"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 3 de juliol del 2013

El "temazo" del dimecres. Mesclat - "Viure"


Ahir es van presentar els actes de commemoració del tricentenari del setge de Barcelona del 1714, amb el lema "Viure lliure". Alguns espanyolistes han trigat poc a criticar "l'excessiva despesa" que suposarà aquesta commemoració (2'5 milions d'euros). Tanmateix aquesta gent critica qualsevol despesa que no vagi destinada a engrandir la glòria d'Ejpañia (no els vaig sentir criticar les despeses espanyolíssimes en la commemoració del 5è centencari, el bicentenari de la Pepa, i d'altres...) Que els petin, i que els bombin!

Gràcies al lema de l'esdeveniment, he recordat aquesta cançó del grup Mesclat, del disc Manilla de l'any 2004.

No t'explicaré les meves penes
ja sé que sempre ho faig
i no voldria que pensessis
que estic obsessionat.
Vull que sàpigues que sóc feliç
-malgrat tot ho sóc-
i em sembla que això els fa més mal
que la meva obsessió.

Això si: somriure sempre
però sempre anar picant,
encara que hagi d'escalfar el ferro
només a cops de mall.
I amb aquest dard enverinat
fent punteria visc
fins que m'acusin de terrorisme
perquè malgrat tot somric.

Viure, viure,
viure amb un somriure
mirant a l'horitzó
si a l'horitzó hi ha ser lliure.

dimarts, 2 de juliol del 2013

Amb alguns em venen ganes de ser una mica nazi al final.

Muntatge al facebook del PP d'Altafulla.

Un desgraciat del PP d'Altafulla, que encara no s'ha assabentat que Catalunya té una llengua que li és pròpia, ha penjat al facebook del partit al municipi un muntatge on es compara als independentistes amb els nazis. Aquesta estratègia del nazionalisme espanyol per desprestigiar el moviment independentista, no per suada deixa de fer mal als ulls, i comença a cansar una mica bastant.

És a dir, que segons aquests inadaptats, pel fet de sentir-me català i no espanyol, de voler la llibertat del meu poble, i fins i tot lluir una bandera independentista, passo a ser una mena de fanàtic perillós, imperialista, assassí, xenòfob i racista, oi? La veritat és que, fins a dia d'avui, mai m'havia plantejat el fet de l'alliberament nacional com un pas previ a la colonització i la neteja ètnica, però quan veig imbecilitats com aquesta dels peperos d'Altafulla, em pregunto si no caldrà realment fer una mica de neteja quan siguem independents... I no estic pensant en una gasejada general, ni en crematoris, ni res per l'estil. Solament deixant-los a l'altra banda del riu Ebre ja n'hi hauria prou potser.

Suposo que el subnormal que ha fet aquest muntatge tenia ganes de provocar una mica, i és molt probable que sigui un d'aquells que guarda a l'armari de casa la bandera amb l'aligot, i fins i tot, alguna amb la creu gammada o la cèltica. De fet, si algú combrega amb la ideologia nacionalsocialista són més aviat els seguidors més radicals i espanyolistes del partit que d'on ha sortit aquesta escòria...

El més probable és que el desgraciat que ha dissenyat tan provocativa comparació, no segueixi el meu bloc, ni tan sols crec que llegeixi gaire cosa més enllà del diari As, La Razón, i el blog de la Faes, però m'agradaria que entengués les diferències entre un independentista català com jo mateix i un nazi: a mi no m'agraden els totalitarismes sinó la democràcia; jo no crec que els catalans siguem una raça elegida ni millors ni pitjors que la resta, però vull ser català i prou; jo no tinc cap interès en que Catalunya esdevingui una nació hegemònica al món a base d'ocupar, assassinar i anihilar; a mi tot el que sona a militar em fa venir basques; jo no tinc Führers als qui idolatrar i obeir. Voto a qui em plau, i canvio el vot quan cal; a mi, per molt malament que em caiguin els meus enemics (com alguns feixistes del PP, C's, PxC, PSOE, etc.) no penso en gasejar-los, torturar-los i exterminar-los.


 

dilluns, 1 de juliol del 2013

Diada de Festa Major: un pas enrere... quants endavant?

4d9f a la festa major de Terrassa, ahir al migdia.

Ahir, a l'actuació de la Festa Major de la nostra ciutat vaig arribar a tenir fins a tres moments de "destrempe" relacionats amb els castells que pensava que faríem i que no vam fer. El primer "massasso" va arribar tot just arribat al pati de l'ajuntament, on normalment ens apleguem els del folre i les manilles abans de començar l'actuació per controlar que no falta ningú, quan em van comunicar que s'havia descartat l'anunciat "gamma extra" de la jornada, el 2d9fm. Vaig suposar que, finalment, els tècnics devien considerar que el castell no presentava les garanties requeribles per acabar amb èxit, i volien estalviar a la canalla el tràngol d'una possible caiguda, o d'una probable indecisió...
 
