"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 2 de febrer del 2013

Demà no us perdeu el "Salvados" del Jordi Évole.


Demà al vespre torna un dels programes més punyents i crítics de la graella televisiva, el "Salvados" (la Sexta) del periodista de Cornellà, Jordi Évole. I ho fa amb un reportatge dedicat a l'educació, visitant un dels països capdavanters en aquesta matèria, Finlàndia. 

Els experts educatius i els analistes estadístics sempre es refereixen a aquest país quan volen parlar de models a seguir o imitar, i solen coincidir en afirmar que allà es fan bé les coses. Potser demà sortirem una mica de dubtes i coneixerem millor quin és el secret de tanta excel·lència. De moment us deixo el text promocional del programa que apareix a la seva pàgina web:

En un momento en el que la crisis lo envuelve todo, con recortes que afectan a la calidad de vida de la ciudadanía, es el momento de analizar el coste de los cambios que se están produciendo en nuestro país. La nueva temporada de ‘Salvados’ arranca con ‘Cuestión de Educación’, un programa en el que Jordi Évole viaja a Finlandia, el país con mejores ratios educativos.

La expresidenta de Finlandia sitúa la Educación al nivel de una cuestión de Estado.

¿En qué se diferencia el sistema educativo finlandés del español? ¿Cómo afrontan los finlandeses las cuestiones relacionadas con la formación de los alumnos? La expresidenta de Finlandia considera que “un pueblo educado no permite corruptos ni incompetentes”, toda una declaración de intenciones que sitúa la Educación al nivel de una cuestión de Estado.

Con España azotada duramente por la crisis, la corrupción y los recortes, ‘Salvados’ se pregunta si se están poniendo los medios necesarios para que algún día esa frase se haga realidad en nuestro país. ¿Cómo están afectando los recortes? ¿Cuál será el alcance de la reforma Wert? ¿Qué explica el bajo nivel educativo de nuestra enseñanza ¿Es culpa de los políticos, de los padres, de los profesores?

En ‘Cuestión de Educación’ Jordi viaja hasta Finlandia, país con un abandono escolar del 0’2% frente al 30% que hay en España, para comprobar las diferencias con nuestras escuelas. ¿Qué peso tiene la Educación en la sociedad finesa? ¿Cuánto les cuesta? ¿También sufre recortes? ¿Sus reformas educativas generan tanta polémica como aquí? Los resultados son sorprendentes.

divendres, 1 de febrer del 2013

Els miserables (Polònia)


Un altre vegada, els del Polònia la claven. Miserables polítics els que ens escuren les butxaques per repartir-se els calés. I ni un a la garjola...

dijous, 31 de gener del 2013

Estan ben bojos aquests nord-americans.

És possible que veiem escenes com aquesta als patis de les escoles catalanes en el futur?

Acabo de llegir aquesta notícia apareguda al diari digital d'"El Periódico de Catalunya" i encara estic en estat de xoc quan escric aquestes ratlles. Resulta que un perillós nen de 7 anys va ser arrestat, emmanillat i interrogat durant prop de cinc hores per la policia en una escola del barri novaiorquès del Bronx per un suposat furt de cinc dòlars a un company. Després s'estranyen els nord-americans quan un jove adolescent agafa un parell de rifles d'assalt i es presenta a la seva antiga escola a carregar-se a tot quisqui que li passa pel davant...

Em pregunto on devien estar els mestres de l'escola i l'equip directiu quan la policia entrava al centre... o potser van ser ells els que van trucar a la policia.

Em pregunto quina mena de legislació tenen als EUA que permet que la policia entri a un recinte escolar a detenir, emmanillar i interrogar a un alumne. I em pregunto si qualsevol mestre pot recórrer al serveis dels cossos de seguretat de l'estat en qualsevol moment quan la cosa es complica. Per exemple quan un alumne es nega a fer els exercicis, o quan no es volen quedar castigats a l'hora del pati fent feina a l'aula... Tanmateix, no crec que hi hagi prou policies als EUA per fer front a tots aquests assumptes escolars.

