Perú dia 15: Marxant de Cusco cap a Puno (Titicaca).

Tradicional picoteo a la dreta i un ceviche de peix a l'esquerra.

Avui és un dia de transició ja que aquest vespre marxo en un bus nocturn (22 h. / 80 soles) de Cusco camí a Puno, a l'entrada del llac Titicaca. Així que abans que em fotin fora de l'habitació de l'allotjament on paro (Hospedaje Pumacurco, 30 soles/nit en habitació amb bany privat), aprofito per escriure l'entrada d'avui. Ja que no crec que vegi o faci gaire res de novedós, us vull comentar algunes coses que he vist o escoltat de les costums locals.

Per exemple, els xiulets: hi ha un bon grapat de treballadors de l'administració local suposo, que es dediquen a controlar el transit a toc de xiulet. Estan als principals carrers del centre i quan veuen que un cotxe para en un lloc que pot destorbar, immediatament ja estan fent sonar el xiulet perquè es mogui. També hi ha xiuladors en llocs turístics per evitar que els venedors ambulants assaltin als turistes. Quan veuen a algú amb material per vendre que s'acosta als turistes xiulet que et va.

Per exemple els clàxons: primerament els taxistes que per atreure als clients fan sonar el clàxon quan et veuen parat al carrer o quan s'apropen a tu encara que caminis. És la manera de cridar l'atenció i de demanar si vols que et portin. La resta dels conductors també són molt proclius al toc de clàxon cada cop que es veuen aturats en una congestió, o quan veuen que el cotxe que tenen al davant para per qualsevol motiu.

Per exemple els coets i traques: cada dia, cada, pots sentir tronades de coets o de traques per arreu de la ciutat. Cada dia hi ha algun barri, o alguna família que celebra una festa en honor a un sant, sense necessitat que caigui en el dia concret de tal sant o santa. I des de ben d'hora al matí poden estar amb la festa... La cosa comença normalment amb una missa i després mengen i s'emborratxen com si no hi hagués demà. 

Per exemple el treball infantil: és habitual que infants se t'apropin a vendre't qualsevol cosa a qualsevol hora. No crec que el fet que actualment els mestres estiguin en vaga, sigui un causant d'aquesta situació. Més aviat crec que és una qüestió normalitzada.

Per exemple els massatges: he viatjat bastant pel món i he tingut el plaer de rebre massatges a uns quants països. Puc assegurar que el nivell dels massatges al Perú deixa bastant que desitjar. O com a mínim al centre de Cusco...

Per exemple el patriotisme i la religiositat: el Perú em sembla un país d'un gran fervor religiós, i les festes sempre acostumen a tenir un caràcter religiós. A les misses sempre hi ha gent i moltes cases tenen algun símbol catòlic per un lloc o altre. Per altra banda, onegen banderes roig-i-blanques del Perú per tot arreu, i encara es celebra la hissada i la despenjada de la bandera amb solemnitat a la Plaza de Armas.

Façana, a l'esquerra, del museu de l'Inca (Cusco).

Lluna de Cusco. Sense tripode ni res, eh!

Mural proper a la figura de Pachakutec a Cusco.

Amb gent del poble de Pisac a la chichería.

Perú dia 14: Cusco (festes vàries).

Avui ha estat un dia de celebracions a Cusco. Celebracions de festes dedicades a Sants patrons (com Sant Cristòfor o la Mare de Déu de la Nativitat), o l'acte de la hissada de la bandera nacional a la Plaza de Armas, amb les forces vives municipals, de la policia nacional i de l'exercit. No he sabut veure les autoritats eclesiàstiques, però no m'estranyaria gens que hi fossin, tractant-se d'un estat tan lligat a l'església catòlica.

He estat una estoneta mirant-me cada acte i fent fotos, i sens dubte, el millor, el dedicat a la Mare de Déu de la Nativitat, a la Plaza de Santiago, davant del cementiri i de l'església de l'Almudena on hi ha una rèplica de la figura que hi ha a Madrid, amb un trosset de fusta d'aquesta al cap (segons m'han explicat...). A l'acte hi han participat un bon grapat de comparses i bandes que acostumen a participar en les processons religioses amb els seus balls i coreografies, i les seves bandes (tipus xarangues) tocant ritmes ballables.

