"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 2 de febrer del 2014

Estudies o treballes?



Barcelona (ACN).- La formació professional (FP) és la millor garantia per protegir-se contra l'atur. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi d'Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals del 2013, que analitza la situació laboral i formativa dels graduats el 2012 en aquests ensenyaments entre 6 i 9 mesos després d'acabar els estudis. Els graduats de FP que cerquen feina són un 16,56%, mentre que a Catalunya aquest percentatge s'eleva fins el 24,53% pel que fa a la taxa global d'aturats, i fins el 52,71% en el cas dels joves d'entre 16 i 24 anys, segons dades extretes del mateix informe. L'estudi evidencia una "revalorització" de la FP ja que, s'ha registrat un augment del nombre de graduats els darrers anys.



Llegint notícies com aquesta, es fa més necessari que mai intentar posar remei a la "titolitis" aguda que pateix la nostra societat. Tants sacrificis, tantes angoixes, tants patiments, per acabar a la cua de l'Inem amb un currículum més pompós que la casa de la Preysler.

Però, és clar, digues tu a uns pares del segle 21 que es conformin amb que el seu nen o nena sigui feliç treballant de perruquer, conserge, mecànic, o jardiner... Aquí, qui més qui menys aspira a veure als seus fills amb la toga d'advocat, en un gabinet d'arquitectes, o de professor universitari. Que per això és fill meu!! Eh! i no importa si li costa poc o molt això de l'estudi. No hi ha carrera difícil, tot depèn de les ganes que hi posis i del que t'hi dediquis...

No hi pot haver cosa més frustrant que haver-te passat vint-i-cinc o trenta anys de la teva vida tancat a l'habitació de casa estudiant per ser "alguna cosa de profit" de major, i quan arribes a gran, amb més títols i diplomes que el rei, veure com no ets capaç d'aconseguir una feina ni que sigui al Mercadona. Total, segur que sempre hi haurà algú menys preparat i capacitat que tu però amb millors contactes per trobar feina. 

Mori la falsa Meritocràcia castradora! Visca el Dret a Decidir i Construir un futur propi!


dissabte, 1 de febrer del 2014

A risc de ser considerat proetarra o directament terrorista, avui vull felicitar als diputats d'Amaiur al Congrés.



Boníssim el document registrat per Amaiur al Congrés dels diputats de Madrid amb una bateria de preguntes dirigides al govern de Rajoy, en relació a la deriva nacionalcatolicista d'alguns dels seus destacats membres, com ara l'actual Ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, amb declaracions com aquesta, o la Ministra de Treball, Fátima Báñez, amb altres perles com ara aquesta.

Què deuen entendre els governants del PP per Estat aconfessional? Saben aquests dirigents populars que alguns dels seus actes els poden condemnar a l'infern etern? Es pensen que també trobaran jutges als que subornar i manipular al seu antull el dia del judici final? Realment creuen que podran enganyar al seu Déu totpoderós, omnipotent, i omnipresent? Home, que potser té molta feina arreu del món, però cec i sord no serà, no?

Davant la progressiva evangelització de la política i de la vida pública portada a terme pel govern del PP, en total comunió i sintonia amb els òrgans de poder de l'església catòlica espanyola, només ens queda recordar (amb enyorança) aquells vells càntics de l'època de la República, que deien així: 

"Si los curas y frailes supieran

la paliza que les van a dar,

subirían al coro cantando:

"Libertad, libertad, libertad!"

dimecres, 29 de gener del 2014

El "temazo" del dimecres. Pirat's Sound Sistema - "La lluita"

La lluita ens dona el que el poder ens pren...

Diuen que demà se celebra el dia escolar de la pau i la no-violència. Què maco! Recordarem a Gandhi i a l'abella Maia, i els tornarem a insistir en que no s'han de pegar ni insultar, que les coses es poden resoldre d'una manera més civilitzada (normalment).

No sé si a Ucraïna celebren aquesta jornada amb les mateixes consignes que per aquí. O si a Palestina, Síria, Mali, Sudan, Tailàndia, Congo, Iraq, Sàhara Occidental, Txetxènia, etc., ho celebren amb igual convenciment...

Els jueus a l'Alemanya nazi també creien en la no-violència??

dimarts, 28 de gener del 2014

L'Abdel, un atleta manc amb grans capacitats.


El passat diumenge es va celebrar a Terrassa la 15a edició de la Mitja Marató, amb prop de 3.500 participants. Enguany vaig poder gaudir-la a prop de casa com un espectador més, ja que portava un bon grapat d'edicions fent de voluntari. Amb uns quants minyons més ens vam dedicar a animar als atletes i especialment als companys de la colla. Enguany no n'hi havia tants com en anteriors edicions en que s'havia arribat a la vintena. Potser s'estan reservant per a la temporada castellera que estem a punt d'encetar...

Em va impactar i emocionar força veure a l'atleta marroquí Abdel Ait, manc del braç dret, en la tercera posició a tres quilòmetres de l'arribada, amb un grupet de perseguidors a escassos metres que no el van poder atrapar. Quin fora de sèrie! Segur que aviat el veurem destacar als paralímpics, competint en igualtat de condicions amb atletes d'arreu.

dilluns, 27 de gener del 2014

Les 7 diferències.


Han passat 75 anys entre una fotografia i l'altre, però tanmateix, no hi ha tantes diferències. Les trobes?

- Una foto és en blanc i negre. L'altra està feta en color, però quedaria molt més creïble en blanc i negre.

- A la foto de dalt hi ha feixistes marxant victoriosos per Barcelona. A la de sota no marxen.

- A la foto de dalt no es veu si hi ha bancs per seure. A la de baix sí.

- A la primera foto hi apareixen soldats armats. A la segona amaguen les armes.

- A la foto de dalt surten soldats que obeeixen ordres. A la de sota surten els qui donen les ordres.

- A la foto de dalt està plena de feixistes. La de sota no està tan plena.

. A la foto de dalt no s'aprecia si hi ha algun soldat amb la cara plena de Botox. A la de sota sí.

diumenge, 26 de gener del 2014

Un altre amic que es fa gran...

L'expedició minyona amb l'homenatjat.
Avui, el cap de colla dels Capgrossos de Mataró, i amic personal des de fa prop de tretze anys, el Mia, ha celebrat anys al local de la seva colla envoltat d'una bona tropa d'amics i familiars. 

He compartit grans moments amb el Mia: Viatges, concerts, exhibicions castelleres, assaigs, festes majors, aniversaris. Com m'agrada el món casteller.

Gràcies per l'amistat!!