Ah!, per cert, resulta que el nen era innocent, ja que un altre company va reconèixer l'autoria del "delicte"...

dimecres, 30 de gener del 2013

El "temazo" del dimecres. The Beatles - "Get Back"


Avui fa 44 anys del darrer directe d'una banda anglesa llegendària, The Beatles. Podeu llegir la notícia completa aquí. El vídeo és del tema "Get Back", un dels pocs que van poder enregistrar abans que la policia no els fes fora del terrat londinenc on es van posar a tocar.

Tot i que The Beatles no deixen de ser un producte comercial de l'època, cal reconèixer'ls-hi la seva indubtable qualitat i talent, i l'ampli ventall de cançons amb estils i ritmes diversos (pop-rock) que ens van deixar, i que moltes bandes contemporànies i posteriors a ells han begut de la seva inspiració.

dimarts, 29 de gener del 2013

Marchando una de no nacionalismo!! (Iu Forn)


(Article d'Iu Forn publicat al diari Ara).

Com vostè ja sap, els catalans som una dictadura nazi que obliga els nens a parlar català i, a més, fem política amb l'esport. I mentre tota la humanitat té seleccions nacionals pel plaer de competir alegrement, nosaltres les volem per molestar la gent honrada que, naturalment, és no nacionalista (tota ella). I aquest cap de setmana, que Espanya ha guanyat el mundial d'handbol, ha quedat palès. 

En l'editorial de l' Abc d'ahir titulat " Casta y orgullo español en Barcelona ", hi llegíem: "Los gritos de «España, España» en el Sant Jordi demuestran el espontáneo sentimiento de orgullo de muchos catalanes tras la gesta [...] y dejan en evidencia a quienes se empecinan en una absurda estrategia de división y enfrentamiento [...]. Una vez más, la España real deja en evidencia a los dogmatismos nacionalistas [...]. Los agoreros de una fractura social entre Cataluña y el resto de España deberían tomar buena nota de que, a la hora de la verdad, todos compartimos las mismas emociones para apoyar a los jugadores que representan al conjunto de la nación española ". A La Razón escrivien: " Nadie se lo quiso perder. Ni siquiera algún despistado, que se acercó al Sant Jordi […] con su bandera independentista o con una pancarta negando la realidad, que Cataluña es España. Los psicólogos no visitan los domingos. Pero su delirio se desvaneció bien rápido ". 

Llàstima de dos petits detallets sense importància: 1) l'E-notícies explica que Pep Sala va ser xiulat per cantar Boig per tu en català i 2) la portada d' El Mundo de l'endemà de guanyar la semifinal deia: "El Palau Sant Jordi aclama a España ". A la pàgina 49, però, parlen amb el jugador Joan Cañellas i titulen: " El jugador pide más apoyo para la final: el Sant Jordi ha estado frío ".

En fi, un idioma oficial xiulat, opinions oposades en 48 pàgines de diferència, no nacionalisme total i esport sense cap connotació política. Entendridor.


dilluns, 28 de gener del 2013

Demòcrates i antidemòcrates.

Ramoncín
Juaquín Leguina


Entre aquesta notícia i aquesta altra només hi ha una (gran) diferència: el protagonista de la primera és un demòcrata (a banda d'un músic i comentarista televisiu més o menys afortunat), i el protagonista de la segona és un fatxa espanyolista antidemocràtic (i això, o precisament per això, que es dedicava a la política i va arribar a ser president de la Comunitat Autònoma de Madrid representant al PSOE!). Si els espanyols d'esquerres pensen així, com han de pensar els espanyols de dretes?!!

El primer és i serà sempre benvingut a Catalunya. El segon es mereix que el dia que vingui a visitar-nos, algú tan democràtic com ell, li foti una bona lliçó de democràcia (de paraula o de la manera que convingui).

dissabte, 26 de gener del 2013

Uh oh, no tinc por...


Una mica d'humor per alegrar el cap de setmana, amb el Quim Masferrer, dels Teatre de Guerrilla.