Roger Schank: "L'escola ha d'ensenyar a guanyar-se la vida"

Roger Schank (Diari Ara)

(Interessant entrevista del diari Ara a l'investigador en la teoria de l'aprenentatge, Roger Schank. Opinions radicals, per un canvi de paradigma educatiu radical).

Jubilat com a professor per canviar el món de l'educació. Així es defineix Roger Schank (Nova York, 1946). Expert en intel·ligència artificial i nous mètodes d'aprenentatge, Schank ha creat la metodologia "learning by doing". És a dir, aprendre fent-ho. En col·laboració amb La Salle, presenta els màsters XTOL, dirigits a universitaris a l'atur que vulguin reorientar la seva carrera en el món de les noves tecnologies.

Com aprenem els humans?

Val més que t'ho ensenyi en imatges. [Treu l'ordinador i mostra un vídeo d'un nen d'un any i mig ballant davant de la televisió al ritme de Beyoncé i imitant els seus passos de ball.] S'aprèn fent-ho. Aquest nen està aprenent a ballar i comença aprenent el que li ve de gust fer.

Aprenem, doncs, per imitació.

Sí, aquesta és una primer veritat, però n'hi ha més. T'ensenyaré més imatges. [Mostra la foto d'una tribu indígena en què es veu un pare ajudant el seu fill a fer anar l'arc i una altra foto d'una aula amb una vintena de nens escoltant el professor amb cara d'avorrits.] Aprenem en una situació natural, com la del pare ajudant el seu fill a utilitzar l'arc, però estem confosos per l'escola -una aula on el professor parla-, i així no és com funciona l'aprenentatge. Fem una prova: digue'm una lliçó que recordis de la teva vida d'estudiant.

Una classe sobre nou periodisme a la universitat, per exemple.

D'acord, en recordes una. Però quantes n'has tingut? Hi vas parar atenció perquè era un tema que t'interessava, però a l'escola els professors parlen de coses que no ens interessen i la majoria de classes no les recordem. Aprendre és el mateix avui que fa 200 anys: es tracta de provar coses, i algú, un pare o un mestre, ens ajuda a fer-ho. Aprendre és fonamentalment un diàleg amb interrupcions, participació dels alumnes... Però si només parlo jo i tu escoltes, que és el que es fa a l'escola, això no és educació. Quan tens un fill, et converteixes en el seu principal mestre, i no t'asseuràs i li donaràs una lliçó sobre la llengua catalana sinó que li ensenyaràs català parlant-li, corregint-lo...

I què és el que hem d'aprendre a l'escola?

Hem d'aprendre a aconseguir alguna cosa amb l'objectiu d'equivocar-nos. El primer que fem quan aprenem a caminar és caure. No hi ha res que no aprenguis provant-ho i equivocant-te. És la filosofia de l'educació. El president dels EUA John Adams va dir que l'escola ha d'ensenyar dues coses: com viure i com guanyar-se la vida. I no se n'hi ensenya cap de les dues. A l'escola, per exemple, no s'ensenya com criar un fill. Per què no? No és important? El que passa és que no és una matèria prou acadèmica. Les universitats estan governades per intel·lectuals i per les elits que volen ensenyar el que ells van aprendre. ¿Però és útil per a algú que no troba feina? El que jo intento és ensenyar habilitats per tenir feina i que aquests cursos estiguin disponibles online. El problema de l'educació online avui és que es volen 10.000 alumnes i un professor, i jo ho vull al revés. Que el professor estigui disponible per a tu en qualsevol moment. Hem d'ensenyar a l'alumne en el seu context i segons les seves necessitats i objectius. Quan anem a l'escola, ningú pregunta què volem fer, què ens interessa o quins són els nostres objectius, sinó que ens diuen què és el que ens ha d'interessar.

L'escola ha d'estimular les habilitats de cada alumne.

Sí. T'explicaré el que vaig fer amb el meu fill. Quan era petit li agradava viatjar en metro, i cada cop que visitàvem una ciutat li donava un mapa i una targeta i s'hi passava el dia. Quan va entrar a la Universitat de Colúmbia em va dir que estudiaria història i li vaig dir que jo no l'hi pagava. Per a què? Per anar a l'atur? No era el que a ell li interessava, i li vaig dir: "Gradua't en sistemes de metro". Em va preguntar com es feia i li vaig dir que ho esbrinés. Va trobar un curs en transport i avui dirigeix un think tank sobre transport públic a Washington. No el vaig deixar matricular-se en història perquè jo sabia qui era ell. Però, en general, el mestre això no ho pot fer perquè no pot tenir 30 alumnes per classe i veure'ls individualment.

I quina és l'alternativa? ¿Aules més petites?

