Entrant al 2018 a Santo Domingo.

Ahir vaig poder celebrar l'entrada d'any nou envoltat de bona gent d'arreu del planeta. Els del hostel Island Life Backpackers van organitzar festeta pels que estem allotjats aquí (algun alemany, espanyol, italians, ianquis, brasilers, suisses, anglesos, austaliana, finlandeses, canadenc, dominicà, i fins i tot un gran danès), i més tard vam sortir per unir-nos a la festa dels locals. Molta birra, molt ron, molta bachata, merengue i salsa, i moltes ganes que tot canviï aquest any en alguns aspectes, i que res canviï en altres.

2017, l'any que vam viure intensament.

Se'n va el 2017, l'any que els catalans recordarem per sempre més com l'any que vam començar a plantar cara (literalment) a l'estat espanyol, que se'ns ha mostrat amb la seva autèntica cara antidemocràtica, catalanòfoba i violenta. La lluita continua (amb conciutadans, injustament i trista, presos, o a l'exili), i sabem que les armes de l'estat són poderoses, però també sabem que res podran contra un poble unit, alegre i combatiu. Ho aconseguirem!

Pel que a mi respecta, aquest 2017 ha estat un any satisfactori en línies generals. Malgrat la tensió del moment, he de reconèixer que estic més excitat (políticament) que un adolescent a la piscina del càmping, i que deleixo per saber quins esdeveniments polítics ens ofereix el 2018. Pel que fa a la feina, continuo treballant a Terrassa, que és un què, i fent allò que més m'agrada, l'especialitat d'educació física, i en un ambient força relaxat, així que poc més puc demanar. laboralment parlant. 

Enguany he pogut continuar viatjant, i he sumat nous llocs i noves persones al meu compte corrent. Perú i República Dominicana, on em trobo en aquests moments aprofitant l'aturada hivernal han estat els desplaçaments més llunyans, però no he deixat tampoc de moure'm pel territori i més enllà. Per al record queda el viatge llampec en cotxe a Brussel·les per a la manifestació del 7 de desembre. Molt bèstia! I la setmana santa per Castella, visitant llocs com Zamora, Valladolid, Salamanca...

Pel que fa a la pràctica esportiva, el canvi en l'horari laboral ha fet que deixi una mica apartada les bicis (BTT i carretera) de moment, i m'he centrat més en la piscina i les passejades a la muntanya o per Terrassa. El gimnàs del Q-Sport el visito poc perquè em fa bastanta mandra. Ara bé, la zona de l'Spa sí que la conec bé! ;-)

Pel que fa als castells, enguany no ha estat un any especialment reeixit per als Minyons, però bé, anem fent. Com que ja forma part de la família, doncs saps que passi el que passi allà hi seré, i també hem tingut algun dia de joia tanmateix. I he acabat l'any d'una manera insospitada, pujant novament al tronc d'un castell, a Vilafranca del Penedès, meca dels castells, amb motiu del castell intercasteller per a la llibertat dels presos.

Pel que fa a les aficions, he llegit menys llibres que mai segurament. He llegit molt, però pocs llibres, degut en part a l'interès màxim que he tingut en els temes del país. El cine no recordo haver-lo trepitjat més enllà d'alguna peli al Perú, i el teatre tres o quatre cops a Terrassa. Concerts un munt com de costum. Per recordar, especialment, el comiat del Raimon al Palau de la Música, i també, per emotiu i extraordinari, la trobada de artistes folc al Tradicionàrius a finals de novembre.

Bé, i totes les trobades amb amics, familiars, coneguts i nous coneguts, al voltant d'una taula, al carrer, o fent la cerveseta, o el cafè o el que sigui, que potser per ben acostumats valorem menys, però que necessitem com l'aire que respirem. Malgrat també va bé de tant en tant desconnectar de tothom i aïllar-se una mica. Per salut mental.

