Avui toca rondinar una mica...

3d9f a l'assaig vist des del pis dels sisens.

Ahir quan vaig marxar del local, després de fer la birreta i la xerradeta amb us quants, i unes partidetes amb el nou futbolí, vaig pensar que havia d'escriure quatre ratlles crítiques amb la colla, que de tant en tant també va bé, crec.

En primer lloc, vull "rajar" per la minsa presència de minyons als assaigs. Tenint en compte l'arrencada de temporada que portem i les expectatives que s'han obert, em sembla lamentable no poder assajar amb garanties i seguretat els castells de nou bàsics. Ahir mancaven 50 persones mínim per poder assajar el 4d9f fins als sisens, prova mínima necessària per portar aquest castell a plaça. Així doncs, diumenge a Barcelona, difícilment veurem aquest castell, i haurem d'esperar dues setmanes més per a poder-lo estrenar (si la gent acaba responent, evidentment). 

En un mes arribarà la Festa Major de la nostra ciutat, i molts exigiran "papinus" varis i que anem a tope, però per poder anar a tope el dia 6 de juliol, cal anar-ho treballant des de ja. Cada divendres s'hauria de poder posar sisens al 3 i al 4, i començar a fer proves de manilles i d'algun altre folre. I cada dimecres també hauríem de se capaços de fer algun folre més que el del 2d8f... Estic convençut que si fóssim cent persones més a cada assaig d'aquí a la Festa Major, el 2d9fm, el 5d9f, el pd8fm i el 9d8 estarien molt més a l'abast que no pas amb el nivell d'assaigs actual.

En segon lloc, volia queixar-me de l'actitud gens col·laboradora d'un gran gruix de membres de la colla. Per exemple ahir, quan es va demanar col·laboració per poder retirar el terra atenuant del pati d'assaig. Vaig restar assegut un parell de minuts per comprovar qui es movia per donar un cop de mà i qui s'ho mirava des del seu lloc tot xerrant amb els col·legues o fent la cerveseta. Quina vergonya! Els mateixos quinze de sempre movent les 100 i pico peces del terra, i un centenar de minyons mirant-se l'espectacle. Els valors dels Minyons!!

I en aquest mateix sentit, vull criticar al nombrós grup de minyons que actuació rere actuació passen d'apropar-se a cap pinya que no sigui pròpia, malgrat que el cap de colla es desesperi demanant la col·laboració de tothom amb la resta de les colles. Estic fart de trobar-me sempre als mateixos minyons a les pinyes de les altres colles, i comprovar com hi ha un munt de companys de la meva que s'ho miren i passen. Un altre valor dels Minyons!!

Aquest diumenge el món casteller farà pinya pel Dret a Decidir. Els Minyons estarem a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Tiananmen, 25 anys després.

El "rebel desconegut" o l'"home del tanc", fa 25 anys a Tiananmen.

Fa 25 anys que un nombrós grup d'estudiants xinesos van revoltar-se contra les autoritats del país reclamant més llibertat i democràcia, i aquestes no van trigar ni dos dies a reprimir la revolta per la via ràpida, és a dir, fent intervenir als militars i assassinant a un bon grapat dels revoltats (les xifres no són clares encara a dia d'avui, però alguns testimonis i investigadors calculen que al voltant de 1.000 o 1.500), a banda dels detinguts que continuen a la presó després de tants anys.

Des d'aleshores no han tornat a produir-se noves revoltes ciutadanes, ni manifestacions antigovernamentals. Crec que els ciutadans xinesos van quedar prou escarmentats amb els fets de Tiananmen com per arribar a plantejar-se alçar la veu. I de motius segur que no els en falten però.

Fa set anys vaig estar a la Xina de viatge, i a banda de trobar pocs xinesos amb qui poder-me entendre en anglès, em va donar la sensació que cap d'ells s'atrevia a parlar amb franquesa de la situació política del seu país per por a ser assenyalat. Els tentacles del partit únic comunista són massa llargs, i qualsevol pot informar d'una conversa informal i fer-te molt de mal. Per altra banda, donava la sensació que la doctrina del partit comunista s'havia transmès des de l'escola, i el discurs dels estudiants que vaig conèixer semblava ben après per ser repetit. És el que pretenen la gran majoria de les dictadures, instruir bons soldats per la causa, i no una massa crítica que se't pugui girar en contra...

