Entrevista del Carles Capdevila (diari Ara) al cap de llista de la CUP per Barcelona, David Fernàndez:
Estava fent la verema amb els avis a Zamora, li van trucar i li van
dir que el seu nom era allà i tenia 24 hores per decidir si volia ser
primer a la llista de la CUP al Parlament. Per què tu? "Suposo que per
moltes lluites al darrere col·lectives, per la pluralitat que puc
representar. I hi ha l'accident literari. Edicions 62 em va encarregar
un llibre sobre la CUP, que surt just ara, fet amb el Julià de Jòdar, i
devien veure que els havia entès. Però sóc un més en una llista
col·lectiva".
CONTRA L'ESPECTACLE
"El
meu únic dubte era que la societat de l'espectacle m'espanta i m'agrada
la discreció, el treball de formigueta, el dret a la intimitat i a la
privacitat". I ara què, si entres? "Ara mateix estic de vacances de la
cooperativa on treballo, i potser demanaré una excedència. I no canviaré
tant, porto 25 anys de lluita. Tindríem un altaveu més i prou".
SENSE CARES
Els
cartells no són la teva cara. "No, la foto som 300 o 400 amb el puny
aixecat, a l'assemblea de Molins. L'altre dia a Sabadell en un acte van
fer un cartell amb la meva cara gran, i vaig dir: «Nanos, no és això»".
ELS ORÍGENS
"Vaig
començar a l'Institut Vila de Gràcia amb l'operació Garzón. Vaig
descobrir que hi havia un país que no coneixia, on es maltractava. Vaig
començar a militar a l'esquerra al carrer de la Perla amb els
col·lectius de Joves Comunistes i supervivents dels camps nazis. I
després cap a l'esquerra independentista, a l'Ateneu La Torna,
manifestacions contra la guerra, insubmissió. I tercermundisme, lluites
socials i urbanes de Barcelona, ocupació, feminisme autònom,
ecologisme... I el cooperativisme, i treballar per la democràcia plena
sense desigualtat".
UN HOME TRANQUIL
"Sempre he sigut tranquil, el diàleg i l'entesa són possibles. Però
també he viscut situacions complexes a la meva vida. Quan va arribar
l'Aznar a l'Autònoma, el desallotjament del Princesa, haver d'aguantar
quatre o cinc anys de la Julia García-Valdecasas. La confrontació i la
repressió al final cristal·litzen en les relacions personals. Amb el
temps aprens, i ja en tinc 38".
LA PATRONAL
Qui ha d'estar més preocupat si entreu? "La patronal del país. Les
elits empresarials, la burgesia que va donar suport a Franco, La Caixa,
els que pensen que el país està en venda. I l'estat espanyol, per
descomptat".
SILENCIATS?
"La lògica
electoral i informativa afecta el dret a la informació, i per als
moviments socials és difícil la presència als mitjans. Fem la campanya
que teníem prevista, que és al carrer. Ara hi ha una remor que entrarem,
ens feu més cas".
QUÈ VOTARÀS
Serà fàcil
representar la CUP? "Pot passar que hi hagi situacions que no sapiguem
què votar i ho explicarem. I si ha de quedar posposat a un debat intern,
ho farem, perquè la democràcia real és lenta i és cara. T'has
d'asseure, has de reflexionar conjuntament. Però jo crec que en termes
generals està escrit. La CUP va amb un programa transparent".
QUI US VOTARÀ
D'on us vénen els vots? "De Convergència no, del PP tampoc.
Fonamentalment celebro que de l'abstenció, gent que estava esgotada i
ara té esperança. La resta, molta gent d'Iniciativa, d'Esquerra, del PSC
i algun de Ciutadans".
CULPA DE LA MARE
Els pares et voten? "Sí. Tot i que amb el meu pare hi he tingut sonores
discussions. El dia que vaig dir que em feia insubmís, va suposar una
aixecada de taula. La culpa és de la meva mare. Per tirar-me llibres del
Pablo Freire pel cap, de pedagogia de l'oprimit. Que assumeixi la seva
part de responsabilitat".
«Serem androides amb 'tablets'»
"M'aixeco, poso la cafetera, faig un cafè i em fumo un cigarro, són
indissociables l'un de l'altre, com l'alliberament nacional i el social.
L'entrepà a mig matí, ja a la feina. La dosi de cafeïna diària és
d'entre quatre i cinc cafès, i llavors ho compenso amb xicoira. Però la
campanya és tan esgotadora que m'adormo encara que faci un cafè a les 11
de la nit. Aquests dies de campanya dormo 5 horetes. Ahir vaig tornar
de Berga a les tres, per exemple. Com que sóc abonat a la R3, la línia
de tren de Ripoll, on treballo en una cooperativa de finances ètiques,
faig molts cops de cap al tren". El pitjor d'aquests dies? "Que no tinc
temps de respondre trucades i correus". Ets molt tecnològic? "M'estimo
més la vida analògica que la digital. Sóc d'Android, Twitter, SMS,
WhatsApp, però tinc contradiccions. Quan veus com treballen a les
factories xineses on els fabriquen t'adones de la terrible desigualtat
d'un món absurd. La societat de l'entreteniment viu una nova fase
d'acumulació, de banalització i desvitalització de la vida quotidiana.
Al final serem androides amb tablets ".
BLOC DE CAMPANYA
La paraula: 'alliberament' La paraula que dic més? Alliberament . La dic molt i ho resumeix tot. I també esperança. Repetim molt frau i rescat bancari , repetim bastant Islàndia , perquè és molt interessant el procés que estan tenint.
El guió: sense papers
Vaig sense papers, de memòria. Parlo del país que som, el de la
Canadenca, la vaga dels tramvies, i rebobino fins a persones que en
pitjors condicions van aguantar i resistir i arribo fins al 8 de maig de
1945 a les portes de Mauthausen quan els nostres supervivents fan la
promesa del "mai més enlloc contra ningú" i d'aquelles cendres en surt
la Declaració dels Drets Humans.
El programa en un tuit Uns altres Països Catalans són possibles i necessaris des de la unitat popular.
Els mítings: la part femenina
No tinc registre mitinguer, faig reflexions. Hi ha companys que tenen
molta força. Jo no crido. L'altre dia em deien que això meu és
feminitzar la política. És una tesi des de la tranquil·litat. Tot i així
m'estic quedant sense veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada