 |
| Foto: Jordi Flores. |
Em desperta l’Albert Pérez a l’habitació que
compartim a Cal Paco quan encara no són ni les 9 del matí. Em desvetllo
lentament i m’aixeco amb la il·lusió d’un bon esmorzar al bar del lloc. Un entrepà
de llonganisa i un cafè amb llet colmen les meves expectatives i la meva gana.
Marxem cap a Vilafranca cap a les 9:30 i anem
directes cap a la plaça de l’Església, punt de trobada dels tècnics de pinyes
de la colla i del gruix de la colla en quant arriba. L’Albert es troba
ràpidament amb els seus col·legues pinyaires i jo em trobo amb un grupet de
minyons que està mirant passar la processó dels diferents balls de la Festa
Major i els acompanyo. Veiem passar als bastoners, als cercolets, "els barrufets", les gitanes, la
muixiganga, els falconers, i les colles castelleres finalment. Primers pilars
de la jornada, i cap a esmorzar tothom.
Em trobo amb el meu germà que just arriba a
Vilafranca i l’acompanyo en el seu esmorzar. Seiem a taula a la plaça de
l’Església davant d’un local de kebaps on també fan “bocadiyos”, amb el Maeso,
i els dos monstres de la colla, el Graells i el Zarzoso, que està bastant
cascat. Estaré allà assegut esperant la gran hora una bona estona. Eterna
estona. Per sort va passant gent, castellers d’aquí i d’allà, i anem petant la
xerrada. Quines hores més llargues...
Arriba la gran hora i ens movem. Camí de plaça
em vaig trobant amb col·legues de la Vella i la Joves. Ens desitgem sort i ens
acomiadem fins a la tarda. Arribo al carrer de la Cort des d’on accedim enguany
a la plaça de la Vila i em sorprenc al assabentar-me que la colla ja és a dins
de plaça i que ja s’ha fet el pilar d’entrada. Coi, tanta gent portem? Accedim
a la plaça amb més pena que glòria i no paren d’insistir-nos que avancem per deixar
entrar a plaça als de la Joves. Però on volen que ens posem si no hi cap ningú
més? Finalment, entra la Joves, i a les 12:30 en punt veiem com es col·loquen
els segons del 4d9fa de la Colla Vella per començar la diada de Sant Fèlix.
La Vella descarrega el seu 4d9fa sense
contemplacions i amb solvència. Primer castellàs de la jornada, i els que han
d’arribar... La colla Joves descarrega un 3d9f tot seguit. I començo a
neguitejar-me perquè és la nostra hora i no sé com podré arribar al meu lloc
amb la gentada que m’envolta i la distància que encara he de recórrer.
Afortundament, m’espavilo i arribo a temps. Els segons del 3d10fm ja són dalt i
espero el seu vist-i-plau per pujar dalt la pinya. Quan veig el dit polse del
Nani donant per bo l’enquadrament del castell pujo sense dilació, camino per la
llarga creu de darrera la rengla i arribo fins a l’esquena de l’Adrià Mas que
avui sembla tot un veterà, tot i que tot just és el seu tercer intent d’aquest
castellot.
El castell es va muntant i les sensacions van
millorant a mesura que creix. Ens adonem que l’hem agafat bé i que la cosa pot
anar. Sonen gralles i la cosa ha quedat prou consistent. Ara ja depèn dels de
dalt. Les gralles continuen sonant i la plaça augmenta els decibels. Arriba
l’aleta i la plaça esclata. No cau. Segueixen sonant les gralles i la plaça
augmenta els decibels. Ho farem! Ho estem fent! Brutal! Un altre descarregat!
Som la puta rehòstia Minyons!!! No puc contenir l’emoció i l’eufòria i crido
com un posseït. BRUTALLLLL!!! Ara, això sí, mantinc la posició i baixo del
folre com ha de ser. La pinya m’engoleix i m’abraço al primer que em recull que
ja no recordo. I m’abraço amb el del costat, i el del costat del del costat, i
així successivament. Són les 13:05 i ja no tinc veu...
Els Minyons hem donat l’estocada definitiva a
la diada de Sant Fèlix i tot just estem a la primera ronda. Ningú n’acaba de
ser del tot conscient, però al final de la jornada quedarà ben clar. Qui deia
que era la diada dels tres castells de 10? Doncs aquí teniu el primer... i
últim (...descarregat)!
