Minyons de Terrassa: 400 castells de 9!!! Gràcies a tots els que els heu fet possibles.

3d9f a la plaça de Sant Jaume. Ja van 400 de 9!

Ahir els Minyons vam actuar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb motiu de les festes de La Mercè. Un fet que es ve repetint en els darrers 25 anys ininterrompudament. I per celebrar-ho, hi vam realitzar el nostre 400 castell de 9. Per a molts Minyons la plaça de Sant Jaume sempre ha estat una de les més apreciades, i és per aquest motiu que allà hem aconseguit algunes de les nostres majors fites. Per exemple, el primer 5d9f carregat del segle 20 l'any 95, uns quants 2d9fm, i altres gammes extra. I va ser en una Mercè de l'any 94 que els Minyons vam mobilitzar el major nombre d'autocars mai mobilitzats (13) i centenars de persones, en un dia feiner pels terrassencs, per a repetir el 2d9fm carregat l'any anterior a la nostra diada.

Ahir, malauradament, les expectatives no eren tan altes com en aquelles èpoques glorioses, i tampoc el volum de gent mobilitzada s'apropava ni de lluny a aquells anys d'esplendor, però tot i així, per a mi, l'emoció d'entrar a la plaça de Sant Jaume al so de les gralles acompanyant el pilar de 4 caminant de la colla, amb milers de persones emocionades, expectants i atentes, compensa els sacrificis de tants assaigs i actuacions, els entrebancs i les decepcions del camí. Em sembla que molts minyons no acaben de ser conscients de la gran fortuna que tenen de formar part d'aquesta colla, i del fet de poder fer castells en places com la de Sant Jaume, la de Sant Narcís, la de la Vila de Vilafranca, o a Valls com enguany.

No es pot dir que ahir els Minyons oferíssim una actuació del nivell que es mereixia la plaça (5d8, 3d9f, 2d8f, pd6), però estic convençut que en el futur tornarem a ser capaços de plantejar-nos grans reptes per a aquesta exhibició. Ahir tocava ser prudents i no estirar més el braç que la màniga per tal de serenar una mica els ànims després de tres sortides consecutives amb caigudes (segur que la canalla dormirà més tranquil·la a partir d'avui). Que es podria haver optat pel 4d9f en comptes del 2d8f? No sé. Potser. Però crec que ara cal mirar més enllà d'una actuació per poder-nos plantejar reptes superiors en el futur immediat. Ara, més que "un pas endarrere per donar dos endavant", hauríem de dir que vam fer "dos passes endarrere per donar tres endavant".

Crec que encara estem a temps per redreçar la situació i aconseguir portar a plaça alguns "papinus" que tenim a l'abast (pd8fm, 9d8, 4d9, 2d9fm, 5d9f...). El nivell real dels Minyons no és el que vam mostrar ahir a Barcelona. La tasca no serà senzilla, perquè un dels principals problemes actualment està als "tarros" de molts de nosaltres, i té noms com pessimisme, derrotisme, desconfiança... Caldrà també però, que molts minyons absentistes treguin la faixa de dins de l'armari i tornin a aparèixer pel local. Amb els d'ahir a la Sant Jaume no sé si hauríem pogut fer el 4d9f amb garanties. Tampoc el vam poder assajar amb garanties als assaigs previs.

Demà castells a La Mercè. Va Minyons, que ens hem d'enlairar!

Demà diumenge, els Minyons tornem a la plaça Sant Jaume de Barcelona a l'actuació castellera de les festes de La Mercè. Objectius? Recuperar la confiança; no caure; la tripleta: 3d9f, 4d9f, 5d8, pd7f?

Un esportista exemplar d'1 metre d'alçada.

Interessant demostració de com la voluntat, la perseverança i l'esforç poden superar barreres, en aquest vídeo d'un entrenament de basquet de Joan Pahisa (1 metre d'alçada) i l'internacional català Xavi Rey (2'10). Una bona eina per treballar la diversitat i l'acceptació de les diferències físiques, i la capacitat de superació. Un "10" pel Joan.

