Ha mort Nelson Mandela.

Nelson Mandela, símbol universal de la lluita pels drets civils.

Si l'any 94 els negres de Sud-àfrica no haguessin pogut votar en unes eleccions, allà encara hi hauria apartheid. ¿Podrem votar mai els catalans per decidir què volem ser, o haurem de suportar encara uns quants anys més de repressió espanyola, amb empresonaments i afusellaments a l'estil franquista?

 (Gozategi: Pakia Beyau)

Nelson Mandela
kartzelan zela
zenbat negar, zenbat osti, zenbat urte
orain zandari
beroiek beroien bihurtu dute
bera gidari
aintzakotzat hartu izan balute.

Reggae, punk ska ta fandango
pakea jokoz kanpo dago.

Alkate, pakete alkakahuete
zaindari, kantari, lendakakari
polizi, zorritsu, txanogorritxu
ministro, ze kristo, ministro fistro.
Histori, kontari, parlamentari
begira, mendira, parlamentira
Pepitok, zer diok, Pelipitori
Galindo, Galindo, gatito lindo.

Elkar irentsi gabe ta
elkarri lotuta
hitzak tokirik ez du
behin mingaina kenduta.

Euskal herri euskaldun bat
zazpiak batuta
lortuko degu baina
danok alkartuta.

 Nelson Mandela
estando en la cárcel
cuantos lloros, cuantas ostias, cuantos años
ahora carcelero
ellos teniendole en cuenta
lo han convertido en guia.

Reggae, punk ska y fandago
la paz está fuera de juego

Alcalde, paquete alcacahuete
carcelero, cantante, "presidedente"
policia, piojoso, caperucita roja
ministro, qué cristo, ministro "fistro"
contador de historias, parlamentario
mira al monte, parlamentira
Pepito, que le dice a Felipito
Galindo, galindo, gatito lindo

Mutuamente sin tragarnos
y atados,
una vez quitada la lengua
la palabra no tiene sitio

Pero todos unidos conseguiremos
una Euskal Herria euskaldun
las siete (provincias) unidas.

Enemics públics.

1,2,3, botiflers a tort i a dret!!!

Els constitucionalistes-unionistes-espanyolistes s'han reunit avui amb un grapat de policies, militars, i feixistes varis per commemorar els 35 anys de la Conjtitución Ejpañiola. Entre els convidats hi havia un terrassenc il·lustre, per tots conegut pel seu botiflerisme i llepaculisme. Es tracta de l'exalcalde terrassenc i actual secretari general dels socialistos catalans, Pere Cagarro. Quin paperot!

Aquest gest d'en Navarro deixa, per qui no ho tingués encara, ben clar, quin és el bàndol triat pels dirigents socialistos catalans en el debat pel Dret a Decidir i davant la possibilitat d'esdevenir un país independent i sobirà. Res tu, que s'agafaran a la Conjtitución franquista del 78 amb dents i ungles per tal de justificar la negació de la democràcia, i la indivisivilitat infinita de la pàtria ejpañiola.

Em pregunto que deu haver pensat el pobre pare d'en Navarro al veure al seu fill rodejat d'aquesta gentussa i de tantes males companyies. En què he fallat és deu haver preguntat?

El "temazo" del dimecres. Lax'n'Busto - "Trepitja Fort"

Acaben de fer-se públics els resultats de l'Informe Trepitja (Joana Maria Camps díxit) 2012, i tots els mitjans d'"incomunicació" sense excepció, s'han llençat a fer les seves anàlisis més o menys encertades, i a donar solucions per acabar amb els baixos resultats que es desprenen d'aquest informe.

Com deia el Quixot al seu escuder Sancho Panza: "Que parlin de mi, encara que sigui malament". Si el maleït Informe Pisa ha de servir perquè, de tant en tant, es parli d'educació als mitjans, benvingut sigui aquest horrible i inútil informe. 