La segona sorpresa, de més baixa intensitat val a dir, va venir a la tercera ronda quan es va anunciar que fèiem el 4d8p (7è de la temporada!). Vaja, jo estava convençut que tornaríem a atacar el 5d8 que tot just havíem estrenat el dia anterior a la vigília, i que cal anar polint i treballant de cara a reptes superiors... En tot cas, vaig pensar que devia ser una estratègia de cara a preparar psicològicament a la canalla que havia de fer el pd7f just després...
 
I la tercera sorpresa, i potser la més decepcionant de totes, va venir a la ronda de pilars, quan van anunciar que fèiem el pd6, en comptes de l'anhelat pd7f. Vaig suposar que els tècnics no hi confiaven del tot en les possibilitats de l'espadat de 7 (encara que l'hagin aguantat 25 segons sencer a la xarxa del local), i van preferir ser conservadors per tal d'evitar una hipotètica caiguda que condicionés futures actuacions... però, mira que li feia il·lusió a la colla acabar amb aquest castell... si, ja sé que aquest pilar el podem fer a Esparreguera, al barri del Raval de BCN, o fins i tot al festival Cruïlla si m'apures, però hòstia, era la nostra Festa Major...
 
En fi, ahir vaig viure una diada castellera de Festa Major amb grans dosis de frustració, que només s'apaivagaran si en el futur els fets donen la raó als tècnics que han apostat pel conservadurisme actual, i es demostra que tal i com deia el cap de colla, un pas enrere ara, ha de servir per donar-ne dos endavant en el futur. El cert és que tenim exemples propers de temporades on hem pogut apretar l'accelerador per Festa Major i després hem perdut pistonada a mesura que avançava la temporada. Espero que enguany es giri la truita, i tot i haver fet una actuació de Festa Major una mica per sota del nivell d'altres anys, la feina feta ens porti molts èxits en el futur...

diumenge, 30 de juny del 2013

Impressionant!!! històric!!! Apoteòsic!!!


Me'n vaig a fer castells dels grossos a la meva plaça més estimada, és a dir, el Raval de Montserrat de Terrassa, i és per aquest motiu que no tinc gaire temps per allargar-me en escrits. Però sí que he volgut deixar-vos aquesta impressionant imatge del concert per la llibertat celebrat ahir al Camp Nou de Barcelona, amb prop de 90.000 independentistes clamant per l'estat propi. Gallina de piel!, com diria aquell...

dissabte, 29 de juny del 2013

Concert històric al Camp Nou per la llibertat.


Aquest vespre es celebra a Barcelona un concert molt especial, sobretot per a tots aquells que desitgem la independència de Catalunya. El "concert per la llibertat" organitzat per Omnium i l'ANC, aplegarà a l'escenari del Camp Nou a tot un seguit d'artistes compromesos amb els valors democràtics i amb el poble de Catalunya. Tot i que no hi podré assistir per raons de "feina" (castells de vigília de la Festa Major), hi seré present d'esperit. 



El programa del concert és el següent:

1a PART
ARTISTES TEMES


Cobla de Cambra de Catalunya Juny
Cobla de Cambra de Catalunya + Pascal Comelade + Enric Casasses Sense el ressò del dring
Pere Jou (Quart Primera) + Andreu Rifé + Joan Dausà + Jofre Bardagí Qualsevol nit pot sortir el sol
Joana Serrat + Xavier Baró Aquesta terra
Sopa de Cabra Camins
Projecte Mut Jo tenc una enamorada
Pep Sala + Dyango Boig per tu
Sabor de Gràcia Ningú no compren ningú
Yacine Belahcene + Yannis Papaioannou La mala reputació
Paco Ibáñez Como tú
Peret L’emigrant / Ella tiene poder
Grup de Folk (Eduard Estivill, Jaume Arnella, Oriol Tramvia, Isidor Marí…) Vull ser lliure
Mercedes Peón Ben linda
Joan Isaac + Joan Amèric A Margalida
Amadeu Casas + Jordi Batiste + Meritxell Gené Escota-ho en el vent
Theo Catalonia (Lousiana)
Fermín Muguruza Gora Herria
Pau Alabajos + Cesk Freixas Al vent
Brams Vull per a demà
Maria del Mar Bonet + Cia. Elèctrica Dharma Què volen aquesta gent?
Cia. Elèctrica Dharma + Cobla de Cambra de Catalunya La presó del rei de França


