"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 6 de novembre del 2017

He mort el llop!!

Lluís Homar, en una imatge promocional de l'obra teatral.





















Ahir vaig anar a veure la versió del Pau Miró del clàssic d'Àngel Guimerà, Terra Baixa,  on en Lluís Homar interpreta tots els papers de la història. Una hora i quart arrapat a la butaca davant l'exhibició interpretativa del Lluís, el magnetisme brutal del text, i les belles cançons amb la hipnòtica veu de la Sílvia Pérez Cruz (gravades). Un conjunt genial per a la revisió d'aquest clàssic de la literatura catalana.

Sortint del teatre, no vaig poder evitar un pensament del possible paral·lelisme entre la peça i la situació política de Catalunya. Tinc molt clar qui representaria el Manelic, i qui el Sebastià.

MANELIC: (emportant-se-la a braços): Lluny de la terra baixa! (Perquè li obrin pas) Fora tothom! Aparteu’s-e! He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!
(Ho va repetint cridant mentre s’allunya.)
 
Àngel Guimerà. Terra baixa.

dissabte, 4 de novembre del 2017

"La llibertat guiant el poble".

"La llibertat guiant el poble" (Eugène Delacroix, 1830).





























- Escolta Llibertat, vols dir que anem bé per aquest camí?

- Tingueu fe en mi. He acompanyat a milions de persones com vosaltres al seu destí.

- No, si no diem el contrari, però portem seguin-te ja fa temps i sembla que no arribem mai...

- Ja us vaig dir que el camí seria llarg i ple d'entrebancs.

- Dona, però ens podries dir més o menys quant ens resta?

- Ja gairebé hi som. Tingueu paciència.

- És que això ja ens ho has dit unes quantes vegades.

- No arribarem a Ítaca si abandonem. Ni un pas enrere.

- Mira, ara no comencis amb les dites històriques...

- Va, que ho tenim a tocar!!

- Doncs, som-hi. Res ens aturarà!!

Aquesta és la meva humil participació als relats conjunts del mes d'octubre.

-

divendres, 3 de novembre del 2017

Santi Vila, el Conseller traïdor i mentider.


Us deixo aquest tall d'una intervenció del Santi Vila en un acte polític del PdCat, per si mai se li acudís tornar a presentar-se com a candidat per a qualsevol càrrec de les institucions catalanes. Al nivell de l'Ada Colau quan defensava amb discursos abraonats el referèndum i va acabar girant l'esquena i deixant que fos el govern de la Generalitat l'únic responsable de l'organització.

Mai més en nom de nosaltres.

#PolíticsMentiders

dijous, 2 de novembre del 2017

Llibertat presos polítics catalans!!!

Els Consellers Forn, Romeva, Bassa, Turull, Mundó, Rull i Borràs arribant a l'Audiència Nacional.






















Avui la (in)justícia espanyola ha tornat a dictar una sentència de presó contra representants polítics electes del govern de Catalunya, com en els anys més foscos de la dictadura de Franco. El vicepresident Junqueras, i vuit Consellers més han entrat a la presó per ordre de la jutge Carmen Lamela, reconeguda simpatitzant del PP i condecorada per la Guàrdia Civil.

Els sentiments de ràbia, indignació, impotència i ira que sentim molts catalans ara mateix, espero que es transformin en milions de vots favorables a la independència en les eleccions del proper 21 de desembre.

Tanmateix, crec que ha arribat l'hora que els catalans "esmolem les eines" i comencem a demostrar al govern tirànic de l'estat espanyol que malgrat no tinguem la força d'un estat, tenim la força d'un poble unit i combatiu.

dimecres, 1 de novembre del 2017

El "temazo" del dimecres. Madness - "Our House".


Un dels temes més populars i de major èxit comercial dels londinencs Madness va ser aquest "Our House", publicat l'any 1982 dins de l'àlbum "The Rise & Fall". Van aparèixer també en un capítol de la mítica sèrie de la BBC "Els Joves" tocant aquesta cançó. Estimulant ska-pop vuitanter de factura anglesa.

dimarts, 31 d’octubre del 2017

Diari Ara: "La segregació dels immigrants és més alta a les escoles que als barris".

Foto: Xavier Bertral (Diari Ara).

Contra la segregació, discriminació positiva: Els immigrants i altres alumnes amb necessitats especials haurien de tenir prioritat a l'hora de triar centre. Per altra banda, cap centre hauria d'acceptar la matriculació de més d'un 30-40% d'alumnat d'aquesta tipologia. Diuen que el Departament d'Ensenyament prepara una nova normativa de matriculació de cara al proper curs... a veure amb què ens sorprenen. No hi confio gaire en la voluntat real de garantir un sistema equitatiu, i amb igualtat d'oportunitats... 

Tot i que el barri de Barcelona on es troba té un 20% de població immigrant, l’escola pública Sol -nom fictici- en registra un 95%. Les altres escoles del barri tenen un percentatge d’immigració al voltant del 30%. Aquest cas d’una de les escoles de Barcelona amb més immigració exemplifica que a Catalunya la segregació escolar és superior a la segregació residencial, tal com apunta l’informe Polítiques de tria i assignació d’escola: quins efectes tenen sobre la segregació escolar?, elaborat perIvàlua i la Fundació Jaume Bofill. 