El "temazo" del dimecres. Mesclat - "Si el rei vol corona".

Diuen que el rei espanyol plega, i que abdica per deixar tots els seus poders a l'hereu Felipe. Se li ha d'agrair al "campechano" Juan Carlos de Borbón que hagi donat exemple davant dels seus súbdits a l'allargar la seva vida "laboral" fins als 77 anys, deu més dels legalment exigibles a qualsevol mortal que visqui i treballi en aquest podrit estat per cobrar pensió de jubilació. Quin gran treballador! El rei del poble!

Diuen els monàrquics que l'hereu Felipe està molt ben preparat per assumir el càrrec: té carrera, un màster, parla diversos idiomes, i fins i tot parla el català. Vaja, com vint mil joves més a Catalunya, com a mínim... Llàstima que per això de ser rei compti tant la sang que et corre per les venes.

I malgrat que uns milers de ciutadans van sortir als carrers i a les places de diverses ciutats reclamant un referèndum per decidir si Espanya ha de ser una República o una Monarquia, els dos grups majoritaris al parlament espanyol ja s'han posat d'acord per fer que tot continuï igual. Vaja, democràcia en estat pur!! Quin trist paper el d'aquests del PSOE... socialisme? Va, no em feu riure.

Afortunadament, els catalans no hem de preocupar-nos del futur polític espanyol, si no del nostre propi. Tenim l'oportunitat de desempallegar-nos d'aquest estat caspós, corrupte i medieval, per fer la nostra via, que passa inexcusablement per esdevenir una República independent.

Fa tres segles que els borbons

pretenen ser els nostres reis

ignorant fins a quin punt

arribem a passar d'ells.

Però si insisteixen gaire

amb aquesta obsessió,

els mostrarem nostra

debilitat pel tall rodó.

I és que no és massa agradable

veure passejar pel món

un que diu que et representa

que és més tou que un tall de llom.

Quan el món veu el figura

que tenim per opressor,

més que solidaritat

despertem compassió.

Si el Rei vol corona, corona li darem:

que vingui a Barcelona i el coll li tallarem.

S'explica que a Catalunya en temps de Felip Cinquè

van prohibir totes les armes, fins i tot els ganivets,

sols els ganivets de cuina i a la taula ben lligats,

perquè no fóssim ximplets, perquè no fossim gosats,

perquè no fossim gosats,perquè no fóssim ximplets,

per salvar el coll i la fava als soldats espanyolets.

Però ara això s'acaba, hem avisat els esmolets.

Si no ho dic rebento: em repugnen els anuncis d'estiu de la Damm.

Ho sento però és que si no ho dic rebento. Des de fa un parell o tres de dies, a la majoria dels canals televisius nacionals i estatals, estan emetent el nou anunci estiuenc de la cervesa Damm (sí, la que patrocina al món casteller entre d'altres coses...), i cada vegada que el passen he de canviar automàticament de canal, o bé apagar el volum de la tele i girar la cara per tal d'evitar-lo.

La veritat és que estic bastant fart de "pijos" i "pijes", guapets i guapetes, rebentant una preciosa cala de la costa mediterrània, banyant-se nus i sobant-se. Tot amanit amb floretes, espelmetes, llumetes, i demés merdetes. Ah! I que no falti el típic grup "indie" imfumable que s'acaba fent popular gràcies a la sobredosi d'emissions/audicions de l'anunci. Ja n'hi ha prou, no?

Què no són mediterrànies les platges de Castelldefels, Sant Adrià del Bessos, Montgat o Cunit? No hi ha música més enllà de l'indie-pop? Què passa amb la rumba catalana, el hip hop, el punk, l'ska...? A cas tots els joves mediterranis que bevem cervesa som guapos i pijos com els de l'anunci de la Damm? No podrien contractar a algú més normal (lletjos fins i tot!!) per fer-ho una mica més creïble? 

Mira, em venen ganes que s'acabi ja l'estiu per tal d'oblidar-me d'aquest anunci fastigós...

Avís per a navegants...

