El "temazo" del dimecres. D'Callaos - "Jo sóc com tu".

Aquest cap de setmana arrenca la festa major de Mataró, Les Santes, una de les més populars i reconegudes dels països catalans. M'hi uneix un sentiment especial pel fet que ja fa uns quants anys que vaig descobrir aquesta festa de la mà dels Capgrossos de Mataró, especialment del seu actual cap de colla, el Mia, i d'un bon grapat de castellers mataronins de bona pasta. He fet la baixada dels gegants del dia 25, el "despertament bellugós" carregant canalla de la colla blaumarí, he entrat a la tradicional ruixada al Parc Central acompanyant al fill de la Teresa, el Marc, que a dia d'avui ja s'afaita, i fins i tot, he arribat a miccionar enmig de la marabunta humida sense que ningú se n'adonés (per sort) ni s'enfadés. Coses de joventut...

I aquest diumenge tindré l'oportunitat de fer castells amb la meva colla en aquestes Santes tan apreciades. Quina emoció, quin honor!

Casualment, hi ha uns altres terrassencs que també actuaran a les Santes. Serà el dissabte, la vigília de la jornada castellera, al Parc Central. Són el grup D'Callaos, un dels principals referents musicals de la nostra ciutat, d'estil flamenc-pop mestís. Tinc entès que aprofitaran la jornada per gravar un "flashmob" d'aquest tema que han composat i enregistrat per al projecte Santi de la Fundació Maresme, d'ajuda a persones amb disminució psíquica, amb tots els mataronins que ho desitgin. Una bona acció que a més, té la particularitat que es tracta de la primera cançó dels D'Callaos en la nostra llengua. Tot un detall... 

Coneixent el Moianès i el dur ofici de bomber...

Vista del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt des de Granera. Zona cremada fa 10 anys.

Avui he tornat a fer una excursioneta amb moto amb l'amic Timi aprofitant el seu dia lliure a la feina. Aquest cop hem triat la zona del Moianès, amb l'objectiu primer d'anar a dinar a un lloc que ens havien recomanat de Castellterçol.

Hem sortit cap al migdia direcció a Castellar del Vallès. Hem seguit cap a Sant Llorenç Savall on hem parat a fer el vermutet. M'han vingut molts records a la memòria dels meus dies de ciclista aficionat, cap als setze-disset anys, quan em vaig ajuntar amb els de la penya Egara i recorríem les carreteres del Vallès i voltants cada cap de setmana, i quan era capaç de sortir a entrenar dos o tres cops per setmana i anar-me'n fins a Sant Llorenç Savall com qui va a comprar el pa al forn de la cantonada. Aleshores em coneixia tots els revolts de la ruta, fins al kilòmetre 25.

Després del vermut hem fet via cap a Granera, minúscul poble ja al Vallès Oriental, i també del Moianès, que va estar rodejat pel foc a l'incendi forestal en aquella zona l'any 2003. Aquest poblet estava en la ruta cap a Castellterçol, on havíem acordat parar a dinar. Hem arribat amb gana cap a les tres de la tarda, i oh sorpresa, el restaurant que ens havien recomanat estava xapat! Així doncs no ens hem posat a plorar ni res per l'estil, i hem anat a fer una ullada a uns quants restaurants que estaven en la mateixa carretera principal del poble. I ens hem decidit pel que tenia millor pinta, i un menú a un preu gens abusiu: 11'90 euros. La Violeta es diu. Un hotel-restaurant molt familiar amb més de 160 anys d'història, tot i que va estar tancat durant molts anys.

Després d'un copiós dinar a base de fideuà, carpaccio de llaminera al curri, maduixes amb gelat de llimona i el cigaló de rigor, hem tornat a pujar a les motos per anar a veure al company Guillem al parc de bombers on treballa a Moià. Bé, on treballa, és potser una mica exagerat. Millor seria dir on passa els dies de feina... hahahahaha. Com a mínim ha tingut temps per fer d'amfitrió i ensenyar-nos tots els racons del parc, i fins i tot de fer sonar la sirena d'un camió.

La tornada a Terrassa l'hem fet per un camí diferent, passant per Calders, Monistrol de Calders i per la carretera de Talamanca. Total uns 100 kilòmetres "entre pit i esquena". Ja estic pensant la propera ruta... s'accepten recomanacions.

