"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 22 de maig del 2018

Judit decapita Holofernes.


- Nena podries haver esmolat una mica millor la daga aquesta perquè m'està costant horrors tallar-li el coll a aquest desgraciat.
- A veure, què volies que fes si no trobava la pedra d'afilar i ho he hagut de fer al banc del menjador?
- Doncs no t'hi has esmerçat gaire. Tinc ja els dits de la mà engarrotats de tant prémer. I encara no he arribat a la medul·la...
- Filla, i si en comptes de tallar-lo a trossets el llencem a la cort dels porcs. Aquests se'l ventilarien ràpid.
- I com vols que el traiem tu i jo d'aquí si aquest pesa com una mula. El podrit no parava de menjar i beure com si no hi hagués demà.
- Doncs, el demà no el veurà pas, hahahaha.
- Mira que n'ets de dolenta. Per cert, què n'has fet del verí què t'ha sobrat?
- L'he guardat ben guardat perquè no el pugui trobar ningú. Mai se sap quan el podem tornar a necessitar.
- Ben fet. En aquest món hi ha molt masclista malparit, i qui es pensi que amb les dones té carta blanca, va ben equivocat.
- A aquest porc ja no se li aixecarà més, t'ho ben asseguro.
- Sí, això segur, haha.
- Vaig a buscar uns sacs pels trocets?
- Sí millor. Au ves.

I aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes de maig.

dilluns, 21 de maig del 2018

El poble contra el sistema educatiu.


Brillant curtmetratge de l'any 2016 de l'artista Prince EA, on realitza una dura crítica al sistema educatiu en vers, emulant a un fiscal acusant a l'escola en un judici públic. Valent-se d'una reflexió en matèria educativa del científic Albert Einstein, on comparava a un estudiant amb un peix al que insisteixen a fer-li aprendre a escalar un arbre, per concloure que el sistema educatiu no tenia en compte la individualitat de cada alumne i les seves potencialitats, l'actor i raper nord-americà desgrana, molt encertadament, tot un reguitzell de defectes de l'actual sistema educatiu.

diumenge, 20 de maig del 2018

Infinit Iniesta. Gràcies per fer-me gaudir.





















Acabo de veure el darrer partit d'Andrés Iniesta amb el Barça i ja el trobo a faltar. Un dels més grans jugadors de futbol de la història, i de la història del club per descomptat. Els seus setze anys al primer equip del Barça han estat els més gloriosos del club sense dubte, amb 32 títols (9 lligues, 4 champions i 6 copes entre altres). Irrepetible? Imbatible? Bé, encara tenim a Messi...


dissabte, 19 de maig del 2018

Josep Bargalló: "L’escola no es toca (però es millora)".

Josep Bargalló, nomenat nou Conseller d'Educació.

Article escrit pel nou Conseller d'Educació de la Generalitat, Josep Bargalló (ERC), al gener d'aquest mateix any. Esperem que ara que tindrà, novament (va ser Conseller del primer tripartit), les eines i el poder per millorar-la (l'escola), sigui capaç de materialitzar aquest ideal que ens proposava.

L’escola –entesa globalment, més enllà de nivells i ensenyaments- ha estat un dels grans cavalls de batalla del debat polític aquests darrers mesos. I víctima de l’agressivitat  mediàtica i partidista que no ha dubtat en fer de les falses acusacions, la tergiversació i la manipulació l’arma per imposar un control extern de les aules, anul·lar la funció formativa de l’educació i convertir els centres en el rovell de l’ou d’una societat de ciutadans servils. Com a cirereta, hi han sumat una persecució individualitzada del professorat en base de denúncies i citacions judicials que no pretén altra cosa que instaurar la por com a garantia del silenci. Tot això té molts de perills. El primer, evidentment, la destrucció del model d’escola que hem construït. Però també fer impossible de millorar-lo. És un model establert a partir d’un ampli consens, però no és ni pot ser un model estàtic.

