. Calen nous sistemes d'assaig per fer que la canalla progressi més ràpidament? Doncs imitem, copiem, investiguem com ho fan la resta de colles.

Un altre aspecte molt millorable és el grau de compromís dels minyons. Tot i que som una colla que ens podem plantejar grans reptes com el 3d10fm, o assajar un monstre com el 4d10fm, després resulta que no podem portar el 4d9f més enllà de les actuacions punta per manca de camises a la resta d'actuacions. Si els Minyons no podem fer el 4d9f almenys vuit o deu cops l'any degut a la manca de camises, això vol dir que no estem al nivell de la resta de colles "grans" en aquest aspecte. I el compromís també es demostra als assaigs. Tant per l'actitud que es pren quan es fan les proves, com per l'horari d'arribada a l'assaig, l'atenció i el silenci... no crec que jo sigui el millor exemple en aquest sentit, però segur segur que tampoc dels pitjors. Bé, com a mínim puc dir que porto més de vint anys donant el "callo" encara que sigui al 80 per cent. N'hi ha que demanen el 100 per cent durant unes temporades i ara el seu compromís no arriba ni al 10 per cent. Hauríem de plantejar-nos per què hi ha gent que deixa de venir a fer castells o ve molt menys del que venia. Gent nova que entra per la porta del local n'hi ha un bon grapat cada any, però això després no es tradueix en pinyes més grans a les actuacions. Per què serà?

Bé, i moltes més coses que caldrà anar analitzant i que esperem puguin resoldre els futurs equips tècnic i directiu. Als que han estat enguany, donar-los les gràcies per l'enorme feina feta i les hores dedicades, i si continuen, tindran tot el meu suport.

La feina, feta.

Ahir al vespre els Minyons vam fer el darrer assaig per preparar els castells de la nostra 34a Diada de la Colla. Igual que el dijous, vam tenir molta gent al pati, i vam poder enfilar els tres castells que ens il·lusionen per diumenge, el 3d10fm, el 5d9f i el 2d9fm. Si dijous vam poder comptar amb una nombrosa representació del món casteller amb companys d'un bon grapat de colles (Reus, Tarragona, Guissona, Súria, Valls, Solsona, Sants, Sabadell, Granollers, Cornellà, Vilafranca, Mallorca, Salt, Manresa, Esplugues...) que van aguantar, pacientment i estoica, fins prop de la una de la matinada, ahir ens van venir a donar un cop de mà els nous amics dels Carboners, l'equip de rugbi de la nostra ciutat, que van gaudir de valent, pel que vaig poder copsar, sent esclafats, estampits i trepitjats. Moltes gràcies a tots/es (Carboners i Carboneres!!! Amics per sempre!!!).

I pel que fa a la feina feta, doncs no es podia fer millor. Quatre castellassos com podeu comprovar en la fotografia que il·lustra aquest comentari, que van anar molt i molt bé. Una torre que comencem a fer quasi xiulant, un 3d10fm que vam dominar sense angúnies fins a sisens (aguantant allà dalt una bona estona), i un 5d9f que només ha de recuperar credibilitat a nivell psicològic, ja que està demostrat que a l'assaig està per arribar molt més lluny del que vam veure a Girona.

En fi, Minyons, com deia el cap de colla: molta calma i a fer-ho com sabem fer-ho. Ah! I va per l'Aitor Tilla! ;-)

Crítica de cinema. "El professor" (Detachment).

Normalment, no acostumen a agradar-me les pel·lícules ambientades en el món escolar, ja que no solen mostrar mai la realitat que es viu dins les aules. Més aviat presenten als mestres com superherois superdotats que sempre tenen la resposta adequada a les situacions més rocambolesques que els guionistes es puguin arribar a imaginar.

La realitat de les aules acostuma a ser bastant més complicada del que ens mostren a les pel·lícules, i el final de la història no sempre acaba amb èxit, com acostuma a passar a la gran majoria d'elles. Sempre he cregut que per fer una pel·lícula realista del món docent, caldria deixar unes quantes càmeres ocultes dins les aules sense el coneixemt-consentiment de professors i alumnes... aleshores sí que observaríem el peix que s'hi dóna dins.

El cas de la pel·lícula que ahir vaig anar a veure, es troba al costat més tremendista de la visió educativa, i potser exagera un punt de vista totalment derrotista i dramàtic de la situació. De fet, no hi ha moments "bons" en tot el metratge, més enllà d'alguna situació còmica d'algun professor passat de voltes, o alguna escena tendra entre personatges de sexes oposats.

Més enllà de les típiques situacions de conflictivitat que es pot trobar tot professor dins de les parets d'una aula d'institut (violència, indisciplina, passotisme, manca de respecte a l'autoritat del mestre o als companys...), al protagonista de la pel·lícula se li ajunta la gana amb les ganes de menjar: té un passat fosc que el turmenta; es creua amb una prostituta adolescent maltractada i se la porta a casa per ajudar-la; se li suïcida una alumna i se sent culpable; se li mor l'avi que té a un hospital mig abandonat i amb alzehimer; la companya de la que s'ha enamorat li gira l'esquena perquè es pensa que s'ha fregat amb una alumna; etc., etc. vaja, només li falta agafar la sida i que l'acomiadin per acabar d'arrodonir el drama.

En definitiva, encara espero que arribi la pel·lícula de professors amb la qual em pugui identificar. Ni ensucrada i benintencionada, ni dramàtica com si la vida dels mestres fos un martiri permanent.