I per Les Santes què?

...per possibilitats: 4d9f, 2d9fm, 3d9f, pd8fm.

...amb seny: 3d9f, 4d9f, 3d8a, pd7f.

...amb la gent dels darrers assaigs i actuacions: 4d8a, 2d8f, 5d8, pd7f.

...enrauxats: 4d9f, 2d9fm, 9d8, pd8fm.

...temeraris: 2d9fm, 4d9, 9d8, pd8fm.

...conservadors: 3d9f, 4d8a, 2d8f, pd6.

...bojos: 4d9fa, 4d9, 2d9fm, pd8fm.

amb quina opció us quedeu? abans de respondre, penseu que després de vacances encara queden actuacions...

Malala Yousafzai a les Nacions Unides.

Discurs de Malala a les Nacions Unides (clica aquí)

Ahir, el dia que la jove paquistaní Malala Yousafzai complia 16 anys, les Nacions Unides la van convidar a fer un discurs davant del secretari general de la ONU, Ban Ki-Moon, i de centenars de joves estudiants d'arreu del món. Vestida amb un xador de l'exprimera ministra paquistaní Benazhir Bhutto, assassinada l'any 2007, la jove activista ha defensat l'educació universal i els drets humans amb veu ferma, i una contundència excepcional tractant-se d'una jove de la seva edat.

La jove paquistaní, atacada l'any 2012 per un grup de talibans que li van disparar quan tornava de l'escola, ha afirmat: "Agafem els nostres llibres i bolígrafs. Aquests són les nostres armes més poderoses. Un nen, un professor i un llibre poden canviar el món. L'educació és l'única solució". Caga-t'hi luritu...

La famosa gravació de "La Camarga" gentilesa d'El Triangle.

Podeu escoltar en aquest enllaç l'animada conversa a La Camarga entre la porca del botox i la meuca (més) fatxa gràcies als amics del diari El Triangle. La veritat, a mi tot aquesta historia em fa un tuf de muntatge que tomba. Tanmateix, com a entreteniment, qualsevol radiocomèdia dels anys 60 val molt més la pena. 

David Fernández (CUP), sense pèls a la llengua...

Novament en David Fernàndez, diputat de la CUP al Parlament català, exerceix de representant del poble indignat amb tota la xusma de banquers, empresaris i xupopters varis, que han col·laborat a enfonsar el país i a deixar a molta gent al llindar de la misèria, sinó en la misèria més absoluta. Ho ha fet en la compareixença parlamentària de l'expresident de CatalunyaCaixa, Adolf Todó, un dels principals responsables de les actuals penúries de milers de famílies, que van perdre els seus estalvis de la nit al dia.

En la seva interpel·lació, el bo d'en David, lluint una gens innocent samarreta dels Ràbia Positiva, estreny al malparit d'en Todó, i li retreu el mal que ha ocasionat a tanta gent, degut a la seva cobdícia i a la de la resta de sangoneres com ell. I, finalment, no s'està de dir-li a la cara que és un lladre. Només cal veure-li la cara que fa, al David, per comprovar que la ràbia és autèntica.

Segurament i malaurada, tots aquests malparits que s'han enriquit a costa de la bona fe o de la ignorància de la gent, no trepitjaran mai una cel·la. Com a mínim sempre ens quedarà el consol i la satisfacció d'haver-los vist sentir com els deien lladres a la cara públicament. Gràcies David!

El "temazo" del dimecres. Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler - "He mirat aquesta terra"

Avui es compleixen 100 anys del naixement de l'escriptor Salvador Espriu a Santa Coloma de Farners. Aquest poeta, dramaturg, i novel·lista, mort a Barcelona l'any 1985, és considerat un dels principals autors de les lletres catalanes del segle 20. El cantautor Raimon va contribuir a la popularització de l'obra d'Espriu amb la musicació d'un bon grapat de poemes seus.

 

Us deixo aquesta interpretació de la Sílvia Pérez Cruz, una de les millors veus femenines dels Països Catalans, amb el guitarrista Toti Soler, amb motiu de l'acte inaugural de l'Any Espriu al Palau de la Música. Si a través del YouTube emociona, imagineu-vos en viu i en directe...

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.