Mariano solamente.

Genial caracterització del gran Queco Novell del recentment investit president del govern espanyol, Mariano Rajoy, imitant a la vegada al gran humorista galaico-català Pepe Rubianes. També cal destacar el treball dels guionistes, que fan possible el lluïment del Queco.

Diari Ara: "Alerta per les diferències entre escoles públiques".

Foto: Francesc Melcion (Diari Ara).

Doble xarxa educativa? Triple? Quàdruple!!

Ras i curt: les elits a les escoles privades; les classes mitges i mitges-altes a la concertada; les mitges a les públiques "bones"; les mitges-baixes i baixes a les públiques "xungues".

Tothom té el seu espai en el sistema educatiu!! Visca la llibertat!! Mori l'equitat!! Meritocràcia? Hahahaha, no em feu riure! 

(Article de Núria Martínez aparegut al diari Ara del dimecres 9 de novembre). 

Toc d’atenció per la segregació que es produirà si es consolida una triple xarxa d’escoles. O el que és el mateix, senyal d’alerta pel risc que s’implanti un model d’escoles –tant públiques com concertades– de tres nivells diferenciats. Aquest és el missatge que es desprèn de l’informe 'La segregació escolar a Catalunya (II): les condicions d’escolarització', que va presentar ahir el Síndic de Greuges al Parlament i que alerta de les diferències entre centres amb oportunitats educatives diferenciades, i fins i tot desiguals.

Resumint-ho molt, els tres nivells serien el d’escoles amb un nivell de complexitat social alt, escoles que no canvien el seu model educatiu, i escoles d’èxit amb projectes innovadors. El Síndic, però, ho afina més: la diferència seria entre les que tenen una composició social desfavorida i projectes educatius socialment estigmatitzats, amb una demanda feble; les escoles que tenen un alumnat heterogeni, amb projectes educatius consolidats però que, sense generar rebuig, no generen una gran demanda; i, finalment, les escoles amb projectes educatius singuralitzats i distingits socialment, amb capacitat d’atraure demanda, especialment de famílies amb més capital cultural i econòmic que la mitjana.

Lògicament, un dels principals factors de segregació són els costos d’escolarització que han de pagar les famílies. “L’existència de quotes diferenciades entre centres delimita el marc de tria possible per part de famílies menys afavorides”, apunta l’informe. Precisament, les diferències de preu –que les quotes siguin més altes o més baixes– són un factor determinant a l’hora de fer els projectes educatius. De fet, l’informe recull que hi ha escoles públiques que fan pagar a les famílies per activitats que es fan fora de l’horari escolar i que tenen un càracter pràcticament obligatori. Per exemple, hi ha alguna AMPA que paga la despesa de contractació de professorat de plàstica, de llengües estrangeres o que financen projectes educatius com la robòtica i serveis escolars com la biblioteca.

“La capacitat de l’ AMPA d’assumir aquestes despeses i de promoure activitats està condicionada al número d’associats”, expressa l’informe, que afegeix que els centres amb una composició social més afavorida acostumen a tenir nivells de participació “més elevats”. Com exemple, l’informe recull les quotes de l’AMPA de diferents barris de Barcelona i n’observa diferències notables. Mentre una escola pública de Gràcia demana una quota de 435 euros en concepte de material escolar, sortides, colònies i AMPA, una escola de Nou Barris reclama una quota de 251 euros.

Crítiques a l’autonomia de centre
Tot i que la veu amb bons ulls, el síndic Rafael Ribó alerta que l’autonomia dels centres –que dissenyin el seu propi projecte educatiu– pot generar efectes negatius sobre l’equitat del sistema, especialment “si contribueix a diferenciar la composició social dels centres”. En la mateixa línia, creu que l’ autonomia es pot arribar a traduir en desigualtats en les oportunitats educatives. Per il·lustrar-ho, el Síndic ha escollit les cinc escoles de Barcelona amb més sol·licituds del curs 2015-2016 i les ha comparat amb les dues del voltant. L’ escola 1 (situada a la zona de Sagrada Família, Camp d’en Grassot i Gràcia Nova) té un 10% d’immigració, mentre que les dues altres escoles públiques més properes tenen un 25,8%. Passa el mateix amb l’Escola 5, de Sant Andreu. Mentre el centre té un 5,2% d’immigració, els altres dos propers, un 10,7%. L’informe deixa clar, però, que l’autonomia i la singularitat són “positives sempre que garanteixin l’equitat i la cohesió social”.

Seguint aquest fil, l’informe alerta que el fet que la innovació educativa no sigui sistèmica fa que generalment les famílies amb més formació educativa i recursos econòmics són les que vagin als centres d’educació avançada. Actualment, amb caràcter general, les escoles amb projectes educatius singulars acostumen a tenir més demanda i una composició social més afavorida. Aquest fet assegura que debilita la demanda dels centres propers.

Com a resposta, el secretari de polítiques educatives del departament d’Ensenyament, Antoni Llobet, va assegurar ahir que l’autonomia dels centres és una eina “a favor de l’equitat” perquè el seu “ús fonamental” és “donar la millor resposta possible als alumnes d’una escola”. En declaracions a l’ACN, Llobet va puntualitzar que l’autonomia de centres no s’ha de “llegir només com un element que fa decidir les famílies a l’hora d’apuntar el fill a l’escola” i va ressaltar que és “una gran oportunitat per treballar per l’equitat del sistema”. Sigui com sigui, la innovació educativa està en boca de tothom – 456 s’han inscrit a la xarxa Escola Nova 21, per exemple–, tot i que el sistema té defensors i detractors. Una cosa sí que és clara: alguna cosa és mou en el món de l’educació.

