Judit decapita Holofernes.

- Nena podries haver esmolat una mica millor la daga aquesta perquè m'està costant horrors tallar-li el coll a aquest desgraciat.

- A veure, què volies que fes si no trobava la pedra d'afilar i ho he hagut de fer al banc del menjador?

- Doncs no t'hi has esmerçat gaire. Tinc ja els dits de la mà engarrotats de tant prémer. I encara no he arribat a la medul·la...

- Filla, i si en comptes de tallar-lo a trossets el llencem a la cort dels porcs. Aquests se'l ventilarien ràpid.

- I com vols que el traiem tu i jo d'aquí si aquest pesa com una mula. El podrit no parava de menjar i beure com si no hi hagués demà.

- Doncs, el demà no el veurà pas, hahahaha.

- Mira que n'ets de dolenta. Per cert, què n'has fet del verí què t'ha sobrat?

- L'he guardat ben guardat perquè no el pugui trobar ningú. Mai se sap quan el podem tornar a necessitar.

- Ben fet. En aquest món hi ha molt masclista malparit, i qui es pensi que amb les dones té carta blanca, va ben equivocat.

- A aquest porc ja no se li aixecarà més, t'ho ben asseguro.

- Sí, això segur, haha.

- Vaig a buscar uns sacs pels trocets?

- Sí millor. Au ves.

I aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del mes de maig.