Les disfresses de les diferents comparses són molt acolorides i elaborades, i les danses molt alegres. Se'm fa un pèl estrany la barreja de solemnitat i festa d'aquest tipus de rituals. El que sí que han recordat per la megafonia és que no era permès beure alcohol als presents.

Banda Cecilia de Cusco.

Acte de la hissada de bandera a la Plaza de Armas.

Dona venent flors a l'entrada del cementiri de l'Almudena.

Perú dia 13: Pisac.

Avui he tornat a visitar Pisac, poble del Valle Sagrado que compta amb un dels mercats d'artesania més populars de la zona. El dia que el vaig visitar només vaig poder estar-hi uns deu minuts, així que avui he volgut conèixer millor el poble i el mercat.

Per arribar-hi he agafat un mini-bus a Cusco (3'5 soles) que en poc menys d'una hora m'hi ha portat. El poble no és gaire gran, així que en poca estona ja l'has recorregut. M'he entretingut fent fotos una bona estona i quan feia via cap a Cusco de tornada, m'he topat amb una "chichería" en un carrer poc concorregut. He sabut que era una chichería pel fet que tenia una mena de drap vermell en forma de bola a la façana, i me n'havien parlat d'aquests llocs tradicionals.

He entrat preguntant al personal present si allò era realment una chichería, i davant la resposta positiva he entrat a fer una "chicha de jora", que és la mateixa chicha fermentada, fins arribar a una graduació de 1º a 5º, depenent de la zona, i dels dies que es deixa fermentar. El beuratge em recordava en part a la sidra, pel fet de ser també una beguda que surt de la fermentació, en aquest cas de la poma.

Amb els clients del "garito" he entaulat conversa ràpidament i així, petant la xerrada, m'he quedat allà més d'una hora i mitja, temps per fer un parell de chichas i d'aprendre noves i interessants peculiaritats d'aquesta gent. M'han acomiadat al ritme de "El Cóndor Pasa" tocat amb la flauta per un dels clients, amb més voluntat que tècnica...

He dinat a Pisac mateix, un menú mariner de 15 soles, amb sopa de peix, ceviche de truita, i truita amb una salsa acompanyada per papa i arròs. Boníssim.

Figura de Pachakultec, emperador i heroi inca.

Carrer de Pisac.

Venedora al mercat de Pisac.

Caldera on es fermenta la chicha.

Alguns del clients de la chichería de Pisac.

Perú dia 12: Cusco i Valle Sur.

Pati del museu d'art contemporani de la municipalitat de Cusco.

Entre ahir i avui he acabat de veure totes les coses que em quedaven per veure, més importants, de Cusco i els voltants. Un tour de la ciutat i voltants ahir, i un tour pel Valle Sagrado avui han tancat les visites d'obligat compliment i que m'entraven en el val que vaig comprar a l'arribar a Cusco.

Ahir vaig fer el tour per la tarda, i pel matí vaig fer un volt per la ciutat i alguna gestió. De fet, vaig perdre una hora a l'oficina d'un dels principals operadors de telefonia i internet de sud-Amèrica, Claro, perquè em solucionessin el problema de connexió que tenia. Vint clients, vuit treballadors, una hora d'espera...

Ahir hi havia força moviment a Cusco amb motiu de la vaga de mestres. Nombroses marxes des de diferents pobles de la regió es van agrupar a la Plaza de Armas, i es van repetir les escenes de petites assemblees informatives, de debat i discussió. Ara intenten aconseguir la unitat de totes les regions en la causa dels docents i volen fer una gran mobilització cap a Lima, però no és fàcil organitzar-ho i posar-se d'acord es veu.

Pel que fa a l'excursió de la tarda, vaig passar per dos llocs on ja hi havia estat. Un, el convent dominic de Santo Domingo, antic temple del sol inca, on no vaig tornar a pagar entrada per entrar. El segon lloc que se'm repetia era la zona arqueològica de Saqsaihuanan, on tot i que ja m'havien foradat l'entrada, vaig poder tornar a entrar com si me l'acabessin de foradar. Va anar bé anar amb el guia i que expliqués algunes històries del lloc i dels simbolismes d'algunes de les enormes pedres (més de 150 tones la més gran...).