La nostra escola té molts reptes i moltes necessitats de millora. Uns reptes i unes necessitats que demanen, en alguns casos, accions urgents i, en d’altres, apostes sostingudes en el temps. Des de la reversió de les retallades produïdes en la darrera dècada –tant les pressupostàries com les ideològiques, que de vegades s’ha aprofitat una cosa per fer l’altra- fins a la incentivació dels processos d’innovació –és a dir, del treball diari per sumar coneixements amb habilitats de la manera més efectiva possible. Des d’un replantejament de l’accés a la funció docent –amb una formació inicial del professorat més sòlida i més eficient- fins a l’exigència del compliment rigorós de servei públic a tots els centres –sigui quina sigui la seva titularitat. Des de l’aposta per una escola plenament integradora –amb les eines per superar qualsevol segregació- fins a l’assoliment dels resultats competencials que assegurin l’èxit escolar –l’acadèmic però també el social i el personal. Des de l’aprofundiment de l’autonomia dels centres fins a la consolidació d’uns projectes educatius de ciutat i de territori que relliguin escola amb context, educació amb realitat social i econòmica. Que configurin un projecte educatiu de país amb el convenciment que l’alumne és l’objecte i el subjecte de l’educació, el professorat la garantia de l’èxit escolar i el centre el fonament del sistema. I una administració que actuï al seu servei –d’alumnes, professorat i centres.

Tenim una feinada com per haver d’invertir tant de temps en respondre els atacs de fora. Perquè la comunitat educativa aposta per la innovació i l’equitat. Ells, per la regressió i la segregació. Per això, la millor defensa és el consens per a la millora. Un consens social i professional que ha de tenir el seu marc en un renovat Pacte Nacional per l’Educació, que situï les condicions perquè l’escola sigui encara més un espai d’aprenentatge i de convivència, amatent a les necessitats i les demandes de la societat. Per la consolidació del bé comú que és l’educació com un servei públic indispensable per a la cohesió i la formació. Són els deures per al 2018. No pas poca cosa.

divendres, 18 de maig del 2018

Fotos a la piscina.


No tinc per costum publicar fotos meves al meu bloc. En alguna ocasió quan viatjo ho faig, però no gaire més. Avui però és una ocasió especial i vull que el meu bloc ho recordi. Després de més de 25 anys ininterromputs nedant (primer al club CROL i ara al Q-Sport, ambdós de Terrassa), i no compto els cursets quan era un vailet, o les estones passades a la piscina del Club Natació Terrassa o al Casal Familiar de Viladecavalls, per fi m'he fet una foto en plena acció. De fet, me l'ha fet el Miquel, un treballador del Q-Sport què conec des que vam coincidir un estiu treballant a la piscina municipal del barri de Sant Llorenç, aprofitant que jo era sol a la piscina. No recordo haver-me fet mai cap foto nedant. Sí que en tinc jugant a altres coses (futbol, handbol, squash, tennis taula...), però no en tenia cap al carril d'una piscina, i m'ha fet gràcia.



dimecres, 16 de maig del 2018

El "temazo" del dimecres. Doctor Prats - "Caminem lluny".


Fa un mes escàs el grup terrassenc-rubinenc Doctor Prats va presentar el seu tercer àlbum d'estudi "Venim de lluny", després dels exitosos "Patates amb peix" i "Aham Sigah" que els ha dut a tocar en directe per tot el territori català i part de l'estranger. I pel que sembla continuen sol·licitadíssims de cara a la gira que tot just inicien. Aquest dissabte passat van tancar el festival organitzat pels Bastoners de Sabadell amb motiu de la diada nacional de bastoners a la localitat vallesana, amb gran èxit de públic, i gran comunió entre el grup i els seus seguidors.

dimarts, 15 de maig del 2018

Quim Torra: 131è President de la Generalitat.



























Ahir, el Parlament de Catalunya va investir, en segona votació i per majoria simple, com a 131è President de la Generalitat a Joaquim Torra i Pla, advocat i editor nascut a Blanes fa 55 anys. El selvatenc substitueix així a l'anterior President, Puigdemont, que no ha pogut ser investit per la seva condició de refugiat i el veto de l'estat espanyol. Tanmateix, el primer que ha fet el nou President per estrenar-se en el càrrec, ha estat viatjar fins a Berlin per a trobar-se amb el President legítim a l'exili.

El nou President, membre de la formació Junts per Catalunya ha estat força criticat per les forces unionistes per alguns escrits i piulades del passat on li retreuen que un suposat supremacisme i un nacionalisme radical excloent. Força exagerats i trets de context. El què és innegable és que entre els espanyols abunden els catalanòfobs i els que voldrien eliminar la nació, la llengua i la cultura catalana.

Esperem que el senyor Torra tingui més fortuna que el seu predecessor Puigdemont, tot i que tenint en compte les primeres reaccions dels polítics espanyols i també dels catalans espanyolistes, la cosa no pinta gens bé. D'entrada ja va mostrar quin és el seu tarannà, citant a un dels seus referents polítics, Carrasco i Formiguera, acabant el seu discurs com a nou President amb un "Visca Catalunya Lliure".