 |
| Foto: Xavier Bertral (Diari Ara). |
Contra la segregació, discriminació positiva: Els immigrants i altres alumnes amb necessitats especials haurien de tenir prioritat a l'hora de triar centre. Per altra banda, cap centre hauria d'acceptar la matriculació de més d'un 30-40% d'alumnat d'aquesta tipologia. Diuen que el Departament d'Ensenyament prepara una nova normativa de matriculació de cara al proper curs... a veure amb què ens sorprenen. No hi confio gaire en la voluntat real de garantir un sistema equitatiu, i amb igualtat d'oportunitats...
Tot i que el barri de Barcelona on es troba té un 20%
de població immigrant, l’escola pública Sol -nom fictici- en registra un
95%. Les altres escoles del barri tenen un percentatge d’immigració al
voltant del 30%. Aquest cas d’una de les escoles de Barcelona amb més
immigració exemplifica que a Catalunya la segregació escolar és superior
a la segregació residencial, tal com apunta l’informe Polítiques de tria i assignació d’escola: quins efectes tenen sobre la segregació escolar?, elaborat perIvàlua i la Fundació Jaume Bofill.
“En un mateix territori (barri, districte) algunes
escoles concentren alts percentatges d’immigració i alumnes amb recursos
econòmics baixos d’una manera que no reflecteix la realitat de
l’entorn”, apunta l’informe, que alerta que això dificulta la “igualtat
d’oportunitats”.
L’informe subratlla que la concentració de
l’alumnat amb dificultats socioeconòmiques en certes escoles dificulta
la millora educativa. “Quan es produeixen aquestes concentracions es
genera desigualtat educativa i això implica menys expectatives docents,
menys recursos familiars per acompanyar l’escolaritat dels infants o
menys referents positius”, avisa el text, que considera que això és “un
problema per a la cohesió social”. Consegüentment, aquest fet genera una
“reducció de l’efectivitat global de la xarxa” d’escoles, afegeix.
Després d’haver revisat els resultats de 23
avaluacions fetes arreu del món sobre l’impacte de diferents polítiques,
l’informe recomana canvis a l’hora d’establir les zones escolars, que
són cadascuna de les àrees dins les quals les famílies poden escollir
l’escola segons on viuen. El consell de l’informe és que les zones
siguin de mida mitjana i que les famílies tinguin un ventall de centres
de proximitat ampli i divers. La directora de recerca de la Fundació
Jaume Bofill, Mònica Nadal, sosté que caldrien zones escolars més
“heterogènies” a Barcelona i més campanyes d’informació entre famílies
per combatre rumors contra certes escoles.
L’autor de l’informe i analista d’Ivàlua, Miquel
Àngel Alegre, recorda que si les zones escolars són massa petites, “se
solapen la segregació urbana amb la segregació escolar, i fins i tot
s’augmenta”. “Com que els pares amb més accés a la informació sabran
empescar-se-les per anar a certes escoles, les famílies més desfavorides
es concentraran a les altres”, explica Alegre.
Segons l’informe, també es potencia la segregació
si se suprimeixen les zones escolars. “No totes les famílies tenen
capacitat de desplaçar-se a les escoles que més els agradarien”, explica
l’autor de l’informe, que afegeix que sovint les famílies desfavorides
valoren més la proximitat “per una qüestió de recursos i de
disponibilitat a l’hora de mobilitzar-se”.
Una altra de les recomanacions de l’informe és la
implantació de quotes màximes o mínimes per a col·lectius específics
dins de les escoles. “Aquestes polítiques tenen l’objectiu d’equilibrar
la composició social de les escoles, i poden ser efectives quan
defineixen quotes mínimes o màximes ajustades al pes poblacional dels
col·lectius a equilibrar”, apunten els autors de l’informe, que
afegeixen que cal que s’adaptin “a la realitat poblacional del
territori”.
Un altre dels punts que generen segregació són els
costos extra de l’escolarització, com els llibres de text, el material,
l’ampa i les excursions, entre d’altres. Davant d’aquest fet, l’informe
recomana que les famílies amb menys poder adquisitiu rebin ajudes per al
pagament de costos indirectes de l’escolarització, com el transport i
el menjador, entre d’altres.
Un altre dels problemes que té el sistema escolar és
que sovint es posa etiquetes equivocades a algunes escoles, que fan que
els pares no vulguin inscriure-hi els seus fills. Aquests rumors causen
que aquelles escoles es quedin sense demanda. Com a solució, l’informe
recomana “accions comunicatives per part de l’administració per
acompanyar les famílies en el procés de tria de centre”.
Normativa per al curs 2018-2019
Per combatre els guetos, el departament d’Ensenyament i el Síndic de
Greuges estan preparant una normativa que entrarà en vigor el curs
2018-2019. Tot i que encara es desconeix en què consistirà en la seva
totalitat, algunes de les mesures seran el seguiment de les assignacions
de plaça escolar i la limitació de les matrícules fora del termini en
centres socialment desfavorits, entre altres mesures.