El "temazo" del dimecres. Al Tall - "Això és Espanya"

El passat dissabte s'acomiadaven dels escenaris catalans, a Manresa, els valencians Al Tall. Avui, per recordar la seva prolífica obra, i per descarregar una mica de la ràbia que em provoquen alguns espanyols catalanòfobs que es pensen que ens poden posseir contra la nostra voluntat, us deixo aquest tema de l'àlbum "Envit a Vares" de l'any 2006.

Ona Carbonell: una altra esportista catalana digna.

Ona Carbonell, la medallista catalana de natació sincronitzada.

La nedadora catalana de sincro Ona Carbonell, en una entrevista concedida al programa de ràdio 4 "Directe 4.0", va assegurar que si pogués triar entre competir per la selecció espanyola o la catalana, triaria la segona. Aquesta sincera declaració pot condicionar-li a l'Ona el seu futur professional com a esportista d'elit, ja que les autoritats esportives espanyoles acostumen a castigar als esportistes catalans que reconeixen obertament els seus sentiments catalanistes.

Es de lloar doncs que l'Ona hagi volgut donar aquesta passa endavant per reivindicar-se com a esportista catalana que ha de competir per Espanya per pura necessitat i perquè no hi ha un altre remei si es vol aspirar a competir internacionalment. En aquesta situació hi ha un bon grapat d'esportistes catalans, però no tots són tant valents (dignes!) per donar una passa endavant com ha fet l'Ona. I si els costa fer-ho a esportistes que no tenen grans interessos econòmics a protegir, imaginem-nos que passa amb els que si que els tenen, com els futbolistes o medallistes d'altres disciplines esportives més mediàtiques... el dia que un jugador català de la selecció espanyola s'atreveixi a dir el mateix que ha dit l'Ona, creuré que estem molt més a prop de l'objectiu de l'alliberament nacional.

En tot cas, gràcies Ona per la teva valentia i dignitat!!!

Els docents de les Balears comencen la vaga indefinida.

Els docents illencs en plena protesta.

Avui, 4.594 mestres (91%) dels 5.055 que tenien dret a fer-ho (ja que 2.355 havien de cobrir els serveis mínims imposats pel govern balear), han iniciat una vaga indefinida contra la política educativa del govern Bauzá. Contra les retallades, el decret de llengües, l'empitjorament de les condicions laborals dels docents...

D'això en dic jo plantar cara al govern i anar a totes. A Catalunya ja fa més de cinc anys que el govern castiga l'educació pública, però aquí anem muntant vaguetes i manifestacions d'un dia que l'únic que aconsegueixen és fer estalviar uns quants calerons a l'administració, i que res no canviï. Em puc imaginar a la senyora Consellera Rigau fregant-se les mans davant el proper anunci de vaga dels docents. Ei, i si la convoquessin els pares la propera? Com a mínim no perdríem els calés per no res...

No tinc ni idea de quant de temps estan disposats a aguantar aquesta vaga els docents de les illes. Suposo que la majoria d'ells, com la resta de mortals en aquest país, pateixen la crisi d'una o altra manera, i no deu haver estat fàcil prendre una decisió tan valenta com aquesta. Des d'aquí vagi tota la meva admiració i solidaritat amb tots i totes ells/elles.

Endavant companys/es!!! 

Humor amb autocrítica del Polònia.

Una mica d'humor per rebaixar la tensió acumulada en les darreres hores després d'escoltar alguns comentaris des de l'Espanya cavernària i antidemocràtica. Els del Polònia ens recorden la passió pels negocis i els diners d'alguns catalans, que renunciarien a la llibertat del país pel seu propi interès econòmic (em venen uns quants noms al cap...).

 

Inicialment havia pensat a penjar el vídeo, tan comentat a les xarxes, del periodista Iñaki Gabilondo sobre la via, les aspiracions de tants catalans, i la posició dels polítics espanyols en general, però m'ha semblat tan fastigosament unionista i tan poc solidari amb els anhels de llibertat dels catalans, que passo.