+

+

+

=

Xavier Martínez Celorrio: "L'ascensor social s'espatlla".

(Article aparegut al Diari El Punt/Avui el passat 27 de maig).

En una societat oberta, ideal, l'origen dels pares no hauria de determinar el destí dels fills. El canvi d'estatus econòmic o de classe social dependria més de l'educació i l'esforç personal que no pas de l'herència. En aquest tipus de societat ideal, un fill d'obrer sense formació tindria les mateixes possibilitats que un de classe benestant.

Tot i que Catalunya està lluny d'aquesta societat utòpica, durant dues dècades hi va haver una alta mobilitat social intergeneracional –a l'entorn del 78% entre els anys 1985 i 2005–, segons un estudi del sociòleg de la UB Xavier Martínez Celorrio. La crisi econòmica, però, ha provocat també canvis en els patrons de mobilitat i els experts asseguren que ha espatllat l'ascensor social. La classe mitjana ha estat la principal damnificada i també han aparegut classes noves com ara la de persones pobres però amb un alt nivell educatiu. Segons un estudi europeu, el 69% dels espanyols veuen difícil que els seus fills millorin l'estatus social.

En vista d'aquesta realitat i alarmats per les conseqüències que aquests canvis generaran en el futur, el catedràtic d'economia de la UAB Jordi Caballé i el professor d'economia de la UB Xavier Raurich han iniciat un projecte de recerca finançat per Recercaixa que intenta explicar la mobilitat social en funció de tres mecanismes: l'herència, l'educació i l'esforç que els individus estan disposats a fer al llarg de la vida.

“A l'Estat espanyol, la probabilitat que una persona pobra continuï sent pobra és del 30% i només un 10% de ciutadans aconsegueixen pujar en l'esca-la social”, explica Caballé. Aquesta és la situació actual. Però els economistes es mostren convençuts que sense unes fortes polítiques públiques equilibradores es posa en perill la igualtat d'oportunitats de les generacions futures.

Taxes universitàries

Caballé troba especialment criticable la decisió de la Generalitat d'apujar les taxes universitàries sense acompanyar la mesura d'un augment de les beques i altres ajudes econòmiques directes. Preveu que les conseqüències de la mesura es començaran a veure d'aquí a 15 anys. “L'accés a l'educació ha d'estar garantit per a tots els que tinguin talent i voluntat per estudiar. Totes les mesures que en un període de crisi com l'actual accentuïn l'empobriment directe de les classes mitjanes i baixes es tradueixen en pèrdua de talent i en un obstacle afegit a la mobilitat social.” I és precisament aquesta pèrdua de talent el que, diuen els economistes, no es pot permetre la societat catalana, ja que això “s'acabarà traduint en menys creixement del PIB futur”.

Caballé entén que actualment Catalunya està lluny d'una situació de mobilitat ideal. Se situaria entre els països nòrdics, amb una mobilitat alta, i els EUA, on, contradient el tòpic de “gran terra d'oportunitats”, els pobres tenen un 40% de probabilitats de continuar sent pobres.

Des d'aquest punt de vista, el que més preocupa els investigadors és quins factors impedeixen que un fill de classe baixa ascendeixi socialment. I és aquí on l'educació té un paper fonamental. “Els fills amb entorns socials desfavorits s'enfronten a una doble barrera: la renda i el nivell d'estudis dels pares”, indica Caballé, que entén que “el que més importa a l'hora d'incentivar que els fills puguin estudiar és el nivell formatiu dels pares”, tot i que es poden donar molts casos en què “les mateixes restriccions econòmiques no permeten que els fills continuïn estudiant”.

En canvi, en el cas de les classes benestants, també hi ha un factor que pot intervenir negativament en el nivell d'esforç dels fills. “Allà on tot s'aconsegueix amb facilitat pot passar que no s'estimuli que els fills facin un esforç per formar-se”, assenyala.

Malgrat que la recerca tot just comença ara, els economistes ja s'atreveixen a afirmar que la crisi econòmica també modificarà l'estructura de classes. I parlen no només de gent en situació de pobresa però amb formació, sinó també de gent amb un nivell adquisitiu alt però sense formació, així com de gent amb formació però amb una renda baixa i de gent amb formació i amb salaris elevats.