Extasi a l'Auditori de St. Cugat: Obeses 3D amb l'Orquestra de Barcelona.

Brutal! Apoteòsic! Genial! Original! Sensacional!!!

Vist el vist, i escoltat l'escoltat, ahir al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, em reafirmo en l'opinió que els Obeses són ara per ara un dels grups amb major projecció de l'escena musical catalana. 4 músics de cap a peus capaços d'emocionar amb temes que van des del rock, al heavy, passant pel folk, l'opera, o la música disco. I si sumem la qualitat artística dels quatre osonencs a una banda com la Banda Municipal de Barcelona, el resultat és encara millor. De traca i mocador. Genial la peça de més de quinze minuts dedicada a la llegenda de Sant Jordi amb melodia medieval. De pell de gallina l'èpic-rock de "Ens hem alçat". Festival general amb "El monstre de l'armari". I així, una darrera l'altra. Molt grans els Obeses...

Carlos González: "Pares imperfectes".

(Article del pediatre Carlos González per al diari Ara).

Si hi ha pares perfectes, em temo que no els he vist mai. Moltes coses, sens dubte, les hem fet malament sense saber-ho. Les hem fet, precisament, perquè no ho sabíem. Les hem fet, fins i tot, convençuts que eren bones i necessàries. Potser anys més tard descobrirem l’error. O potser morirem en la ignorància. 

Altres coses les hem fet i immediatament hem sabut que l’havíem espifiat. De fet, ho hem sabut mentre ho fèiem. Ho hem sabut abans de fer-ho, hem sabut que havíem de parar, però no hem estat capaços de fer-ho. Sí, hem escridassat els nostres fills, sovint per petits errors sense importància (o per faltes més importants, però per les quals no hauríem mai escridassat un veí o un company de feina). Hem castigat els nostres fills pels mateixos errors o faltes lleus, i els hem castigat sense dret a defensa ni a recurs (“No em repliquis!”). Els hem insultat (“Tu ets tonto o què?”) i ridiculitzat (“Ja estàs plorant com un nen petit!”; “Tens l’habitació que fa vergonya!”). Hem oblidat pronunciar les paraules màgiques, sisplau i gràcies. Fins i tot, en alguna ocasió comptada, hem perdut els nervis i els papers i els hem donat una bufetada.

Irònicament, hem fet als nostres fills coses que, si ells fessin a un altre nen, els tornaríem a renyar. No, no som perfectes. Som humans. I el reconeixement d’aquesta veritat és una gran oportunitat en l’educació dels nostres fills (i en la nostra. Educació continuada. La paternitat és un continu aprenentatge). En primer lloc, podem mostrar als nostres fills, amb l’exemple, la manera d’arreglar les coses quan veus que ho has fet malament. I això no és necessàriament “Té el caramel que demanaves”, però tampoc no és mai “Té el maleït caramel i calla d’una vegada!”, sinó “Perdona, no t’havia d’haver cridat. Els caramels són dolents per a les dents i no n’has de menjar, però jo t’ho hauria d’haver dit bé i no cridant”. Ells sovint no saben fer-ho, i això els fa patir. He vist nens enfadats durant hores, sorruts, desobedients, irritables i irritants, després de fer una cosa malament, d’insultar o pegar a un altre nen. Crec que els fa ràbia, precisament, ser conscients del seu error i no saber què fer. No ho aprendran, esclar, en un dia, sinó després de molts exemples i molts anys. Nosaltres encara n’estem aprenent.

En segon lloc, el reconeixement dels nostres errors ens ajuda a comprendre els seus. ¿Oi que vostè, encara que hagi escridassat o colpejat el seu fill, l’estima molt? ¿Oi que no volia fer mal, que simplement havia perdut els nervis? Doncs el seu fill també estima els pares i tampoc no vol fer mal, encara que de vegades perdi els nervis o faci coses mal fetes.

San Bartolomé. Lanzarote. Illes Canàries.

Ajuntament de San Bartolomé.

Gent de la CUP, gent com la majoria de la gent.

Representants de la CUP al Parlament de Catalunya.

Ahir, els membres del grup parlamentari de la CUP sortit de les darreres eleccions catalanes el passat 27 de setembre, van fer-se la foto d'inici de curs a les escales del Parlament. Vam poder veure als 10 representants (7 homes i 3 dones), portant uns rètols reivindicatius contra els desnonaments, la pobresa, les privatitzacions i la corrupció. Sense personalismes, com demostra el fet que no seguissin cap mena d'ordre protocolari-jerarquitzador a l'hora de col·locar-se per a la foto, i seguint la línia estètica, pel que fa a indumentària, dels seus predecessors de partit al Parlament (David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet), és a dir, ignorant les convencions estètiques classistes d'aquesta institució, i apropant més, si cap, als comuns mortals al circ de la política parlamentària. Visca les classes populars! Fot-li CUP!

El "temazo" del dimecres. Goulamas'k - "Mon país"

Aquest proper dissabte a la tarda se celebra a Montpeller una manifestació en defensa de la llengua occitana, llengua romànica pròpia d'Occitània, i que actualment estén el seu domini lingüístic principalment al terç sud de França, a la Vall d'Aran, al Principat de Mònaco, i a la banda nord-occidental d'Itàlia. Malauradament, sols al territori català aquesta llengua té la consideració de llengua oficial.