Apa, ja he deixat anar el rotllo. Bona entrada d'any i fins aviat!

Dia 4 Rep. Dominicana: La Romana - Boca Chica

Plaza Duarte a La Romana

Avui he marxat de La Romana direcció Boca Chica, una ciutat d'uns 70.000 habitants popular per tenir la platja banyable més propera a la capital. Així doncs, és un lloc de peregrinatge habitual dels habitants de la capital quan tenen vacances o en dies festius, ja que ho tenen a una mitja hora.

Pel que m'ha explicat el propietari alemany-cubà de l'hotel on he parat, aquesta ciutat va ser la primera on es va construir un gran hotel turístic a l'illa, un ja llunya 1956 crec recordar... El propi president del país de l'època va ser el percussor d'aquesta font d'ingressos per al país, que rep uns 6 M de turistes a l'any. El nombre de ressorts ha anat augmentant any a any per tota l'illa, i creu l'alemany que la bombolla turística petarà tard o d'hora.

Un altre dels inconvenients del turisme de masses és l'aparició quasi irremeiable de buscavides locals que volen fer negoci a costa dels turistes. Avui me n'he trobat a dos que volien pagar-se la festa a costa meva, tot i que han anat a topar amb un gat vell. Només arribar a la platja de Boca Chica ja m'han entrat amb la vella tàctica de preguntar la procedència i començar a explicar els seus lligams amb el país. Que si la família a Madrid, un amic a Barcelona... i així et van portant al xiringuito on tenen comissió perquè vagis a fer despesa. I un cop assegut s'han assegut amb mi i anar donant "palique", fins que han vist que no estava gaire per la tasca de convidar-los a uns rons amb cola com volien i s'ha acabat la conversa i l'amistat.

En aquesta ciutat has d'anar amb compte amb els preus, perquè et carreguen dues taxes, l'ITBI i la de llei, que t'encareixen el que consumeixis un 28% més del preu estipulat. Poca broma... Ara, a les cartes i menús els preus estan sense aquest càrrec i has de llegir la lletra petita per adonar-te'n.

La platja de Boca Chica és molt popular i gens glamourosa. Molts locals barrejats amb turistes, i molts bars i restaurants a peu de platja, massa a prop i tot. Buscavides de tota mena que passegen per la sorra intentant vendre't alguna artesania, menjar, o et volen fer un massatge o cantar-te una cançó.

 

Església de La Romana.

Estelada al balcó d'un negoci de Boca Chica.

Platja de Boca Chica.

Dia 3 a la República Dominicana.

L'esmorzar, a l'habitació, al hostel de La Romana.

Avui m'he despertat a La Romana, una ciutat de la costa sud de la República Dominicana, a mig camí de Santo Domingo des de Punta Cana. Algun creuer para aquí, tot i que no és de les zones més boniques de l'illa, tot i que té alguna platja interessant i algun altre lloc d'interès. Mireu si hi ha pocs turistes pels carrers de la ciutat que quan em dirigia al hostel que havia reservat, un policia turístic em va parar per dir-me que no continués per la direcció on em dirigia ja que no era gaire segura per a turistes. M'ho deia en anglès pensant que jo devia ser un creuerista despistat. Quan li vaig respondre en castellà que anava cercant el meu hostel em va dir que d'acord, que continués...

D'entre les coses interessants per fer a La Romana, destaquen especialment la visita a la Cueva de las Maravillas, a uns 15 km. direcció Santo Domingo, i les platges dels voltants. Al matí he anat en transport públic fins a la cova (entrada 300 pesos) on un guia et fa un recorregut de 45 minuts. La cova la va descobrir accidentalment un boy-scout de San Pedro de Macoris, i fins l'any 1949 va rebre el nom de cueva Jaguar. La cova té 800 m. d'extensió i es troba a 25 m. de profunditat. Hi ha algunes pintures i gravats a les roques, fetes pels "tainos", antics habitants de l'illa.