Continua la diada com si res hagués passat. Es
succeeixen els “papinus”: 3d9fa dels verds; intent de 3d10fm de la Vella; 2d9fm
carregat de la Joves (14 anys després del darrer)...
Arriba el nostre segon castell. El 5d9f. No sé
com, però he creuat la taca malva per arribar al meu lloc a temps. La camisa
està xopa de suor com la de la majoria dels companys. Mala cosa pels castells
però avui res ens atura. Desmuntem un cop el peu però hi tornem amb decisió.
Pim pam i castell descarregat. El segon de l’any, després del de la nostra
festa major també descarregat. Sembla que ens hem tret un pes mental molt gran
de sobre. Aquest quasi ni es celebra.
L’actuació s’allarga molt, i no precisament
per culpa nostra. Veiem l’altre momentàs del dia amb el 4d9 de la Vella. Primer
descarregat de la seva història moderna. Penso que els Minyons ja fa més de 16
anys que ho vam assolir... Els verds acaben carregant el 3d10fm i tot i que la
plaça intenta animar-se amb el crit de Vilafranca, no ho aconsegueix. La Joves
ho prova amb el 5d9f però es nota la manca d’assaig i el tiren avall abans de
col·locar els dosos.
He perdut la noció del temps i tampoc se m’ha
ocorregut mirar el rellotge de la façana de l’ajuntament, o simplement
preguntar. Hem guanyat espai, això sí. A tercera ronda la Vella aposta per un
altre castell net, el 2d8, que carreguen in extremis. Els verds no volen
afluixar i igualen l’aposta dels rosats amb un altre 2d8 net carregat. No
arriba gaire més lluny però... La Joves decideix posar seny i fan un 4d9f que
queda en carregat després d’una gran batalla als pisos inferiors.
Per la nostra part, la tercera ronda ens deixa
un altre 2d9fm, tercer de la temporada després dels de la festa major i el de
Les Santes. I ja en van 9 de consecutius descarregats... I ara ja tothom pensa
en la ronda de pilars. Gairebé passa a ser el castell més important del dia.
Podrem sortir cantant “i tot descarregat”?
I a la ronda de pilars arriba el desencís de
la jornada. Segon de consecutiu “només” carregat i sensació d’impotència
absoluta. La soca, el folre i les manilles eren una pedra, però el pilar ha
saltat pels aires un cop carregat. La plaça respon espontàniament amb una
ovació que ens emociona, però que no serveix per consolar les expectatives
generades. Ho volíem tot però no ha pogut ser. En fi, que carai, hem fet la
nostra millor actuació de la història i hem descarregat el castell més difícil
dels que es fan i es desfan!!! D’aquí a unes hores, minuts vaja, podrem oblidar
aquesta patacada i serem conscients del que hem assolit avui a Vilafranca.
L’actuació acaba amb els seguríssims pilars de
8 de la Vella i dels verds, i un pilar de 5 de la Joves. Ja podem anar a fer
birres i a celebrar l’èxit espatarrant d’aquesta jornada castellera. Són prop
de les 17 de la tarda i Cal Paco ens espera!
Recupero les xancles i les ulleres que havia
deixat al principi de l’actuació. La primera birra entra com aigua, i la segona
i tercera serveixen per intercanviar opinions amb companys de colla i “rivals”
amics.
A Cal Paco som un fotimer de Minyons i amics
d’altres colles que ens han vingut a donar un cop de mà a les pines. Gràcies a
tots!! Trobo un forat en una taula amb noies menors d’edat molt animades (la
Júlia, L’Anna Bover, La Gironès, la Nerea...), amb un plat de pasta ple al
davant. Avui és “salvese quien pueda” i la gana que porto a sobre decideix que
no té espera. Al cap de poc seu al meu davant la Loles que deu haver pensat com
jo. I al cap de poc l’Albert Pérez. I més jovent... Feina feta no té destorb...
Abans de tornar a Vilafranca ens estem una
estona al davant de Cal Paco liant-la una mica i escoltant a les gralleres de
la colla. Com de costum, aquí cauen les primeres copes i cubates. Arribem a La
Palma en plena eufòria per veure passar la processó. Allà ens trobem gent de totes
les colles participants a l’exhibició del migdia i altres castellers d’altres
colles. És l’hora de fer balanç, de felicitar-nos i/o de consolar-nos. I de
continuar la festa. Passen els verds i el sant tancant la processó i,
afortunadament, ningú no s’esvera. Apa siau i fins l’any que ve si ens volen!