Anna Forés: “No per passar més hores a l’escola els nens aprenen més i millor”.

(Entrevista de Lara Bonilla, pel diari Ara, a la pedagoga Anna Forés, coordinadora del llibre "Neuromitos en educación".)

¿S’aprèn millor escoltant Mozart? ¿Tenim un hemisferi cerebral predominant? Els autors deNeuromitos en educación (Plataforma Editorial) es basen en els últims descobriments científics per desmuntar 12 falses creences en educació. En parlem amb la pedagoga Anna Forés, que ha coordinat el llibre.

Un mite molt estès és que utilitzem només el 10% del nostre cervell.

No és cert, i sort que no ho és perquè malament aniríem! L’objectiu del llibre és, precisament, qüestionar creences que la ciència ens està demostrant que no són tan certes.

Més és menys, diu el llibre. Per què com més hores passem a l’escola aprenem menys?

Ens hem de preguntar quina funció estem donant a l’escola. ¿La funció és retenir els nens mentre els pares treballen? No podem menystenir la funció socialitzadora de l’escola perquè hi ha coses que només passen allà, però el que està en qüestió és a què s’ha de dedicar el temps. S’ha demostrat que no per passar més hores a l’escola els nens aprenen més i millor. Hi ha estudis que demostren que s’han de treballar algunes assignatures abans que d’altres.

Com ara quines?

Qüestionem que des de la política s’hagin pres decisions per eliminar matèries com les arts. Està demostrat des de la neurociència que amb l’educació física i la música podem aprendre més i millor.

Quins beneficis tenen?

Quan fem educació física oxigenem el cos i així és més fàcil aprendre. Trencar el ritme introduint petits exercicis físics o deixant sortir a espais oberts, on el nen no està assegut i es pot moure, també hi ajuda. ¿Les grans idees com et vénen? ¿Assegut? No. Vénen estant en moviment i en un ambient distès. Per tant, les aules s’han de transformar. El que et dóna la natura difícilment t’ho donen quatre parets. Hi ha normatives escolars que no deixen ni anar al lavabo.

Els nens han de jugar.

Està demostrada la importància del joc en l’aprenentatge. Té molts beneficis: aprens a socialitzar-te perquè té unes regles i també aprens de l’error. I avui en dia oblidem que l’error és una font d’aprenentatge. També potencia la concentració.

Els nens van a escola massa aviat?

S’han de respectar els temps dels nens i no cremar etapes, perquè si no després tindrem un problema. Puc obligar un nen de tres anys a llegir però ¿a costa de què? De no jugar. I el nen ha de jugar, socialitzar-se i estar amb altres nens.

Com podem aconseguir captar l’atenció dels alumnes a classe?

Una cosa que hem fet tots els mestres és dedicar els primers deu minuts a corregir els exercicis del dia anterior o a repassar els deures, i justament aquests deu minuts són essencials perquè és quan més atents estan els alumnes. Ho hem d’aprofitar per introduir un element sorpresa o un repte. I també els hem d’explicar coses que per a ells siguin molt pròximes o molt significatives. Si els parlo en abstracte o els exposo un problema que no té res a veure amb ells, serà més difícil captar la seva atenció.

Cal acostar la vida quotidiana.

És la tendència de les classes invertides. L’aprenentatge no és només el que passa de nou a cinc en una aula, sinó el que passa a tot arreu i a totes hores. Les aules haurien de ser experiències de vida. La realitat pot entrar a l’aula. S’hi ha de posar creativitat.

L’educació emocional s’ha posat de moda, i fins ara l’ensenyament tradicional l’havia deixat de banda.

La nostra premissa és que sense emoció no hi ha educació, perquè ajuda a consolidar l’aprenentatge i que quedi més fixat en la memòria a llarg termini. Però hem d’anar amb compte amb emocions com la por, perquè està demostrat que ensenyar a través de la por no funciona. I és com hem estudiat durant molts anys. En un ambient de por, el que fa el cos és intentar sobreviure i el que no faré és aprendre perquè posaré tota l’energia a amagar-me. En canvi, en un ambient distès, el cos està obert a aprendre.

Quin paper juguen els hemisferis esquerre i dret en l’aprenentatge?

No és tan clar que hi hagi una predominança única d’un hemisferi, tot està molt relacionat. Malgrat que el canal d’entrada pugui ser més l’hemisferi esquerre o el dret, perquè hi hagi memòria s’han d’interrelacionar. Com més rics siguin els estímuls, més bon aprenentatge.

En una aula hi ha persones molt diferents. ¿L’ensenyament ha de ser per a tothom igual?

La idea és fer ambients molt rics per intentar atendre a tothom. Això ho tenim bastant clar metodològicament, però no en la manera d’avaluar. Es pot fer una avaluació més plural, que integri altres modalitats. L’atenció a la diversitat i la personalitzada ja l’apliquen molts mestres; o ho intenten, perquè de vegades és qüestió de recursos i de temps.

Quin diagnòstic fa del sistema?

T’ho diré amb un desig. Jo crec que milloraríem molt si hi hagués un pacte polític amb l’objectiu de no tocar l’educació. No pot ser que en tan pocs anys s’hagin fet tantes modificacions de llei, ja que no es consolida res. Però en educació tothom creu que té dret a ficar-s’hi. El més preuat, que és el futur, passa per l’educació dels fills.

5 cops de 10!!! (Sobren les paraules).