A l'hora de tornar cap a La Romana des de la cova, he passat uns minuts d'angoixa esperant un bus que em recollís a l'altra banda de l'autopista, on es troba el complex. Ni parada de bus ni res per l'estil. Allà parat veient passar els vehicles a tota llet i confiant que cap se sortís de la via... Després d'una mitja horeta d'espera ha aparegut un mini-bus que ha parat vint metres més enllà d'on jo era i m'ha recollit.

Per la tarda he anat fins la platja de La Romana, una platja per als locals anomenada La Caleta. Unes vans atrotinades t'hi porten per 15 pesos i van parant recollint a gent pel camí. La platja està molt animada amb bars i restaurants a peu de platja. No és que sigui especialment maca, però està bé per conèixer els costums dels locals. Aquí he fet el meu primer banyet des que estic a l'illa.

A la tornada he tornat en una furgo que s'ha omplert fins dalt de gent, i a l'hora de sortir se m'ha enganxat la xancleta i se m'ha trencat per la part que s'agafa als dits. Afortunadament m'ha passat al costat d'un comerç gran de xinesos i me les he renovat per 130 pesos. He fet un sopar tradicional a base de pollastre a l'ast i patates fregides i cap al hostel. Però no s'han acabat les sorpreses...

Abans d'entrar a la dutxa he encès el ventilador de l'habitació, un d'aquells enganxats al sostre amb grans hèlixs, i després de perdre un cargol que he sentit caure al terra, ha acabat cedint tot ell i ha caigut sobre el meu llit estrepitosament. Quin susto! Per sort m'ha agafat sortint per la porta quan anava a avisar a la propietària que havia caigut un cargol...

M'han portat un parell de làmpades molt cuques per substituir el llum del ventilador i m'han canviat els llençols perquè havien quedat restes de la pantalla del llum que s'havia esmicolat al caure.

Plaza Duarte i ajuntament de La Romana al fons.

Cueva de Las Maravillas.

Pintures a les parets de la cova.

Una iguana en captiveri.

Parada de fruita i verdura al carrer a La Romana.

Moto-taxis a La Romana.

Platja de La Caleta, a la Romana.

Salutacions des de la República Dominicana.

He "redescobert" l'illa de La Española, on es troba situada la República Dominicana, que fou territori espanyol fins l'any 1844, any de la independència. Aquesta illa (repartida amb Haití) fou el primer assentament espanyol a Amèrica, un ja llunyà, i nefast, 5 de desembre de 1492. Encara hi ha locals que anomenen a Espanya com la "madre patria". Si sabessin...  

Actualment l'illa s'ha convertit en un paradís turístic per a estrangers (sobretot canadencs, ianquis, italians, russos, i sud-americans) amb grans i luxosos complexes hotelers a les zones de platja. A mi no m'hi veuran perquè sóc viatger de pedra picada i m'agrada l'aventura, tot i que pel que he pogut comprovar els preus a tot arreu són elevats degut al preu desorbitat d'alguns d'aquests complexes.

Treballadors locals entrant la barca al mar, a Bibijagua.

Un bus cercant monedes.

Avi i neta a La Romana.

Platja de La Dominica.

La Dominica.

El "temazo" del dimecres. Juan Luís Guerra - "Ojalá que llueva café".

L'artista més popular de la República Dominicana és, sens dubte, Juan Luís Guerra, nascut a Santo Domingo fa 60 anys, que va guanyar popularitat a finals dels 80's amb alguns èxits internacionals a ritme de bachata, merengue o salsa.

Aquest tema estava inclòs en el disc de nom homònim aparegut l'any 1988 i que qualsevol orquestra de festa major que es preuï ha tocat en alguna ocasió.

Dale helmano!

La policia nacional a València...

Al vídeo de dalt, actuació d'un policia nacional valencià davant d'una dona indefensa. A baix, valencians aplaudint als companys de cos d'aquest energumen...