Les vostres polítiques, els nostres morts.

Ahir es va celebrar al Passeig de Gràcia de Barcelona, la manifestació de rebuig als atacs terroristes de la setmana passada a Barcelona i Cambrils. Segons la guàrdia urbana, prop de mig milió de persones van sortir al carrer a solidaritzar-se amb les víctimes i a cridar que no tenim por davant dels que volen fer-nos-en. A banda d'aquests clams, també es van poder veure i escoltar altres missatges dirigits als responsables principals de l'actual clima de terror global, aquells que s'han dedicat a fer negoci a costa del patiment i la mort de molts innocents arreu del món, i que encara van tenir la barra de participar a l'acte com si no tinguessin res a veure amb aquest drama que patim. 

No sou benvinguts!

P.S.: Ah, i per als que patien per la instrumentalització de la manifestació per part dels independentistes, vaig veure que es van esforçar a repartir banderes espanyoles, suposo, per mantenir l'esperit d'unió... (ironia).

No instrumentalitzar...

Ei, que diuen alguns mitjans de (in)comunicació espanyols i autoritats diverses, que no hem d'instrumentalitzar la manifestació contra el terrorisme d'aquesta tarda a Barcelona, per reivindicar que en una Catalunya independent estaríem molt més segurs i preparats contra possibles atacs terroristes, i no seríem acusats de col·laboradors dels terroristes, o directament de terroristes...

Imatges que valen més que milers (milions) de paraules.

Els pares del Xavi, el nen de 3 anys de Rubí mort a l'atemptat de Barcelona, abraçats al desconsolat imam de Rubí. (Foto: El Periódico)

Doncs això, sobren les paraules...

#BuenoPuesMoltBéPuesAdiós.

Aquests dies després de l'atemptat de Barcelona, indigna llegir alguns titulars, notícies i comentaris de la premsa i mitjans diversos espanyolistes. El seu antiïndependentisme els porta a manipular, tergiversar i fer demagògia al voltant de l'atemptat, dels seus responsables i dels responsables indirectes. I s'indignen i vomiten odi pel fet que les autoritats catalanes es dirigeixin als catalans i a la resta del món primerament, que no única, en català. On s'és vist que a un país utilitzin la seva llengua coneixent el castellà que és la llengua de l'imperi?

Mai m'ha interessat gaire l'opinió i la informació dels mitjans espanyolistes, sempre tan sectaris i reaccionaris, però després del que he vist i llegit aquests dies, a més a més d'indiferència, uns quants d'aquests em provoquen fàstic i pena. Tanmateix, i com digué Miguel de Unamuno 110 anys enrere, estan aconseguint que cada dia hi hagi més independentistes a casa nostra. Gran feina.

El "temazo" del dimecres. Zebda - "Tomber la chemise".

Un dels meus grups favorits en la dècada dels 90's són els tolosans Zebda, formats l'any 1985, i que van viure un gran esplendor gràcies a dos magnífics àlbums titulats "Le Bruit et l'Odeur" i "Essence Ordinaire", on barrejaven de manera natural el rock, el reggae, el punk i el raï. Fills d'immigrants algerians i molt compromesos socialment, contra el racisme, contra el feixisme, i en defensa de les classes populars.

Festa i reivindicació. Mestissatge social i musical.

Jaume Cela i Juli Palou: Examinar, avaluar.

Examinar és molt senzill. Deu preguntes. Un punt per pregunta i una escala que ens diu que a partir de cinc respostes correctes podem respirar tranquils. Exàmens per tenir notícia dels resultats. Els processos són secundaris. A més, tot allò que es podia convertir en una xifra passa per davant del que presenta més dificultats a aquesta reducció. L’ortografia per davant de l’adequació del text al receptor. Era un bon sistema per a un model que partia d’aquest convenciment: el coneixement es traspassa, el mestre el posseeix i l’explica. Després interroga, l’alumne respon i si la resposta coincideix amb la que espera el mestre com a resposta única, anem bé i tot plegat es tradueix en un puntet. Aquest sistema tenia un gran avantatge: tothom compartia el seu significat, mestres, alumnes, famílies i sistema. Era coherent, però la coherència no sempre és una virtut.

Avaluar és molt més complex. I encara ho és més si parlem d’avaluar de manera competencial, perquè en aquest cas és obligatori inserir l’avaluació en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, avaluar s’assembla molt a la conversa que tenim mestres i alumnes -tots en som- sobre què estem aprenent, què farem per aprendre millor, d’on hem de partir i concretar fins on volem arribar. Avaluar no és mai devaluar. Avaluar sempre dona pistes de per on hem d’avançar, sempre té una mirada positiva. Una bona avaluació ens il·lumina, ens dona elements de millora i és d’una gran modèstia, no dona res per tancat. Per això el gènere que més s’adiu a l’avaluació competencial és el narratiu. Mestres i alumnes construeixen plegats un relat, el relat de què podem fer per ajudar-nos a millorar. Una bona avaluació sempre ha de ser sensible al context. Ho té present tot però sabent que sempre hi haurà una part del que participa en aquest procés que quedarà en zona fosca, perquè l’ésser humà és inexhaurible. No es pot reduir a una graella o a una rúbrica, per ben feta que estigui.

Ens falta formació per evitar que aquesta narració s’acabi convertint en una xifra o en una frase, per innovadora que ens sembli. Ens falta molta conversa entre mestres i mestres, mestres i alumnes, mestres i família per compartir tots aquests canvis i anar abandonant a la cuneta de la història que un sis és un bé i que ja podem dormir tranquils.

Perú dia 29: Adéu Lima, adéu Perú.

Bé, això s'acaba. Em resten les darreres hores d'estada a Lima, i al Perú. Aquesta tarda agafo el vol de tornada cap a Barcelona, directe tu, i posaré fi a aquesta bonica aventura peruana. Gairebé un mes coneixent aquest(s) poble(s) i les seves tradicions i costums. M'emporto un munt de records i d'imatges a la memòria (l'orgànica i la digital) i la sensació, habitual quan es viatja, d'haver-me deixat un munt de llocs interessants i un munt d'experiències no viscudes. En fi, llàstima que només tinguem una vida...

Us deixo amb un recull de fotos d'aquests darrers dies per Lima i espero que els que m'heu seguit hagueu pogut gaudir des de la distància d'aquest meravellós país.

P.S.: Al vídeo, joves competint en l'art del rapeig a la Plaza Kennedy del barri de Miraflores de Lima.

Plaza San Martín on hi ha els professors en vaga.

Representants docents de Puno a la concentració de Plaza San Martín de Lima.

Retrat d'un mestre i els seus alumnes a principis del segle 20.