Vam anar a tres llocs més, dels quals, el segon es feia difícil d'apreciar per l'oscuritat, i el darrer ja pràcticament imperceptible, només visible quan passava algun cotxe pel davant i il·luminava amb els focus. Vaig acabar la jornada amb el grup cantant una estrofa de l'himne nacional de Catalunya a petició del guia, el Rubén. Ell va cantar el de Cusco i el del Perú acompanyat per altres peruans, i uns nois canadencs es van animar amb el del Canadà.

Al vespre vaig anar a un bar on feien un concert d'un grup anomenat "Amadeus y los hijos del viento", que havia vist anunciat en alguns cartells prèviament pel carrer, molt a prop d'on m'allotjo (calle Ladrillos). Vaig arribar abans que comencés el concert i no hi havia ningú de públic, així que em vaig seure amb una birra al davant del grup mentre feien proves de so, i vam acabant presentant-nos i xerrant. Al concert no érem més de 15 persones, però ben asseguts a escassos dos metres dels músics. L'estil de la banda era una barreja de rock-folk-blues amb lletres força reivindicatives i crítiques. Una bona estona. Acabat el concert encara em vaig quedar al bar xerrant amb una activista social de Lima que em va estar explicant la seva visió de la societat peruana.

Presentació de les festes del poble de Colca a la municipalitat de Cusco, amb representats de les comparses.

Manifestació de pares i mares a favor dels mestres a l'Avenida del Sol.

Noia guarnida amb el vestit de la seva comparsa de danses.

Integrants del grup limeny "Amadeus i los hijos del viento".

Dones cusquenyes descansant a un lateral de la Catedral.

Església jesuïta d'Andahuaylillas.

Ruïnes wari de Piquillacta.

Ruïnes inca de Tipon.

Perú dia 11: Valle Sagrado.

Simbologia que es posa als terrats de les cases a la zona del Cusco.

Ahir vaig fer la visita guiada pel Valle Sagrado. Sortint tard com de costum (1 hora), vam fer un tour de moltes parades en un temps relativament curt. A toc de pito a cada lloc per part del guia i parant relativament poca estona a cada lloc. Però és el que té anar amb grups organitzats...

EL grup era d'unes 20 persones, la majoria peruans (estem en època de vacances), i una parella d'espanyols que no vaig preocupar-me per saber d'on eren, una xilena, i uns mexicans crec. Vaig fer relació amb un home peruà, d'Ica, que viatjava amb la seva filla d'uns set o vuit anys. Xerrant xerrant, ens vam despistar a l'hora de trobar-nos amb el grup en el punt de trobada al final de la primera visita i ens vam quedar tirats a les restes arqueològiques de Pisac. Vam haver de negociar amb un taxista perquè ens baixes fins al poble per 25 soles.

Vam tenir una estona al reconegut mercat de Pisac on li vaig comprar una tela del Machu Pichu a un pintor. Serà dels pocs records, per no dir l'únic que m'enduré del Perú.

El tour ens va portar fins les ruïnes d'Urumbamba i d'Ollantaitambo, i finalment fins a les de Chinchero, on vam acabar fent la tradicional visita a una cooperativa de teixidores de llana, on no vaig comprar res, però em van convidar a un te de coca i vaig poder conèixer com teixien i tenyien la roba, per processos manuals i naturals.

Vistes del Valle Sagrado a la zona de Pisac.

Mercat de Pisac.

Escena laboral-familiar al mercat de Pisac.

Restes inques d'Ollantaitambo.

A dalt de les restes inques d'Ollantaitambo i la ciutat al fons.

Teòricament aquest perfil d'un inca a la muntanya el van fer manualment.

Poble i reses arqueològiques de Chinchero.

El "temazo" del dimecres. Pisko - "Peruano".

Pisko (Piero Campaña) és un artista peruà de casa bona (gairebé tots els blanquets al Perú ho són), que treballava d'economista al Banc Iberoamericà de Desenvolupament als EEUU, però que va fer un gir a la seva carrera després de participar al concurs d'OT del Perú. Amb aquest tema, que explica les excel·lències de la seva pàtria, va adquirir molta popularitat i el vídeo ja l'han vist més de 2'2 milions de persones. Vaja, un Bustamante o un Bisbal qualsevol, però com a mínim coneixereu algunes coses del Perú... ;-)