Malauradament, la majoria de les propostes de millora que es realitzen (per no dir s'excreten) un cop coneguts els resultats, se centren, bàsicament, en la feina dels docents, en la seva formació i en la seva capacitació. Poc parlen de la tasca dels pares, de la dels polítics, o de la societat en general. Alguns, fins i tot, es pensen que els millors alumnes de l'institut (quan es parla dels millors s'acostuma a posar especial èmfasi en les qualificacions acadèmiques) serien els millors mestres i professors... Il·lusos. Com si fer de mestre tingués alguna relació amb l'institut!!!

No entenc per què se li dóna tanta importància i credibilitat a l'informe aquest dels collons. Però, qui necessita informes PISA amb la realitat que vivim? Què no és prou evident, que el nivell de patetisme que ens envolta condiciona el nivell dels nostres alumnes? Com volem alumnes excel·lents si la nostra realitat (societat) és mediocre? 

El nivell educatiu no deixa de ser un reflex del nivell general de la societat en que vivim: Dirigents polítics, banquers i empresaris corruptes; justícia de merda; votants que voten als mateixos xoriços i ineptes de sempre; mitjans d'incomunicació patètics i alienants; models d'èxit del nivell de Belén Esteban i científics de nivell que marxen del país; 25% d'atur; 50% d'atur dels joves; consum cultural baix; consum de drogues (de tot tipus) elevat; etc., etc.

Crec que la millor i més acurada avaluació que es pot fer dels alumnes, ve quan aquests arriben a la seva edat adulta. Si són capaços de fer-se valer a la vida, i de viure amb un mínim de dignitat i felicitat. Si són adults crítics, solidaris, compromesos, responsables, autònoms, col·laboradors, feliços, resilients, assertius, respectuosos, treballadors, bons veïns, bons amics, bons pares, etc., aleshores podrem parlar d'alumnes ben educats. Si només ens fixem en les seves notes acadèmiques, no avançarem gaire.

Avui fas anys, tu no ens enganyes!

Et felicito per haver complert un any més en plena forma.

Et felicito per la nova feina.

Et felicito pels dos nebots tan macos que m'has donat.

Et felicito per una parella tan treballadora i trempada.

Et felicito pel teu compromís amb els Minyons i amb el món casteller.

Et felicito per haver-me dut a Escòcia, a Hongria, a Israel, a Andorra...

Et felicito per ser el més "manillero" dels Minyons.

Et felicito pel bon humor i la capacitat per transmetre'l.

Et felicito per les bones amistats que has sabut cultivar.

I per molts anys!

Un atleta-funcionari.

Yuki Kawauchi, atleta japonès no professional.

He conegut a través de El Periòdico la història d'aquest atleta amateur japonès, corredor de maratons, i conserge d'universitat al nord-est de Tòquio, que amb una millor marca personal de 2 h 08'14'', es capaç de competir amb els millors especialistes professionals del món, tot i haver renunciat a fer-ho en igualtat de condicions, és a dir, dedicant-se professionalment a les curses atlètiques. De fet, al seu país natal, al Japó, el coneixen com el "Citizen runner", és a dir, el corredor del poble.

Ahir va quedar tercer en la marató de Fukuoka, solament superat per dos atletes kenians. Poca broma, tenint en compte que ell no compta amb patrocinadors, entrenador, ni club que li doni suport.

Podeu llegir alguna cosa més de la seva biografia en aquest enllaç.

Ara es queixen?

Treballadors de RTVV el dia del cessament d'emissions de Canal 9.

La matinada del divendres es va fer efectiu el cessament de les emissions de Canal 9 anunciat dies abans pel govern valencià del popular i populista Alberto Fabra. El cert, és que no sé dir si es tracta d'una notícia bona o dolenta. Malgrat que molts valencians hagin sortit al carrer a manifestar-se a favor de la ràdio-televisió pública valenciana i en valencià, i en solidaritat amb els seus treballadors, no es pot oblidar que aquests mateixos treballadors han estat fent el joc durant tots aquests anys al corrupte, anticatalà i caspós govern del PP al País Valencià. 

 

Em pregunto perquè no s'havien mobilitzat abans. Que potser abans no els importava tant la manipulació informativa i l'emissió de continguts alienants? No els importava pas el patiment de les víctimes de l'accident del metro de València a les que van silenciar? No els ofenien els continguts d'alguns programes brossa que s'emetien? No era criticable la corrupció generalitzada del seu govern, i el deute acumulat pel dispendi exagerat i innecessari de diverses administracions públiques valencianes?