Oblida les aules! Hem d'acabar amb aquesta idea d'educació en massa. Les classes són bones per cuidar els nens mentre els pares són a la feina, però no per a l'educació. Només tenen una raó econòmica. No podem tenir un mestre per a cada alumne, així que posem 30 nens per a un sol mestre. Però l'educació online pot canviar-ho. Si el que vols és dissenyar un avió, un expert et pot ajudar a fer-ho realitat. Pots tenir mestres de tot el món. Per què hem de tenir grups de 30 nens tots fent el mateix? Intento tornar als orígens. Tu tries el que vols estudiar.

I què passa si no t'interessen les matemàtiques?

Doncs no les estudiïs. Per què ho has de fer? Perquè algú t'ho va dir? I per què l'assignatura ha de ser matemàtiques? Quan al meu fill li interessava el metro, no existia com a assignatura. Converteix en una assignatura el que t'interessa!

Com funcionen els màsters XTOL que ara exporta a l'Estat?

Són cursos en què posem l'alumne en context, en situacions pràctiques. El resultat són alumnes aptes i preparats per treballar. Ensenyem habilitats que serveixen per treballar i per crear empreses, i això farà que l'economia millori. Espero solucionar l'economia espanyola! Si aprens a dissenyar webs, tens més possibilitats de trobar feina que amb un doctorat en literatura. Les universitats elitistes no han estat mai enfocades a trobar feina sinó a assegurar que els futurs presidents dels EUA, que sempre han anat a Harvard i Yale, tinguin un diploma que ho digui. A elles els preocupen les elits; a mi, la resta.

Però si només ensenyem matèries que ens assegurin un lloc de treball, qui estudiarà literatura?

A qui li importa? Si et dóna plaer llegir El Quixot, doncs fes-ho. Ningú t'ho impedeix. Per què algú ha d'estudiar literatura per llegir? Aquesta pregunta només me la fan a Europa.

A Catalunya aquest curs se separaran els alumnes que necessitin reforç. Què li sembla?

Millor que els separin en grups d'interès: els que volen construir ponts, els que els agraden els animals... Dóna'ls totes les opcions del món. Això a l'aula no ho pots fer perquè no tenim prou professors, però ara tenim una aula mundial online que ho fa possible.

Minyons de Terrassa: 400 castells de 9!!! Gràcies a tots els que els heu fet possibles.

3d9f a la plaça de Sant Jaume. Ja van 400 de 9!

Ahir els Minyons vam actuar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb motiu de les festes de La Mercè. Un fet que es ve repetint en els darrers 25 anys ininterrompudament. I per celebrar-ho, hi vam realitzar el nostre 400 castell de 9. Per a molts Minyons la plaça de Sant Jaume sempre ha estat una de les més apreciades, i és per aquest motiu que allà hem aconseguit algunes de les nostres majors fites. Per exemple, el primer 5d9f carregat del segle 20 l'any 95, uns quants 2d9fm, i altres gammes extra. I va ser en una Mercè de l'any 94 que els Minyons vam mobilitzar el major nombre d'autocars mai mobilitzats (13) i centenars de persones, en un dia feiner pels terrassencs, per a repetir el 2d9fm carregat l'any anterior a la nostra diada.

Ahir, malauradament, les expectatives no eren tan altes com en aquelles èpoques glorioses, i tampoc el volum de gent mobilitzada s'apropava ni de lluny a aquells anys d'esplendor, però tot i així, per a mi, l'emoció d'entrar a la plaça de Sant Jaume al so de les gralles acompanyant el pilar de 4 caminant de la colla, amb milers de persones emocionades, expectants i atentes, compensa els sacrificis de tants assaigs i actuacions, els entrebancs i les decepcions del camí. Em sembla que molts minyons no acaben de ser conscients de la gran fortuna que tenen de formar part d'aquesta colla, i del fet de poder fer castells en places com la de Sant Jaume, la de Sant Narcís, la de la Vila de Vilafranca, o a Valls com enguany.

No es pot dir que ahir els Minyons oferíssim una actuació del nivell que es mereixia la plaça (5d8, 3d9f, 2d8f, pd6), però estic convençut que en el futur tornarem a ser capaços de plantejar-nos grans reptes per a aquesta exhibició. Ahir tocava ser prudents i no estirar més el braç que la màniga per tal de serenar una mica els ànims després de tres sortides consecutives amb caigudes (segur que la canalla dormirà més tranquil·la a partir d'avui). Que es podria haver optat pel 4d9f en comptes del 2d8f? No sé. Potser. Però crec que ara cal mirar més enllà d'una actuació per poder-nos plantejar reptes superiors en el futur immediat. Ara, més que "un pas endarrere per donar dos endavant", hauríem de dir que vam fer "dos passes endarrere per donar tres endavant".