Carta oberta al Molt Honorable President Puigdemont.

Junta dels Verds al Palau de la Generalitat i Junta dels Minyons al local de la colla.

Molt Honorable President,

Sé que molt probablement vostè mai llegirà aquest escrit, doncs entenc que té moltes altres feines prioritàries per les que preocupar-se actualment, i perquè de fet, aquest humil bloc el llegeixen quatre gats comptats entre familiars, amics, i blocaires curiosos. 

Sóc el Risto, i faig castells amb els Minyons de Terrassa. Segur que es recorda de la meva colla, ja que fa tot just un any i alguns dies ens destapava, com a alcalde de Girona, a la façana de l'ajuntament a la Plaça del Vi, una placa commemorativa del primer castell de deu pisos que es completava (a l'octubre del 2014) a la seva ciutat. D'això fa poc més d'un any.

També l'any passat, els Minyons vam aconseguir una nova fita històrica pel fet casteller al descarregar per primera vegada a la història un 4 de 10 amb folre i manilles. I no era pas la primera vegada que els Minyons aconseguíem trencar un sostre casteller... Convé recordar que l'any 1998 ja vam ser la primera colla castellera a descarregar un castell de 10 pisos, el 3 d 10 amb folre i manilles. I l'any 1993 revolucionàvem el món casteller amb el primer 2 de 9 amb folre i manilles carregat de l'era moderna. I encara algunes fites més que m'estalviaré per no allargar-me...

Tots aquests mèrits els hi exposo, perquè crec que vostè com a principal representant del govern de Catalunya i de tots els catalans, podria tenir el detall de rebre'ns al Palau de la Generalitat, igual que va fer fa un parell de dies amb la colla guanyadora del Concurs de Castells de Tarragona. Per si no ho sap, els Minyons no prenem part d'aquesta competició castellera, doncs entenem i vivim els castells d'una manera molt particular. Es que s'ha de guanyar un Concurs per ser rebut pel President?

Em sembla molt lloable que vulgui reconèixer públicament el fet casteller, i rebi a una colla com els Castellers de Vilafranca pels seus èxits. Tanmateix, vull pensar que també podrà trobar un forat a l'agenda per rebre als Minyons, que no hem guanyat res, però que hem col·laborat en bona mesura al creixement i l'expansió territorial del fet casteller. I tot això des d'una ciutat sense tradició castellera i sense el suport institucional i econòmic del que gaudeixen altres colles.

Atentament,

Risto

PS: Per cert, està convidat a veure i viure la Diada dels Minyons de Terrassa, el proper diumenge 20 de novembre a les 12 del migdia a la Plaça Vella de Terrassa. 

PS2: Encara que semblem de la CUP, hi ha de tot als Minyons, no pateixi...

El "temazo" del dimecres. Queen - "Keep Yourself Alive".

 

Segona entrada consecutiva dedicada a Queen, amb motiu del 25è aniversari de la mort de Freddie Mercury. Avui un tema del primer àlbum de nom homònim, de l'any 1973. Un autèntic "temazo" que potser no és dels més populars de la banda, però un dels meus preferits. Escrita pel guitarrista Brian May, i de ritme trepidant, per escoltar amb el volum ben alt.

 

Take off
I was told a million times
Of all the troubles in my way
Mind you grow a little wiser
Little better every day
But if I crossed a million rivers
And I rode a million miles
Then I'd still be where I started
Bread and butter for a smile
Well I sold a million mirrors
In a shopping alley way
But I never saw my face
In any window any day
Now they say your folks are telling you
Be a super star
But I tell you just be satisfied
Stay right where you are

Keep yourself alive yeah
Keep yourself alive
Ooh, it'll take you all your time and money
Honey you'll survive

Ow

Well I've loved a million women
In a belladonic haze
And I ate a million dinners
Brought to me on silver trays
Give me everything I need
To feed my body and my soul
And I'll grow a little bigger
Maybe that…

Un terrassenc i exminyó a l'elit mundial de l'atletisme.

El Josep lluint la medalla d'argent dalt del podi.

Un antic minyó i pare de l'actual cap de canalla de la nostra colla s'ha proclamat subcampió mundial de marató en la categoria M-55, al campionat del món de veterans celebrat a Perth (Austràlia). L'atleta terrassenc formava part de la delegació espanyola, quin remei, però no ha dubtat a lluir, al podi, una gran estelada a la dessuadora oficial de la selecció. Bravo Josep!!

Potser no serem lliures, però segur que no serem espanyols!!

La nit de Kaiserslautern.

Un dia com el d'ahir fa 25 anys, em trobava a casa dels meus pares mirant a la tele el partit dels vuitens de final de la Copa d'Europa entre el Kaiserslautern alemany i el Barça, i vaig viure un d'aquells moments d'extasi col·lectiu (familiar) màxim, quan faltant segons per acabar el partit i amb un resultat fatal de 3 a 0 que eliminava al Barça, Jose Mari Bakero va enlairar-se fins al cel per rematar una centrada de falta llarguíssima de Koeman col·locant la pilota, bombejada, al pal llarg, lluny de l'abast del porter alemany. Aquella temporada el Barça va acabar guanyant la primera Copa d'Europa a Wembley contra la Sampdoria italiana.

Guatemala o Guatepeor...

Donald Trump Vs Hillary Clinton.

El proper dimarts els Estats Units de Nord-Amèrica triaran un nou president que substituirà al decepcionant "Yes we can" Obama. Els candidats són el republicà i tarat Donald Trump, i la demòcrata banyuda, Hillary Clinton. Deu n'hi do quin panorama!! La política ha mort, visca l'espectacle!! 

Hi ha alguna cosa pitjor que ser espanyol? Sí, ser nord-americà!