 

Ho sento pels valencians de bé que veuen com es perd un mitjà públic de comunicació i entreteniment en la llengua pròpia, però no em sap tan greu pels treballadors que ara s'indignen i corren a criticar als responsables d'aquest tancament, però que fins ara havien callat i col·laboraven en la gran enganyifa dirigida pels mateixos que ara critiquen.

 

Justícia sí, dignitat també!!!

Fer el ridícul...

La Consellera d'Ensenyament balear, Joana Maria Camps.

(Article aparegut al diari Ara d'avui divendres).

Ser nomenat conseller d'Educació sent Agent de la Propietat Immobiliària (API) té els seus perills. Joana Maria Camps ocupa el càrrec des de la primavera passada però, tot i que ha viscut la crisi més gran en el sector educatiu de la democràcia, encara no s'ha familiaritzat amb segons quins conceptes, com ara el reconegut informe PISA, que elabora cada tres anys l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l'OCDE, que avalua les habilitats i els coneixements adquirits pels alumnes de 15 anys en matèries fonamentals.

La consellera Camps va comparèixer aquest novembre davant la comissió parlamentària d'Educació a petició del Partit Socialista, que havia sol·licitat informació sobre la LOMQE. La sorpresa dels diputats va ser majúscula quan van sentir parlar la consellera d'un informe nou, segons ella, l'informe "trepitja". Camps hi va fer al·lusió més d'una vegada, cosa que indica que no va ser una confusió, sinó una paraula fruit del traductor automàtic amb què els seus assessors li havien preparat el discurs del castellà al català. Només així s'explica el disbarat de referir-se més d'una vegada a l'Informe del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants -PISA per les seves sigles en anglès (Program for International Student Assessment)- com a informe "trepitja", tal com recull el diari de sessions del Parlament de les Illes Balears del 21 de novembre.

"El sistema actual entenem que no permet progressar cap a una millora de la qualitat educativa, com posen en evidència els resultats obtinguts pels alumnes a les proves d'avaluació internacionals com 'Trepitja'", va dir Joana Maria Camps davant l'estupefacció d'alguns dels presents. I va afegir: "En referència al darrer informe 'Trepitja', pel que fa a les Illes Balears, com vostès saben i repetim moltes vegades, ocupen la darrera posició de tot el territori espanyol (...)".

Només a la tercera, la consellera d'Educació va semblar adonar-se de la situació surrealista i es va referir, ara sí, a les "proves PISA", els resultats negatius de les quals li van servir per argumentar davant la comissió parlamentària l'exigència d'un canvi de model educatiu.

La de l'informe "trepitja", però, no és l'única perla del discurs de la consellera Camps.

Comunitat Econòmica Europea?

La titular d'Educació es va referir també, segons recull el diari de sessions de la darrera comissió, a la "Comunitat Econòmica Europea", inexistent des de l'any 1992, quan mitjançant el Tractat de Maastricht es va deixar d'anomenar d'aquesta manera i va donar pas a la constitució de la Unió Europea.

En qualsevol cas, la compareixença de la consellera va deixar clara la posició absolutament partidària de la nova llei Wert, aprovada definitivament ahir al Congrés dels Diputats, i la concepció mercantilista de l'educació, que es va reflectir en algunes sentències com ara que "a través d'aquesta llei s'implantarà la necessària sinergia entre el binomi escola-empresa", o que "aquesta reforma (...)" vol "canalitzar els estudiants cap a les trajectòries més adequades", de manera que "es converteixin en rutes que facilitin l'ocupació i estimulin l'esperit emprenedor".

Així mateix, Camps va aprofitar per lloar l'augment de l'autonomia dels centres que, segons ella, suposarà la nova llei. Amb tot, allò cert és que la LOMQE treu competències als consells escolars, que deixen de ser els màxims òrgans de govern dels centres així com establia la darrera llei, la LOE. Igualment, limita la capacitat de la comunitat educativa de triar els equips directius dels centres, ja que entre un 50 i un 70% de la comissió de selecció serà designada per la Conselleria.