Crec que encara estem a temps per redreçar la situació i aconseguir portar a plaça alguns "papinus" que tenim a l'abast (pd8fm, 9d8, 4d9, 2d9fm, 5d9f...). El nivell real dels Minyons no és el que vam mostrar ahir a Barcelona. La tasca no serà senzilla, perquè un dels principals problemes actualment està als "tarros" de molts de nosaltres, i té noms com pessimisme, derrotisme, desconfiança... Caldrà també però, que molts minyons absentistes treguin la faixa de dins de l'armari i tornin a aparèixer pel local. Amb els d'ahir a la Sant Jaume no sé si hauríem pogut fer el 4d9f amb garanties. Tampoc el vam poder assajar amb garanties als assaigs previs.

Demà castells a La Mercè. Va Minyons, que ens hem d'enlairar!

Demà diumenge, els Minyons tornem a la plaça Sant Jaume de Barcelona a l'actuació castellera de les festes de La Mercè. Objectius? Recuperar la confiança; no caure; la tripleta: 3d9f, 4d9f, 5d8, pd7f?

Un esportista exemplar d'1 metre d'alçada.

Interessant demostració de com la voluntat, la perseverança i l'esforç poden superar barreres, en aquest vídeo d'un entrenament de basquet de Joan Pahisa (1 metre d'alçada) i l'internacional català Xavi Rey (2'10). Una bona eina per treballar la diversitat i l'acceptació de les diferències físiques, i la capacitat de superació. Un "10" pel Joan.

El "temazo" del dimecres. Al Tall - "Això és Espanya"

El passat dissabte s'acomiadaven dels escenaris catalans, a Manresa, els valencians Al Tall. Avui, per recordar la seva prolífica obra, i per descarregar una mica de la ràbia que em provoquen alguns espanyols catalanòfobs que es pensen que ens poden posseir contra la nostra voluntat, us deixo aquest tema de l'àlbum "Envit a Vares" de l'any 2006.

Ona Carbonell: una altra esportista catalana digna.

Ona Carbonell, la medallista catalana de natació sincronitzada.

La nedadora catalana de sincro Ona Carbonell, en una entrevista concedida al programa de ràdio 4 "Directe 4.0", va assegurar que si pogués triar entre competir per la selecció espanyola o la catalana, triaria la segona. Aquesta sincera declaració pot condicionar-li a l'Ona el seu futur professional com a esportista d'elit, ja que les autoritats esportives espanyoles acostumen a castigar als esportistes catalans que reconeixen obertament els seus sentiments catalanistes.

Es de lloar doncs que l'Ona hagi volgut donar aquesta passa endavant per reivindicar-se com a esportista catalana que ha de competir per Espanya per pura necessitat i perquè no hi ha un altre remei si es vol aspirar a competir internacionalment. En aquesta situació hi ha un bon grapat d'esportistes catalans, però no tots són tant valents (dignes!) per donar una passa endavant com ha fet l'Ona. I si els costa fer-ho a esportistes que no tenen grans interessos econòmics a protegir, imaginem-nos que passa amb els que si que els tenen, com els futbolistes o medallistes d'altres disciplines esportives més mediàtiques... el dia que un jugador català de la selecció espanyola s'atreveixi a dir el mateix que ha dit l'Ona, creuré que estem molt més a prop de l'objectiu de l'alliberament nacional.

En tot cas, gràcies Ona per la teva valentia i dignitat!!!

Els docents de les Balears comencen la vaga indefinida.

Els docents illencs en plena protesta.

Avui, 4.594 mestres (91%) dels 5.055 que tenien dret a fer-ho (ja que 2.355 havien de cobrir els serveis mínims imposats pel govern balear), han iniciat una vaga indefinida contra la política educativa del govern Bauzá. Contra les retallades, el decret de llengües, l'empitjorament de les condicions laborals dels docents...

D'això en dic jo plantar cara al govern i anar a totes. A Catalunya ja fa més de cinc anys que el govern castiga l'educació pública, però aquí anem muntant vaguetes i manifestacions d'un dia que l'únic que aconsegueixen és fer estalviar uns quants calerons a l'administració, i que res no canviï. Em puc imaginar a la senyora Consellera Rigau fregant-se les mans davant el proper anunci de vaga dels docents. Ei, i si la convoquessin els pares la propera? Com a mínim no perdríem els calés per no res...

No tinc ni idea de quant de temps estan disposats a aguantar aquesta vaga els docents de les illes. Suposo que la majoria d'ells, com la resta de mortals en aquest país, pateixen la crisi d'una o altra manera, i no deu haver estat fàcil prendre una decisió tan valenta com aquesta. Des d'aquí vagi tota la meva admiració i solidaritat amb tots i totes ells/elles.

Endavant companys/es!!!