Muriel Casals Parlament
Orfeó Català + Cobla de Cambra de Catalunya   Els Segadors + Mosaic
Carles Santos + Cobla per la Independència Fanfàrria
Castellers de Vilafranca 3 de 9 amb folre




2a PART
ARTISTES TEMES


Lluís Llach Venim del nord, venim del sud
Pastora Tinc un clavell per a tu
Gwen Perry + Gisele Jackson Que tinguem sort
Gossos Bressol de tots els blaus
Lídia Pujol + Pau Figueres País petit
Miquel Gil El jorn dels miserables
Franca Massu  Maremar
Nena Venetsanou Vaixell de Grècia
Marina Rossell Que feliç era, mare
Alessio Lega Abril 74
David Alegret Amor particular
Carles Cases Un núvol blanc
Orfeó Català Campanades a morts
Joan Isaac + Ferran Piqué / Joan Enric Barceló / Eduard Costa (Els Amics de les Arts) + Pere Jou (Quart Primera) + Andreu Rifé + Joan Dausà + Jofre Bardagí + Xavier Baró + Orfeó Català No és això companys, no és això
Gerard Quintana + Pascal Comelade + Xarim Aresté I si canto trist
Cris Juanico Viatge a Ítaca (I)
Gorka Knörr Viatge a Ítaca (II)
Mercedes Peón Com un arbre nu
Beth + Ivette Nadal + Bikimel Laura
Maria del Mar Bonet Alè
Manel Camp + Ramoncín + Nabil Mansour + Massyl Aita + Ronza Ismael + Jordi Camp + Cor per la integració L’estaca
Lluís Llach + Tothom Tossudament alçats

divendres, 28 de juny del 2013

Alegria, que és festa major i estic de vacances!!!


Avui m'he acomiadat definitivament de l'escola on he estat treballant des del mes de setembre de l'any passat, amb un dinar amb els companys de feina en un espai amb barbacoes a mig camí entre Molins de Rei i Vallvidriera.

I així he posat punt i final al curs 2012-13 al Ceip La Floresta, i ja encaro la millor part de l'any, és a dir, l'estiu. que significa vacances, festes majors, excursions, viatges, i molt de temps per avorrir-me i gaudir del temps.

Començant per la festa major de Terrassa que arrenca aquesta tarda, i que tot i que no puc dir que sigui una de les millors festes majors que hagi viscut, és la de la meva ciutat, i penso gaudir-la el màxim possible. Us deixo uns quants esdeveniments on és probable, o segur, que m'hi pugueu trobar:

Divendres 28:

20:30 descoberta del Capgròs de l'any. / 22:30 Raval Infernal. / 23:00 Tribut als Gipsy Kings a la plaça Didó / 0:00 La Tribu de Santi Arisa a la plaça vella. / 1:00 Pirat's Sound Sistema al Jove.

Dissabte 29:

12:30 Concert-vermut al local dels Minyons amb la banda de Toni Marbà. / 20:30 Castells de vigília a la plaça Vella. / 0:00 La Salseta del Poble Sec a la plaça Vella. / 2:30 Rumb al Bar al Jove.

Diumenge 30:

12:30 Castells al Raval de Montserrat / 18:30 Ball de gralles al local dels Minyons amb les Gralles Grillades. / 22:30 Hot Carajillo's Happy Band a la plaça Vella. / 2:30 Orxata Xound System al Jove

Dilluns 1:

12:30 Concert-Vermut al local dels Minyons amb Happy Hour. / 19:45 Ball del Serrallonga a la plaça Vella.

Apa, bona festa major i ens veiem pels carrers i les places!!!

dimecres, 26 de juny del 2013

El "temazo" del dimecres. CPV (El Club de los Poetas Violentos) - "Demasiado"


Avui, seguint la línia de la setmana passada, us presento el darrer treball del grup d'un altre pare d'una alumna de la meva escola (fins d'aquí a un parell de dies...), del qual no en tenia ni idea de les seves aficions, fins avui mateix, quan l'he descobert veient un material dels alumnes de cinquè al claustre de mestres. 

El pare és un popular raper, Kamikaze, MC (cantant) del grup madrileny CPV, un dels grups pioners en la popularització de la cultura i la música rap a l'estat espanyol per allà als anys 90's. Vaig tenir l'oportunitat de veure'ls en directe fa molts anys a la casa okupa del carrer Salmeron, si no recordo malament, en un concert amb molta gent, molt fum, i molta gorra de beisbol.

Aquest tema pertany al LP "Siempre" de l'any 2012. Crítica social i missatges sense pèls a la llengua. M'agraden els versos del MC Kamikaze, cap al  minut 2, un punt crítics amb el sistema educatiu i amb la cultura de la imatge.