“En un mateix territori (barri, districte) algunes escoles concentren alts percentatges d’immigració i alumnes amb recursos econòmics baixos d’una manera que no reflecteix la realitat de l’entorn”, apunta l’informe, que alerta que això dificulta la “igualtat d’oportunitats”. 

L’informe subratlla que la concentració de l’alumnat amb dificultats socioeconòmiques en certes escoles dificulta la millora educativa. “Quan es produeixen aquestes concentracions es genera desigualtat educativa i això implica menys expectatives docents, menys recursos familiars per acompanyar l’escolaritat dels infants o menys referents positius”, avisa el text, que considera que això és “un problema per a la cohesió social”. Consegüentment, aquest fet genera una “reducció de l’efectivitat global de la xarxa” d’escoles, afegeix. 

Després d’haver revisat els resultats de 23 avaluacions fetes arreu del món sobre l’impacte de diferents polítiques, l’informe recomana canvis a l’hora d’establir les zones escolars, que són cadascuna de les àrees dins les quals les famílies poden escollir l’escola segons on viuen. El consell de l’informe és que les zones siguin de mida mitjana i que les famílies tinguin un ventall de centres de proximitat ampli i divers. La directora de recerca de la Fundació Jaume Bofill, Mònica Nadal, sosté que caldrien zones escolars més “heterogènies” a Barcelona i més campanyes d’informació entre famílies per combatre rumors contra certes escoles. 

L’autor de l’informe i analista d’Ivàlua, Miquel Àngel Alegre, recorda que si les zones escolars són massa petites, “se solapen la segregació urbana amb la segregació escolar, i fins i tot s’augmenta”. “Com que els pares amb més accés a la informació sabran empescar-se-les per anar a certes escoles, les famílies més desfavorides es concentraran a les altres”, explica Alegre. 

Segons l’informe, també es potencia la segregació si se suprimeixen les zones escolars. “No totes les famílies tenen capacitat de desplaçar-se a les escoles que més els agradarien”, explica l’autor de l’informe, que afegeix que sovint les famílies desfavorides valoren més la proximitat “per una qüestió de recursos i de disponibilitat a l’hora de mobilitzar-se”. 

Una altra de les recomanacions de l’informe és la implantació de quotes màximes o mínimes per a col·lectius específics dins de les escoles. “Aquestes polítiques tenen l’objectiu d’equilibrar la composició social de les escoles, i poden ser efectives quan defineixen quotes mínimes o màximes ajustades al pes poblacional dels col·lectius a equilibrar”, apunten els autors de l’informe, que afegeixen que cal que s’adaptin “a la realitat poblacional del territori”. 

Un altre dels punts que generen segregació són els costos extra de l’escolarització, com els llibres de text, el material, l’ampa i les excursions, entre d’altres. Davant d’aquest fet, l’informe recomana que les famílies amb menys poder adquisitiu rebin ajudes per al pagament de costos indirectes de l’escolarització, com el transport i el menjador, entre d’altres. 

Un altre dels problemes que té el sistema escolar és que sovint es posa etiquetes equivocades a algunes escoles, que fan que els pares no vulguin inscriure-hi els seus fills. Aquests rumors causen que aquelles escoles es quedin sense demanda. Com a solució, l’informe recomana “accions comunicatives per part de l’administració per acompanyar les famílies en el procés de tria de centre”.

Normativa per al curs 2018-2019

Per combatre els guetos, el departament d’Ensenyament i el Síndic de Greuges estan preparant una normativa que entrarà en vigor el curs 2018-2019. Tot i que encara es desconeix en què consistirà en la seva totalitat, algunes de les mesures seran el seguiment de les assignacions de plaça escolar i la limitació de les matrícules fora del termini en centres socialment desfavorits, entre altres mesures.

dilluns, 30 d’octubre del 2017

Jordi Ballart: mentider, indigne, traïdor!

L'Encara alcalde Jordi Ballart.




















Com a terrassenc us he de reconèixer que sento una profunda vergonya i un gran fàstic, pel fet què la meva ciutat tingui un alcalde com el Jordi Ballart. Un paio que va girar l'esquena al govern de Catalunya, i de passada a milers de terrassencs, en l'organització del referèndum del dia 1 d'octubre, i que dies després va declarar en una entrevista al Diari de Terrassa que dimitiria com a alcalde i abandonaria el seu partit, el PSC (ajjjj), en el supòsit que el PSOE acabés donant suport a l'aplicació de l'article 155 contra l'autogovern de Catalunya, cosa que es va fer efectiva, amb la seva aprovació, el passat dissabte a la cambra del senat (malgrat el senador català del PSC, l'expresident Montilla, abandonés l'hemicicle per estalviar-se la vergonya).

Doncs bé, ja han passat tres dies de l'aprovació del 155 i molts terrassencs encara esperem que el senyor Ballart dimiteixi per dignitat, coherència i honestedat. Però van passant els dies, i les informacions que arriben no apunten pas a que l'alcalde tingui la intenció de dimitir. Avui s'ha fet públic que ha decidit trencar el pacte de govern amb el PdCat, i continuar governant en minoria.

Sincerament, m'havia cregut que l'alcalde Ballart era una persona honesta i digna. Les seves darreres accions polítiques em demostren que estava molt equivocat. Indigne.